Administrar

El PSM i la "gestionitis"

pobler | 23 Setembre, 2008 05:25 | facebook.com

Los pesemeros pecan de entregarse a la gestión en las Administraciones, pero luego les falta una correa de transmisión; su mensaje no llega, ergo no cala entre el electorado. Nos dijo claramente que menos despacho y más bar, que es donde la gente habla de política y se crea opinión, que dejáramos la gestión en manos de los técnicos y los funcionarios. Los votos se hacen en la calle, no encerrados con el teléfono y el ordenador, por mucho que uno trabaje y las cosas se hagan bien", explica un concejal del PSM y ´alumno´ expectante del bilbaíno. (Mateu Ferrer)


Menos despacho y más política de bar


El PSM se trae a un consultor de Bilbao para que les aleccione sobre cómo reflotar el partido


MATEU FERRER. PALMA.


Imposible entrar en la sede del PSM en Palma y no pensar que algo raro ocurre allí dentro si una pizarra repleta de indicaciones en español preside el despacho de comunicación. El misterio tiene apellido vasco, Juan Ignacio Marcos Lekuona, un consultor político con una amplia trayectoria en asesoramiento de cargos públicos y partidos, al que los nacionalistas han contratado para que les instruya sobre cómo revalorizar sus siglas. Desde que en 1995 el PSM alcanzara su cúspide, con 5 diputados, los sucesivos comicios le han abocado a las puertas de la extinción: Hoy sólo conserva dos escaños, mal que comparta grupo parlamentario con los tres restantes del Bloc.

La formación se autoanalizará en clave interna durante su XIX congreso, los próximos 15 y 16 de noviembre. Paralelamente, los cabezas visibles del PSM aprenden con Lekuona nuevas estrategias a seguir. A principios de este verano, todos sus cargos públicos fueron "obligados" -palabra textual en el mail que se les remitió- a asistir a una jornada de formación con el experto, que no se cortó un pelo: Tras echar una ojeada a la tendencia negativa en cuanto a votos obtenidos, diagnosticó a los presentes que se dirigían "hacia la desaparición". Imagínense las caras.

La conclusión del consultor es fácil de resumir: Los pesemeros pecan de entregarse a la gestión en las Administraciones, pero luego les falta una correa de transmisión; su mensaje no llega, ergo no cala entre el electorado.

"Nos dijo claramente que menos despacho y más bar, que es donde la gente habla de política y se crea opinión, que dejáramos la gestión en manos de los técnicos y los funcionarios. Los votos se hacen en la calle, no encerrados con el teléfono y el ordenador, por mucho que uno trabaje y las cosas se hagan bien", explica un concejal del PSM y ´alumno´ expectante del bilbaíno. "No tenemos voceras", se lamenta el edil, quien destaca la reflexión que más le impactó en boca de Lekuona. "´El PSM ¿sabe quién le vota?´. Y él mismo se respondió: ´No, y si desconocéis el perfil de vuestros votantes, os falla el pilar básico para un partido´. Y yo pensé, ´coño, tiene toda la razón´", apunta el regidor.

Lekuona apuesta por la realización de encuestas, "algo que hacen los grandes partidos como el PP y el PSOE", cuenta este edil que dijo el estratega, y añade: "Nos explicó que todo el mundo le corrobora que los mejores consellers del primer Pacto de Progreso fueron los nuestros -Mateu Morro, Pere Sampol y Damià Pons-. ´¿Y luego, qué?´, nos interrogó con razón, pues tras las elecciones de 2003 dejamos de gobernar. Según él, la buena gestión no se supo reflejar luego en un buen discurso político".

Olvidarse del programa electoral y centrarse sólo en unas cuantas actuaciones contundentes, nunca jamás volver a asumir la cartera de Asuntos sociales -"es lo peor que puede hacer un partido, sólo provoca dolores de cabeza y ´marrones´ imposibles de rentabilizar "-, y aprovechar la militancia activa para difundir mensajes concretos; sólo ahí radica el reflote del PSM, según Lekuona. Éste viene periódicamente a Mallorca para impartir ´clases´ a la cúpula, amén de elaborar los pertinentes estudios y diseñar técnicas de marketing para que su mensaje se implante.

"¡Pero nuestra obligación es la gestión!", le repetían en la conferencia los pesemeros. "Gestiona, gestiona, y en 2012, a la oposición", respondió el asesor medio bromeando, según el edil citado. Veremos si aprenden la lección.

Diario de Mallorca(20-IX-08)


Josep Portella, el conseller de cultura del Consell Insular de Menorca escrivia al respecte en el llibre El repte del 2003: reflexions i propostes: "Un partit polític, un govern que respon -com el nostre- a una suma de diferents partits polítics, no ha de pretendre, únicament, realitzar la millor gestió possible, promoure iniciatives per respondre a la multitud de qüestions que una societat com la nostra planteja, sinó que també ha de saber projectar futur. Projectar futur, que per a mi significa anar més enllà de la simple planificació, és avui una actitud revolucionària. És així perquè una de les bases de la política conservadora és, precisament, la de situar-se únicament en el moment present, en la gestió... no existeixen ideologies, per tant, només es jutjaran els resultats econòmics".


Acumular càrrecs o fer país? (un article de març de 2002)


Un article de Llorenç Capellà publicat recentment ("Governar o fer país") enceta un debat que crec de gran importància. L'escriptor i amic analitza la situació política actual, especialment el paper d'Els Verds i del PSM en el Pacte, i es demana si la gran qüestió de la política autonòmica es redueix tan sols a gestionar, sense fer gaire soroll "afegint oli als engranatges que grinyolaven del Consolat de Mar" (la qual cosa hauria fet el PSM en opinió de Llorenç Capellà) o ser exigent i avançar, com Els Verds, el l'execució d' un programa (en aquest cas la preservació dels nostres recursos i territori) caigui qui caigui, malgrat que sovint "no bastin una dotzena de cabassos per a recollir els renecs dels seus agreujats".

Vet aquí com Llorenç Capellà situa de nou el problema de certa esquerra oficial, les seves mancances i debilitats just en el moment en el qual, aquesta esquerra ha assolit el grau més alt de poder institucional de la seva història. Sovint, ho comprovam cada dia, els aparells en el poder aparells imaginen que gestionar l'existent és fer política d'esquerres. Com si no fos tasca normal dels nostres funcionaris l'aconseguir que l'ensenyament, la sanitat, la cultura, el medi ambient, benestar social, treball o obres públiques marxin a la perfecció. Moltes vegades confonen la feina de provar de resoldre els problemes dels ciutadans amb un "canvi de societat" de connotacions històriques.

Llorenç Capellà, en el començament del seu article, en posava un exemple clar i llampant quan deia, parlant del rebuig de Jordi Pujol a la proposta del PP d'entrar en el govern espanyol: "L'objectiu de CIU no era acumular càrrecs, sinó fer país". Afirmacions que serveixen per a mesurar la distància infinita que hi ha entre els polítics de la burgesia del Principat i els nostres aprenents de bruixots. Aquí, a diferència de Pujol, el que és considerat "políticament correcte" és precisament el contrari del que afirma el dirigent del Principat. Com més càrrecs aconsegueixes en les negociacions, com més sous pots repartir entre els teus, més encertes en la línia política i més t'allunyes de l'"utopisme esquerranós i nacional". "Fer país" a les Illes encara és considerat una forma de perillosa utopia que no porta enlloc. Una recent història del PSM que circula entre nosaltres en fa bandera, de tot aquest pragmatisme d'anar per casa, i situa les idees de reconstrucció nacional, socialisme, república o autodeterminació en el camp de l'"ultraesquerranisme social i nacional". Per mi ha estat molt curiós llegir aquesta obra on, fent directa referència a qui signa el present article, l'estudiós considera "verbalisme extremista" el que Gabriel Alomar, Emili Darder, Josep M. Llompart o Joan Fuster ens ensenyaren amb el seu exemple personal. Ens demanam si es pot "fer país" atacant d'aquesta manera els qui, com el mateix Llorenç Capellà, Antoni Serra, Jaume Santandreu, Isabel Clara-Simó, Gabriel Janer Manila, Jaume Fuster i els centenars d'intellectuals catalans -per no dir milers!-, participaren al Congrés de Cultura Catalana dels anys de la transició lluitant precisament per portar endavant les idees ara considerades "extremistes". La lluita per una constitució que reconegui el dret a l'autodeterminació i la possibilitat de la federació entre els diferents Països Catalans és el més "normal" que hom pugui defensar en una societat democràtica i no té res a veure amb cap mena de "retòrica extremista".

Demonitzant l'esquerra progressista no podem "fer país". En confondre de forma permanent la lluita pels més essencials principis democràtics amb "integrisme ideològic" no anam a part ni banda. Jordi Pujol deu ser, per aquests sectors enemics de la coherència en els principis, un element perillossíssim.

Aleshores, si entenem com un "gran avenç" en la història d'un collectiu la plasmació concreta (en forma de càrrecs i de sous) de l'abandonament de tota idea de lluita conseqüent per uns objectius nacionals i socials, poca cosa haurem entès del que significa "fer país".

Josep Portella, el conseller de cultura del Consell Insular de Menorca escrivia al respecte en el llibre El repte del 2003: reflexions i propostes: "Un partit polític, un govern que respon -com el nostre- a una suma de diferents partits polítics, no ha de pretendre, únicament, realitzar la millor gestió possible, promoure iniciatives per respondre a la multitud de qüestions que una societat com la nostra planteja, sinó que també ha de saber projectar futur. Projectar futur, que per a mi significa anar més enllà de la simple planificació, és avui una actitud revolucionària. És així perquè una de les bases de la política conservadora és, precisament, la de situar-se únicament en el moment present, en la gestió... no existeixen ideologies, per tant, només es jutjaran els resultats econòmics".

Josep Portella té tota la raó del món. L'esquerra ha de tenir una ideologia, unes senyes d'identitat pròpies. Per això cal recuperar moltes de les reivindicacions del temps de la transició que no s'aconseguiren, ofegades per tones del més barroer pragmatisme. L'esquerra hauria d'aprendre a reinterpretar la realitat per a copsar-la de forma nova, lluny d'aquesta criminalització constant de la utopia i de les idees d'avenç nacional i social. S'ha d'ampliar i renovar la nostra democràcia (pensar en la millora democràtica no és caure en cap "extremisme verbalista", en cap "fonamentalisme forasenyat"). S'ha de recuperar la política per als ciutadans. Regenerar l'ambient que envolta els que gestionen el poder. Evitar que els electors hagin de pensar allò tan conegut de "tots són iguals; només els importa el sou". Els partits no poden ser el cau d'unes elits inamovibles, unes simples màquines electorals, la propietat exclusiva d'unes executives eternes que només s'animen en el moment de fer les llistes. S'hauria d'aconseguir la participació activa dels ciutadans mitjançant una sèrie d'iniciatives democràtiques que donin vida a l'esclerosi de les maquinàries en el poder mitjançant multitud d'iniciatives populars... La batalla per les llistes electorals obertes, per a les primàries en tots els partits, per fer que les associacions culturals, juvenils, sindicals, professionals es comprometin activament en la defensa de les llibertats, per implantar uns pressuposts més participatius, fent palès que, també a les nostres illes, un altre món és possible. Tot és útil per a consolidar, fer avançar i ampliar la democràcia. I el nacionalisme d'esquerres hauria de ser el més obert a totes aquestes propostes de renovació de la societat. Restar aturats en el recompte dels càrrecs, marginar la lluita per "fer país" de debò, demonitzar com a "fonamentalista" qui manté l'esperança en la transformació de la societat, en les idees i l'exemple que várem heretat de Gabriel Alomar i Joan Fuster no ens és útil per bastir el futur. En les passades eleccions el PSM va perdre un diputat. En les properes en podria perdre un altre de no situar l'eix de la feina en la transformació de la societat. El camí del "pragmatisme"... és sempre el més adient per a triomfar? Tan sols era una pregunta.

(4-III-02)

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS