Miquel López Crespí - Memòria històrica

No ens ha d'estranyar que en una senyera àrab hi figuri el símbol tradicional jueu. Mahoma afirma que les estrelles són els guardians del cel i eviten l'entrada dels dimonis. En la decoració islàmica, les estrelles són força abundants, si bé solen esser de dos quadrats que es creuen, fent un estel de vuit puntes. L'estrella de David, de sis puntes, juntament amb la mitja lluna, eren emprades a la bandera del Cos Expedicionari del Marroc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Només quan es creà l'Estat d'Israel, el 1947, canvià el Marroc el seu segell nacional de l'estel davídic per un altre estel, igualment entrellaçat de cinc puntes. (Miquel López Crespí)

La senyera islàmica de Mallorca

En les V Jornades d'Estudis Històrics Locals, el professor Miquel Ferrà i Martorell presentava una interessant hipòtesi de treball que feia referència a la senyera del reialme islàmic de Mallorca (vegeu Les Illes orientals d'al-Àndalus, pàgs. 247-252). L'Editorial Documenta Balear va incloure aquest treball en el llibre del mateix autor titulat Els enigmes de la nostra història. Segons les investigacions portades a terme pel conegut escriptor, en el Museu d'Art de Catalunya es troba una pintura mural referida al setge i conquesta de Mallorca i que es trobava abans al Palau Aguilar del carrer de Montcada de Barcelona, datada entorn del 1280. En aquesta pintura, l'artista ens mostra diferents episodis d'aquella gesta. Estudiant el mural amb cura podem veure entre les tropes musulmanes dues senyeres amb els següents motius:

a) Estendard amb brodadura quadribarrada en diagonal sobre fons d'or, d'un color marronec.

b) Banda vertical coberta d'arabescos vora l'asta; i a la resta, sobre fons daurat, el que podria esser un motiu floral, probablement una magrana. Ambdues amb quatre serrells a les parts extremes.

Però -com explica Miquel Ferrà Martorell- tal volta el document gràfic més interessant sigui el referit al mateix setge de la Ciutat de Mallorca, en el que es veu a la torre més alta una curiosa senyera composta de la manera següent:

Sobre un fons d'or, amb voreres del mateix color, es pot veure com a motiu central un hexagrama o estrella de sis puntes, dintre d'un cercle. A la part exterior, als dos costats del cercle, hi ha brodadura d'arabescos. A la vora més extrema hi ha també cinc serrells a la moda de l'època, potser com les cinc illes majors de l'arxipèlag.

No ens ha d'estranyar que en una senyera àrab hi figuri el símbol tradicional jueu. Mahoma afirma que les estrelles són els guardians del cel i eviten l'entrada dels dimonis. En la decoració islàmica, les estrelles són força abundants, si bé solen esser de dos quadrats que es creuen, fent un estel de vuit puntes. L'estrella de David, de sis puntes, juntament amb la mitja lluna, eren emprades a la bandera del Cos Expedicionari del Marroc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Només quan es creà l'Estat d'Israel, el 1947, canvià el Marroc el seu segell nacional de l'estel davídic per un altre estel, igualment entrellaçat de cinc puntes. A Mallorca, a la mateixa seu, el rosetó gòtic més gran apareix sobre la capella principal amb una gran estrella de David. La prova més clara d'utilització d'un símbol "jueu" per part dels musulmans seria el mapamundi dels Cresques, datat a Mallorca el 1375. Examinant aquest atles resulta que les banderes de tres ciutats islàmiques (Xerxel, Adalia i Sinope) tenen com a motiu principal l'estrella de sis puntes.

Miquel Ferrà Martorell conclou el seu treball afirmant: "Queda clar, per tant, el caràcter islàmic de les tres contrades, una prova més del fet que l'estel de sis puntes no era pas tabú en aquelles civilitzacions".

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)