Administrar

QUINS($)OUS!

pobler | 02 Juliol, 2008 07:37 | facebook.com

Els continus augments de sou dels polítics professionals; els nombrosos casos de corrupció que es descobreixen, tant a les Illes com a la resta de l’estat; l’escandalosa proposta del PSOE –amb l’inefable antirepublicà José Bono al capdavant!-- demanant que els diputats del parlament espanyol haurien de deixar la feina a migdia de cada dimecres, i això en un moment que el conservadorisme europeu aliat amb la socialdemocràcia ens fa retrocedir al segle XIX amb la reglamentació de les 65 hores setmanals; el fet, més escandalós encara, que els cotxes dels polítics valencians, siguin aquests del PSOE o del PP, gasten 1.000 euros mensuals –per vehicle!—en combustible en uns moments d´intensa precarització del treball i quan una bona part de la població, sobretot els joves, s´ha de conformar amb sous inferiors a aquesta xifra, ha fet que diverses organitzacions polítiques d´esquerres comencin a alçar la veu. (Miquel López Crespí)


Els sous i privilegis dels polítics professionals



Els continus augments de sou dels polítics professionals; els nombrosos casos de corrupció que es descobreixen, tant a les Illes com a la resta de l’estat; l’escandalosa proposta del PSOE –amb l’inefable antirepublicà José Bono al capdavant!-- demanant que els diputats del parlament espanyol haurien de deixar la feina a migdia de cada dimecres, i això en un moment que el conservadorisme europeu aliat amb la socialdemocràcia ens fa retrocedir al segle XIX amb la reglamentació de les 65 hores setmanals; el fet, més escandalós encara, que els cotxes dels polítics valencians, siguin aquests del PSOE o del PP, gasten 1.000 euros mensuals –per vehicle!—en combustible en uns moments d´intensa precarització del treball i quan una bona part de la població, sobretot els joves, s´ha de conformar amb sous inferiors a aquesta xifra, ha fet que diverses organitzacions polítiques d´esquerres comencin a alçar la veu.

Recordem que a Mallorca ens trobam amb casos com el del batle de Calvià, on el conegut dirigent del PP, Carlos Delgado lidera el rànquing dels polítics més ben pagats de les Illes amb 90.000 euros bruts anuals. La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, en cobra 87.729. També hem llegit als diaris que els vicepresidents i secretaris de la cambra autonòmica, els secretaris de la cambra i els portaveus dels grups en perceben 72.627 a l'any. Curiosament, el president del Govern Francesc Antich va per darrere tot aquest personal amb “només” 72.071 euros anuals. Interessant saber que la portaveu del PP al Parlament, Rosa Estaràs, o el portaveu del Bloc, cobren més que el president Antich.

La duplicació de cobraments per les dietes --hi ha càrrecs del Consell de Mallorca que també cobren dietes del Parlament— fa que es disparin determinats sous dels professionals de la política. Com informaven recentment els mitjans de comunicació: “Cuatro electos por el Consell de Mallorca –Francina Armengol, Jaume Font, Mabel Cabrer y Joan Flaquer—suman a sus salarios de la institución insular las retribuciones compatibles del Parlament, ya que está claro que un político que desempeña sus funciones en más de una institución pública sólo puede percibir el sueldo de una de ellas”.

Va ser la Comuna de París de 1871, és a dir, el primer govern obrer del món, aquell que va decretar que el sou dels gestors dels interessos del poble no podia ser més elevat del que cobrava un treballador qualificat o un professor, per posar uns exemples clars i llampants. Uns sous i uns privilegis excessius comportarien, pensaven els comunards, una accentuació de l´oportunisme entre aquells que eren en política per a gaudir dels privilegis que comporta la gestió del sistema. En el fons, molts dels casos més llampants d’engany polític que hem vist en aquests darrers trenta anys –abandonament de la lluita republicana per part de Santiago Carrillo i Felipe González, així com de lluita per la unitat sindical i contra el capitalisme per part de determinades burocràcies sindicals; l’oblidat combat pel dret a l’autodeterminació i mil aspectes més que abans eren patrimoni de l’esquerra— tan sols poden explicar-se per l’adaptació dels oportunistes als designis de la banca i als interessos especulatius del capitalisme estatal i internacional.

Una de les primeres organitzacions d´esquerra de l’Estat que ha alçat la veu en contra dels exagerats avantatges dels polítics del règim han estat els portaveus de la Candidatura d´Unitat Popular de Molins de Rei (CUP) que en veure com, d´una manera vergonyosa, els polítics s’apujaven alguns sous fins el 128% (acord aprovat per PSC, IiE, ERC i CiU), decidí muntar una campanya de denúncia. En el fons, la proposta dels grups abans esmentats representava un augment real en els sous d’entre el 52% i el 128% en alguns casos. Les CUP voldrien que els diners d’aquests augments desmesurats anassin a un apartat especial per a la millora d’aspectes essencials per al benestar del poble, especialment per anar cobrint despeses en sanitat, ensenyament, parcs infantils, llars de la Tercera Edat... Com expliquen molt bé els partidaris d’aturar l’augment desfermat dels sous dels professionals de la política, sectors de les CUP i de la CGT han explicat que sovint els augments indiscriminats dels sous generen un accentuat desprestigi de la classe política i són una causa més de la desafecció de part de la ciutadania envers la política. Els sectors de l’esquerra alternativa principatina pensen que, en lloc de pugnar solament per omplir-se les butxaques, haurien de donar exemple d’austeritat en aquesta època de crisi que tots patim. Per desgràcia, i això també ho podem constatar en les conversacions de cafè a Mallorca, els ciutadans tenen la sensació que molts polítics aproven lleis per solucionar el seu futur econòmic personal, però no fan el mateix amb l’economia dels ciutadans i ciutadanes de les Illes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Comentaris

  1. Els sous dels polítics durant l'any 2008

    Els sous dels polítics durant l'any 2008

    El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

    La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

    La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

    Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

    El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

    Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

    Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

    Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

    Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

    La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

    El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

    Web Ixent | 02/07/2008, 07:44
  2. 65 hores: Viure per a treballar a benefici del Capital.

    65 hores: Viure per a treballar a benefici del Capital.

    Llorenç Buades Castell

    Els ministres de treball europeus han reformat la directiva de temps de treball –pendent de rebre el vistiplau del Parlament Europeu- amb les abstencions dels governs d’ Espanya, Bèlgica, Hongria i fins i tot Xipre , que disposa d’un govern que es diu comunista.

    Aquesta iniciativa sorgeix del laborisme, i no ha topat amb cap oposició política que s’escenifiqui en el vot en contra ni cap oposició significada per part de les burocràcies sindicals europees, quan haurien d’haver plantejat una vaga general immediata per tal de frenar una agressió que ens fa recular al segle XIX.

    La directiva posa en marxa una clàusula introduïda pels laboristes britànics que es coneix per “ opt-out, “ i que permet fer excepcions a la jornada màxima de 48 hores sempre que hi un hagi acord entre el treballador i l'empresari. Tot el que ha de fer l’empresari és obtenir la signatura del treballador per a poder treballar més de 48 hores. Com que en les relacions laborals, el poder contractual no és entre iguals, i encara menys quan es tracta d’acords individuals, s’imposa la força de l’empresari .

    A partir de l’aprovació de la Directiva, les empreses pressionaran als governs per a incrementar la setmana laboral amb l'amenaça de deslocalització o el manteniment de les fàbriques,tallers i oficines sempre i quan els governs augmentin la jornada laboral.

    La directiva Bolkenstein, que s’aplica, tot i que estigui pendent d’aprovació, permet l'aplicació de la legislació laboral, salaris i horaris, del país d'origen dels treballadors que es contractin. La Cort Europea de Justícia ja ha dictat tres sentències favorables als que l’apliquen de fet. Si un Estat permet les 65 hores, i un sou de 100 euros al mes les empreses podran fer ús i abús dels treballadors que importin.

    Les hores que els metges dormen en l'hospital durant les guàrdies, es consideraran temps de descans, i la gent que treballa a les ETT estaran quatre mesos sense ser considerats assalariats, sense protecció alguna, ni possibilitat d'exigir el compliment de les lleis laborals.

    Fer front als reptes que tenim davant aquesta nova ofensiva del capital que disposa del suport de bona part de l’esquerra liberal institucional europea, política i sindical, exigeix la mobilització de totes les forces de l’esquerra radical i anticapitalista, i prioritzar la construcció de nous subjectes que retornin a l’esquerra política i social el seu perfil originari.

    Llorenç Buades | 02/07/2008, 15:32
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS