Miquel López Crespí - Memòria històrica

Tornant a l’ex-regidor que ens interessa, ja ha transcendit que l’han identificat com a client habitual en algunes de les cases mai millor dites 'de barrets' que han estat objecte de l’alegre dispendi. Curiosament, aquesta revelació no s’adiu gaire amb el seu currículum públic, ben a l'inrevés: membre respectat d’un partit força popular, és reconegut com a posseïdor d’una carrera política sense màcula (que, permetin-me la frivolitat, en un regidor d’urbanisme avui és cosa de no dir); catòlic ultrapracticant tot ell, se’ns manifestava com un defensor ardu de la família com déu mana i com a predicador amb l’exemple en el paper de cristianament casat i pare de cinc cristianes criatures. De manera, senyors, que ja tenim amanit el drama. (Marta Rojas)

'Mallorca vice'

Per Marta Rojas (VilaWeb)

Aquests dies s’ha sabut que la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears demanava raons a un ex-regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma per 45.000 misteriosos euros gastats durant el seu exercici a cop de visa consistorial. Acostumats a la picaresca marbellesa, això és peccata minuta, si no fos perquè és provat que aquesta suma respectable va volar intempestivament, entre les quatre i les set de la matinada, cap als calaixos de determinats establiments de senyors (sí, senyors) d’aquells que, com algú va dir un dia, fumen i et parlen de tu. Doncs sí que va cara, la botifarra.

Deu ser que, a les Illes, sostenir segons quin càrrec d’alta administració resulta d’allò més estressant. Si fas de regidor d’urbanisme, per exemple, ja se sap: treballar de sòl a sòl, una hora o altra demana consol. Per això no ens hauria de sorprendre tant, que segons quines despeses de l’esbarjo d’un servidor del poble se sufraguin amb diner públic. Si més no, sembla que alguns exponents destacats de l’arxipèlag, amb una manca de picardia alarmant, s’hagin entestat a demostrar-ho amb papers sobre la taula: heus aquí que, no fa ni quatre anys, els mitjans ens feien sabedors del càrrec a les arques governamentals balears d’unes factures de caire 'picant' segellades en un local moscovita de moral dispersa. Es veu que se’ls havien colat, ai carai, durant una expedició oficial encapçalada pel president illenc mateix en missió especial per terres russes.

Però no tot són malversacions de fons públic, en aquesta vida. Tornant a l’ex-regidor que ens interessa, ja ha transcendit que l’han identificat com a client habitual en algunes de les cases mai millor dites 'de barrets' que han estat objecte de l’alegre dispendi. Curiosament, aquesta revelació no s’adiu gaire amb el seu currículum públic, ben a l'inrevés: membre respectat d’un partit força popular, és reconegut com a posseïdor d’una carrera política sense màcula (que, permetin-me la frivolitat, en un regidor d’urbanisme avui és cosa de no dir); catòlic ultrapracticant tot ell, se’ns manifestava com un defensor ardu de la família com déu mana i com a predicador amb l’exemple en el paper de cristianament casat i pare de cinc cristianes criatures. De manera, senyors, que ja tenim amanit el drama.

Donades les credencials que acabo de descriure, el nostre ex-regidor d’urbanisme té mala peça al teler: a la sentència assignada per la llei dels hòmens, hi haurà d’afegir la penitència no menys implacable per haver faltat a un bon grapat de manaments de la llei de déu, en versió revisada i ampliada segons els designis de l’última Conferència Episcopal, que encara fa més temor. I per acabar de lligar el paquet, posa-hi també l’escarni públic, que, si semblava cosa del passat, en l’era de la comunicació ja torna a fer tremolar més d’una conspícua boleta de genoll.

Ara, per a ser justos, també cal dir-ho tot, i és que, a aquesta pobra ovella esgarriada, no se li pot negar un fil d’esperança: perquè a hores d’ara, si se sap penedir de cor, ningú no dubta que el seu entorn pròxim, irrevocablement afiliat a valors tan lloables com la misericòrdia, sabrà acollir-la i redimir-la per haver fet drecera del camí de la rectitud amb determinades prospeccions fora d’hores. I encara, si és pels diners, que no passi ànsia, que en el fons, 45.000 euros, per qui els veu i qui els remena, tampoc no són tants.

Una classe de nous-rics sense escrúpols, mancats de sensibilitat social i mediambiental han fet un mal que, si no l’aturam amb tot el pes de la llei, podria esdevenir irreversible. Des d’aquestes pàgines ens afegim a les exigències de tants i tants sectors de la societat civil de la nostra terra demanant un increment de tots els recursos tècnics, econòmics i humans per donar suport a la Fiscalia Anticorrupció en aquesta tasca de salut pública que esperam que només hagi començat. (Miquel López Crespí)

Andratx i la corrupció urbanística

La recent detenció del batle d’Andratx, Eugenio Hidalgo, del director general d’Ordenació del Territori, Jaume Massot, i del zelador d’obres Jaume Gibert, ens situa no solament davant un cas d’especulació urbanística, sinó sobre tot davant el problema, ja històric de la “balearització” de la nostra terra. De fa moltes dècades, sobretot a partir del gran desenvolupament turístic dels anys seixanta, el paper incontrolat de la construcció feta de qualsevol manera, una construcció “salvatge”, en definitiva, ha sensibilitzat generacions d’illencs quant a la necessitat urgent de controlar aquest desgavell que amenaça amb exhaurir els nostres minvats recursos naturals.

Qualsevol persona amb un mínim de seny sap a la perfecció que els minvats recursos naturals de què disposam no permeten aquest creixement il·limitat, i més quan es fa sense respectar ni l’actual legislació. Es tracta de complir i fer respectar les lleis en vigor en matèria d'urbanisme, i també, d’aconseguir que el govern de torn s’adoni de la situació insostenible en què ens trobam i dicti els corresponents plans d’ordenació territorial.

Eugenio Hidalgo i tots els Hidalgos que podrien sortir a la llum pública si la Fiscalia continuava aprofundint en les investigacions, no solament no han estat sensibles a les necessitats de preservació de recursos i paisatge que té la nostra terra, sinó que han abusat fins a límits increïbles esdevenint uns perillosos depredadors indiferents a les nostres necessitats com a col·lectivitat. El GOB, preocupat per la situació d’emergència en què ens trobam, ja havia presentat a la Fiscalia més de quaranta denúncies per presumptes delictes urbanístics comesos a Andratx. Les denúncies presentades anaven agrupades en dues tipologies d’irregularitats. Com molt bé explica l’organització ecologista, el primer tipus d’irregularitats consistia en llicències il·legals dins el sòl rústic. Es tractava d´unes llicències de construcció donades a parcel·les sense la superfície mínima per a ser edificades, parcel·les que s’acaben construint a base d’una llicència municipal atorgada per informes i certificats irregulars del zelador i el cap d’Urbanisme. Com explica el GOB, en la totalitat dels casos aquestes llicències il·legals afecten zones protegides.

Les denúncies dels presumptes delictes urbanístics d’Andratx presentades pel GOB a la Fiscalia es refereixen també, i basta que consulteu el web d’aquesta organització per a tenir tota la informació al vostre abast, a llicències il·legals d’edificis d’apartaments dins sòl rústic atorgades per l’Ajuntament sota l’aparença de sòls urbans.

Les situacions irregulars, l’especulació urbanística detectada a Andratx, es pot estendre a nombrosos municipis de les Illes. L’expresident del Govern de les Balears Francesc Antich parlava recentment d´una possible investigació a més de quinze ajuntaments. Tots els mallorquins i mallorquines sabem que arreu es donen casos iguals o pitjors que el d’Andratx. Aquestes típiques situacions irregulars són les culpables de les destrosses paisatgístiques i territorials que hem patit aquestes darreres dècades, tant a l´interior de Mallorca com a la costa.

Davant els fets que vivim aquestes darreres setmanes és ben hora que la societat mallorquina s’adoni que no podem continuar per més temps en mans d’especuladors sense escrúpols, aprofitats que utilitzen de forma fraudulenta determinades disposicions de la llei de sòl rústic. Les institucions encarregades de fer complir la llei, els partits i organitzacions conservacionistes que han estat a l’avantguarda de la lluita per a preservar el nostre paisatge i minvats recursos naturals, la societat civil de les Illes, han de ser molt exigents a demanar responsabilitats al màxim alhora que, d´una forma immediata, el Govern, el Parlament, haurien de modificar els aspectes d’ambigüitat que hi pugui haver en la normativa urbanística per tal d’aturar casos de possible corrupció com el que ens ocupa en aquests moments.

La detenció d’Eugenio Hidalgo i companyia és el primer gran i espectacular cop que s’ha donat a la corrupció urbanística a les Illes. Les investigacions haurien de continuar i ampliar-se sense tenir mai en compte el color polític del municipi investigat. El que han fet i fan amb la nostra terra gent que no l’estima no té nom. Potser ja han destruït o estan a punt de destruir tot el patrimoni que ens llegaren els nostres avantpassats. Una classe de nous-rics sense escrúpols, mancats de sensibilitat social i mediambiental han fet un mal que, si no l’aturam amb tot el pes de la llei, podria esdevenir irreversible. Des d’aquestes pàgines ens afegim a les exigències de tants i tants sectors de la societat civil de la nostra terra demanant un increment de tots els recursos tècnics, econòmics i humans per donar suport a la Fiscalia Anticorrupció en aquesta tasca de salut pública que esperam que només hagi començat.

Miquel López Crespí

(12-XII-06)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí