Miquel López Crespí - Memòria històrica

Pel desembre de 1976 a la presó de Ciutat hi havia nombrosos presos polítics. Del PORE, una organització marxista de tendència trotsquista que dirigia Ramon Molina (l'actual director del Museu d'Art Contemporani de sa Pobla), hi eren el mateix Ramon Molina, na M. Dolors Montero i en Xavier Serrano. (Miquel López Crespí)

Un míting per l’amnistia (1976)

1976: En la fotografia podem veure una bona part de la direcció dels comunistes de les Illes (OEC) que no havien pactat amb el franquisme reciclat el repartiment de sous i poltrones. Entre els dirigents de l'OEC podem veure Miquel López Crespí, Jaume Obrador, Pere Tries, Carles Maldonado, Mateu Ramis, Francesc Mengod, Antònia Pons, Tomeu Febrer... Hi manquen Mateu Morro, Josep Capó, Antoni Mir i Margalida Chicano, entre molts d'altres membres de la direcció.

Pel desembre de 1976 a la presó de Ciutat hi havia nombrosos presos polítics. Del PORE, una organització marxista de tendència trotsquista que dirigia Ramon Molina (l'actual director del Museu d'Art Contemporani de sa Pobla), hi eren el mateix Ramon Molina, na M. Dolors Montero i en Xavier Serrano. Del MCI hi romania tancat n'Isidre Forteza. De l'OEC hi érem en Josep Capó, en Jaume Obrador i qui signa aquest article. Dels obrers detinguts en la manifestació del 12 de novembre de 1976 hi eren en Pere Ortega, n'Antoni López López i en Manuel Carrillo. A la presó de dones, al costat de M. Dolors Montero també hi havia Mª del Carmen Giménez. Per sort, cada diumenge gernació de companys d'OEC i d'altres organitzacions venien davant la porta d'aquell cau on romaníem tancats a cridar consignes per l'Amnistia. El PTE, PSAN, MCI i OEC organitzaren, al descampat on ara hi ha el parc del Polígon de Llevant (al final de Ricardo Ortega), un míting amb nombrosa participació ciutadana. Hi intervingueren, a favor de la nostra llibertat, en Miquel Tugores (PTE), en Jesús Vives (MCI), en Tomeu Fiol (PSAN) i n'Aina Gomila (per l'OEC). Però la fantasmal i inoperant Assemblea Democràtica no va voler moure un dit en defensa dels presos polítics quan una comissió de l'OEC hi va anar a parlar per a concretar una manifestació conjunta en favor de la llibertat. Afortunadament els companys del PSAN, del PTE i de MCI s'havien avingut a muntar aquell míting solidari. En va fer un bon reportatge (potser uns dels únics treballs en el qual es tractava amb certa simpatia l'esquerra revolucionària no pactista) el diari Última Hora del 15 de desembre de 1976. Deia el diari: "Tomó la palabra en primer lugar el dirigente del Partido del Trabajo, Miguel Tugores quien... dijo que 'con el referéndum el Gobierno pretende afianzar un modo de continuación del franquismo. Serán los mismos perros con diferentes collares'... Insistió [Miquel Tugores] en la necesidad de que los obreros presionen sobre la Asamblea de Mallorca -'organismo muerto a causa de la actitud de los partidos que se llaman obreros y no lo son'-".

Desembre de 1976. L'escriptor Miquel López Crespí s'acomiada de la seva mare i dels companys del partit moments abans d'entrar a la presó de Ciutat per haver estat a l'avanguarda de la llibertat del nostre poble.

En Miquel Tugores sempre -malgrat les nostres diferències polítiques- havia estat un bon amic i ara, participant en aquest acte de solidaritat amb nosaltres, ho demostrava una vegada més. Pollensí, l'havia conegut quan compareixia per la Cooperativa d'Arquitectes progressistes del carrer Estudi General (Neus Garcia Inyesta, Carles Garcia Delgado, Manolo Cabello, Guillem Oliver Suñer...).

El Moviment Comunista de les Illes (MCI) també hi participà activament. Com explicava Última Hora: "A continuación, tomó la palabra Jesús Vivas, del Movimiento Comunista de las islas, iniciando su parlamento 'con una abrazo revolucionario en esta primera aparición pública del MCI'. Vivas habló del significado de la abstención en el referéndum en el sentido de 'que no podemos legalizar un gobierno franquista'. Vivas terminó, entre los gritos de la multitud, reivindicando la libertad para todos los detenidos". Després del MCI hi intervengué en Bartomeu Fiol, del PSAN. La intervenció de la dirigent comunista (OEC) Aina Gomila anà en la línia de lluitar contra la maniobra continuista del règim demanant la dissolució dels cossos repressius de la dictadura i la tornada a casa de tots els detinguts. Posteriorment hi hagué un intent de manifestació pel carrer Ricardo Ortega que va ser dissolt brutalment per la Policia Armada.

Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

El nostre ingrés a la presó (de Jaume Obrador, Josep Capó i de qui signa aquest article) per haver lluitat per la llibertat i la democràcia, la manca de solidaritat demostrada pels famosos i inoperants organismes de l'oposició, va fer evident, pel desembre de 1976, l'intent gens amagat -sobretot per part del PCE i del PSOE- de desfer-se de l'ala esquerra de l'antifeixisme illenc i criminalitzar-nos. (Miquel López Crespí)

Memòria històrica

Quan l´Assemblea Democràtica de Mallorca no volgué fer res pels presos polítics republicans

El nostre ingrés a la presó (de Jaume Obrador, Josep Capó i de qui signa aquest article) per haver lluitat per la llibertat i la democràcia, la manca de solidaritat demostrada pels famosos i inoperants organismes de l'oposició, va fer evident, pel desembre de 1976, l'intent gens amagat -sobretot per part del PCE i del PSOE- de desfer-se de l'ala esquerra de l'antifeixisme illenc i criminalitzar-nos.

Vist amb la perspectiva històrica que dóna haver passat ja tants d'anys dels fets que narram, és interessant constatar -en la documentació que hem consultat per escriure aquest article- les dèries que determinats sectors oportunistes han tengut sempre contra els esquerrans. Un personatge molt curiós d'aquesta època que analitzam era Celestí Alomar, militant marxista-leninista de l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), després membre del PCE i un dels fundadors més coneguts (juntament amb Antoni Tarabini) del PSI. Més endavant va ser cap de campanya electoral d'Unió Autonomista (1977). El 1982 el trobam fent feina en el CDS i a partir d'aquests contactes va ocupant alts càrrecs de responsabilitat amb tota mena de governs. En temps de la clandestinitat només vaig coincidir una vegada amb ell i n'he parlat d'una forma amistosa en el meu llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (vegeu pàgines 64-69). Aquest personatge, l'actual Conseller de Turisme del Govern Balear, i que l'any 1976 era bastant important en la presa de decisions de l'Assemblea Democràtica, escrigué un insolidari article a la revista Cort tot dient que els presos polítics de Ciutat (Xavier Serrano, Pere Ortega, Jaume Obrador Soler, Maria Dolors Montero, Ramon Molina, Antonio López, Maria del Carme Giménez, Isidre Forteza, Manuel Carrillo, Josep Capó i qui signa aquest article) ens arreglàssim amb els "nostres" problemes amb el franquisme (pagar multes, romandre a la presó per idees polítiques). El personatge en qüestió (i molts d'altres que no s'atrevien a posar per escrit les seves opinions) criminalitzava així els antifeixistes republicans mallorquins del Moviment Comunista de les Illes (MCI), de l'OEC i independents. Celestí Alomar deia concretament en el número 780 de Cort (3-10 desembre de 1976, pàg. 4): "Esta semana han ingresado en la prisión provincial los tres miembros de OICE para cumplir el arresto sustitutorio por el incumplimiento del pago de una multa que se les había impuesto a raíz de la presentación de su organización". Un poc més avall l'home intentava justificar la seva crida a no fer res en favor de l'amnistia dels detinguts amb unes estranyes explicacions. "Explicacions" que només amagaven l'evident voluntat de Celestí Alomar i de l'Assemblea de no fer res per nosaltres (i a part de no fer res de collocar-nos, aprofitant l'ocasió, el sambenet de violents). Deia Celestí Alomar en la seva secció "Política" de la revista Cort: "Es evidente que todo demócrata rechaza estas acciones [el fet que el franquisme ens hagués tancat a la presó] represivas contra señores que lo único que hacen es defender unas ideas... Pero lo que no es posible, por lo mismo que decíamos antes, es que todos actuemos y pensemos igual. Los de la OICE tenían previsto con su comportamiento arrancar un movimiento de protesta y una manifestación en la calle, que los mismos de la Asamblea Democrática no aceptaron. Y sencillamente no aceptaron, porque no es conveniente repetir el número del día 12...". Vet aquí la raó de la negativa a la lluita per la llibertat dels presos polítics, a accelerar la lluita antifranquista: "No es conveniente repetir el número del día 12 [de novembre de 1976]". Cal recordar que precisament la manifestació del 12 de novembre a Ciutat va significar un dels punts més àlgids de la lluita per la llibertat i contra la dictadura a les Illes. Per això cal -diu Celestí Alomar- "no repetir el número de día 12".

Vist que aquests "demòcrates" no volien fer res en favor dels presos polítics, un dels nostres militants (Joan Coll Andreu, dirigent del front obrer) es va veure obligat a escriure una carta de protesta a la direcció de Cort. Crec que degut al fet que jo era collaborador habitual i amic de Coco Meneses i d'Antoni Tarabini, no hi hagué gaire problemes en la seva publicació. La resposta a Celestí Alomar sortí publicada en el número 782 de la revista en la secció "Cartas al director". Deia el nostre militant: "Sr. Director del Semanario Cort:

'Me ha dejado sorprendido el comentario que el Sr. Celestí Alomar incluye sobre el ingreso en prisión de los miembros de la OICE, Josep Capó, Jaume Obrador y Miquel López Crespí, en la sección de Política de 'les Illes' de esta semana, en la revista que Ud. dirige.

'En primer lugar, creo que hay que aclarar que lo que el Sr. Celestí Alomar llama el 'número del día 12' fue una negación clara y tajante del derecho de los trabajadores a manifestarse [Joan Coll recorda que la manifestació del 12 de novembre de 1976 fou brutalmenr reprimida per la Policia Armada franquista]. En este sentido, si la 'oposición' renuncia a plantear en la calle, y en todos los lugares que sea preciso, la defensa de los más elementales derechos democráticos, mal avanzaremos hacia esa democracia de la que tanto se habla.

'En segundo lugar, no entiendo la expresión 'mucho más cuando la OICE nunca ha querido participar en la Asamblea y más de una vez la ha criticado". ¿O es, Sr. Celestí Alomar, que la ADM sólo va a luchar por la libertad de los partidos que están en su seno? Si el Sr. Celestí Alomar piensa esto, bien pobre es la comprensión que tiene de la democracia.

'En tercer lugar, si el Sr. Celestí Alomar piensa que "la Asamblea es mucho más partidaria de los pagos de las multas", ¿cómo se explica Sr. Celestí Alomar las siguientes cuestiones?:

' -Que en el Comité de Solidaridad montado al efecto, la mayor parte de los partidos de la ADM brillen por su ausencia.

'- Que partidos económicamente tan 'bien dotados' como los integrantes de la ADM no hayan aportado NADA para sacar de la cárcel a estos luchadores presos.

'-¿Es que piensan que las multas se van a satisfacer haciendo el comunicado de rigor?

'En resumen, Sr. Celestí Alomar, ¿cómo se concreta para la ADM, el 'estar por la Amnistia'.

Joan Coll Andreu".

Evidentment Celestí Alomar mai no va contestar al nostre amic del front obrer i, com era normal, tampoc no es va poder celebrar a Palma la manifestació en favor de la llibertat i per la sortida de la presó de tots els presos polítics! Precisament en uns moments que, arreu de l'Estat, la consigna més important i que mobilitzava més gent en la lluita per la llibertat era... la de l'amnistia!

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (16-VIII-02)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Memòria cronòlogica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)

Salvem Formentor 2.

Les similituds entre Es Guix i Formentor des del punt de vista de protecció ambiental són evidents: Els dos són Paratge Pintoresc (Decret 984 de 24 de març de 1972), Paisatge protegit ( Pla provincial d'Ordenació de Balears aprovat el 4 d'abril de 1973) Bé d'Interès Cultural (DT 8ª de la llei 16/1985) i Àrea d'Assentament dins Paisatge d'Interès (art.5.1 de la llei 1991), i es troben envoltants d'una Àrea Natural d'Especial Interès, protegida per la Llei d'Espais Naturals.

A més a més Formentor ha merescut la qualificació de paisatge Protegit i àrea d'interès florístic ( Norma 3 del PGOU i informe d'ICONA de 1984) i d'Espai Natural especialment protegit (POOT)

No cal citar tan de llei per apreciar els valors especials de Formentor.

Tan el Guix com Formentor varen ser qualificats com Sòl urbà als anys 90, però ni un ni altre disposavan a l'entrada en vigor de la Llei d'Espais Naturals cap instrument de desenvolupament urbanístic. Ni es Guix, ni Formentor disposen dels serveis necessàries per a  que els terrenys tenguin la consideració de solar ( clavegueram, enllumenat, voreres...) Però tan l'Ajuntament d'Escorca com el de Pollença han donat llicències condicionades a la simultània urbanització . Pel que als dos casos podem parlar de falsos urbans.

Per desclassificar es Guix , el Consell ha considerat que per la llicència calia la prèvia autorització de Patrimoni Històric a l'esser qualificat com Paratge Pintoresc i tenir la condició de Bé d'Interès Cultural. Igualment ha considerat que feia falta un Pla Especial de Protecció exclusiu del paratge.

La disparitat de criteris del Consell ha restat molt clara al cas de l'obra d'Alfonso Cortina a Formentor. Quan l'Ajuntament va ordenar la incoació d'expedient de revocació de la llicència al no tenir la prèvia autorització de Patrimoni Històric, el Consell va informar a l'Ajuntament de que no calia la mateixa autorització de Patrimoni que si que considera necessària a es Guix. D'aquesta manera es va facilitar la legalització de les obres. Patrimoni hauria d'aclarir la sorprenent i grossera contradicció de demanar una cosa al Guix i altra diferent a Formentor.

El cas, però, és que a Formentor ens trobam exactament amb les mateixes circumstàncies que es Guix, però el Consell ha pres decisions discordants. La diferència de tracte jurídic a es Guix i Formentor és evident:

a)    Es Guix queda desclassificat
b)    Formentor es manté el caràcter de sòl urbà i el mateix Consell  va aprovar el passat mes de maig    l'adaptació del PGOU de Pollença al POOT que va mantenir com a urbà els terrenys de Formentor-

Al ple de demà presentarem una moció d'urgència demanant al Consell de Mallorca que apliqui urgentment  a Formentor els mateixos criteris que a Es Guix,  adoptant quantes mesures siguin oportunes per a la seva protecció. Que  revisi la classificació de sòl urbà que té actualment una part de Formentor i dugui a terme la desclassificació d'aquest sòl, evitant la construcció de noves edificacions.

A l'excel·lent fotoblo del nostre amic Biel Perelló podeu trobar informació i aquesta imatge de la campanya del GOB als anys 80 per salvar Formentor, encara sóm a temps. 

 

Al seu dia al Diario de Mallorca es va fer el següent fotomuntatge sobre el futur de Formentor.

http://alternativa.balearweb.net/post/62211 Blog Urxella

Es Guix i Formentor 1

Voliam donar la nostra opinió respecte a la nota de premsa del GOB publicada dijous on demanavam al Consell que s'apliqui a Formentor el mateix criteri que s'ha aplicat a Es Guix (Escorca). Compartim totalment l'opinió del GOB.

Formentor mereix la mateixa protecció que Es Guix, inclús diriam que una protecció superior, ja que es troba a una zona costanera de vital importància turística no només per Pollença sinó per Mallorca com demostren els milers de visitants que rep cada any. Aquests visitants evidentment no venen a veure una urbanització sinó un paisatge únic.

Aquesta opinió per la nostra part no és d'ara, al ple de febrer varen presentar una moció d'urgència on demanavam a l'Ajuntament que enviés documentació i informes al Consell defensant la inclusió de la urbanització de Formentor ( a més de la Font i el Golf de Pollença) dins la llei de mesures urgents per a un desenvolupament sostenible a les illes, ja que des del nostre punt de vista reunien objectivament les mateixes o més condicions que el Vilà per a la seva desclassificació. Per desgràcia l'equip de govern va votar en contra d'aquesta moció. Ara amb la desclassificació del Guix s'ha demostrat que la nostra no era una opinió subjectiva sinó té fonaments legals.

Ens sembla lamentable l'opinió del batle de Pollença Joan Cerdà que hauria de ser el primer en defensar la desclassificació per part del Consell de la urbanització de Formentor i la conservació d'un paisatge únic i una de les grans riqueses del municipi.

Encara més sorprenent i deplorable és que digui que les obres ja realitzades s'hagin fet sins paràmetres acceptables. Fa quan de tems que en Joan Cerdà no visita Formentor, no ha vist les fotografies? Què són per ell paràmetres acceptables? La degradació i destrucció del paisatge ha estat espectacular als darrers temps i actualment a més de la impactant obra d'Alfonso Cortina, i la futura ampliació de l'hotel, està amenaçat actualment per unes sis o set llicències.

Per això es unim a la petició del GOB i demanarem a l'Ajuntament que faci el mateix demanant al Consell que apliqui a Formentor els mateixos criteris que al Guix i que  revisi la classificació de sòl urbà que té actualment una part de Formentor i dugui a terme la desclassificació d'aquest sòl i eviti la construcció de noves edificacions que acabaran amb un tresor únic com Formentor.

Igualment com varen fer al mes de febrer consideram que aquests criteris s'haurien de seguir també a la urbanització de La Font, on també s'està destrossant un paisatge únic.

Segons el batle això és acceptable: 

http://alternativa.balearweb.net/post/62618 Blog Urxella

Arriba la primera remesa de documents particulars des de Salamanca

Encara hi romanen dos milions de papers

Avui arriben a l'Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès) els primers documents de particulars espoliats arran de la guerra del 36-39. En concret, tornen un centenar de llibres. Però l'Arxiu de Salamanca encara reté uns dos milions de documents de particulars, que haurien de tornar en aquesta segona fase de la devolució. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, presentarà els documents avui a la tarda.

Després de mesos de blocatge, al juliol una comissió mixta va fixar el calendari per a restituir els papers i complir la llei de devolució, aprovada el 2005, però infringida més de dos anys.

L'octubre del 2006 un grup d'experts designats per la Generalitat va identificar els documents que s'havien de tornar i que la comissió mixta ara ha validat, com determina la llei. Va costar dinou mesos desencallar el procés, i fins el mes passat no hi va haver la primera reunió oficial entre la Generalitat i el govern espanyol.

L'última remesa de documents, set lligalls de la Generalitat que no havien tornat el 2006, va arribar a principi d'agost. Per la Comissió de la Dignitat, el retard era imputable al govern espanyol, que havia infringit la llei de devolució.

VilaWeb

Els papers robats pel feixisne: jo també vull els meus papers!

Les meves primeres obres de teatre (Ara, a qui toca, Les germanies, Estiu de foc, Autòpsia a la matinada...) anaven en una línia de defugir la podridura de determinat "teatre" idiotitzador (segons quines obres del teatre "rekional", que deia Josep M. Llompart). Dia 7 d'octubre de 1972, a Alacant, guanyava el premi de teatre en català "Carlos Arniches" (era el primer any què es convocava en la nostra llengua). A l'endemà, tots els diaris de la península (i a les Illes Diario de Mallorca) informaven de la notícia. En la mateixa convocatòria guanyava el premi en espanyol J. D. Sutton amb la seva obra Mañana. Els jurats del meu primer premi teatral havien estat en aquells moments les figures màximes de la cultura catalana i de l'espanyola progressista. Em referesc als directors i autors Ricard Salvat, José Monleón i Sanchis Sinisterra (un gran autor de València que ja havia guanyat el Carlos Arniches -versió castellana- l'any 1968 amb l'obra Tú, no importa quién).

Record que Ara, a qui toca? era una obra experimental. Els crítics d'aleshores parlaven de certa influència del teatre de Brecht, Anouilh, Ionesco, Beckett, etc. Els manuscrits de Ara, a qui toca?, juntament amb els de Les Germanies (que havia guanyat el premi de teatre de més prestigi en aquells temps, el Born, de Ciutadella), Estiu de foc i alguns altres materials de poesia i narrativa em desaparegueren pels anys setanta en uns d'aquells nombrosos escorcolls de la Brigada Social. Mai no he pogut recuperar aquestes obres malgrat que, una vegada consolidada la reforma, ho vaig intentar. Ningú no sabia res d'uns papers segrestats per la Social! Originals de teatre? Em miraren com si hagués perdut l'enteniment. De les obres segrestades (i segurament cremades o perdudes per aquests sicaris) només em resta l'esborrany de Les Germanies.

No sé si encara hi seré a temps de reclamar els papers que em segrestà la Brigada Social. Aquests anys, participant en les campanyes de reclamació dels papers de la República segrestats per les forces franquistes, parl de l'ajut solidari que hem donat tants d'esquerrans illencs a la Comissió de la Dignitat, entestada, com pertoca, a recuperar els papers existents als arxius de Salamanca, he pensant sovint en els meus originals, en les revistes robades, en les obres de teatre i les narracions que mai més no vaig poder recuperar.

No em puc conformar amb un esborray d'unes obres guardonades a Alacant i a Menorca. Vull, i ho deman públicament, la devolució del que em va ser robat a la força i amb nocturnitat. En aquell temps no solament et venien a detenir per haver lluitat per la llibertat, sinó que a la tortura física que significaven les detencions a altes hores de la nit, l'anada, amb els sicaris al darrere, fins als soteranis de Govern Civil, els brutals interrogatoris, s'havia d'afegir la desaparició en mans de la policia política d'obres literàries que havia costat anys escriure. Per tant jo no em vull conformar amb aquest esborrany que he trobat en una de les meves antigues carpetes. Vull els meus originals, tots, sense que em manqui cap ni un i, també, les revistes de la guerra civil que em segrestaren. Revistes que són d'un valor incalculable, almanco, sentimentament i culturalment.

L'esborrany de Les Germanies que he trobat té unes cinquanta pàgines i permet una llunyana aproximació al que va ser l'obra guardonada a Menorca i que, com he explicat més amunt, desaparegué en mans de la Brigada Social. Record a la perfecció que el projecte inicial de Les Germanies sofrí moltes modificacions i ben cert que el material conservat -per miracle!- a una de les carpetes que no escorcollaren els sicaris, és només una pàl.lida aproximació al que degué ser l'obra un pic acabada; malgrat que sempre he pensat que no hi ha mai cap obra "acabada". Sempre he estat partidari de l'obra "oberta". Per entendre'ns: "oberta" a les suggerències creatives dels col.lectius que l'han de representar, als grups (en els anys setanta) interessats en la seva promoció i difusió, o a les idees de directors, actors o públic en general (públic conscienciat, és clar). Ara, a qui toca?, l'obra en català (segrestada per la Brigada Social) que havia guanyat el premi "Carles Arniches 1972" a Alacant, havia armat el seu enrenou.

Vull intentar reconstruir la història de la meva dedicació al teatre, saber exactament quines obres meves eren guardonades en els anys setanta i, per aconseguir unir novament els fills trencats per les detencions, em cal, com ja he explicat, la devolució de tots els meus papers segrestats.

(19-IV-05)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)