Miquel López Crespí - Memòria històrica

Antifeixisme i anticapitalisme en els 70.

Plaça Major de Ciutat de Mallorca. En el centre de la fotografia podem veure l'expresident de l'Obra Cultural Balear, el militant de l'OEC Antoni Mir, portant els cartells de l'organització en un Primer de Maig del començament de la democràcia.

1974

El 1974 el férem al bosc de Son Vida i continuà la lluita gens soterrada entre els carrillistes i l'OEC (Jaume Obrador, Francesc Mengod, etc) quant als objectius tàctics i estratègics del moviment veïnal. En Jaume Obrador, en Francesc Mengod, na Maria Sastre, na Francesca Velasco (i molts d'altres companys), malgrat (o potser per això mateix) la seva decidida militància en el nostre partit i a les Comissions Obreres Anticapitalistes i les Plataformes Anticapitalistes, no volien que les naixents organitzacions veïnals fossin instrumentalitzades per objectius polítics aliens als interessos concrets de la classe obrera i el poble (la política carrillista de reconciliació amb la burgesia i el feixisme). L'històric dirigent del PCE Carlos Llorens Castillo en el seu llibre Anti-eurocomunismo (sobre el Xº Congreso del PCE), (pàg. 17), escrivia, criticant precisament aquesta política de preservar els aparats repressius franquistes i mantenir les principals institucions de l'Estat: "La reconciliación [amb la burgesia i el feixisme], por el contrario, no implica cambio alguno de estructuras económicas y políticas, no remueve a nadie de sus puestos, mantiene inconmovibles a los más destacados agentes de la represión y corrupción franquistas y acepta la convivencia y la colaboración con los órganos de poder del capitalismo heredados de la dictadura. La reconciliación es la antítesis de la ruptura; es la paralización de las acciones de lucha contra el capitalismo y el estancamiento en vía muerta de la marcha del Partido hacia el socialismo".

Aquesta lluita (contra els enemics de la llibertat dels pobles i el socialisme) continua encara i per molts d'anys; serà permanent mentre hi hagi gent que vulgui fer carrera a costa dels autèntics protagonistes de la història: el poble treballador.

1976, Ciutat de Mallorca. Reunió clandestina dels comunistes de les Illes (OEC). Miquel López Crespí (a l'esquerra de la fotografia), Caterina Mir (en el centre) i altres membres de la direcció del partit preparant les activitats de l'organització a les darreries de la dictadura franquista.

1975

Per l'abril de 1975 hi hagué una petita manifestació en la cruïlla Pont de la Riera-Avinguda de Jaume III. A la nit, nombrosos grups de militants de l'esquerra revolucionària, membres del PCE i independents sortírem a fer les pintades que solíem fer cada any per aquestes mateixes dates. No record cap detenció de manifestants. L'endemà, a l'horabaixa, hi hagué la concentració (que se li escapà de les mans, com veurem en un altre capítol) de la fantasmagòrica Junta Democràtica d'Espanya (organisme d'inspiració carrillista sense cap implantació de masses a Mallorca), en la qual participàrem nombrosos militants de quasi tots els partits de l'esquerra revolucionària.

Alguns aspectes d'aquests esdeveniments que van tenir tanta repercusió estatal i internacional els he explicat una mica en el capítol "Lluc: detencions per repartir propaganda de la Junta Democràtica" (pàg. 123 del meu llibre L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970, El Tall Editorial, núm. 18. Palma, 1994). És interessant recordar com va tractar el fet la premsa de Ciutat. Dia 2 de maig de 1975, el Diario de Mallorca informava de la següent manera:

"Ayer, en el Monasterio de Lluc, poco después de la una de la tarde, fuerzas de la Cuarta Compañía de la Guardia Civil, con destino en Inca, detuvieron a trece sospechosos de haber proferido gritos subversivos y arrojado cierta cantidad de propaganda política relativa a las actividades de la ilegal Junta Democrática de España. Los sospechosos fueron conducidos a Inca en un autobús de la Guardia Civil a fin de serles tomada declaración y, dentro de los plazos que señala la ley, proceder a su entrega al juez de instrucción de aquella ciudad.

'Según testigos presenciales, poco después de la una de la tarde, mientras al pie de la fachada del monasterio se desarrollaba un autorizado recital de sardanas, personas no identificadas comenzaron a arrojar desde el tejado del edificio gran número de folios conteniendo el segundo manifiesto de la ilegal Junta Democrática de España, acompañado con un resumen del mismo. Simultáneamente, un grupo de jóvenes con los brazos entrelazados comenzó a proferir gritos de supuesto carácter subversivo.

'Conocidos los hechos por números de la Guardia Civil, presentes allí en servicio de rutina, se procedió a la detención de quienes proseguían gritando y comenzaban a entonar canciones sudamericanas de tipo social y reivindicativo. Salvo alguna carrera inicial, la acción de la Guardia Civil no causó excesiva alarma entre la multitud que había acudido al monasterio con ocasión del día festivo. Agentes del Servicio de Información del mencionado cuerpo procedieron a registrar cierto número de coches y a proseguir con la retención de presuntos participantes en el acto.

'Los sospechosos, en número de trece, fueron inicialmente retenidos en el Ayuntamiento de Escorca, anejo al monasterio de Lluc. Tiempo más tarde, hacia las cinco y cuarto, un microbús de la Benemérita los condujo hasta la base de la Cuarta Compañía de guarnición en Inca, donde suponemos les fue recibida declaración a los retenidos y en la que permanecerán hasta ser puestos a disposición de la autoridad judicial.

'Noticias llegadas a última hora informan que el Vicario General de la Diócesis, en representación del Obispo, que se halla ausente de la isla se ha interesado por los detenidos en Lluc".

El mateix 2 de Maig, l'Última Hora escrivia:

En Mallorca hay que registrar los sucesos de Lluc, donde se repartió propaganda, al parecer de la ilegal Junta Democrática, y se practicaron varias detenciones. Hasta el momento de escribir estas líneas, y consultadas varias fuentes oficiales, no se nos ha facilitado más información sobre el hecho.

'Asimismo, a la hora de nuestra edición no hemos podido conseguir la información de si continúan las retenciones realizadas ayer por la tarde, y que se encontraban en Inca.

'Ayer por la noche la noticia de estas retenciones corrió rápidamente por nuestra ciudad, ya que fueron algunos miles los mallorquines que presenciaron el hecho en Lluc al haber coincidido en el Monasterio un gran número de excursionistas.

'Según se ha comentado las fuerzas de Orden Público estaban alertadas con respecto a los hechos señalados".

A l'endemà, el 3 de maig, el Diario de Mallorca ressenyava:

"Los trece sospechosos de haber distribuido propaganda ilegal relativa a la denominada Junta Democrática de Mallorca y haber proferido supuestos gritos subversivos en el monasterio de Lluc el pasado jueves día 1, fueron puestos a disposición del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción de Inca a las diez de la mañana de ayer, viernes.

'Durante la mañana de ayer, se personaron en el mencionado Juzgado familiares de los retenidos para interesarse por la situación de los mismos. Estos prestaron declaración individual ante el Juez, pasando acto seguido en grupos a la Sala de Audiencia, donde comparecieron también varios miembros de la Guardia Civil, todo ello dentro de las actuaciones judiciales pertinentes.

'Hacia las nueve de la noche, las trece personas fueron puestas en libertad. Los nombres de tales personas son: don Juan Antonio Alomar Cladera, don Gabriel Bassa, don Miguel Bueno, don Baltasar Darder, don Mario González, don Julio Jurado, don Miguel López Crespí, doña María Mairata, don Buenaventura Sala, don Jaime Serra Ferrer, don Sebastián Serra, doña Cathy Sweeney y doña Aurora Vidal".

Personalment -ho he explicat més detalladament en el capítol "Lluc: detencions per repartir propaganda de la Junta Democràtica"- no em podia treure del cap el que havia succeït. M'havien enxampat per haver sortit en defensa de Sebastià Serra -perseguit en aquell aplec per un social de paisà. Ara sortia als diaris, com a "propagandista" de la fantasmal Junta, preconitzadora del pacte amb els franquistes reciclats i el manteniment dels aparats d'estat feixistes (exèrcit, brigada social, policia armada, guàrdia civil, etc) contra els qual lluitàvem els comunistes.

Els militants de l'esquerra revolucionària ens sentírem decebuts per un moment.

L'amic Antoni Nadal, en explicar aquests fets al seu llibre El 1r de Maig a Mallorca (1937-1989) (pàg. 35), ho deixa ben clar quan conclou la descripció dels fets dient:

"Val a dir que una part dels tretze retinguts no solament no eren membres de la Junta Democràtica d'Espanya, sinó que n'eren contraris des de posicions d'esquerra revolucionària".

Miquel López Crespí

Del llibre No era això. Memòria política de la transició. (Edicons El Jonc, Lleida, 2001) Pàgs. 65-69.

(1 vídeo) En el Bosc de la Memòria hi va haver parlaments improvisats i un recital poètic de López Crespí. I, a continuació, els congregats visitaren la fortificació d'Illetes, on s'executaren tantes i tantes sentències de mort. (Llorenç Capellà)

14 d’abril, Garzón, Illetes

Llorenç Capellà | 29/04/2010 |

Dissabte va haver-hi manifestacions arreu de l'Estat de suport a Garzón i de reivindicació de les víctimes de la Guerra Civil. A totes onejaren banderes republicanes de manera que, considerant la proximitat del 14 d'abril, podem afirmar que la gent sortia al carrer amb tres coses al cap: la República (enyorança del passat i esperança de futur), els desapareguts durant el feixisme i Garzón. I de la multiplicitat de voluntats, qui en sortia beneficiat era Garzón, que com aquell qui res ja s'ha situat part damunt la mítica de Galán i García Hernández, els capitans de Jaca. Garzón és una revifalla de la moguda madrilenya, la dels anys vuitanta. Els progres d'aleshores l'han convertit en marca, en una manera d'entendre Espanya. I tan aviat com facin camisetes amb la seva cara, serà una ideologia. A la garzonada de Palma, la de dissabte horabaixa, va assistir-hi Bárbara Galmés. Amb tot el dret del món, és clar.

Però no crec que l'exconsellera de Cultura tingui cor de miliciana. Més tost cal atribuir-li una indissimulable devoció pels artistes "de la rabia y de la idea" (sempre que l'una i l'altra siguin espanyoles) i, naturalment, per Garzón. L'endemà, a l'acte del Bosc de la Memòria, ja no hi era. Ni tampoc hi era Antoni Diéguez ni altres personalitats de la política o del món sindical irremeiablement enganxades a la garzomania. En el Bosc de la Memòria hi va haver parlaments improvisats i un recital poètic de López Crespí. I, a continuació, els congregats visitaren la fortificació d'Illetes, on s'executaren tantes i tantes sentències de mort. Fa unes setmanes, la policia va localitzar-hi, a Illetes, les despulles d'un marginat. Havia mort qui sap quan i se'l menjaven les rates. Això ho diu tot entorn de les lamentables condicions de custòdia i conservació del recinte penal.

Els visitants s'exclamaren de l'estat d'abandó perquè les runes d'Illetes són part de la nostra història o, més concretament, d'uns fets tràgics que, setanta anys després d'haver succeït, fan part encara de la vida quotidiana. Tanmateix, tot i el valor testimonial i sentimental que atresoren, és improbable que l'Administració accepti fer-se'n càrrec del manteniment. Aquest, si més no, era el comentari que es repetia com una cantilena de grup en grup. I possiblement sigui així. Perquè la caixa del tresor és més buida que plena, tots ho sabem. Però també perquè l'Associació de la Memòria Històrica no ha sabut moure els fils pertinents. Si n'exigeix la conservació, del recinte, tot relacionant-lo amb les víctimes del franquisme, és evident que no aconseguirà interessar cap institució, encara que gairebé totes estiguin controlades per l'esquerra. En canvi, si recorda que a Illetes hi estigueren empresonats, la primavera del trenta-sis, el marquès de Zayas i els anomenats Jinetes de Alcalá, tots ells feixistes insignes, hi ha possibilitats que declarin la zona monument nacional. No parlo per parlar. La Feixina n'és un exemple.

dBalears

(1 vídeo) Diumenge, 25 d'abril, al Bosc de la Memòria Republicana acudeixen nombroses famílies d'arreu de Mallorca, per retre homenatge als republicans assassinats pel feixisme franquista, a partir de l'any 1936.

La convocatòria prové de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, encapçalada per M. Antònia Oliver i Manel Suárez.

Als parlaments emotius que s'hi feren, seguí la interpretació al violí d'algunes peces interpretades per Josep Juàrez; i el recitat d'alguns poemes, a càrrec de l'escriptor Miquel López Crespí.

L’escriptor Miquel López Crespí en un moment del recital en honor dels assassinats pel feixisme

Seguidament es diposità un clavell a cadascun dels arbres plantats en aquell Bosc de la Memòria Republicana, en recordança de cadascun dels assassinats pel feixisme franquista.

Magdalena Nebot, Miquel López Crespí i Maria Antònia Oliver París, Presidenta de Memòria de Mallorca

Acabà la jornada amb un breu i ràpid recorregut pel recinte del Fortí d'Illetes, convertit arran de la guerra civil espanyola en presó per a militars de tropa i per a mestres d'escola mallorquins.

Maria del Carme Cano Darder, néta d'Emili Darder i Miquel López Crespí. Fortí d'Illetes, l'indret on falangistes i militars assassinaven els esquerranas mallorquins

Així es commemorà a Calvià, com es des de fa un grapat d'anys, la commemoració del 74è aniversari de la proclamació de la República espanyola.

Blog Cecili Buele