Miquel López Crespí - Memòria històrica

S’han cridat lemes contra la llei antiterrorista “Fora la llei antiterrorista, jo també sóc terrorista”, els mossos d’esquadra “Mossos l’heu ben cagada, Mossos d’esquadra feixistes catalans”. Ha estat davant la seu d’Iniciativa per Catalunya o­n els crits i xiulets han estat protagonistes i o­n s’ha cridat “Saura a la presó, Núria al carrer”. També al davant la seu d’Iniciativa per Catalunya hi havia dues furgonetes d’antidisturbis dels mossos d’en Saura protegint la seu. (Revolta Global)

La criminalització de l’esquerra alternativa i anticapitalista per part d´ICV

L’empresonament de Núria Pòrtules treu un miler de gironins al carrer

Detenció sota la llei antiterrorista d’una jove de Sarrià de Ter

El passat dimecres els mossos d’esquadra detenien sota l’aplicació de la Llei Antiterrorista a la jove educadora social de Girona, Núria Pòrtules. Se l’enduien a Madrid i l’empresonaven. La iniciativa sortia dels mossos arrel d’una agenda amb adreces d’institucions catalanes.

L’Audiència Nacional simplement accedia a la petició dels mossos per tal de detenir-la i traslladar-la a Madrid. Ara està a la presó sense que de moment se li imputi cap fet delictiu en concret. Des d’Iniciativa per Catalunya, responsable política de l’operació, no s’ha produït cap posicionament al voltant dels fets. A Girona però, la societat civil a començat a mobilitzar-se per treure-la de la presó.

Més d’un miler de persones s’han concentrat avui dissabte 10 de febrer al vespre davant la subdelegació del govern de Girona per protestar per l’ingrés a presó de la Núria, decretat per l’Audiència Nacional. La manifestació estava encapçalada per diferents pancartes demanant la llibertat de la Núria i el final dels muntatges policials.

Durant el recorregut s’han cridat lemes contra la llei antiterrorista “Fora la llei antiterrorista, jo també sóc terrorista”, els mossos d’esquadra “Mossos l’heu ben cagada, Mossos d’esquadra feixistes catalans”. Ha estat davant la seu d’Iniciativa per Catalunya o­n els crits i xiulets han estat protagonistes i o­n s’ha cridat “Saura a la presó, Núria al carrer”. També al davant la seu d’Iniciativa per Catalunya hi havia dues furgonetes d’antidisturbis dels mossos d’en Saura protegint la seu.

Després s’ha anat un altre cop cap a la subdelegació del govern, per acabar en els jutjats. Allà davant el cordó policial s’ha llegit el manifest i s’ha agraït la solidaritat així com s’ha informat que s’ha pogut parlar amb la Núria uns minuts i ha comentat que està bé i que tenia notícies de la manifestació.

Finalment la manifestació s’ha desconvocat després de dues hores i mitja i s’ha informat de que hi hauran pròximes mobilitzacions.

Revolta Global

"Després de passar-se trenta anys besant les mans a qualsevol que pogués acreditar una baronia estantissa, s'han tornat a incorporar al republicanisme. Benvinguts sien al seu lloc natural, els conversos. Tanmateix, n'hi ha per tirar el barret al foc. El seu dirigisme comença a notar-se en els moviments de base". (Llorenç Capellà)

Els actes, les conferències que s'han fet durant tot aquest mes a sa Pobla en honor a la República han representat un èxit clamorós. L'Associació de Joves Pinyol Vermell ha esdevengut l'organitzadora i dinamitzadora de l'esperit republicà del nostre poble. Aquests joves han aconseguit una fita difícil de superar. En efecte, reunir centenars de joves poblers i dels pobles dels voltants per a retre un homenatge a la República és una fita important, una fita històrica d'aquelles que poden marcar el futur polític d'un poble, en aquest cas sa Pobla, i el camí de la recuperació de la nostra memòria històrica. I això no solament en pla nostàlgic i erudit, sinó en la línia d'anar bastint un fort moviment republicà que no pugui ser manipulat per aquells grups i organitzacions que, en temps de la transició, oblidaren la lluita republicana per a cobrar bons sous dels franquistes reciclats. Ens referim als famosos pactes de la transició entre els hereus del franquisme i la pseudoesquerra que, mitjançant aquells pactes contra la República, es va enriquir amb el silenci i la traïció i ara, quan va magra de vots i de suport, compareix a les manifestacions republicanes per a sortir en les fotografies. Pur oportunisme electoral que a ningú no enganya, però amb el qual s'ha d'estar alerta i vigilants sempre.

Llorenç Capellà parlava d'aquest evident oportunisme d'alguns dels nous conversos al republicanisme quan en un article recent deia que "entre els conversos de l'esquerra -socialistes i comunistes-, i després de passar-se trenta anys besant les mans a qualsevol que pogués acreditar una baronia estantissa, s'han tornat a incorporar al republicanisme. Benvinguts sien al seu lloc natural, els conversos. Tanmateix, n'hi ha per tirar el barret al foc. El seu dirigisme comença a notar-se en els moviments de base -com és ara la concentració republicana del Divendres Sant a Palma".

Dues coses importants en l'article de Llorenç Capellà: l'oportunisme dels nous conversos en uns moments que ja no saben d'on rapinyar alguns vots entre la joventut, i el dirigisme dels antics carrillistes (PCE) que, després de "passar-se trenta anys besant les mans a qualsevol que pogués acreditar una baronia estantissa", com diu l'escriptor, ara s'apunten al republicanisme.

El secretari general de la CGT-Balears, Josep Juárez, també dubtava de l'esperit autènticament republicà d'aquests "joancarlistes que es diuen d'esquerres", com escrivia en un article titular "Visca la República!". Parlant d'aquests joancarlistes republicans, el conegut dirigent de l'esquerra alternativa deia que tot plegat li semblava "un exercici de contorsionisme que no hi ha fibra humana que ho pugui suportar".

Cal dir que estic completament d'acord amb els qualificatius de "nous conversos" i de "joancarlistes que es diuen d'esquerres" que signen Llorenç Capellà i Josep Juárez, respectivament. Però nosaltres, els que patírem per defensar la República els atacs i les campanyes rebentistes de tota aquesta colla de servils, no som rancorosos. Molts dels que ara es retraten al costat de la bandera republicana manaven estripar aquestes mateixes banderes, escrivien pamflets plens de mentides, tergiversacions i calúmnies contra l'esquerra republicana de les Illes; molts d'ells eren els més aferrissats enemics de la lluita republicana. Ara, quan ja són a punt de perdre els càrrecs, oh miracle!, han descobert la hipotètica rendibilitat electoral de fer alguna activitat republicana i ja els tenim al costat, pegant colzades per sortir en els diaris. Bé, benvinguts sien malgrat que sigui amb tres dècades de retard.

L'any 1994, molts dels "nous conversos", la gent que ara ve a trucar a les nostres portes, en anys anteriors havia liquidat la lluita republicana criminalitzant, "per fer el joc al feixisme", els partits i organitzacions autènticament republicanes. Personatges com Antoni M. Thomàs, Pep Vílchez, Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida signaven pamflets plens de mentides, calúmnies i tergiversacions contra l'esquerra alternativa de les Illes, els partits a l'esquerra del PCE i contra els llibres i els escriptors, qui signa aquest article, per exemple, que criticaven les seves traïdes a la República. Altres, més dogmàtics i sectaris, passaven a l'agressió física directa. En un moment determinat vaig haver d'estar ingressat a Son Dureta per les agressions patides per haver defensat la memòria històrica de l'esquerra alternativa de les Illes. La documentació de l'hospital de Son Dureta, les radiografies de l'agressió, els diaris amb els pamflets publicats per tot aquest personal, són a disposició de qualsevol lector o historiador que els vulgui veure o consultar.

Escric aquestes retxes perquè aniria molt bé que tots aquests tèrbols personatges que fins fa quatre dies no tenien altres feines que demonitzar els llibres de memòries republicans com el meu, els escriptors mallorquins d'esquerra nacionalista, la lluita per la República i el socialisme, fessin autocrítica pública de tots els errors comesos i el mal fet a la causa republicana i als militants republicans amb la seva passada activitat política i les brutors que han escampat arreu. En cas contrari, de no haver-hi aquesta autocrítica pública per tants d'anys de posar entrebancs a la lluita republicana, haurem de pensar que no són sincers en la seva incorporació a la nostra lluita amb trenta anys de retard.

Els "nous conversos", que diu Llorenç Capellà, els "joancarlistes 'republicans'", com escriu Josep Juárez, tots els oportunistes de la transició, els enemics de la República durant els anys en els quals s'han aprofitat dels privilegis que atorga el règim als seus servidors, no oblidin que els mallorquins tenim memòria històrica i, evidentment, els volem al nostre costat, no en mancaria d'altra!, però que no s'imaginin que amb aquesta conversió de darrer moment, sovint amb intencions electoralistes, ens faran oblidar tot el mal que han fet a la causa republicana si no fan aquesta autocrítica que els demanam pel seu bé i per la seva credibilitat.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca, 14 d'abril de 2006