pobler | 04 Abril, 2010 10:06 |
CCOO, UGT i STEI-i s’oposen al nou pla de gestió de Son Espases, que també és aplicat al centre de Can Misses. La Conselleria ja l’assumeix com el model a seguir: “És la via per cercar finançament”
“Més que un hospital, Son Espases pareixerà un centre comercial”
Ander Zurimendi | 04/04/2010 |
Els sindicats han assolit la unitat d'acció gràcies a Son Espases: tots rebutgen el model semiprivat que vertebra la gestió de l'hospital. La darrera passa ha estat l'ampliació de l'espai comercial amb 1.700 metres quadrats més. Aquesta ‘galeria comercial', en la qual s'ubicaran 10 botigues, s'afegeix a l'àrea que ja estava fixada en el projecte inicial (2.600 m2, que correspondrien a 20 negocis). Des de l'Ib-Salut, però, encara no han pogut confirmar el nombre exacte de metres quadrats que preveu la concessió.
Probablement s'hi instal·laran papereries, perruqueries, oficines bancàries, quioscs, floristeries, bars i restaurants... Tots seran explotats per la UTE que gestiona la construcció i el manteniment del complex, formada per Foment de Construccions, Dragados, Llabrés i Feliu i Melchor Mascaró.
"Més que un hospital, pareix un centre comercial", critica amb contundència Manel Garcia, responsable de l'àrea Sociosanitària de CCOO. També la UGT, en boca de Miguel Herranz, ha denunciat en moltes ocasions la "mercantilització del centre", com també ho ha fet l'STEI-i.
A més de la infinitat de comerços que s'obriran dins l'hospital, també destaca el fet que el pàrquing no serà gratuït. Els usuaris hauran de pagar per deixar els cotxes a qualsevol de les 2.324 places d'aparcament que tindrà Son Espases. Una substancial diferència amb la resta d'hospitals de nova creació de l'Illa (Son Llàtzer, Manacor, Inca), que ofereixen aparcament sense que s'hagi d'abonar res per usar-lo.
"Si ara feim aquestes coses, la mossegada serà més gran la propera vegada", insisteix Manel Garcia. A més a més, segons el sindicalista, el PSIB "aprofita la dinàmica del PP, que tant criticaren quan eren a l'oposició, i ara ho fa, fins i tot, més agressiu".
Aina Castillo, portaveu parlamentària de Salut del PP, també té paraules sobre el posicionament del PSIB: "A mi el model m'agrada, però és el que el PSIB ens criticava a nosaltres! On ha quedat la coherència dels socialistes?".
Des de l'extrem oposat, el coordinador general d'Esquerra Unida, David Abril, critica obertament la política dels seus socis de Govern. "És molt greu el que fan. La gestió ha de ser 100% pública. Si es manté així, s'haurà de revisar el model. Perquè ara no és compatible amb la darrera reforma de la Llei de gestió sanitària, que limitava l'entrada de l'empresa privada", assegura.
Model ‘semiprivat'
Quin és aquest tipus de model? Es tracta de la fórmula PFI (Inciativa de Finançament Privat, segons les sigles en anglès), amb la qual el Govern atorga una concessió per construir l'edifici i gestionar els serveis no sanitaris de l'hospital durant 29 anys.
La UTE, a canvi, rep un cànon anual de 35 milions d'euros, a més dels drets d'explotació de l'espai comercial. Manel Garcia alerta de la privatització encoberta que suposa el model PFI: "Es privatitza el servei de neteja, la cuina, la seguretat, la gestió d'historials clínics, el manteniment tècnic, l'esterilització -que sí és sanitària-, el sistema de reproducció...".
dBalears
Potser que el cinisme, la manca de principis, l´oportunisme d´alguns sectors de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial, sigui un producte estantís de la postmodernitat. Genteta que és a un partit d´esquerres perquè el carnet li produeix beneficis econòmics. Res més. Sectors dogmàtics que s´histeritzen en veure que la mobilització de la societat civil podria posar en qüestió els privilegis econòmics que comporta la gestió del règim. Són personatges, els que demonitzen les entitats i plataformes que han portat a coll la lluita contra l´especulació i la corrupció, contra la destrucció de Mallorca, que tant podrien ser del PP com d´UM com, indubtablement, del PSM o del PSOE. (Miquel López Crespí)
Salvem Mallorca! Defensa d’Aina Calafat
Ho he llegit a diversos blogs i també en els articles d´algun publicista: Aina Calafat, la Plataforma Salvem la Real i tots aquells i aquelles que no s´han desmobilitzat i continuen lluitant per servar Mallorca i les Illes de les urpades de l´especulació “fan el joc a la dreta”. Diuen que “és perillós desestabilitzar el Pacte amb crides constants a la mobilització ciutadana”. Sembla que un sector de la l´esquerra oficial, en veure que la Plataforma de la Real no afluixa en les seves justes reivindicacions, ha decidit passar a l´acostumada campanya de desprestigi i demonització de la dissidència. Tots plegat, aquesta brutor inclassificable... no us recorda les campanyes carrillistes contra els partits que, en temps de la transició, lluitaven per la República i el socialisme mentre que a determinats dirigents sense ètica ni principis ja els anava bé posar-se al servei del règim, de la maniobra de restauració monàrquica?
La demonització de les persones, entitats socials, sindicats i associacions de veïns que des de fa unes setmanes es reuneixen al Casal d´Entitats Ciutadanes de Palma per a continuar la lluita per salvar la Real, em recorda igualment les campanyes de desprestigi ordides pels estómacs satisfets contra la diputada verda Margalida Rosselló o contra la consellera de Benestar Social de l´anterior Pacte de Progrés, l´eficient política Nanda Caro, que, en un acte de sinistre sectarisme, va ser obligada pels seus a callar i a no opinar sota amenaça de fer-li dimitir el seu càrrec.
Per a desgràcia del nostre poble, hi ha molta gent mancada del més mínim tarannà democràtic, que no sap respectar ni entendre –no en vol fer el més mínim esforç!-- la dissidència. Escoltar aquells que pensen d´una manera diferent? Quin doi! “Una vegada que som a dalt, nosaltres comandam”, xerriquen, cofois. La persecució i criminalització de la dissidència és una forma més de dogmatisme i feixisme que, a aquestes alçades del règim postfranquista, i dècades després de la mort del dictador, ens pensàvem que s´hauria anat acabant. Els comentaris denigradors fets en referència a Aina Calafat, a la Plataforma Salvem la Real, a tots aquells i aquelles que pugnam per enfortir la societat civil, per defensar el que pensam que és just, ens fa constatar com de lluny som encara d´una mínima cultura democràtica.
Potser que el cinisme, la manca de principis, l´oportunisme d´alguns sectors de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial, sigui un producte estantís de la postmodernitat. Genteta que és a un partit d´esquerres perquè el carnet li produeix beneficis econòmics. Res més. Sectors dogmàtics que s´histeritzen en veure que la mobilització de la societat civil podria posar en qüestió els privilegis econòmics que comporta la gestió del règim. Són personatges, els que demonitzen les entitats i plataformes que han portat a coll la lluita contra l´especulació i la corrupció, contra la destrucció de Mallorca, que tant podrien ser del PP com d´UM com, indubtablement, del PSM o del PSOE.
El problema que tenen aquells que no voldrien una societat civil viva i dinamitzadora del teixit social és que ara ja no es tracta de desprestigiar una persona o un petit col·lectiu; ara són ja molts els partits i sindicats, agrupacions i associacions de veïns, entitats socials i publicistes a demonitzar. Com s´ho faran per a fer creure que la CGT, Alternativa per Pollença, Attac, Drets Humans, EU, la Federació d´Associacions de Veïns de Palma, la Joventut Comunista, l´Obra Cultural Balear, la Plataforma Salvem Can Tàpera, la Plataforma Salvem la Real, STEI-i, Unió Obrera Balear, fan el joc a la dreta i l´extrema dreta? Qui els creurà aquesta vegada? És molt senzill, des del poder, amb tots els mitjans econòmics i de comunicació, amb l´exèrcit de servils que sempre envolta a qui comanda, sigui aquest del color que sigui, atacar, demonitzar persones aïllades, activistes que només tenen, per a defensar-se, la veu de la coherència i de la dignitat per a fer front a la indignitat de la mentida, la calúmnia i la manipulació informativa.
Aquesta vegada, repetesc, ho tendran més mal de fer. Els col·lectius que preparen els actes lúdics i solidaris de dia 10 de novembre a la Real; els partits, sindicats i organitzacions que pensen organitzar les mobiltzacions que començaran el proper dissabte 17 de novembre en defensa del territori, són prou forts i nombrosos per a no témer les campanyes rebentistes dels acostumats vividors del romanço. El temps, la situació política, sortosament va canviant a favor de la societat civil.
>(6-XI-07)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Més articles de la campanya Salvem la Real! (Web Ixent)
« | Abril 2010 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 |