Administrar

Francesc Antich no atura la destrucció de les Illes

pobler | 14 Setembre, 2008 07:03 | facebook.com

El president del Govern, Francesc Antich, ha decidido que el segundo cinturón de Palma se construya antes de que se inaugure el futuro hospital de Son Espases, y ha dado instrucciones a la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, para que este proyecto salga adelante aunque sea "cambiándole el nombre", en un intento de rebajar la previsible polémica. Esta afirmación fue realizada por el propio Antich durante su reunión el pasado martes con los responsables del PP balear, según han asegurado algunos de los asistentes a este encuentro. (F. Guijarro – Diario de Mallorca)


Antich quiere tener hecho el segundo cinturón antes que Son Espases


El president balear afirmó en su reunión con el PP que Armengol va a ejecutar el proyecto "cambiándole el nombre"


F. GUIJARRO. PALMA.


El president del Govern, Francesc Antich, ha decidido que el segundo cinturón de Palma se construya antes de que se inaugure el futuro hospital de Son Espases, y ha dado instrucciones a la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, para que este proyecto salga adelante aunque sea "cambiándole el nombre", en un intento de rebajar la previsible polémica. Esta afirmación fue realizada por el propio Antich durante su reunión el pasado martes con los responsables del PP balear, según han asegurado algunos de los asistentes a este encuentro. El motivo es que en el Govern se es consciente de que los accesos al citado centro hospitalario pueden quedar colapsados si no se realiza la citada reforma viaria. Las obras para la construcción de Son Espases deberían concluir en 2010. En el Govern se asume que las vías de acceso a este centro hospitalario tienen una capacidad limitada y pueden verse saturadas, especialmente si se obliga a los usuarios procedentes de la part forana a hacer uso de la vía de cintura y del primer tramo de la carretera de Valldemossa, coincidiendo además con el tráfico que pretende llegar a la Universitat balear.

Durante la reunión que Antich mantuvo el pasado martes con la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, y en la que estuvieron presentes los consellers de Presidencia y de Economía, Albert Moragues y Carles Manera respectivamente, además de los populares Francesc Fiol y Josep Ignasi Aguiló, el president del Ejecutivo confirmó su decisión de ejecutar el segundo cinturón, aunque con un trazado y unas características algo diferentes a las del proyecto que inicialmente había previsto el anterior equipo del gobierno del PP, de ahí el interés de los socialistas en modificar la denominación de esta vía para dar una imagen de actuación diferenciada de la que en su momento generó la polémica y que cuenta con un rechazo frontal del Bloc. El responsable de Obras Públicas del Consell de Mallorca, Antoni Pascual, ya adelantó el pasado mes de enero a DIARIO de MALLORCA las características generales de este nuevo trazado. El segundo cinturón se prolongará más allá de la autopista de Inca con cuatro carriles, pero éstos sólo llegarán hasta la carretera de Sóller e incluso podrían reducirse a dos antes de llegar a este vial, punto en el que esta nueva carretera se dividirá en dos ramales. El primero, de mayor capacidad, enlazará con el Camí dels Reis, ya sea mediante el desdoblamiento de la carretera de Sóller o con un nuevo eje paralelo a ésta. El segundo ramal, de dos carriles es el que deberá enlazar la carretera de Sóller con la de Valldemossa a la altura de la Universitat. Pero los planes de Antich se enfrentan a un obstáculo: las reticencias de la ministra de Fomento, Magdalena Alvarez -cuyo departamento debe financiar estas obras- a ceder su gestión a los Consells de Mallorca, lo que deja en el aire que su ejecución pueda concluir antes de que se inaugure Son Espases. En UM no se oculta que "si el proyecto no está acabado a tiempo, ya sabemos a quien echar la culpa".

Diario de Mallorca (14-IX-08)


Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora. (Miquel López Crespí)


Salvem Mallorca! Contra el Segon Cinturó



Quan els votants progressistes, les plataformes antiautovies o per salvar la Real; quan sindicats com la CGT, STEI o milers de persones independents, però amants de la terra, espesses la indignació i desencís que senten per la claudicació del Pacte davant els poders fàctics de les Illes per la qüestió de Son Espases, ho fan pensant en l´obscur futur que s´apropa. Son Espases, no ho oblidem, era el test per a constatar si realment es podria avançar en el camí de la preservació del territori i dels nostres minvats recursos naturals, o tot es reduïa a les mentides acostumades. El dirigent d´EU Eberhard Grosske ho diu amb unes altres paraules en el seu blog personal quan demana retirar el projecte de llei del sòl presentat per UM, i textualment afirma que “Son Espases és una empenta objectiva al Segon Cinturó”. Precisament aquesta és la qüestió, el nus del problema que visualitza la claudicació del Pacte fent l´hospital del PP. La indignació popular per la claudicació del PSOE davant els poders especulatius que tots coneixem fa témer el pitjor. Ja no és solament la retirada covarda de l´ecotaxa per a “quedar bé” davant la patronal hotelera. Tothom veu ben clarament, i l´apunt d´Eberhard Grosske ho concreta a la perfecció, que després de ses Fontanelles, Son Espases, el mal anomenat “Port Adriano”, hi vénen de seguida el Segon Cinturó, la Façana Marítima, l´ampliació del port de Palma fins a límits de bogeria inimaginables, el gasoducte... El gasoducte, que representa l´arribada d´energia per a un creixement il·limitat i insostenible: més dessaladores per quan manqui l´aigua, més forns per a cremar els residus que ens envaeixen arreu, més fàbriques d´electricitat per a donar resposta a una demanda sempre en augment, ja que el creixement descontrolat no atura.

Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora.

Si el govern del Pacte no va recuperant la credibilitat que ha perdut (molts sectors que donaren suport a les forces progressistes per a foragitar el PP de les institucions ara els diuen “traïdors” i “covards” sense cap mena de contemplació), el desencís anirà augmentant en detriment de l´enfortiment de la societat civil. A menys que els polítics del règim, siguin de dreta o de l´esquerra oficial, el que vulguin sigui precisament això: contribuir a desmobilitzar la societat civil a fi de poder fer la migdiada tranquils i satisfets, sense haver d´estar fiscalitzats pels votants, per les plataformes de lluita que dinamitzen i donen vida a la nostra societat. Per a aquells que s´han enriquit amb la gestió del règim posant-se al servei dels grups especulatius i encimentadors, les plataformes ciutadanes només serien un estri, un objecte que, com un plat o un tassó de plàstic, es llencen als fems una vegada que s´han emprat.

Per això mateix, perquè Son Espases era el test que permetria visualitzar si aquesta vegada el canvi promès era de veritat o una de les mentides a les quals ens tenen acostumats els vividors del romanço, molts sectors socials demanen coherència i dignitat, no solament al PSOE sinó també als socis de govern, és a dir, al Bloc. Hi ha sectors d´EU, la CGT, la Plataforma Salvem la Real, independents, ecologistes de totes les tendències, que demanen insistentment la sortida dels consellers del Bloc del govern PSOE-UM.

Ens demanam si el president Antich serà capaç de redreçar l´actual sotregada.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (23-X-07)


Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. El faraó Francesc Antich

    El faraó Francesc Antich

    MACIÀ BLÁZQUEZ (*)

    Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
    D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
    El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
    El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

    La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
    Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

    El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

    (*) President interinsular del GOB
    Diario de Mallorca (10-VII-08)

    President interinsular del GOB | 14/09/2008, 07:10
  2. El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

    El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

    Considera preocupant el fet que els nous governants perdin la possibilitat d'aprofitar la situació actual de crisi per revisar el model territorial, econòmic i social, desmarcar-se de les polítiques de les lesgislatures anteriors i apostar vertaderament per la sostenibilitat.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Des del GOB presentam avui un informe en el que revisam la situació actual de les polítiques que de manera directa o indirecta afecten el territori: les polítiques que marquen les directrius sobre el territori, les accions referides a espais naturals, i l'enfocament de les grans infrastructures, algunes d'elles vinculades a les polítiques de gestió dels recursos naturals.

    En aquest sentit revisam quins han estat els principals aspectes desenvolupats en l'àmbit de la protecció d'indrets amenaçats, alhora que qüestionam la intervenció del Govern en l'àmbit de la crisi de la construcció i la continuïtat per part del Consell de Mallorca amb el model territorial del Pla Territorial de Mallorca aprovat per PP-UM (que inclou les polèmiques àrees de reconversió territorial), criticam la continuïtat de la línia marcada pel partit popular pel que fa a la protecció d'espais naturals, i la continuïtat també de les polítiques sectorials de gestió dels recursos naturals i d'algunes de les infrastructures més impactants que ja foren plantejades en l'època Mates i que el Govern ni qüestiona, ni revisa, senzillament assumeix.

    Els principals aspectes tractats a l'informe:

    POLÍTIQUES TERRITORIALS
    - Més creixement urbanístic AMB DOBLERS PÚBLICS
    - Modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca: EL MANTENIMENT DE LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL.
    - La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s’entén

    ESPAIS NATURALS
    - Protecció dels espais naturals ES SEGUEIX LA LÍNIA MARCADA PEL PARTIT POPULAR
    - Son Bosc DE PARC NATURAL A CAMP DE GOLF

    TRANSPORTS
    - Nou conveni de carreteres: 2ON CINTURÓ
    - Ampliació del Port de Palma MÉS CREIXEMENT, MÉS INSOSTENIBILITAT I LA PRIVATITZACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS DEL PORT
    - Ampliació de l'Aeroport

    ALTRES INFRASTRUCTURES

    - Polígons industrials a cada racó SENSE REGULAR ENCARA
    - Més pedreres al Pla de Mallorca UN SECTOR QUE “FA POR” AL NOU GOVERN?
    - Més Infrastructures energètiques I PARCS FOTOVOLTAICS EN SOL RÚSTIC
    - Infrastructures hidràuliques. DESSALADORES: EL FUTUR DE L'AIGUA PLANTEJAT
    - Residus CONTINUÏTAT DE L'APOSTA PER LA INCINERACIÓ

    Conclusions

    Des del GOB consideram que la situació actual de crisi hauria d'obligar a replantejar el camí que estem disposats a córrer, ara, i més enllà dels tres anys d'aquesta legislatura.

    Des del GOB ens preocupen els indicis que ens duen a pensar que, de moment, no s'han revisat les arrels de fons per tal d'establir una nova manera de fer en les polítiques territorials ni en aquelles sectorials que en podrien esdevenir límits naturals i racionals, i que molt sovint han estat criticats pels partits que ara ocupen els càrrecs de govern.

    En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat.

    Podeu consultar l'informe complet a: www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008

    Web GOB (16-VII-08)

    GOB | 14/09/2008, 07:11
  3. El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc

    El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc.

    El GOB ho considera un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat, una continuïtat en les polítiques territorials
    marcades per l'especulació i un rídicul per part dels partits d'esquerra del pacte.
    ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    El GOB manifesta una vegada més la seva decepció davant la modificació aprovada avui(amb els vots a favor del PSIB-PSOE, Bloc i UM i el vot en contra del PP) de modificació del Pla Territorial de Mallorca. Els motius són diversos i han estat exposats pel GOB tant a la societat com als representants dels diferents partits en representació al ple del Consell de Mallorca, amb els que s’ha reunit aquests darrers dies abans del Ple:
     representa un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat acordat entre les forces del pacte, en que s'especificava que es plantejaria la modificació del PTM amb l'objectiu de eliminar les Àrees de Reconversió Territorial.
     no elimina, ni suspèn les Àrees de Reconversió Territorial sino que les manté, amb la promesa d'un reglament que no es té intenció de desenvolupar
     es dona continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l'especulació, i amb el que havien manifestat la intenció de rompre en aquesta legislatura. A més avalen així unes polítiques territorials per les quals hi ha alts càrrecs del PP i UM imputats davant fiscalia

    Entenem que l'objectiu d'aquest Ple hauria d'haver estat:

    1) o bé, aprovar una modificació del PTM que eliminàs definitivament les ART (a més d'incloure altres aspectes que des del GOB consideram que calen revisar urgentment, sobretot pel que fa als sostres de creixement);
    2) o bé, aprovar definitivament la Norma Territorial Cautelar, que hauria suspès les Àrees de Reconversió Territorial per un període de dos anys en els que s'hauria hagut de treballar en una modificació al fons i consensuada del Pla Territorial i durant els quals, és probable que la justícia hagués ja resolt els casos de les Àrees de Reconversió Territorial més conflictives.

    Des del GOB no entenem la postura dels partits d'esquerra, PSIB-PSOE i Bloc i qüestionam la postura de Unió Mallorquina que ha forçat a l'establiment d'aquest acord que consideram un engany i entenem que es perd l’oportunitat de fer la imprescindible revisió que necessita el Pla Territorial de Mallorca que els diferents partits que ara governen havien promés. Una revisió de calat i en profunditat que hauria d’establir necessàriament les bases d’un nou model territorial per l’illa de Mallorca.

    La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s'entèn.

    Si alguna cosa té de bo aquesta modificació, és la desclassificació de l'urbanització d'Es Guix. Des del GOB aplaudim la iniciativa i esperam que poguem veure en un futur consolidada aquesta desclassificació i per tant tenguem assegurada la protecció per sempre d'aquest meravellós indret de la Serra de Tramuntana. Ni Escorca, ni Mallorca mereixen una actuació urbanística com la que es pretenia fer a Es Guix, i per la qual el batle d’Escorca continua batallant amb amenaces d’interposició de querelles criminals.

    Web GOB (11-VII-08)

    GOB | 14/09/2008, 07:12
  4. La política al servei dels promotors i constructors

    La política al servei dels promotors i constructors.

    Per Llorenç Buades Castell, coordinador del web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

    El secretari del col.lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda , José María Mollinedo, va alertar en el primer semestre de 2008 de la prescripció de 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.Aquesta xifra supera el pressupost anual de 293 milions d’euros del que disposa el Consell de Mallorca.

    Més tard hem sabut que l'Agència Tributària figura entre els creditors del Grup Drac per un crèdit aproximat de 3,6 milions d'euros, corresponents a diversos ajornaments del pagament d'impostos. En total són 5,4 milions d’€ els que Drac deu a l’Agència Tributària, al Govern i a Cort.

    Però el grup Drac també té pagaments pendents als municipis. L'ajuntament de Santa María té un deute pendent que suma 726.000 euros i l’ajuntament de Llucmajor reclama en el concurs de creditors un milió d'euros.

    La directora general de Tributs i Recaptació ha assegurat que el Govern cobrarà el 60 per cent dels 1,8 milions d'euros del deute de l'empresari Vicenç Grande a la comunitat autònoma per impostos no satisfets dels exercicis de 2005, 2006 i 2007 . I qui garanteix el cobrament del 40% que resta, per més que en el concurs de creditors aquestes institucions tenguin preferència ?.

    El deute de Grande amb les administracions , suposa en conjunt un import superior al destinat per a l'Àrea de Rehabilitació Integral de 450 habitatges en la barriada de La Soledat i Polígon del Llevant , que tendrà per a les administracions un cost de 5.055.835 euros.

    La tolerància de les administracions amb els constructors és excessiva, quan tenen importants incentius fiscals, concedits pel govern central en relació a la construcció d’habitatges protegits.

    D'altra banda, la consellera Dubon reconeix que just es recapta un 30 per cent de les sancions que el Consell imposa a projectes urbanístics il·legals.

    Però l’ajuda als constructors no s’acaba aquí. Fa poc que el Govern ha comprat 58 pisos de protecció oficial a Inca per 7.802.745 euros, a Explotacions turístiques Illes S. L. El Ibavi ha adquirit per 4 milions d'euros a Nous Habitatges de Sa Pobla S. L., 26 pisos .També ha comprat 34 habitatges per 5.348. 235 euros a les promotores Pla de Santa S. L i Cafeteries Insulares de Ponent S.L de Santa Margalida. Es tracta d'obres invendibles ara mateix per part dels constructors. No suposen un major consum de territori, però tampoc generen llocs de treball, i més que res serveixen als promotors i constructors, en un moment delicat, però no directament als treballadors perquè el mes de juliol de 2007 hi havia 50.442 treballadors de la construcció a Balears i en el mateix mes de 2008 la xifra ha baixat fins als 42.693.

    Aquestes xifres d'atur s'han d'incrementar molt a l'hivern perquè l'any passat es van visar 10.191 nous immobles que es construeixen ara, i en el nou exercici els inmobles aprovats en construcció seran 6.000. D’altra banda, l’obra pública , tot i que es posi en marxa el conveni ferroviari o la remodelació de la Platja de Palma, que com el projecte tramviari no té dates concretes, és insuficient per atendre un sector sobredimensionat en activitat al llarg dels anys i que ara es troba sense sortides.

    No és fàcil recol·locar en altres llocs de feina als treballadors de la construcció.No hi ha altres sectors avui que puguin ser una alternativa. La indústria en gran mesura dependent de la construcció ha perdut 900 treballadors en un any i en perdrà més. Els sectors industrials independents de la construcció com el calçat i el moble han perdut milers de treballadores els darrers anys, i tenim davant un ERO com el de Spanair, i un projecte de desocupació de treballadors d’IB3.

    Els hotelers ja no inverteixen a les Illes Balears. És significatiu que Miguel Fluxá, propietari del grup Iberostar, invertís 511.750 euros en la construcció el mes de juliol per a comprar accions del grup ACS.

    Si les Illes Balears han dedicat un 14% dels impostos recaptats a la “solidaritat interteritorrial” , és ben just i necessari que es reclami de l’Estat una intervenció d’emergència que permeti desenvolupar un pla d’ocupació imprescindible: tenim moltes escoles prefabricades amb sostre d’uralita, tenim carències sanitàries seculars en l’ambit públic, tenim pocs empleats a les administracions públiques comparats amb altres comunitats i tenim massa cotxes a les carreteres i als carrers de les Ciutats com per exigir una xarxa de transport públic que generi llocs de feina.

    La manca de transparència de l'Administració Tributària, no ens permet saber si els 300 milions d'euros prescrits haurien pogut incrementar la despesa pública en sòl urbà o en altres necessitats. El 38% del sòl urbà sense construir a les illes Balears pertany a empreses privades -unes 3.300 hectàrees-, especialment constructores, mentre un 42% correspon a particulars i el 20% restant - prop de 1.800 hectàrees- ho acaparen les diferents administracions. Si disposam de 1800 hectàrees, perquè es compren solars a Campos?.

    El sòl urbà és el rovell de l'ou en l'encariment dels pisos, i perdonar 300 milions en impostos a les constructores és més que una negligència, un símptoma de delinqüència.

    Estan els governs al servei de l’interés general o dels particulars dels constructors?

    Grande es beneficia d'acords amb Ib3 per els quals El RCD Mallorca ha de rebre o rebrà tres milions d'euros durant les temporades 2007-08, 2008-09 i 2009-10. En la 2010-11 percebrà tres milions i mig d'euros, quantitat que s'incrementarà a quatre milions en la 2011-12 i a quatre milions i mig en la 2012-13. El govern municipal de Ciutat que dedica més de 5 milions d'euros a les instal·lacions i als equipaments esportius de Palma, inclou en la partida la reforma de l'estadi municipal de Son Moix, que s’explota com Ono Estadi al servei d’una entitat privada. És Grande Jekyll i Hayde ?

    Corol·lari

    L'Ajuntament de Palma només ha pogut vendre 8 dels 42 habitatges de protecció oficial del Pil·larí perquè bancs i caixes neguen els prèstecs a les persones adjudicatàries per manca de recursos. Només a Palma unes 60.000 persones adultes de Ciutat no tenen casa pròpia ni doblers per a llogar-ne , i viuen amb els seus pares quan a les Balears segons l’INE hi ha 85.500 pisos sense ocupar, sense incloure les segones residències.

    No hi ha doblers ni per a comprar pisos de protecció oficial ni per tenir lloguers assolibles. Els salaris no arriben, i el govern demana més moderació salarial al temps que lleva l’impost sobre el patrimoni als rics i permet agilitzar les declaracions d’impacte ambiental a favor de la depredació del territori, com va expressar Ecologistes en Acció.

    A Balears tenim 1.030.650 habitants i 562.372 habitatges declarats. Allò que manca és obra per als serveis a la ciutadania, i aquesta és la que no arriba.


    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 14/09/2008, 07:14
  5. Antich quiere tener hecho el segundo cinturón antes que Son Espases

    Tantas vueltas para terminar en el mismo sitio


    Antich quiere tener hecho el segundo cinturón antes que Son Espases. Mallorca

    MATEU FERRER
    Los ´fontaneros´ del Consell llevan meses afanándose en diseñar un plan de maquillaje con el que pretenden disimular el pproyecto de segundo cinturón de Palma. Me los imagino quitando un carril por aquí, metiendo una curva por allá, colocando una rotondita... El resultado final se nos intentará vender como una avenida periurbana, "lejos de la megalomanía del PP", y tal y cual. Los del PSOE primero nos dijeron que no habría hospital en Son Espases; después, que nada de segundos cinturones. Pero es que ambas obras son imprescindibles. Si "gobernar con UM es muy difícil", hacer falsas promesas desde la oposición, sólo para ganar votos, es inaceptable.

    Diario de Mallorca

    Diario de Mallorca | 14/09/2008, 07:19
  6. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent | 14/09/2008, 07:20
  7. El segundo cinturón: la vía que nunca se iba a hacer

    La vía que nunca se iba a hacer

    PSOE y Bloc hicieron una intensa oposición al segundo cinturón durante las elecciones

    La construcción del nuevo hospital de Son Espases se esgrime como argumento para justificar el segundo cinturón.


    F. GUIJARRO.
    PALMA.
    El hospital de Son Espases y el segundo cinturón de Palma son dos proyectos estrechamente vinculados. Ambos favorecieron un intenso movimiento ciudadano en contra de la política desarrollada por el PP durante la pasada legislatura, el compromiso de no ejecutar ninguno de los dos fue uno de los puntales de la campaña electoral desarrollada por el PSOE y el Bloc, y ambos pueden terminar siendo una realidad porque el uno sin el otro resultan inconcebibles.
    El proyecto defendido inicialmente por PP y UM contemplaba desdoblar el actual tramo del segundo cinturón y prolongarlo más allá de la autopista de Inca hasta la carretera de Valldemossa, como alternativa a la vía de cintura para el tráfico procedente de la part forana que quería acceder a Son Reus y a la Universitat balear.
    Esta nueva vía contó con la inmediata respuesta en contra. Los vecinos de Son Sardina dieron el pistoletazo de salida a un movimiento al que se fueron sumando otros colectivos y organizaciones ecologistas, hasta constituir una plataforma ciudadana.
    Cuando en plena campaña electoral se le preguntaba sobre este tema a la candidata socialista al Consell de Mallorca, Francina Armengol, su respuesta era tajante: "El segundo cinturón, no, aunque mejoraremos los accesos a Palma". Ese mismo y rotundo "no" fue esgrimido insistentemente desde las filas socialistas y las del Bloc durante todas esas semanas. Tras el pacto entre PSOE, UM y Bloc que apartó al PP de las principales instituciones isleñas, Armengol siguió insistiendo en que "se abandonará definitivamente el proyecto del segundo cinturón previsto".
    Sin embargo, desde UM no se ocultaba que este proyecto era para ellos irrenunciable, especialmente tras anunciarse desde el Govern que el futuro hospital de referencia de Balears se iba a levantar junto al monasterio de La Real. Los nacionalistas alegaron entonces que las infraestructuras viarias de esa zona son totalmente insuficientes para poder hacer frente al previsto incremento del tráfico que el nuevo centro sanitario iba a provocar.
    Los tira y afloja en torno a este tema entre UM, por un lado, y el PSOE y el Bloc por otro, se solventaron con una fórmula salomónica: el nuevo convenio de carreteras con el ministerio de Fomento debía contemplar la mejora de los accesos a Palma, sin especificar los proyectos, y un estudio para determinar qué actuaciones necesarias. El pasado mes de enero, el conseller insular de Obras Públicas, Antoni Pascual (UM), desveló la solución definitiva: modificar el proyecto inicial promovido por el PP para rebajar su impacto en la zona de Son Sardina y dar un mayor protagonismo al Camí dels Reis en los accesos al futuro centro hospitalario con el fin de evitar el colapso. La única incógnita es el nombre que finalmente se le va a dar a la criatura.

    Diario de Mallorca | 14/09/2008, 07:36
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS