Miquel López Crespí - Memòria històrica

Mallorca, anys 70 – Hippies i marxistes - Crònica sentimental de transició -

Quina mena d´aventures s´esdevengueren peregrinant pels llogarets d´aquell immens país, ple de les més estranyes i curioses creences i pràctiques religioses? Sembla que, finalment, tornà del viatge iniciàtic sense l’al·lota i malalt. Vengué amb una greu hepatitis a conseqüència de les males condicions higièniques i d´alimentació que havia suportat anant a peu pels indrets més inversemblants. Enamorat, decidí seguir fos on fos la complicada recerca del Nirvana que la noia perseguia. Un endeví de Calcuta la convencé quan li explicà que ja era a punt de poder entrar en el cercle interior de la Coneixença Absoluta. L´al·lota, digué aquell monjo vestit de groc, ja havia fet totes les reencarnacions necessàries. Durant dos mil·lennis, l´esperit de la noruega es reencarnà en serp, elefant, infant mort prematurament, soldat, tigre, rata, gavina, princesa i escarabat. Finalment, després de vagar durant segles sota l´ombra protectora dels déus hindús li havia estat donat arribar a la darrera transformació. Tan sols li mancava fer la ritual oferta de llet de cabra i mel a la deessa Kali, temuda i respectada arreu. (Miquel López Crespí)

Érem a la presó.

Romaníem nus davant la taula.

El funcionari havia de mirar tots els orificis del nostre cos. Vés a saber quines perilloses armes, drogues i quins missatges secrets hi podíem portar amagats!

De sobte, vaig copsar que un dels vigilants era n’Enric, un antic company de reunions clandestines. Era ell de veritat o l´escassa il·luminació de la sala em feia veure visions? Per quins motius no m’havia dit res i feia com si no em conegués? És summament difícil arribar a esbrinar els motius secrets que fan actuar en un sentit o un altre les persones. Com era possible aquella transformació? Qui hauria pensat que acabaria fent aquesta feina! Era un jove molt interessat en la cultura i llegia els darrers llibres prohibits que, d´amagat, arribaven a Palma. Als horabaixes compareixia per la llibreria del passatge Mestre Torrandell on jo treballava. L’acompanya fins al cotxe del propietari, a pocs metres del local. A dins, hi guardàvem els llibres perseguits per la dictadura: material provinent d’Amèrica Llatina, especialment de l’Editorial Losada, de Segle XXI, de l’Editorial Progreso de Moscou i d´Edicions Catalanes de París... Tampoc no hi mancaven les darreres publicacions de Ruedo Ibérico i de l’Editorial Ebro, que ens arribaven directament de França mesclades amb llibres de text per a estudiar francès, anglès i alemany. Una bona troballa, el truc dels llibres per als instituts i acadèmies d´idiomes! Provinents de París, Berlín i Londres, cada dia arribaven a Palma centenars i centenars de paquets. Com revisar tantes saques de correus? Era materialment impossible!

Amb Domingo, el propietari del negoci, anàvem a cercar els paquets del dia i, després de tancar la porta de la llibreria, obríem les caixes provinents de l´estranger. El material prohibit de seguida anava a parar al cotxe.

Cap a les sis de la tarda, el local es convertia en un cau de trobades dels més diversos sectors de l’antifranquisme. Hi compareixien militants de totes les tendències i, especialment, de maoistes del Moviment Comunista, carrillistes i membres l´Organització d´Esquerra Comunista.

Ja no record si vaig ser jo qui el va presentar al nostre secretari general o va ser ell mateix qui entrà en contacte amb algú de Filosofia i Lletres. El cert és que, amb el temps, Enric va esdevenir un bon militant i es va destacar moltíssim a les assemblees, combatent les posicions contràries a la República i la Independència d´alguns dels agitadors més famosos de Juntes i Plataformes Democràtiques.

De cop i volta desaparegué de l’organització i ningú no en sabia noves. Els estudiants de Filosofia i Lletres havien perdut tota mena de contacte amb ell. Ens preguntàvem on era, què feia, on el podíem trobar.

Endebades.

Era com si una nau provinent d´una altra galàxia l´hagués xuclat a l´interior i, a la velocitat de la llum, navegàs més enllà del sistema solar.

Passats mesos i mesos, començàrem a tenir alguns indicis que ens serviren per a resoldre tan misteriós enigma. Amics que el coneixien ens digueren que s’havia enamorat d´una turista noruega seguidora d´una secta religiosa hindú. Va ser quan començà a deixar de comparèixer a les reunions. Alguns companys el veieren, esperitat, per plaça Gomila, rient, bevent xampany amb l´estrangera. Més endavant algú el va trobar per Formentera, a l´època més intensa dels hippies. Es banyaven nus sota la lluna i, durant uns mesos, va viure de fer collarets amb les copinyes que trobava a la platja. Era de moda la consigna de “fer l´amor i no la guerra” i abundaven per Eivissa i Formentera munió de colles de joves anglesos i nord-americans que havien abandonat els estudis i navegaven sense rumb fix, escoltant música de Ravi Sankar, Donovan, Joan Baez i Bob Dylan. Tanta gent que, en pocs anys, substituïren Marx i Engels per la més curiosa mercaderia mística de qualsevol secta hindú o tibetana.

Després es va saber que, amb la noia nòrdica, marxà a l´Índia, on hi va romandre més d´un any.

Què havia passat amb aquella coneixença? Quina mena d´aventures s´esdevengueren peregrinant pels llogarets d´aquell immens país, ple de les més estranyes i curioses creences i pràctiques religioses? Sembla que, finalment, tornà del viatge iniciàtic sense l’al·lota i malalt. Vengué amb una greu hepatitis a conseqüència de les males condicions higièniques i d´alimentació que havia suportat anant a peu pels indrets més inversemblants. Enamorat, decidí seguir fos on fos la complicada recerca del Nirvana que la noia perseguia. Un endeví de Calcuta la convencé quan li explicà que ja era a punt de poder entrar en el cercle interior de la Coneixença Absoluta. L´al·lota, digué aquell monjo vestit de groc, ja havia fet totes les reencarnacions necessàries. Durant dos mil·lennis, l´esperit de la noruega es reencarnà en serp, elefant, infant mort prematurament, soldat, tigre, rata, gavina, princesa i escarabat. Finalment, després de vagar durant segles sota l´ombra protectora dels déus hindús li havia estat donat arribar a la darrera transformació. Tan sols li mancava fer la ritual oferta de llet de cabra i mel a la deessa Kali, temuda i respectada arreu.

Portaven pocs diners i, sovint, menjaven el que la gent els donava sense mirar gaire les condicions dels queviures que rebien. Arribàrem a saber que Olga morí a conseqüència d´una greu malaltia en banyar-se en el Ganges.

Fins aquí els rumors, els indicis que poguérem conèixer amb el pas dels anys. El misteri continuava. Què va passar exactament en el viatge? La mort de l´al·lota accelerà el retorn a Mallorca del nostre amic?

Amb el temps, la història de Enric va deixar de ser notícia. Sabíem que guardaria els secrets de l’organització malgrat que ja no era nostre costat. Jo mateix hauria posat la mà al foc i així ho vaig comunicar al partit. Parlant amb Mateu Ferragut, li vaig explicar que no calia preocupar-se per la seguretat interna. Enric, malgrat que ja no acceptàs la disciplina partidària, era de fiar fossin quines fossin les seves creences actuals. Si de cas passava per la llibreria, m´encarregaria de demanar-li si necessitava res.

No tornà mai a comprar llibres pel passatge de Mestre Torrandell. Desaparegué de la vida cultural i política palmesana. No el vaig tornar veure a les presentacions de llibres progressistes de la Llibreria Tous i l´Ull de Vidre. Tampoc comparegué pel Cineclub Universitari del Salón Rialto, a les estrenes de pel·lícules d’Art i Assaig. Semblava que ja no visqués a Palma. I, més d´una vegada, vaig pensar si hauria marxat novament a l´Índia, a continuar l’aventura interrompuda per la malaltia i la mort.

De veritat era ell, Enric, actuant com un robot, mecànicament, sense mirar qui tenia al davant? Mentre anava deixant els objectes damunt la taula, el mirava de reüll. I si m´equivocava? Aquell funcionari era molt vell. I si Enric hagués mort just després de tornar de l´Índia? Tothom recordava que vengué malalt, amb un cert color grogós al rostre que proclamava l´hepatitis i les penúries del viatge. Quin sentit tenia que no ens volgués reconèixer, pronunciar unes paraules. Res no ens indicava que sabés qui érem, que recordàs la nostra antiga amistat.

Jaume Calafell i Guillem Salomó em miraven, demanant-me amb un cop d´ull si, efectivament, el funcionari podia ser l´antic company. Tanmateix, si no volia dir res... quin sentit tenia continuar fent especulacions? Arribats a la situació en què ens trobàvem, no tenia sentit reiniciar una amistat esdevenguda fonedissa amb el temps. Feia de carceller, és a dir, de botxí.

Jaume Carbonero diu que el retall del Ministeri d'Habitatge perjudicarà les Balears

Se suprimiran els ajuts a la compra d'habitatges protegits, entre d'altres mesures antidèficit públic

Europa Press | 28/07/2010

El conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, ha lamentat el retall que aplicarà el Ministeri d'Habitatge amb l'objectiu de reduir dèficit públic, i que suposarà la supressió dels ajuts a la compra d'habitatges protegida, i ha avisat que Balears es veurà afectada per aquest retall. En aquest sentit, ha lamentat també l'eliminació de la Reserva d'Eficàcia -que permetia a les Comunitats Autònomes finançar la superació dels objectius d'ajuts pactats amb l'Estat-, ja que la comunitat balear comptava amb accedir a fons de la Reserva per executar noves polítiques en matèria d'habitatge.

"Ens quedarem amb un Pla d'Habitatge a mitjà executar", ha postil·lat el conseller, per incidir en què Balears és la segona comunitat, després de Catalunya, que major grau d'execució presenta dels objectius programats, i per tant comptava amb els recursos que proporciona l'Estratègia d'Eficàcia per assumir noves iniciatives en matèria d'habitatge. En declaracions a la premsa Carbonero ha afirmat que Balears assumeix "amb tristesa" els retalls aplicats al que va qualificar com "un dels pilars bàsics" de l'Estat del Benestar perquè suposen "una frenada molt brusca" al desenvolupament del Pla Estatal d'Habitatge, si bé va assumir que "no queda un altre remei" del que redueix despesa pública encara que va remarcar que "hi ha ajuts que s'haurien de mantenir". "La perspectiva és austeritat, d'estrènyer-se el cinturó i de fer més amb menys, però això és molt difícil", ha agregat després.

dBalears

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? (Miquel López Crespí)

La destrucció de Mallorca: Jaume Carbonero dimissió!

Novament els errors del conseller d´Habitatge Jaume Carbonero han posat i posen en perill l’actual experiència de govern de centreesquerra i ha deixat en ridícul l’executiu en haver de retirar la desastrosa llei d´habitatge que havia presentat. Els desastres que ha causat la proposta del conseller han causat problemes summament greus al Govern. El desgast produït pel debat sobre la llei Carbonero per a totes les forces governants és de tal envergadura que en qualsevol altre país europeu el conseller ja hauria estat cessat o, si fos conscient del que ha fet, ell mateix hauria presentat la dimissió.

Recordem que els problemes que sempre ha portat Jaume Carbonero a les forces progressistes de les Illes no són solament els actuals, els que ara surten als diaris. L´actitut prepotent d´aquest personatge ja va contribuir a enfonsar l´anterior Pacte de Progrés. La gent recorda encara els fets de l´any 2001 quan Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable l´eficient funcionària de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), Margalida Lliteras. Nombrosos polítics progressistes, membres del mateix govern, advertiren al president Antich que aquest nou desastre de Carbonero podria causar la pèrdua de prop de quatre-cents vots a les forces nacionalistes i d´esquerra. I, a Eivissa, com tothom sap, un centenar de vots són decisius per a obtenir el diputat que pot foragitar el PP de les institucions. Jaume Carbonero no va valorar el mal que feia a l’esquerra i el nacionalisme progressista i cessà la funcionària que tothom estimava --com ho demostren les manifestacions i els centenars i centenars de signatures que, a l´illa germana, es recolliren contra la decisió de Carbonero--.

Amb la fracassada llei l´habitatge, una llei encaminada a fer malbé el sòl rústic i que ha hagut de ser retirada pel mateix Govern, les quotes de despropòsits de Jaume Carbonero han arribat al súmmum. Com és possible que un conseller d’un govern on hi ha forces de progrés vulgui avançar en la depredació de recursos i territori? O no és conscient que l´illa és al límit del seu incontrolat creixement, que no es pot continuar amb la depredació de recursos i territori? Els sectors d´esquerra que donam un actiu suport crític al president Antich en demanam sobre la irracionalitat d'enlairar polítics que poden arribar a ser més destructius que el PP mateix. Jaume Carbonero... no se sent avergonyit quan han de ser l´UM i Nadal, el PP i Rosa Estaràs els que públicament hagin de frenar les seves ànsies de construir en sòl rústic? No és una vergonya que el mateix PSOE, el PP, el Bloc, UM i Eivissa pel Canvi hagin hagut de consensuar una nova normativa que aturàs els deliris constructors del conseller? El GOB, el Bloc, els ecologistes, tothom amb una mica de seny ja havia advertit per activa i per passiva que el camí que portava Jaume Carbonero quant a destruir més sòl rústic no era correcte.

Amb l´aturada de les propostes de Jaume Carbonero i els desastres que hauria comportat per al territori, els partits han acordat una nova llei en la qual els cinc mil habitatges previstos no es faran en sòl rústic a no ser que abans s’esgoti l’urbà i urbanitzable.

La prepotència de l’actual conseller d´Habitatge no atenia a raons, no escoltava el GOB quan aquesta prestigiosa organització ecologista suggeria la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d’ordenació del territori. El Bloc havia aportat suggerents iniciatives quant a la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits.

No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil, i per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d'un conseller tan provadament incompetent.

Miquel López Crespí

(22-IV-08)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

El Bloc exigirá un mayor debate para poder construir VPO en suelo rústico

Enmendará en el Parlament la ley de Vivienda y no dejará crecer más de lo que se ha desclasificado

MATEU FERRER. PALMA.

Pese a ser socio del Govern y haber apoyado el viernes pasado el proyecto de ley de actuaciones urgentes para la obtención de suelo destinado a la construcción de viviendas asequibles, el Bloc no quiere ser ajeno al debate protagonizado por el GOB y el PP, que rechazan que se pueda edificar en suelo rústico con dicha finalidad.

Es por ello que desde la coalición ya preparan enmiendas para presentar durante el trámite parlamentario que aprobará definitivamente la ley, y se muestran abiertos a pactarlas con el resto del Govern e incluso con el propio PP, aunque de no alcanzar el acuerdo, las presentarán en solitario.

Con esta medida pretenden ´blindar´ al máximo la futura ley de Vivienda, impulsada por el conseller socialista Jaume Carbonero, de modo que "para obtener suelo para pisos de protección oficial (VPO) se potencie antes los edificios existentes, luego los solares urbanos, y finalmente los urbanizables", señalan fuentes del Bloc. Si esto no bastara para los 5.000 VPO que el Govern quiere levantar en esta legislatura, "hablaríamos de reclasificar los terrenos rústicos", apuntan las citadas fuentes, añadiendo que el PSOE ya conoce sus intenciones.

El principal objetivo del Bloc es forzar un mayor debate para que la posibilidad de construir en las llamadas áreas de transición de crecimiento -suelo rústico colindante al urbano por donde el Plan Territorial de Mallorca (PTM) permite crecer a los municipios- "quede claro que será el último recurso", apuntan desde la coalición. El mismo celo se exigirá para acometer modificaciones del PTM.

Asimismo, los nacionalistas-progresistas serán muy escrupulosos en el caso de Palma, pues la futura ley de Vivienda la exonera de cumplir los límites de crecimiento establecidos por el Plan Territorial: "La construcción de más pisos en Palma tiene que limitarse a números razonables, que haya una excepción con la capital no debe significar cambiar el PTM sin más, en todo caso será la última solución", advierten desde la coalición.

El Bloc también se muestra rotundo en que "no permitirá" que el número de hectáreas globales que se reclasifiquen en Mallorca para nuevas VPO supere el centenar, aproximadamente, que será desclasificado con la ley de Protección territorial -"lo contrario no tendría sentido", resumen-. El socio del Govern también es reacio a construir en el litoral.

Con todo, el Bloc se apresura a "centrar" el debate recordando que las áreas de transición "las fija el propio Plan Territorial para que los municipios puedan crecer en un futuro sobre el suelo rústico, el Govern no se ha inventado nada ni hay que sacar las cosas de contexto", en clara alusión al PP.

Diario de Mallorca (24-XII-07)

Guillem Frontera: En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe. (Guillem Frontera - Diari de Balears)

Els errors de Jaume Carbonero

Els errors i desastres del conseller d´Habitatge, Jaume Carbonero, provant que el govern aprovi una Llei de l´Habitatge que permeti edificar en sòl rústic torna, com en l´anterior Pacte de Progrés, posar en perill l´executiu progressista i les perspectives electorals de les forces d´esquerra a les Illes.

Una mesura que vol ser presentada com a “avançada política social” però que és fortament criticada pel GOB i amplis sectors del Bloc i forces d´esquerra que donen suport a l´actual Pacte de governabilitat. La destrucció de més sòl rústic en la coneguda línia de consum il·limitat de recursos i territori que seguia el PP fins ara mateix, és inadmissible i ningú creu en els “efectes col·laterals positius” de la llei proposada. Molt encertadament, el Bloc i el GOB han ofert altres possibilitats i parlen de la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d´ordenació del territori. Miquel Àngel Llauger ja havia dit que la destrucció de sòl rústic havia de ser el “darrer recurs” per a promocionar la construcció de cases a baix preu. El Bloc, que ha posat i posa emperòs al projecte del conflictiu conseller, insisteix en la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits. Tot abans que continuar amb la política depredadora del PP que vol continuar Jaume Carbonero.

Però els continuats errors de Carbonero posant sempre en una difícil situació les forces progressistes illenques, l´autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.

Fem una mica d´història. Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del neoestalinisme illenc i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida...--, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem per servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero suggeria, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista “feien el joc al franquisme policíac”. Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitant contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.

Aquest tèrbol personatge capaç de signat públicament aquestes mentides i brutors inclassificables va contribuir a la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus nombrosos errors quan era al capdavant de la Direcció general de d´Habitatge.

Cap a l´any 2001 Jaume Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable la directora de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), l´eficient funcionària Margalida Lliteras. Record les manifestacions de suport a Margalida Lliteras, les cartes de suport de prop de quatre-centes persones agraïdes per la tasca feta per la funcionària cessada per Carbonero. Recordem, per a valorar el cost dels errors de Carbonero, que a Eivissa les forces progressistes podien perdre les eleccions per pocs vots, La prepotència i els errors de Jaume Carbonero posaven en perill tot el que tan costosament ens havia costat mantenir amb el nostre suport crític al Pacte de Progrés. Ho vaig escriure en nombrosos articles advertint el president Antich el perill que significava el manteniment d´un home capaç de cometre tantes bestieses polítiques. Tothom sabia que, a Eivissa i Formentera un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. Tots ens demanàvem els motius de la fatal persistència en llocs de direcció d´un personatge que, objectivament, volgués o no, feia el joc a la dreta. Vist el perill que s´apropava, nombroses personalitats feren sentir la veu per tal de fer entendre al president Antich els errors de Jaume Carbonero: hi hagué intervencions de Pilar Costa, de Xisco Tarrés, de Joan Buades, de centenars i centenars de veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margalida, Can Mises, indicant el perill que per al progressisme illenc significava l´actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero.

Ara ens tornam a trobar amb un problema semblant o pitjor, un de nou creat altra volta per Jaume Carbonero. El GOB ja ha advertit al govern que aquest projecte podria significar la construcció de cinc mil habitatges nous en sòl rústic, amb un augment de prop de cinc centes hectàrees respecte a les previstes pel Pla Territorial de Mallorca. Macià Blázquez demana a les autoritats progressistes que reflexionin en el sentit que mai un govern progressista pot ser còmplice de la destrucció de més territori. Continuar amb la política summament destructiva de recursos i territori que inicià el PP no té sentit, i a part de crear confusió entre l´electorat progressista, farà augmentar el desencís i contribuirà a portar més i més gent cap a l´abstenció. Tribuna Mallorca, fent-se ressò del rebuig públic del degà del Col·legi d´Arquitectes a la proposta de Carbonero, deia: “El Col·legi d´Arquitectes s´afegeix d´aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí”.

Guillem Frontera encertava a les totes quan deia en un recent article, tot parlant precisament d´aquesta nova destrucció del nostre territori i de la proposta de Carbonero: “En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe”.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés