Administrar

La massificació de les Illes i els errors del conseller d'Habitatge

pobler | 13 Agost, 2008 14:48 | facebook.com

Recordem que Carbonero volia construir més de quatre-cents habitatges [a Campos] de protecció oficial, sense cap mena de consideració per l’impacte que produirien en una població saturada de cotxes, amb problemes d'infraestructures sanitàries i d’ensenyament. On treu cap voler augmentar de cop la població d´un dels nostres pobles en prop del vint per cent? Follia i desbarats d´un mal planificador, un personatge, el conseller d’Habitatge, especialitzat a cometre errors que sempre van en prejudici dels interessos populars i, de retop dels de les forces progressistes. (Miquel López Crespí)


Jaume Carbonero: la massificació de Mallorca. Els errors dels conseller d’Habitatge del Govern de les Illes



Amb una mica de retard m’he assabentat que Guillem Ginard, el batle d´UM de Campos, ha pugnat de valent per preservar el poble de l’encimentament i la massificació programada pel conseller d’Habitatge Jaume Carbonero.

Recordem que Carbonero volia construir més de quatre-cents habitatges de protecció oficial, sense cap mena de consideració per l’impacte que produirien en una població saturada de cotxes, amb problemes d'infraestructures sanitàries i d’ensenyament. On treu cap voler augmentar de cop la població d´un dels nostres pobles en prop del vint per cent? Follia i desbarats d´un mal planificador, un personatge, el conseller d’Habitatge, especialitzat a cometre errors que sempre van en prejudici dels interessos populars i, de retop dels de les forces progressistes. Ben igual que a l’anterior Pacte de Progrés, quan cessà de forma autoritària i sense cap mena de consideració l’eficient funcionària de l'IBAVI Margalida Lliteres, una injustícia que perjudicà força gent del poble i que comportà la pèrdua de centenars de vots progressistes, cosa que contribuí, volgués o no el conseller, al retorn de la dreta al poder.

En relació a la preservació de Campos, a la protecció dels nostres minvats recursos i territori amenaçats per les propostes de Jaume Carbonero, ja he escrit alguns articles. La victòria del poble de Campos, la lloable lluita de Guillem Ginard contra aquestes barbaritats constructives, també és una mica meva. I cal deixar-ho ben escrit damunt els papers. El meu ha estat un petit granet d’arena en aquest combat constant en defensa del que és evident: que no podem continuar més amb el model de pseudodesenvolupament salvatge heretat del franquisme. Ja n’hi ha prou de ciment, de destrucció de sòl rústic, de fer feina per als promotors, com molt be denuncià el GOB en el seu moment! Com va explicar l’organització ecologista per boca de Margalida Ramis, la llei Carbonero, “que havia de servir per facilitar habitatges de protecció oficial a un preu digne, ha derivat en una llei per atendre els interessos dels constructors i promotors”. Ningú no pot ser més clar. Les mentides de Jaume Carbonero no són més que això: mentides que a ningú no enganyen. El conseller ha perdut tanta credibilitat en tots aquests anys de pèssima gestió que quan diu que es preocupa pels interessos de les classes menys afavorides, tothom fa la gran riallada. La gent amb més prestigi de les Illes quant a la lluita conservacionista, el GOB, ja ho va dir en el seu comunicat de 30 d'abril. El Bloc sempre ha insistit que no es pot continuar destruint sòl rústic. Macià Blázquez ha suggerit nombroses alternatives a les ànsies constructores de Jaume Carbonero. Qui més qui manco ja sap que, pel camí iniciat pel franquisme i continuat pels actuals encimentadors, anam a una absurda massificació, a convertir-nos en un nou Hong Kong, saturat i inhabitable. És aquesta la Mallorca, les Illes que volem deixar als nostres fills?

El problema és que si Campos s’ha salvat dels desastres orquestrats per Jaume Carbonero, ara no sabem què es pot esdevenir a Manacor, que és l’indret substitutori que ha trobat el conseller per a bastir els seus quatre-cents habitatges de protecció oficial.

La dirigent d´ALM-UM i actual consellera de Medi Ambient, Catalina Julve, ja ha donat a conèixer el seu desacord amb el fet que Manacor hagi d’assumir el que Campos ha rebutjat.. Catalina Julve ha declarat als mitjans de comunicació que portar endavant la construcció de quatre-cents habitatges de protecció oficial de la manera com es planteja és “absurd i inassumible” i suposa “degradar un barri residencial a l’entrada de la ciutat, que ja comença a estar saturada”. La consellera insular de Medi Ambient ha afirmat que demanarà a UM i al seu president Miquel Nadal que s’estudiï a fons proposta tan desencertada.

Jaume Carbonero mai no escolta la veu d’organitzacions ecologistes com el GOB, d’assenyats lluitadors per la preservació dels nostres minvats recursos i territori com Macià Blázquez.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí


Salvem Mallorca!


Aina Calafat, la Plataforma Salvem la Real, Esquerra Unida i el PSM, capdavanters de la lluita en aquells temps. El PSOE també s’apuntava a les mogudes contra el “negoci” de Son Espases... Però d’aquella lluita valenta... què en queda, a no ser l’esperit valent i decidit d’Aina Calafat, la CGT, Maulets, els militants d´Urxella que donen suport a les reivindicacions de la Plataforma Salvem la Real? (Miquel López Crespí)


Jaume Carbonero i Vicente Grande: la destrucció de sòl rústic a les Illes


Quan, cap a primer de maig d’enguany, la portaveu del GOB Margalida Ramis anunciava als mitjans de comunicació l’oposició del grup ecologista a la llei d’habitatge de Jaume Carbonero encara no sabíem la relació entre els projectes desenvolupistes del conseller i el promotor Vicenç Grande. Aleshores el GOB ja va posar el dit a la nafra amb el seu comunicat de 30 d'abril, un comunicat que podeu trobar al web dels ecologistes i que comença amb les frases: “El GOB demana que es resolgui l’accés a l’habitatge amb el que hi ha construït. No cal construir més! El GOB qüestiona el vertader objectiu de la llei Carbonero”. Tot ben clar i escrit amb lletres grosses. Però encara no relacionàvem la famosa construcció d´habitatge en sòl rústic (una llei ben absurda que va haver de ser aturada i reformada a iniciativa del Bloc, UM, Eivissa pel Canvi, el PP i finalment pel mateix PSOE) amb els negocis de construcció i promoció immobiliària de Grande.

En la roda de premsa de denúncia de la llei Carbonero, Margalida Ramis lamentava davant els mitjans de comunicació que la llei “que havia de servir per facilitar habitatges de protecció oficial a un preu digne hagi derivat en una llei per atendre els interessos dels constructors i promotors”.

El GOB, que en aquells moments no donava cap nom en concret, sí que ens obria els ulls quant a demagògia barata i les mentides del conseller d’habitatge. Margalida Ramis va ser prou clara en la seva compareixença davant la premsa de les Illes, i deia a qui la volgués escoltar que el rerefons de la llei Carbonero, l’objectiu final de la construcció en sòl rústic, no era facilitar habitatges a un preu digne als sectors menys afavorits de la societat, sinó l’excusa per aconseguir que els promotors continuassin creixent i desenvolupant al màxim el sector de la construcció en un moment de recessió econòmica. Vet aquí la mentida de Carbonero: provar d’enganyar la gent dient que fas una política pels més desvalguts quan, en realitat, treballes per afavorir els promotors.


Macià Blázquez, el president de l’organització ecologista, talment com també ho havia fet el Bloc, apuntava una munió de solucions alternatives al desenvolupisme de Jaume Carbonero. Per a no convertir les Illes en nous Hong Kong sense cap ni peus se suggerien idees quant a treure al mercat de lloguer els habitatges buits, incentivant els propietaris, avançant en la rehabilitació i, abans de destruir el sòl rústic, fer tot el possible per esgotar el sòl urbà i urbanitzable actual.

Però és ara, amb la suspensió de pagaments de Vicenç Grande, quan els mitjans de comunicació comencen a relacionar la famosa llei d’habitatge de Carbonero amb els interessos de construcció del mateix Grande. Com explicava un conegut articulista mallorquí, la fallida de Grande amenaça greument les possibilitats de portar a la pràctica la realització dels famosos 5.000 habitatges que volia construir el Govern.

Dels interessos especulatius de molts constructors illencs se n’havia parlat molt en temps de la lluita per salvar la Real, per aturar les maniobres especulatives de Son Espases. Aina Calafat, la Plataforma Salvem la Real, Esquerra Unida i el PSM, capdavanters de la lluita en aquells temps. El PSOE també s’apuntava a les mogudes contra el “negoci” de Son Espases... Però d’aquella lluita valenta... què en queda, a no ser l’esperit valent i decidit d’Aina Calafat, la CGT, Maulets, els militants d´Urxella que donen suport a les reivindicacions de la Plataforma Salvem la Real?

La relació entre els plans de Jaume Carbonero quant a la destrucció de sòl rústic i els interessos de Grande, l’afavoriment dels interessos dels promotors que deia el GOB, ja són de domini públic i evidencien novament les acostumades mentides de professionals del romanço com el conseller d’habitatge, un personatge que ens volia fer creure que el preocupava la situació de les classes socials menys afavorides. Quin cinisme i quina mentida tot plegat!

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (1-VII-08)

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

  1. EL GOB CONSIDERA UN GREU ERROR I UN INCOMPLIMENT NO EL•LIMINAR LES ART

    EL GOB CONSIDERA UN GREU ERROR I UN INCOMPLIMENT NO EL•LIMINAR LES ART

    El GOB recorda que, tot i tractar-se d'un instrument previst a les DOT, va ser utilitzat de forma perversa al Pla Territorial de Mallorca.

    LES ART UN INSTRUMENT UTILITZAT DE FORMA PERVERSA EN EL PTM DE UM-PP

    Les anomenades Àrees de Reconversió Territorial varen constituir una de les “propostes-estrelles” del Pla aprovat per UM-PP. A aquestes "operacions de millora de la qualitat urbanística" se'ls assignava el 30 % del creixement de sòl urbà previst pel Pla. En realitat, el Pla utilitzava aquesta etiqueta per referir-se a operacions ben dubtoses, que han motivat, en alguns casos, la seva investigació per part de la justícia i en relació a la qual hi ha imputats alts càrrecs d’UM i PP.

    Tipologies i implicacions normatives:

    La norma 31.5 defineix la via de desenvolupament i execució, que son els Plans de Reconversió Territorial y els Projectes de Millora Territorial per l’article 38 de les DOT, mitjançant Plans Especials.

    La Disposició Addicional Quarta (també d’aplicació plena) atorga classificació d’urbà o urbanitzable a les unitats d’execució de les 6 ART d’actuació directa que tenen implicacions urbanístiques (tercer grup dels casos, que s’expliquen a continuació).

    Les ART d’actuació directa (AP) s’agrupen tres tipus.

    En primer lloc, hi ha les actuacions previstes en quatre ANEIs (Serra de Tramuntana, Xorrigo, Randa i na Borges) per convertir-los en una mena de pseudo-parcs, mitjançant figures de planificació que no són vertaders PORNSs (Proposta d’Actuació de Valorització del Medi Natural en Espais Protegits) ni vertaders PRUGs (Plans Especials d’Ordenació del Medi Natural).

    En segon lloc, hi ha actuacions molt puntuals i cosmètiques, tals com els passos elevats per a fauna a les carreteres Palma-Alcúdia i Palma-Manacor, la reforestació de l’arc entre na Borges i Randa, o la reforestació d’un km2 envoltant la cimentera de Lloseta i les lianes sobre la fàbrica.

    En tercer lloc, hi ha les ART urbanístiques, que suposen 131,1 ha. de nous sòls urbans i urbanitzables, en diferents llocs, amb permutes per “indults” a algun sector urbanitzable inviable i hotels obsolets.

    LES ART MÉS CONFLICTIVES

    ART 10.3 Hotel Don Pedro (Pollença), Hotel Rocamar (Sóller), Sa Ràpita (Campos)

    En la fase d’aprovació inicial del PTI suposava una edificabilitat de 100.316 m2, un número màxim de 1893 places turístiques i un número màxim de 24 habitatges; suprimint 284 places turístiques.

    Mentre que en l’aprovació definitiva del PTI de dia 13 de desembre del 2004, sense cap causa o justificació ens trobam que aquesta ART li ha tocat la loteria i augmenta espectacularment la seva edificabilitat i el nombre d’habitatges arribant fins a l’extrem de proposar un increment de 93.154,1 m2 d’edificabilitat i 210 habitatges.

    Per tal d’explicitar aquesta actuació que té uns beneficiaris clars i directes ens remetem integrament a l’annex I d’aquest instrument d’ordenació territorial pàgines 72 a 80.

    ART 10.6. Alcúdia Son Creuer (Marratxí)

    Aquest és un altre exemple de la perversa loteria urbanística.

    En la fase d’aprovació inicial del PTI suposava traslladar l’aprofitament d’Alcúdia als terrenys del Secar de La Real, als voltants del projectat hospital de referència de Son Espases, del terme municipal de Palma.

    Mentre que en l’aprovació definitiva del PTI de dia 13 de desembre del 2004, també sense cap causa o justificació ens trobam que aquesta ART s’ha traslladat de terme municipal i la loteria li toca ara al terme de Marratxí (Son Creuer). I això amb un increment afegit a l’aprovació definitiva del PTM de 10.070 m2 de sostre edificable respecte de lles determinacions de l’aprovació inicial.

    ART 10.4 Bonaire – AS6 d’Alcúdia

    Aquesta és un exemple clar d’arbitrarietat, atès que una petita part d’un sector urbanitzable en règim transitori s’utilitza per a poder urbanitzar del sector de l’AS 6 que havia estat expressament classificat com a sòl rústic mitjançant la Llei 6/1999 de 3 d’abril.

    Observi’s on arriba la impunitat urbanística de l’illa de Mallorca. Un sector l’AS6 que la Llei, l’any 1999 classifica com a sòl rústic és recuperat l’any 2004 mitjançant el PTI

    ART 10.9 Arenal de Llucmajor

    Significativament aquesta ART no constava en l’aprovació inicial del PTI, però el 13 de desembre del 2004, gràcies a una mostra d’amiguisme els propietaris d’aquests terreny aconseguiren més d’11.000.000 d’euros, i això sense el tràmit d’informació pública.

    ART 10.5 Sa Ràpita Est Campos

    Es tracta textualment d’una “antiga vaqueria, molt típica de les activitats ramaderes tradicionals de Campos”. Aquestes són expressions literals del PTI per molt que a nosaltres ens produeixen vergonya aliena.

    A canvi de condicionar l’antiga vaqueria com a centre d’acollida i interpretació de l’espai natural d’Es Salobrar s’aconsegueix ni més ni menys d’un sector urbanitzable de 35,28 hectàrees, amb un ús d’habitatge plurifamiliar a l’oest i una zona hotelera a l’est.

    INCOMPLIMENT DE L'ACORD DE GOVERNABILITAT

    Sota l'apariència d'una suspensió de les polèmiques ART del Pla Territorial de Mallorca – d'acord amb la proposta consensuada, després de la pressió exercida per UM, entre aquests i PSIB-PSOE amb UM i amb el vist-i-plau del Bloc – ens trobam amb l’incompliment d'un acord de govern i alhora amb l'amenaça encara existent de que d'alguna manera (via reglament i adaptació al PTM dels planejaments municipals que vulguin desenvolupar les ART) aquestes ART, algunes d'elles actualment investigades per la fiscalia anticorrupció, puguin acabar executant-se.

    Aquest no era el compromís. Hi ha indicis de que la planificació d'aquestes ART no responien a cap lògica d'ordenació territorial i urbanística sinó més aviat a moviments especulatius i que ara es relacionen amb corruptel•les que són motiu d'investigació per part de la Justícia, per tant, des del GOB es considera que és irrenunciable eliminar les ART en AQUESTA modificació del Pla Territorial de Mallorca.

    CONCLUSIONS

    El GOB considera un greu error deixar oberta la porta al futur desenvolupament de les ART (perquè ni les suspèn ni les elimina) i demana un esforç per part de l'equip de Govern i especialment dels integrants dels partits PSIB-PSOE i Bloc per a que no cedeixin a les pressions d'UM i executin amb valentia els acords assumits pel pacte de governabilitat pel que fa a l’eliminació de les ART del Pla Territorial de Mallorca.

    Valoració positiva de la desclassificació d’Es Guix

    El Consell de Mallorca, ha anunciat també la desclassificació d’Es Guix (Escorca) que passarà a ser rústic.

    El GOB vol donar l’enhorabona al Consell de Mallorca per aquesta decisió, que consideram una actuació valenta atenent la situació en que es trobava el desenvolupament de la urbanització. El projecte que projectava 165 habitatges al paratge de la Serra de Tramuntana, ja comptava amb llicència d’obres per part de l’Ajuntament d’Escorca des de setembre de 2006.

    Cal recordar que el Consell de Mallorca ja ho havia incorporat a la suspensió cautelar aprovada al febrer i que té interposat un recurs contenció contra la llicència per presumptes irregularitats.

    Per tot això i pel valors que fan únic i emblemàtic aquest entorn de la Serra de Tramuntana, des del GOB felicitam i donam l’enhorabona al Consell de Mallorca per aquesta decisió.

    Web GOB (3-VII-08)

    GOB | 13/08/2008, 14:52
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS