Miquel López Crespí - Memòria històrica

Un escriptor rebel i crític amb un estil directe, sense adornaments ni randes. (Miquel Rayó)

La narrativa insular del segle XX: Històries del desencís (Editorial Moll)

Per Miquel Rayó, escriptor

"Miquel López Crespí: un escriptor rebel i crític amb un estil directe, sense adornaments ni randes" (Miquel Rayó)

Qui és Miquel López Crespí? A banda d'un bon company en la tertúlia imaginària que conformam els qui, homes o dones, ens dedicam a la pràctica de la literatura en català a Mallorca, un dels escriptors més definibles, dels més amonjoiables pels qui fan, tal vegada perquè no saben fer altra cosa, literatura sobre la literatura. I això, tant pel seu tarannà -primordialment rebel i crític-, com pel seu estil -directe, sense adornaments ni randes, i potser, però, sense matissos (aquest és l'únic retret que puc fer-li, des l'amistat, i des del gust del qui, en literatura, prefereix de vegades l'ornamentació i la forma, al contingut).

Però, a més i d'això cal que en parlem ara, Miquel López Crespí és especialment categoritzable per la temàtica constant dels seus versos i dels seus textos en prosa, com són ara els que s'arrepleguen en el llibre Històries del desencís (Col.lecció Tomir, n. 24. Editorial Moll. Palma. 1995). I vegem a la fi, ja, per què.

Miquel López manté, al llarg dels seus escrits, la difícil fidelitat a un tema únic: la ideologia. I a un model literari únic: el que fa de l'escriptor una veu -la veu- del compromís amb els qui, per raons que alguns mètodes d'anàlisi històrica ens expliquen imperfectament, constitueixen les classes desvalgudes d'una societat. Com manté en igual mesura fidelitat a un pensament que, en la seva trajectòria personal privada o pública, ha esdevingut de vocació inicial en passió definitiva: l'acció revolucionària.

Això, ara i aquí, pot semblar grandiloqüent. En aquest sentit, però, Miquel López Crespí es manté, i ens manté, en guàrdia. I els seus textos, alhora vocacionals i apassionats, ens menen de vegades a cloure'ls amb un somriure malencònic, i d'altres vegades a retirar-nos-els dels ulls des de la recança d'allò que entre tots no hem sabut configurar, d'allò que, per avatars de la vida, hem arraconat a qualque indret del cor, entre grums de pols i salada humitat de llàgrimes.

Un bloc central de narracions del llibre Històries del desencís, interessen als qui han participat de la mateixa vocació i de la mateixa passió que l'autor. "El Secretari General", "Parelles modernes", "L'última reunió", "La conferència"... Algú n'hi farà, inevitablement, molt dures crítiques, tan dures com les que l'autor ja ha rebut per la seva personal visió de l'experiència antifranquista a Mallorca. Jo no he viscut aquestes històries: no he tengut l'experiència de militar en partits polítics marxistes -la meva militància ha estat una altra-. Però, amb la lectura de les Històries he comprès perfectament el desencís de l'autor, que sí les ha viscudes, i que ara, en l'exercici d'un legítim dret literari -tal vegada l'únic dret que de veres podem exercir els escriptors-, ha volgut escriure-les com les imaginava.

Però jo, que sóc un lector fidel dels treballs de Miquel López Crespí, puc dir que la seva imaginació, que la seva literatura, doncs, no l'engana ni ens engana. I puc dir que ell ja havia profetitzat aquest seu, aquest nostre desencís actual:

"Davant la propera tempesta -deia Miquel López Crespí, l'any 1974, a Autòpsia a la matinada- que avançava com un fantasma tot quedaria reduït al seu límit just; la trista tranquil.litat burgesa, la lluita aigualida, sense color...". Miquel Rayó (escriptor).

Presentació del llibre Històries del desencís (Editorial Moll, Ciutat de Mallorca, 1995). Fira del Llibre (1995)

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)