Miquel López Crespí - Memòria històrica

Com a persones marginades i oprimides, avui no podem deixar d’estar al costat d’altres marginats/oprimits com són els immigrants, els de sostre precari, els de la feina esclavista i, per no allargar-nos aquí, tots els sotmesos a la invasió de forces centralitzadores i uniformadores. La llibertat és per a tothom!

Manifest diada de l’alliberament GLTB

Benvingudes totes,

Benvingudes i gràcies per venir i acompanyar-nos en aquesta jornada de lluita i celebració que és el 28 de juny, Diada Internacional per l’Alliberament de Gais, Lesbianes i homes i dones Transsexuals.

Som conscients de l’esforç que heu fet a deixar les vostres activitats de cap de setmana per venir a passar la tarda amb nosaltres. Som conscients que és un doble esforç perquè sabem que els poders públics, els mitjans de comunicació mass media (premsa, ràdio, televisió) i alguna que altra associació també, estan fent l’impossible per convèncer-nos que ja està tot assolit en aquest Estat, que ja no cal lluitar per res més, i només ens queda gaudir d’uns minsos drets que pretesament ens han de satisfer en tota dimensió.

Nosaltres i vosaltres, però, sabem que això no és així. A tots nosaltres, que estem avui a la plaça de Sant Jaume no ens enganyen i sabem que el que ens han donat, un escanyolit matrimoni civil i una insultant llei d’identitat de gènere, no vol dir res.

I per què, els que composem la CU 28 de juny, creiem això? -direu. Doncs bé, aquí van algunes raons:

• Perquè creiem que l'educació sexual a les escoles, sobretot a les d'influència cristiana, és absolutament reaccionaria i per descomptat, no ensenya el total d’opcions, impedint el total desenvolupament de la sexualitat dels nostres infants. Volem una educació sexual completa, oberta i honesta!

• Perquè creiem que cada cop se li està donant més poder a l’Església perquè esdevingui un ens “ordenador” de la nostra vida afectiva i ens digui el que està bé i el que està malament (tot i que no cal recordar que el seus membres no són pas un bon exemple de complir el que prediquen). Volem l’estat laic ja!

• Perquè creiem que l’estat no posa els mitjans suficients per evitar les agressions cap a homes i dones transsexuals, lesbianes i gais. Ans al contrari, permet que mitjans públics -i privats- de mass media, continuïn fent-nos escarni per aconseguir la rialla fàcil.

• Perquè les fòbies campen lliures entre els cossos de seguretat. Recordem aquí el company Maro, transsexual masculí, represaliat i agredit per la Guàrdia Urbana d’aquesta ciutat per la seva identitat sexual (cas pendent de judici).

• Perquè creiem que calen campanyes serioses de sensibilització de les persones envers els que no seguim l'hetero-normativitat; calen polítiques que desterrin d’un cop per sempre la discriminació social a la feina, al barri, a l’escola, al bar de la cantonada...

• Perquè estem farts de la doble moral de determinades personalitats polítiques, com la vicepresidenta d’Espanya, la Sra. Fernández de la Vega, que primer diu que els “homosexuals” li cauen molt bé i després s’afanya a assegurar-nos que ella no ho és, no fos cosa que...

• Perquè com a persones marginades i oprimides, avui no podem deixar d’estar al costat d’altres marginats/oprimits com són els immigrants, els de sostre precari, els de la feina esclavista i, per no allargar-nos aquí, tots els sotmesos a la invasió de forces centralitzadores i uniformadores. La llibertat és per a tothom!

Bé, podríem continuar i continuar perquè tots sabem que la llista és molt llarga, però també hem de tenir temps per a la festa, així que, abans d’acabar,volem demanar-vos uns moments d’especial atenció per totes les víctimes de la incomprensió heterosexista que han mort, cremats vius, a mans de l’Església, aquesta mateixa que encara s’alimenta dels diners de l’Estat –els nostres diners- . Us n'anirem dient alguns noms.

- Bartolomé Juárez, cremat viu a València el 24 de juny de 1574

- José Estravagante i Bartolomé Teixidor, cremats al 1621

- Joan Beltran, de 16 anys condemnat a galeres, 100 fuetades i desterrament

- Juan de Quevedo cremat viu el 30 de març de 1579

- Miquel Costa cremat viu el 5 de juny de 1536 a València

Cal afegir les víctimes de la barbàrie feixista. Assassins de la Segona República, els fills i nets dels quals encara avui dominen el panorama públic d’aquest trist Estat que és Espanya i que ens ofega constantment. Visca Catalunya!

Comissió Unitària 28 de juny

Web del Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Les curses de bous són, efectivament, una tradició centenària a l’Estat Espanyol; és així i d'aquesta manera l'hem de valorar, com una tradició històrica. No obstant això, no hem d'oblidar que qualsevol costum, conducta, comportament, no es pot mantenir in aeternum pel fet de ser tradicional, com ho demostra el fet que un gran nombre de pràctiques tan tradicionals al llarg de la nostra història, com l'esclavitud, les execucions públiques, la subordinació de les dones als homes, la mateixa pena de mort, les mutilacions practicades als delinqüents o la tan nostra matança pública del porc, estan ara prohibides per llei. Les curses de toros han de ser part de la nostra història, no del nostre present.

Adhesió al manifest antitaurí i contra maltractaments d'animals

Un bon grapat de persones de diferents entitats sensibles als maltractaments d'animals, i amb ganes de fer qualque acció més per frenar aquestes pràctiques abusives, han elaborat un Manifest (i proposta de moció a la vegada) amb la intenció de sol·licitar a tots els grups polítics de l' Ajuntament de Palma que la defensin i aprovin al ple.

S'hi adjunta el document en qüestió i se sol·licita l'adhesió personal i col·lectiva (via email o telefònica), amb la finalitat que la demanda tingui el major suport possible per a la seva aprovació.

Tl - 655 792 136 / nicoibarra@terra.es / nicoibarra@ono.com

S'adrecen als diversos grups municipals presents a l'Ajuntament de Palma, amb aquests termes:

“Des de Palma no podem deixar de fer-nos ressò dels fets que al terreny dels drets dels animals s'estan succeint al nostre estat. Després de les declaracions de diferents ciutats contràries a les curses de toros i del debat que s'ha suscitat des de tots els mitjans de comunicació respecte a la possibilitat de prohibir–les per llei, creiem convenient fer-vos arribar les següents reflexions i propostes de moció.

1. Les curses de bous són, efectivament, una tradició centenària a l’Estat Espanyol; és així i d'aquesta manera l'hem de valorar, com una tradició històrica. No obstant això, no hem d'oblidar que qualsevol costum, conducta, comportament, no es pot mantenir in aeternum pel fet de ser tradicional, com ho demostra el fet que un gran nombre de pràctiques tan tradicionals al llarg de la nostra història, com l'esclavitud, les execucions públiques, la subordinació de les dones als homes, la mateixa pena de mort, les mutilacions practicades als delinqüents o la tan nostra matança pública del porc, estan ara prohibides per llei. Les curses de toros han de ser part de la nostra història, no del nostre present.

2. La creació artística s'empobreix quan se sotmet a regulacions, és cert. Però també és cert que quan la creació artística sobrepassa els límits del que l'ètica imposa a qualsevol conducta humana, llavors s'ha de sotmetre l'art a la reflexió moral. És a dir, per més que algú pugui considerar artístiques les curses de toros, els valors fonamentals de la nostra societat ens obliguen a rebutjar-les, per a no caure en greus contradiccions.

3. Cap animal no ha de ser sotmès a maltractaments: ni els animals salvatges, per als quals hem de conservar el medi amb la finalitat de permetre'ls viure d'acord amb les seves necessitats; ni als animals domèstics, pel benestar dels quals els que exercim d'amos hem de vetllar; ni els animals de granja que decidim criar per alimentar-nos, als quals devem com a mínim unes condicions dignes de vida espai suficient per realitzar exercici, una alimentació completa i, finalment, un sacrifici ràpid i indolor.

4. Els representants polítics d'un poble tenen el dret i l'obligació de ser pioners en la promoció dels valors positius a la ciutadania. Una societat moderna, com la nostra, no es pot permetre fissures al terreny dels drets dels animals i seria un error terrible no fer tot el que estigui a les nostres mans per defensar aquells que no disposen de veu ni vot. El que hauríem de valorar en un polític és la valentia de prendre decisions en consciència, encara que aquestes puguin resultar no grates en algun sector de la població.

Ja que entenem que hem d'avançar en els drets dels animals, per evitar-los sofriment inútil i menys per diversió; recordant aquí la frase de Gandhi: "Un país, una civilització es pot jutjar per la forma com tracta els seus animals".

És per això que proposem:

• Primer:- Que Palma es declari ciutat contrària a les curses de bous i amiga dels animals.
• Segon:- Que l'Ajuntament de Palma no sigui còmplice d'un espectacle cruel com el de les curses de braus ni de cap altre espectacle on es torturin animals.
• Tercer. - Que l'Ajuntament de Palma no permeti els anuncis en els mitjans públics municipals de curses de toros ni de cap altre espectacle que produeixi la mort i/o el dolor a animals i que, també, es tingui en compte aquesta moció quan es reguli la publicitat en espais públics.
• Quart. - Que s'insti el Govern de Les Illes Balears a prohibir les curses de bous i tots aquells espectacles on es produeixi la mort o la tortura d'un animal.
• Cinquè. - Que s'insti la Delegació del Govern de l'Estat i al mateix Govern de les Illes Balears perquè facin complir la "Llei 17/2006, Integral de l'atenció i dels drets de la infantesa i l'adolescència de Les Illes Balears", impedint l'accés de menors a espectacles violents (les curses de bous).
• Sisè. - Que s’estudiï reconvertir l'actual plaça de bous en un espai social polivalent, obert tot l'any als ciutadans, eliminant les molèsties que el seu ús actual genera als veïns de la zona.

Blog Picalsud - http://cil.cecili.cat/post/53752

Miquel López Crespí, amb DNI 41.373.644W s'adhereix al manifest en contra dels maltractaments dels animals i antitaurí.

Signat a Palma el 7 de Juliol de 2008.

Miquel López Crespí

La reforma del règim s'havia anat consolidant i els oportunistes que en temps de la transició havien abandonat qualsevol idea de canvi social començaven a fruir intensament dels bons sous i tota mena de privilegis que el sistema oferia als seus gestors. La "memòria històrica", avui tan lloada per aquells que oblidaren i atacaren l'esforç de generacions i generacions de republicans i militants nacionalistes, era considera quelcom de nostàlgics i "extremistes radicals". El que privava era el "consens" amb el franquisme reciclat. L'oblit dels fets més destacats del moviment obrer i popular, de la lluita de les nacions oprimides de l'estat, era a l'odre del dia, presentat com a exemple de seny i "lucidesa política". (Miquel López Crespí)

Cultura catalana i marginació literària: Ferran Lupescu

És molt complicat a aquestes alçades de la nostra vida esbrinar l'any, el moment exacte que vaig entrar en contacte amb el poeta i investigador Ferran Lupescu. Record que va ser, si la memòria n'enganya, a mitjans dels anys vuitanta quan, amb altres companys del ram de la ploma i una munió de polítics i investigadors que no havien pujat al carro de la postmodernitat, portàvem endavant un suplement de cultura en un diari de Ciutat. Era una època fosca. La reforma del règim s'havia anat consolidant i els oportunistes que en temps de la transició havien abandonat qualsevol idea de canvi social començaven a fruir intensament dels bons sous i tota mena de privilegis que el sistema oferia als seus gestors. La "memòria històrica", avui tan lloada per aquells que oblidaren i atacaren l'esforç de generacions i generacions de republicans i militants nacionalistes, era considera quelcom de nostàlgics i "extremistes radicals". El que privava era el "consens" amb el franquisme reciclat. L'oblit dels fets més destacats del moviment obrer i popular, de la lluita de les nacions oprimides de l'estat, era a l'odre del dia, presentat com a exemple de seny i "lucidesa política". Els partits i organitzacions de l'esquerra revolucionària havien estat blasmats com a "organitzacions de quatre folls il·luminats" que "no tocaven de peus a terra". Els cínics i menfotistes, tota la colla de vividors del romanço que, juntament amb els hereus del franquisme, hem vist engreixar, satisfets, durant aquest darrer quart de segle, vinclaven l'esquena davant la patronal, els borbons i l'imperialisme mundial.

És quan, esmorteïda l'embranzida dels anys setanta, recuper lentament la meva antiga tasca d'escriptor. Aleshores, a part d'escriure articles de crítica literària i d'història, m'encarregava de les entrevistes amb els escriptors dels Països Catalans. Però en tractar-se d'un autor que tant t'ha influït i influeix encara en la meva vida és molt complicat concretar la data, l'any exacte d'aquesta coneixença. Sovint tenc la sensació, com quan parles d'Espriu, Lorca, Kafka, Brecht o Maiakovski, que som germans i ens hem alletat plegats. Pens que mai no podria arribar a esbrinar amb certesa, amb certa seguretat, el dia aquell que per primera vegada vaig llegir un poema d'Arxipèlag o de Cadàvers. Determinades "concrecions" quasi matemàtiques potser es poden fer amb gent i fets que t'han influït de forma minsa o superficial; però hi ha llibres, formes d'actuar, concepcions del món, pràctiques culturals i polítiques, que arriben a formar part tant i tant de la teva vida, condicionen de manera tan intensa el teu comportament quotidià, que, amb el pas del temps, es fa difícil dir d'aquell autor: "el vaig conèixer dia tres d'abril de l'any vuitanta quatre".

En el cas del poeta i investigador Ferran Lupescu seria simplificar massa reduir la seva coneixença a un dia i hora dels calendaris. En aquells temps foscos de la victòria de l'oportunisme i la postmodernitat de mitjans dels vuitanta va ser connectar amb una nova generació d'intel·lectuals de debò. Un raig de llum, en definitiva, quan ja començaves a defallir, a pensar que tants d'anys de lluita no havien servit de res, a no ser per engreixar els cínics i menfotistes. Crec que el conec de sempre, com si formàs part de la meva vida des de la meva infantesa, com si fos un més de la meva família, algú amb el qual has viscut d'ençà que obrires els ulls a la lluita per la llibertat i la independència. És el mateix que em passa amb clàssics com Anselm Turmeda, Gabriel Alomar, Joan Fuster o Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Tots ells, Lupescu inclòs, formen part de la gran família que ens manté desperts en aquest indret de la trinxera des d'on provam de combatre les insídies i constants envestides de l'enemic.

Ferran Lupescu és autor de poemaris únics i indispensables. En referesc a les obres L'últim dels dàlmates (autoantologia poètica 1978-1982), Vuit poemes desolats, Arxipèlag (Premi Acadèmia dels Nocturns 1986), Cadàvers (Premi Josep M. López-Picó 1996), La senyoreta elidida / Adam Smith, Regiones de Valencia y Murcia (Dolços lleures de la gleva), L'ombra de la lluna damunt la terra / Intensa rereguarda, Poemes del desert, L´últim amor del comissari Lupescu, Això s'anomena aurora (en curs d'elaboració)... En un article titulat "Ferran Lupescu i la poesia" publicat en El Mundo-El Día de Baleares el 14-XI-04, qui signa aquestes notes havia definit la producció del poeta i investigador com a "intensa". Evidentment, i això mateix havia quedat ben especificat en l'article, volia dir que Ferran Lupescu es dedica des de fa molts d'anys intensament a la literatura i a la investigació; que no és cap hobby. Lupescu ha treballat força anys en matèries d'història general i cultural dels Països Catalans, i és l'autor d'una de les millors històries del procés revolucionari soviètic que he llegit mai. Em referesc a Els dies d'un nou planeta: cronologia d'història soviètica (nov. 1917-març 1939), encara inèdita.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)