pobler | 11 Octubre, 2010 16:05 |
Barricada, doble ejercicio de memoria
La banda pamplonesa homenajeó ayer a la republicana Matilde Landa en Can Sales y repasó sus éxitos en el Palma Arena
M. ELENA VALLÉS. PALMA.
Que La tierra está sorda, Barricada canta más alto que nunca, y con conocimiento de causa. Es decir, sin pose. La banda de hard rock quemó ayer sus naves en Palma en un doble concierto: primero en Can Sales y luego en la Fira del Disc. A mediodía, detrás de la biblioteca pública de Ciutat, ondea la bandera republicana. Enrique Villareal, El Drogas; Javier Hernández, El Boni; Alfredo Piedrafita e Ibon Sagarra, Ibi, están preparados para contar la historia de una serie de presas asesinadas durante el Franquismo, columna vertebral de su último disco. El escenario es más realista que nunca. No hay pose. Dos guitarras, un cajón y las palmas de El Drogas. Los rockeros están en la antigua prisión de mujeres de Palma frente a 200 personas, entre ellas la concejal de Cultura, Nanda Ramon; el director insular del área, Maties Garcias; la presidenta de la Associació Memòria de Mallorca, Maria Antónia Oliver, y el escritor Miquel López Crespí. Frente a ellos, un edificio que esconde mucho sufrimiento y la agonía de la antifascista Matilde Landa, quien inspiró una canción del último trabajo de Barricada. Peter de Echave, vocal de la Associació, y el historiador David Ginard dieron el ´sus´ al homenaje a esta mujer –y las otras presas– que se suicidó en Can Sales en 1942, "un referente moral sobre la que descargó toda su ira la autoridad religiosa por no estar bautizada", evocó Ginard. "Aquí, en Can Sales o Las Hermanitas, había en un principio un centenar de presas mallorquinas. En el 39, vinieron de toda la Península más de mil. Entre ellas, esta mujer culta, formada en la Institución Libre de Enseñanza y a quien Miguel Hernández dedicó un poema. Landa fue también la líder del Comité de Ayuda a los Refugiados y la primera que organizó la resistencia antifranquista clandestina en España", informó. Aplausos de la parroquia. Y Barricada sigue sin pose. El grupo, que se documentó durante tres años sobre la represión franquista para componer su último disco, quería conocer el lugar donde sufrió Matilde. Can Sales. Y, por supuesto, le cantaron su canción. El Drogas le puso desgarro: "Matilde Landa, republicana, no pudieron colgar de tu pecho ni crucifijos ni sotanas. Matilde Landa, republicana, no pudieron colgar de tu pecho señales amargas". Ya en la cárcel de Ventas, Landa organizó la Oficina de Penadas, explicó el cantante, "que era para que el resto de presas no cayera en una depresión y se aislase. Se dedicaban a mandar cartas a sus pueblos para que el alcalde o el cura les consiguiesen los avales necesarios para poder conmutar las penas de muerte por 30 años de cárcel. Cuando lo conseguían, era una fiesta", apuntó.
Barricada también se echó al cuerpo Pétalos, el tema dedicado a las trece rosas – "rojas, que no se olvide", detalló El Drogas–, a saber, las trece mujeres que fueron sacadas del penal de Ventas para ser acribilladas a tiros en el camposanto. Las canciones de la mañana volvieron a sonar por la tarde en el Palma Arena, donde está instalada la Fira del Disc, en un concierto que duró tres horas. En la primera parte, sonó todo La tierra está sorda, con el temazo Hasta siempre, Tensi. La segunda parte de la actuación, menos conceptual, fue para los grandes éxitos. Una tarde sin pose, "para que no se eche más tierra sobre este asunto de la represión franquista", "un reconocimiento también a todos vosotros", concedió El Drogas en Can Sales.
Diario de Mallorca (11-X-2010)
N'Aurora Picornell havia estat assassinada pels feixistes mallorquins en la matinada del cinc de gener de 1937. Havien passat ja deu anys d'ençà les primeres eleccions democràtiques i l'oblit, l'amnèsia històrica, es feia cada vegada més fonda. Retre un homenatge públic als homes i dones que donaren la seva vida per la llibertat, esdevenia, per als socis i simpatitzants de l'Ateneu "Aurora Picornell", un acte d' estricta justícia. (Miquel López Crespí)
Un dia de 1985, amb na Lila i na Lluïsa Thomàs, en Manel Domènech, en Miquel Rosseló, en Rafel Morales, les germanes Massanet (n'Assumpta i na Magdalena) i altres companys decidírem muntar l'Ateneu Popular Aurora Picornell. Na Francesca Bosch, com de costum, s'hi apuntà decidida i ens ajudà en l'organització dels actes i cicles de conferències. L'Ateneu Aurora Picornell va ser una provatura per provar de servar la memòria nacionalista i republicana de les Illes, la història del moviment obrer i les idees del marxisme per a les properes generacions de mallorquines i mallorquins. Idees que, a mesura que es consolidava la reforma del franquisme, eren oblidades per més i més sectors de la societat.
A mitjans dels anys vuitanta, la dreta, malgrat l'èxit que per a ella significà el canvi de règim, les continuades victòries electorals, portava -i porta cada dia!- una intensa guerra ideològica contra les idees d'autodeterminació, canvi i progrés social. En fundar l'Ateneu Popular Aurora Picornell sabíem que una època grisa s'apropava. Es tornaven a cremar els homes i les dones a la "civilitzada" Europa. A Dresden, Hamburg, Madrid o París, s'hi veien fogueres amb llibres i persones. Els atacs constants contra la immigració! Al.lotells sense escrúpols, armats per misteriosos grups amb prou diners, atacaven -ataquen encara!- a les nits, les cases en runes on es refugien els immigrats àrabs o sud-americans.
Francesca Bosch, una de les principals impulsores de l'Ateneu actuava com els antics cristians. L'Evangeli portat a la pràctica lluny dels ensucrats sermons de les trones, que només serveixen per a alleugerir la consciència d'una societat egoista, només preocupada pels diners i els aparells que es poden comprar als hípers. M'ho digué moltes vegades, anant plegats a les reunions del Casal d'Amistat Mallorca-Cuba, a les de l'Ateneu Aurora Picornell (algunes de les quals les fèiem a casa del recordat company, el tinent Rafel Morales, espòs de n'Assumpta Massanet): "Vaig perdre un temps preciós amb el carrillisme i el reformisme, en temps de la transició. Ara me n'adon que tota la vida vaig defensar una política errada -l'eurocomunisme-. Unes posicions que l'únic que varen fer va esser enfortir la burgesia, col.locar ramats d'oportunistes a les poltrones institucionals, debilitar les idees del marxisme i el leninisme entre la classe obrera i el poble" (Última Hora, 12-II-84).
Dins la línia de defensar aquestes idees de justícia social i de combat permanent contra les desigualtats organitzàrem la presentació de l'Ateneu. La primera reunió informativa per a la premsa tengué lloc en el local del PCB (carrer Sindicat, 74, 1er, Ciutat de Mallorca) a les 17h. del dimarts dia 5 de març de 1985. Ens encarregàrem de la presentació Francesca Bosch i jo mateix. Isabel Fernández i Joan Torres, del diari Última Hora cobriren la informació que sortí publicada dia 6-III-85.
En els darrers anys de la seva vida, Francesca Bosch, ajudant a enfortir l'experiment del PCPE(PCB), treballant activament per a l'Ateneu Popular, dirigint "Nostra Paraula", participant en les nostres reunions de la junta directiva del Casal d'Amistat Mallorca-Cuba, volgué recuperar el temps perdut, quan ajudà el pactisme antirepublicà de Santiago Carrillo.
Ja fa més de dos lustres. Era el matí de dia 17 de gener de 1987. Les nou en punt. L'indret: un conegut bar de la plaça de Santa Eulàlia. Feia temps que l'Ateneu Popular "Aurora Picornell", del qual érem màxims responsables Lila Thomàs, Francesca Bosch i jo mateix, tenia la intenció de retre un homenatge a la dirigent comunista, defensora dels drets dels treballadors de les Illes, Aurora Picornell. N'Aurora Picornell havia estat assassinada pels feixistes mallorquins en la matinada del cinc de gener de 1937. Havien passat ja deu anys d'ençà les primeres eleccions democràtiques i l'oblit, l'amnèsia històrica, es feia cada vegada més fonda. Retre un homenatge públic als homes i dones que donaren la seva vida per la llibertat, esdevenia, per als socis i simpatitzants de l'Ateneu "Aurora Picornell", un acte d' estricta justícia. A poc a poc, aquell matí del 17 de gener, començaren a comparèixer els intel.lectuals i dirigents de l'esquerra mallorquina que moments després aniríem a veure el batle de Ciutat, Ramon Aguiló, per a demanar-li que el consistori dedicàs un carrer a la dirigent obrera assassinada pels feixistes.
El primer a comparèixer va ser Guillem Gayà, membre del PCB, antic dirigent comunista mallorquí (ingressà en el PCE l'any 1931). Després, l'estimada i recordada Maria Plaza, la vídua del dirigent socialista Andreu Crespí. A poc a poc hi comparegueren en Josep M. Llompart de la Peña, en Gabriel Janer Manila, en Miquel Ferrà i Martorell, n'Antoni Serra, en Ferran Gomila, en Guillem Ramis (del Moviment Comunista de les Illes, MCI), la mateixa Francesca Bosch, en Bartomeu Sancho (del PASOC) i alguns altres polítics i intel.lectuals.
El mateix dia (17-I-87), coincidint amb la reunió abans esmentada en el bar de la plaça de Santa Eulàlia, el diari Baleares es feia ressò de la campanya de divulgació que, des de feia setmanes, portaven a terme la direcció i els socis de l´Ateneu Popular "Aurora Picornell". Record ara mateix les innumerables reunions per a concretar detalls fetes a casa de l'inoblidable company d'esperances i de lluites, el tinent Rafel Morales i la seva esposa, n'Assumpta Massanet. Reunions on hi eren presents recordats amics de lluita del temps de la República, com el ja traspassat Gaspar Soler, o amics com Manel Domènech, la mateixa Francesca Bosch, en Pep Valero, na Lila Thomàs, en Miquel Rosselló, etc, etc. L'endemà, el mateix diari Baleares escriu (amb una fotografia en la qual es pot veure Ramon Aguiló, Josep M. Llompart, Lila Thomàs, Gabriel Janer Manila, Miquel López Crespí, Ferran Gomila i Bartomeu Sancho): "El poeta y escritor Josep M. Llompart de la Peña, leyó, en nombre del grupo de personas que acudieron a Cort, la solicitud al alcalde. Llompart puso de relieve que el consistorio presidido por Aguiló había dedicado diferentes calles y plazas de la ciudad a la memoria de personas que se habían destacado por defender los intereses democráticos durante el período republicano".
Record que n´Aguiló acceptà de seguida la nostra proposició. No hi hagué cap entrebanc per la seva part. El diari recull fidelment les paraules del batle: "Transmitiré a mis compañeros de corporación este deseo, y tengo la seguridad que será bien acogido". En efecte, com hem dit abans, no hi hagué cap problema per part de l'Ajuntament de Ciutat per a dedicar un carrer de la barriada del Molinar a n'Aurora Picornell.
Del llibre Cultura i antifranquisme (Barcelona, Edicions de 1984, 200). Pàgs. 261-264.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Textos clàssics de l´esquerra (Web Ixent)
Memòria cronològica de la repressió feixista a Mallorca (Web Ixent)
pobler | 11 Octubre, 2010 09:45 |
El Govern ja té la clau de Son Espases.
La constructora lliurà l’hospital ahir a l’Executiu. Començarà a funcionar per novembre i el trasllat de pacients es farà entre el 6 i el 7 de desembre
Enric Borràs | 11/10/2010 |
El Govern ja ha rebut oficialment les instal·lacions de l'hospital de Son Espases de mans de la Unió Temporal d'Empreses que s'ha encarregat de construir-lo. Això s'escenificà ahir en un acte al mateix centre sanitari en el qual el president del consell d'administració de la concessionària, Víctor Revuelta, i el cap de l'Executiu, Francesc Antich, signaren el taspàs de l'edifici.
Antich es congratulà del fet que les Balears tenen ara "un dels millors hospitals d'Europa" i recordà que de bon principi havien volgut modificar el projecte inicial del PP per corregir-ne moltes mancances. En referència a les crítiques que ha rebut per haver acabat unes obres contra les quals s'havia manifestat, es justificà dient que havien decidit continuar-les per no "endarrerir més" la data en què els ciutadans poguessin disposar d'un nou hospital. Just una hora abans que començàs l'acte, una trentena de persones havia protestat ben davant l'immoble en contra d'aquesta edificació i havien acusat els partits de l'Executiu de "traïdors". "Jo no he comès cap traïció", contestà sobre això mateix el conseller Thomàs. Recordà que havien modificat el pla del PP i assegurà que era "un dia d'alegria". El responsble de Sanitat es va limitar a declarar que la protesta era una mostra de "llibertat d'expressió". Tampoc no volgué fer cap comentari de les acusacions del PP respecte a l'augment de costos que ha comportat el canvi de projecte. La seva única resposta fou que "tot és molt clar" i que era un dia de celebració.
Uns mesos de marge
Ara el Govern ja té l'hospital, però encara l'ha de moblar i instal·lar-hi tots els aparells electrònics. D'entrada, disposa d'uns mesos per preparar-lo. Es preveu que els serveis administratius hi comencin a funcionar el 25 d'octubre i que l'activitat ambulatòria s'obri per novembre. El trasllat de devers 300 pacients des de Son Dureta no està programat fins al desembre, entre els dies 6 i 8. Les obres del centre sanitari han durat devers tres anys i, segons revelà Vicenç Thomàs, han costat uns 230 milions d'euros. Amb les variacions respecte del pla del Govern Matas s'han modificat 61.000 metres quadrats de l'immoble per adaptar-lo, entre altres aspectes, al codi tècnic de l'edificació. A més, si abans s'hi preveien 21 quiròfans ara n'hi ha 26, hi ha més espai per a les urgències, s'ha obert una unitat per a malalties infeccioses i una altra de reproducció humana i fecundació in vitro. En total, el cost estimat per metre quadrat construït és de 1.365,12 €. Abans de l'acte oficial, les autoritats visitaren l'hospital, que ja està acabat, malgrat que encara hi manca tot el mobiliari. Antich ho va fer guiat per l'arquitecte, Reinaldo Ruiz, i acompanyat per un nombrós grup d'autoritats. A banda del conseller de Salut, Vicenç Thomàs, també hi anaren la consellera de Treball i Turisme, Joana Barceló;_el conseller d'Economia, Carles Manera;_el director general de l'IB-Salut, Josep M. Pomar, i el director general de l'hospital de Son Dureta, Luis Carretero. Fora del Govern, hi havia altres representants públics, com ara el delegat del Govern de l'Estat, Ramon Socias,_i els regidors de Cort Begoña Sánchez i José Hila. Alguns dirigents del PP tampoc no s'ho volgueren perdre. Encapçalats pel president del partit, José Ramón Bauzá, hi assistiren l'exconsellera de Salut Aina Castillo; el portaveu al Parlament, Antoni Pastor, i el diputat Francesc Fiol. Castillo aprofità l'ocasió per tornar a criticar l'augment de cost que ha significat el canvi de projecte. Recordà l'expresident Jaume Matas, de qui afirmà que, si ara és una relitat aquest servei, és "gràcies al seu impuls".
Diari de Balears (dBalears)
Però potser on ens començam a sentir més i més decebuts és en tot el que fa referència a la construcció d´un hospital a Son Espases, una lluita emblemàtica dels mallorquins que serví per a foragitar el PP de les institucions i que ara, si no s´esdevé un miracle, pot ser aigualida pel nou govern progressista amb justificacions de “pragmatisme” i “manca de diners per a fer front a les quantioses indemnitzacions que s´haurien de pagar a l´empresa constructora”. Tot plegat ens sona al cantet de l´anterior Pacte Progressista que tampoc no va saber, al cap de quatre anys de govern, fer un autèntic Pla d´Ordenació Territorial que ens donàs armes legals per a controlar la insostenible i irracional política de l´anomenat “creixement il·limitat” que porten a la pràctica, pel que estam constatant, els governs de la dreta i aquells altres que ens pensàvem que actuarien de forma diferent. (Miquel López Crespí)
Son Espases (un article de l’any 2007)
Els sectors que hem donat i donam suport a les autoritats progressistes de les Illes ho tendrem molt complicat si, pel que sembla i pel que informen aquests dies els mitjans de comunicació, el Govern comença a claudicar davant els poders fàctics de sempre. Tothom recorda les lluites ecologistes dels darrers temps en defensa de ses Fontanelles, la Real i tants i tants altres indrets amenaçats per la desenfrenada especulació que patim. Aquesta setmana les planes dels diaris van plenes d´informacions segons les quals el Govern de fer marxa enrere quant a les promeses a l´electorat progressista i conservacionista i pensa continuar les obres de construcció de l´hospital de Son Espases. És una mala notícia per a tots aquells i aquelles que durant anys ens hem mobilitzat en defensa dels nostres minvats recursos naturals i per la preservació del territori, contra la corrupció i l´especulació. És una mala notícia per als sectors progressistes que, indubtablement, s´ajunta a la denegació per part de l´Ajuntament de Palma quant a la petició del GOB per a protegir ses Fontanelles. La continuació del projecte d´urbanització de ses Fontanelles, una de les darreres zones humides de Palma, i la construcció d´un gran centre comercial damunt les seves despulles va ser la primera desil·lusió que patírem per part del govern progressista de Ciutat. El govern municipal denegà la protecció de ses Fontanelles adduint que la sol·licitud del GOB per a preservar aquell espai natural “no justificava ni provava el perjudici que causaria l´execució d´aquest projecte d´urbanització a l´interès públic”.
En referència a la desmesurada ampliació de l´anomenat “Port Adriano” (quin nomet, Senyor!, ni legal, deu ser!), tampoc constatam per part ni banda una acció decidida del Govern per la preservació del medi natural que reclama el GOB. Com diu l´organització ecologista, l´ampliació i explotació del port del Toro (“Port Adriano”), per part de l´empresa Ocibar comportarà la destrucció de 25.000 m2 de praderies de posidònia; incrementarà la contaminació de les aigües com a conseqüència de l´activitat portuària; es perdrà la qualitat de les aigües de bany de sa platgeta i augmentarà la desfiguració paisatgística de la zona. La destrucció de l´indret anirà en augment a causa de la construcció de les grans esculleres, esplanades i noves edificacions comercials.
Però potser on ens començam a sentir més i més decebuts és en tot el que fa referència a la construcció d´un hospital a Son Espases, una lluita emblemàtica dels mallorquins que serví per a foragitar el PP de les institucions i que ara, si no s´esdevé un miracle, pot ser aigualida pel nou govern progressista amb justificacions de “pragmatisme” i “manca de diners per a fer front a les quantioses indemnitzacions que s´haurien de pagar a l´empresa constructora”. Tot plegat ens sona al cantet de l´anterior Pacte Progressista que tampoc no va saber, al cap de quatre anys de govern, fer un autèntic Pla d´Ordenació Territorial que ens donàs armes legals per a controlar la insostenible i irracional política de l´anomenat “creixement il·limitat” que porten a la pràctica, pel que estam constatant, els governs de la dreta i aquells altres que ens pensàvem que actuarien de forma diferent. No cal dir que l´abandonament de l´ecotaxa que tant vàrem defensar en l´anterior Pacte de Progrés contra les envestides de la dreta, la petició de perdó del PSOE als empresaris i els poders fàctics de l´hostaleria per haver volgut portar endavant aquella iniciativa progressista, ja ens feia sospitar que podria haver-hi claudicacions i abandonaments de promeses. Però no imaginàvem que fos tan aviat. El govern del president Antich, al qual donam un suport crític i actiu, com demostren tots els nostres escrits, hauria de saber que Son Espases és el test pel qual ens orientarem els sectors progressistes que hem lluitat per un canvi a les nostres Illes, tots els que hem sortit al carrer per a protegir la Real. Caldria recordar que si hem demanat el vot per a les opcions progressistes no era per a canviar de polítics; donam suport a l´esquerra oficial perquè volem que aquesta faci una política DIFERENT del PP, porti endavant els acords signats amb les forces nacionalistes i d´esquerra i aturi l´actual model d´irracional desenvolupisme franquistoide que porta Mallorca i les Illes a la destrucció. Aturar la construcció de l´hospital a Son Espases i començar la feina d´ampliació de Son Dureta és el que esperam dels polítics que pagam amb els nostres imposts. Si el test de Son Espases no funciona, és a dir, si no s’ aturen definitivament les obres; si el Govern es vincla altra vegada, com en el cas de la retirada de l´ecotaxa, davant els poders fàctics de les Illes, alguna cosa començarà a canviar dins el cos de l´electorat progressista. Ho haurien de saber aquells que afirmen governar amb els nostres vots. El president Antich no hauria de consentir que s´estengués encara més aquella dita popular que diu: “Tots els polítics són iguals; només prometen per a estar ells en nòmina i després s´obliden de les promeses fetes al poble”.
Vivim moments d´angoixa, sense saber encara quina serà la decisió definitiva del Govern. Els diaris també informen de la preocupació del Bloc davant la possible nova claudicació del PSOE i un oblit de les promeses electorals de tal magnitud. Com diu un diari de Palma, “la coalició integrada pel PSM, Esquerra Unida-Els Verds i Esquerra Republicana ja ha fet saber a la resta de formacions la seva preocupació i malestar perquè encara no s´hagi convocat la comissió de seguiment del Pacte de governabilitat”. El Bloc, afirmen els mateixos mitjans de comunicació, “insisteix que sobre la qüestió s´ha de prendre una ‘decisió política’ que signifiqui l´aturada definitiva del projecte a Son Espases per traslladar-lo a l´actual hospital de Son Dureta”.
El senador autonòmic Pere Sampol declara que continuar amb les obres de l´hospital de Son Espases “frustaria les esperances dipositades en l´actual Govern”. Pere Sampol demana igualment al Govern del PSOE que presideix José Luis Rodríguez Zapatero que “doni una mà” al de Francesc Antich (imaginam que en sentit econòmic, per a pagar les indemnitzacions a les empreses constructores de l´hospital) per tal que el govern progressista de les Illes “pugui acomplir una de les promeses electorals més importants de tots els partits”.
« | Octubre 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |