Miquel López Crespí - Memòria històrica

En qualsevol cas és evident que ha fallat el mecanisme de control establert per a protegir el nostre patrimoni. I un punt encara més preocupant: en aquest cas ho hem detectat, però, ¿quantes intervencions es deuen haver fet amb aquest nivell d'incompetència per part de les propostes i aquesta falta d'exigència per part dels responsables de vetlar per la preservació de la nostra història?

Crida per la conservació del patrimoni històric, a Palma

Del bon company Antoni I. Alomar m'arriba missatge reclamant atenció pública a la destrucció del patrimoni històric que s'està produint en l'obra emblemàtica del convent de Santa Clara, a Palma, un dels vestigis que ens queden del temps del rei en Jaume...

Això és una crida pel Convent de Santa Clara, feta a persones que creim que són conscients de la importància del Patrimoni, perquè aportin la seva corresponsabilitat, amb accions o amb idees, perquè les coses canviïn, de manera que això no pugui tornar a passar.

La intervenció de restauració que es duu a terme al Convent de Santa Clara de Palma, inclou actuacions que clarament vulneren les lleis de Patrimoni, les recomanacions de la UNESCO sobre protecció del Patrimoni Històric, i més concretament la fitxa de conservació pròpia del monument que figura en la seva declaració per a la seva protecció. La part afectada, per la seva antiguitat (principi de 1256) i importància històrica, té a més especial rellevància per al nostre patrimoni.

La intervenció vulnera la llei i les especificacions i directives d'intervenció per a la seva protecció, almenys en dos supòsits:

-canvia la morfologia del monument quan modifica la inclinació de la teulada i redueix el pendent de manera molt significativa, per a anivellar-lo amb una part més moderna (s. XVI) que ve a continuació, és a dir que en contra del que diu la llei no conserva les seves característiques tipològiques més notables ("....respecte a la composició volumètrica [....] haurà de conservar-se en la mesura necessària per a preservar les seves característiques tipològiques....")

-introdueix un element que posa en perill l'equilibri material i estructural de l'edifici quan afegeix un cèrcol de formigó armat que corona els murs de tàpia (molts d'experts han avisat de les conseqüències negatives que poden tenir aquestes intervencions) i vulnera les normes de conservació específiques (".....i s'han d'utilitzar els seus sistemes i materials de construcció tradicionals...."). Aquest cèrcol produeix a més una modificació morfològica quan eleva l'altura dels murs. Es tracta, d'altra banda, d'una intervenció clarament irreversible.

-es pot afegir que és una intervenció que no respecta els valors que varen motivar la seva declaració de monument i procedeix a la recreació dels elements de l'edifici i no a la seva conservació i consolidació com la llei mana: "Respecte a les cobertes [...] conservació i restauració".

-d'altra banda afegeix a les cobertes un element que no han tingut mai, com són canals metàl·liques de recollida de pluvials, i així distorsiona la lectura històrica del conjunt. Per cert, el projecte ho planteja de manera fraudulenta parlant de "reparació" i "reposició". La intervenció que es duu a terme està finançada pel Ministeri de Foment i s'ajusta a un projecte aprovat per la "Comissió de Patrimoni" del Consell Insular -òrgan polític de control decisiu i preceptiu en qualsevol intervenció de conservació de Béns Patrimonials- després de rebre el vistiplau de la Ponència Tècnica.

En el projecte són ben explícites les intervencions inadequades que s'efectuen, com la modificació de la inclinació de la teulada i la col·locació del cèrcol de formigó. Com a projecte de restauració és extremadament vague i pobre. L'informe d'un restaurador (afegit a petició de la Ponència) és deficient, ja que, entre altres defectes, no descriu les característiques materials i constructives exteriors i és sobretot incomplet, perquè només fa referència a la restauració d'elements interiors, fustes de la sostrada i murs interiors, i quant als seus criteris, són correctes, però no s'apliquen.

El projecte, com a projecte de restauració, i més tractant-se d'un edifici d'aquesta importància, no reuneix les condicions mínimes necessàries per a ser aprovat: no té una descripció completa de materials i sistemes constructius, d'una història material del monument, de l'anàlisi rigorosa, no fa descripció de patologies ni estableix un diagnòstic seriós i complet, i en conseqüència no fa una justificació metodològica de les intervencions en funció d'un diagnòstic.

¿Com en un monument d'aquesta importància s'ha aprovat un projecte que, d'una manera tan clara, vulnera les mesures bàsiques de protecció? ¿Vol dir que els responsables no saben com ha de ser un projecte de conservació?

En qualsevol cas és evident que ha fallat el mecanisme de control establert per a protegir el nostre patrimoni. I un punt encara més preocupant: en aquest cas ho hem detectat, però, ¿quantes intervencions es deuen haver fet amb aquest nivell d'incompetència per part de les propostes i aquesta falta d'exigència per part dels responsables de vetlar per la preservació de la nostra història?

Davant la gravetat dels fets s'han cursat escrits de denúncia i petició de paralització cautelar de les obres a les institucions següents:

Sotssecretaria de Protecció del Patrimoni Històric Consell Insular. A més s'ha avisat l'Ajuntament. El fet també s'ha fet públic a través d'ARCA i dels diaris (que cal notar que ha tret el tema amb poc èmfasi i ha tengut poc ressò).

A pesar d'aquestes denúncies fins ara no s'ha produït cap reacció de les institucions ni de la societat. A qui li importa el Patrimoni? Ja sabem que a molt poca gent, però en l'òrgan que té la responsabilitat pública de preservar-lo es troben a faltar, almenys, rigor i ponents especialitzats en conservació capaços d'entendre prou els principis i criteris que inspiren les lleis de protecció.

Palma, 28 de juliol 2008

Rosario Alomar
Ramón Sánchez-Cuenca

Blog Picalsud http://cil.cecili.cat/post/54875

Destruint el paisatge, el nostre patrimoni cultural, s’estén, victoriosa, la cultura de la ignorància i, mentre les màquines excavadores obrin els fonaments de munió d’edificis sense cap valor artístic, també es va bastint una Mallorca sense història. (Miquel López Crespí)

El PP i la destrucció de Palma

En d’altres articles hem parlat de l’especulació urbanística, de la destrucció de recursos i territori per part d’encimentadors sense escrúpols, alguns dels quals, cas d’Eugenio Hidalgo, per exemple, ja a anat a la presó i és en procés d´investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció. Però l’especulació, la utilització fraudulenta de lleis plenes d’ambigüitat, no solament s’estén per la costa i l’interior de Mallorca: Palma tampoc no se salva de la destrucció d´un patrimoni cultural importantíssim. Alguns arquitectes i constructors són sovint respectuosos en determinades tasques de restauració d'edificis antics, i la feina que fan és digna i útil per a la societat. Al costat d’aquestes actuacions professionals, fetes després d´un acurat estudi de les possibilitats de l’edifici a reformar, ens trobam amb un atac en tota regla per part dels especuladors contra munió d’edificis singulars. Sembla com si a ningú no li importàs servar una part considerable de la nostra història. Moltes vegades, no hi ha dubte, els edificis que ensorren les excavadores no tenen gaire valor històric; però als especuladors, com és evident, només els importa el preu del metre quadrat del terreny a construir, el que valdrà cada pis o garatge que posaran en venda una vegada finida la demolició i bastida la nova finca.

Recentment, i ho podem comprovar a cada dia que passa si param una mica d’esment en el tipus d’edificis que ensorren les grues, el salvatgisme en la destrucció del patrimoni cultural i artístic de Palma pren una força inusitada. Ho havia vist en barriades en les quals he viscut. Parl de Santa Catalina, de Son Serra i la Vileta, de Son Rapinya, del carrer de Blanquerna i la barriada de Santa Pagesa... La febre especulativa amenaça a no deixar cap edifici del primer terç del segle XX dempeus. Els edificis més sol·licitats pels especuladors són les plantes baixes o habitatges d´un pis o dos i que tenguin possibilitats de construir-hi cinc o sis plantes. Les cases, algunes d´incalculable valor històric, destruïdes pels especuladors són, sobretot, a les construïdes entre els anys deu i trenta del segle passat. No fa gaire dies les grues ensorraren una meravella de l’any vint just al costat de cada meva. L’edifici ensorrat no era cap joia modernista o racionalista, d’aquestes que, en cas de ser ensorrades, poden provocar manifestacions o cartes als diaris. Segurament no era una casa catalogada com a edifici d’especial protecció. Però per a qui signa aquest article, amb la seva destrucció es feia malbé una part important de la història de Mallorca de començaments del segle XX. La casa, com tantes altres, era en perfecte estat de conservació i com en moltes edificacions d’aquella època hom hi podia admirar el treball dels picapedrers amb el marès, dels ferrers amb el ferro forjat de balconades, dels fusters en les portes, bigues i arrambadors de nord, dels vidriers amb el vidre esmerilat, els vidres de coloraines per a les portes de nord de les cambres. No em parlem de les rajoles mallorquines, quasi noves després de més de vuitanta anys de fregadís de passes. Com vos explicava una mica més amunt, el cas d’esbucament d’aquesta casa, ben igual que els centenars que han estat esfondrades en aquests darrers anys, posa en evidència com, quasi sense adonar-nos, desapareixen alguns dels fonaments d’identitat cultural més dignes d’apreciar i tenir en compte per qualsevol poble culte.

Mentre veia com, implacables, les màquines dels especuladors ensorraven la nostra història, em demanava què saben del nostre poble els Hidalgos que aquests dies ha portat a la presó la Fiscalia Anticorrupció i tots els Hidalgos que encara romanen en llibertat, amb Ferraris al garatge i quadres d’alta cotització, el valor cultural dels quals desconeixen, penjats en els lavabos dels seus xalets de nou-rics. Aquesta casa esbucada al carrer de Blanquerna, com moltes que he vist desaparèixer a Santa Catalina, a Son Serra i la Vileta, a totes les barriades de Palma, portava, a les seves parets i portes, en el ferro forjat, en el vidre curosament treballat, el record dels oficis d‘una Mallorca que mor a ritme accelerat. Imagín que deu ser cosa no solament de l’especulació urbanística, sinó també de la postmodernitat. L’amnèsia decretada en temps de la transició també té altres equivalents en la creació, per part del poder, de tota una sèrie d’especialistes intel·lectuals graduats en la professió de la mistificació històrica. Destruint el paisatge, el nostre patrimoni cultural, s’estén, victoriosa, la cultura de la ignorància i, mentre les màquines excavadores obrin els fonaments de munió d’edificis sense cap valor artístic, també es va bastint una Mallorca sense història.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (10-IV-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí