Administrar

Mallorca: el paradís perdut (XI) - Sa Costera. In memoriam (per Miquel López Crespí, escriptor)

pobler | 13 Gener, 2016 13:35 | facebook.com

Mallorca: el paradís perdut (XI) - Sa Costera. In memoriam (per Miquel López Crespí, escriptor)


És ara més que mai, en contemplar la bellesa única de la font de sa Costera, quan som conscients de molts dels perills que amenacen la serra i que han estat denunciats per les organitzacions culturals i ecologistes més diverses. La serra, i la desaparició de la font de la Costera així ho demostra, és un espai amenaçat. Al web del GOB podem llegir: "El ' boom' turístic i de la construcció dels anys 60 i 70 tengué relativament poca incidència en la Serra; l'orografia dificultava l'accessibilitat i la falta de platges en fou un problema per a un turisme clàssic. Sens dubte aquests fets han contribuït decididament a mantenir la serra en bones condicions ecològiques i paisatgístiques. Aquestes darreres dècades, però, la Serra està suportant una gran pressió immobiliària àvida d'espais oberts i de zones no saturades". Els espais de la serra amenaçats són molts. L'impacte ambiental creat per les reformes de la carretera d'Esporles a Banyalbufar o el túnel de Corrals Fals (entre Estellencs i Andratx) són trists exemples de l’impacte de les obres públiques sobre un espai natural. (Miquel López Crespí)


Aquest darrer temps, i en relació amb la redacció d'alguns capítols d'aquest llibre, he repassat diversos materials en relació amb la presència de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, tant a Mallorca en general com a la serra de Tramuntana en particular. Entre els llibres referents a l'Arxiduc he llegit amb molt d'interès el que va escriure Leo Woerl titulat El Archiduque Luis Salvador de la casa imperial de Austria como investigador del Mediterráneo1 en traducció de Gottfried i José Macías Molina i introducció i notes de Sebastià Trias Mercant. Dins la mateixa línia d'especial interès informatiu per a tots aquells que volen aprofundir en la vida i l'obra del famós personatge, he estudiat igualment l'imprescindible opuscle de Pedro Bonet de los Herreros El Archiduque de Austria Luis Salvador2, publicat l'any 2000 mercès a la col·laboració de l'Associació d'Amics de l'Arxiduc amb el Consell de Mallorca; i l'obra de Horst Joseph Kleinmann Archiduque Luis Salvador. Rey de Mallorca sin corona3. M'interessa repassar tot aquest material (i molt d'altre) per a trobar tots els indicis possibles referents a les compres de les diverses possessions que l'Arxiduc va fer a Mallorca i que, segons tots els coneixedors de la vida del nostre personatge, van condicionar ja per sempre la seva relació amb Mallorca i els mallorquins.

Segurament les adquisicions, iniciades l'any 1872 amb la possessió de Miramar, de sa Font de Sant Ramon, Can Caló, Cas Papàs, Ca na Matgina, Son Galceran, s'Estaca, Son Moragues, Son Ferrandell, Son Marroig de la Foradada, Son Gual, Son Gallard, sa Pedrissa i altres indrets ha servit perquè poguem gaudir d'una part de Mallorca que, altrament, s'hauria pogut fer malbé per sempre, talment com s'ha fet malbé bona part de l'illa.

Tot plegat m'ha vengut a la memòria en relació amb aquestes històriques fotografies de Bartomeu Payeras en les quals podem veure la font de sa Costera en plenitud de vida. Si ara, en acabar de llegir aquestes retxes, seduïts per tan meravellós esclat de vida, us hi voleu apropar per tal de contemplar amb els vostres ulls el miracle, ben segur que ja no hi sereu a temps. Les exigències d’una certa lectura de la modernitat, amb el consum incontrolat de recursos i territori, ja han fet desaparèixer un dels llocs més paradigmàtics de la serra de Tramuntana.

En GOB, al seu web, parla de tots els perills que amenacen la nostra Serra, l'indret que fins ara havia estat servat per munió de generacions de pagesos mallorquins, per algunes de les compres de possessions fetes per l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Caldria llegir i estudiar a fons, per provar de preservar el que encara es pugui salvar, l’article "La serra de Tramuntana, Parc Natural".

És ara més que mai, en contemplar la bellesa única de la font de sa Costera, quan som conscients de molts dels perills que amenacen la serra i que han estat denunciats per les organitzacions culturals i ecologistes més diverses. La serra, i la desaparició de la font de la Costera així ho demostra, és un espai amenaçat. Al web del GOB podem llegir: "El ' boom' turístic i de la construcció dels anys 60 i 70 tengué relativament poca incidència en la Serra; l'orografia dificultava l'accessibilitat i la falta de platges en fou un problema per a un turisme clàssic. Sens dubte aquests fets han contribuït decididament a mantenir la serra en bones condicions ecològiques i paisatgístiques. Aquestes darreres dècades, però, la Serra està suportant una gran pressió immobiliària àvida d'espais oberts i de zones no saturades". Els espais de la serra amenaçats són molts. L'impacte ambiental creat per les reformes de la carretera d'Esporles a Banyalbufar o el túnel de Corrals Fals (entre Estellencs i Andratx) són trists exemples de l’impacte de les obres públiques sobre un espai natural.

Altres amenaces són els transvassaments. L'augment incontrolat del turisme ha agreujat encara més la crítica situació dels recursos hidràulics a Mallorca. Les necessitats creades per aquest augment continuat del nombre de turistes i residents han induït l'Administració a prioritzar la construcció de grans infraestructures, entre les quals diversos projectes de conducció d'aigua de fonts de la serra, concretament el projecta ja en realització de la font de sa Costera (Escorca) i de les fonts de s'Olla i sa Lladronera (Sóller).

Nosaltres pensam que el problema de la manca d'aigua que patim no se solucionarà amb aquesta mena de costosos transvassaments que maten ja per sempre espais naturals d'una riquesa mediambiental irrecuperable, amb ecosistemes que moren i que desapareixeran mentre continuï la incontrolada construcció de places turístiques i residencials. Les grans infraestructures del tipus dels transvassaments de sa Marineta, sa Costera, les plantes dessaladores, són actuacions molt costoses econòmicament i de repercussions ambientals negatives. Aquests projectes no resolen, a més, el problema de fons de l'aigua a Mallorca, representat per un excés de consum i una gestió deficient dels recursos.

Si la Serra, un dels nostres indrets més emblemàtics, comença a patir agressions contínues, si s'amplien projectes de més i més urbanitzacions i complexos hotelers com els de Can Porquer, Torre Picada, Son Muntaner, Punta Ganiveta, ses Planes, Bendinat, Puig de sa Talaia de Peguera, ses Puntes o sa Coma... què serà de la meravella descrita per l'arxiduc Lluís Salvador o per Miquel Costa i Llobera?

Mentre tirin endavant projectes de nous camps de golf, ports esportius i més instal·lacions nàutiques, la nostra natura és en perill. En l'àmbit de la serra de Tramuntana ja funcionen tres camps de golf (Son Vida, Can Porquer i Bendinat). Però hi ha projectes per a fer-ne igualment a Son Ferrandell (Valldemossa), Biniorella (Andratx), Son Térmens (Bunyola) i Son Muntaner (Palma). Quant a ports esportius i ampliació o creació d'instal·lacions nàutiques en trobam davant els plans relacionats amb el Port d'Andratx (ampliació), Sant Elm (nova construcció), Port des Canonge (port de refugi de nova construcció), Port de Sóller (ampliació) i Cala Castell (port de refugi de nova construcció).

Si a tot aquest lamentable panorama hi afegim els problemes derivats de l'activitat extractiva de les pedreres existents a la serra, de l'obertura de nous vials i pistes per a l'explotació forestal, els incendis forestals i l'abocament constant d'aigües residuals ens podrem fer una idea aproximada dels perills que ja són aquí i que, si no ho evitam, ben aviat faran desaparèixer ecosistemes i indrets com la Font de sa Costera sense cap mena possible de recuperació. Sa Costera. In memoriam, ha escrit Bartomeu Payeras al darrere de les seves fotografies.


1 Leo Woerl. El Archiduque Luis Salvador de la Casa Imperial de Austria como investigador del Mediterráneo. Palma (Mallorca): Associació d'Amics de l'Arxiduc, 1998.

2 Pedro Bonet de los Herreros. El Archiduque de Austria Luis Salvador. Palma (Mallorca): Associació Amics de l'Arxiduc, 2000.

3 Horst Joseph Kleinnmann. Archiduque Luis Salvador. Rey de Mallorca sin corona. Palma (Mallorca): Miquel Font, Editor, 1992.


Jaume Carbonero: els "socialistes" que enfonsaren els nostres dos Pactes de Progrés

pobler | 13 Gener, 2016 13:24 | facebook.com

El GOB acusa el Pacte de fer seguidisme de Matas


L’associació ecologista veu amb “decepció i descrèdit” la política territorial d’aquesta legislatura, perquè no s’ha fet un canvi real i ha mancat coratge


Manca de coratge, continuisme, pèrdua d'oportunitats, precedents legals "perillosos" i uns pocs "triomfs puntuals". Aquestes són les línies generals del balanç que el Grup d'Ornitologia Balear fa d'aquesta legislatura. Així ho explicà ahir dematí la portaveu de l'entitat, Margalida Ramis, en una roda de premsa en la qual presentava un informe contundent que no té pietat amb el Govern del Pacte. "A grans trets, s'han impulsat polítiques que representen una continuïtat d'un model fracassat: construcció, turisme, infraestructures viàries...", indiquen les conclusions de l'estudi. Ramis manifestà que, en general, s'havia actuat en matèria territorial sense un canvi real de model respecte de la legislatura passada, la de Jaume Matas, i les anteriors. (E. Borràs)


E. Borràs | 16/03/2011


Manca de coratge, continuisme, pèrdua d'oportunitats, precedents legals "perillosos" i uns pocs "triomfs puntuals". Aquestes són les línies generals del balanç que el Grup d'Ornitologia Balear fa d'aquesta legislatura. Així ho explicà ahir dematí la portaveu de l'entitat, Margalida Ramis, en una roda de premsa en la qual presentava un informe contundent que no té pietat amb el Govern del Pacte. "A grans trets, s'han impulsat polítiques que representen una continuïtat d'un model fracassat: construcció, turisme, infraestructures viàries...", indiquen les conclusions de l'estudi. Ramis manifestà que, en general, s'havia actuat en matèria territorial sense un canvi real de model respecte de la legislatura passada, la de Jaume Matas, i les anteriors.

Per tot plegat, l'associació resumeix la crònica d'aquest mandat amb les paraules "decepció i descrèdit". L'informe assegura que s'han seguit "polítiques conservadores impulsades per governs progressistes" i que massa sovint la diferència ha estat "exclusivament en el discurs". La representant ecologista va apuntar, sobretot, el PSIB, que considera el principal responsable de l'oportunitat perduda, perquè lidera les institucions. Tanmateix, també criticà el Bloc per haver-li donat suport en alguns casos. Evidentment, atacà les ocasions en què UM i el PP s'han unit per dur endavant, per exemple, la declaració d'interès autonòmic del golf de Son Bosc.

Per la portaveu, la crisi ha estat una "excusa" per justificar "decrets llei que han culminat amb l'aprovació de lleis d'amnistia urbanística i turística", com ara el decret Nadal. El GOB hi veu en un "precedent perillós" que augmenta la "desregulació urbanística", mentre, alhora, les Balears continuen sense llei del sòl. Els conservacionistes censuren igualment que s'hagin continuat projectes del PP com el de Son Espases, que implica la "condemna definitiva" de l'entorn de la Real, i el palau de congressos de Palma. Lamenten que s'hagi perdut el pla de dur el tren a Alcúdia i es queixen de la llei Carbonero, la urbanització de Son Bordoy i, evidentment, la via connectora. Declaren que s'ha tudat l'oportunitat de replantejar un model econòmic basat en el turisme i la construcció i recorden que no s'ha protegit ni un sol metre quadrat d'espais naturals i que el Govern ha oblidat l'agricultura com a sector estratègic de l'activitat productiva. A més, critiquen que la lluita contra el canvi climàtic no sigui prioritària.

Diari de Balears


Guillem Frontera: En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe. (Guillem Frontera - Diari de Balears)


Els errors de Jaume Carbonero



Els veïns d'Eivissa porten flors a l'eficient tècnic Margalida Lliteras, cessada de forma burocràtica i dictatorial per Jaume Carbonero. Més de quatre-cents veïns signaren cartes de suport a Margalida Lliteras. Els errors de Jaume Carbonero perjudicaren greument les possibilitats electorals del Pacte a Eivissa.

Els errors i desastres del conseller d´Habitatge, Jaume Carbonero, provant que el govern aprovi una Llei de l´Habitatge que permeti edificar en sòl rústic torna, com en l´anterior Pacte de Progrés, posar en perill l´executiu progressista i les perspectives electorals de les forces d´esquerra a les Illes.

Una mesura que vol ser presentada com a “avançada política social” però que és fortament criticada pel GOB i amplis sectors del Bloc i forces d´esquerra que donen suport a l´actual Pacte de governabilitat. La destrucció de més sòl rústic en la coneguda línia de consum il·limitat de recursos i territori que seguia el PP fins ara mateix, és inadmissible i ningú creu en els “efectes col·laterals positius” de la llei proposada. Molt encertadament, el Bloc i el GOB han ofert altres possibilitats i parlen de la rehabilitació de pisos antics i de no augmentar els creixements previstos a les directrius d´ordenació del territori. Miquel Àngel Llauger ja havia dit que la destrucció de sòl rústic havia de ser el “darrer recurs” per a promocionar la construcció de cases a baix preu. El Bloc, que ha posat i posa emperòs al projecte del conflictiu conseller, insisteix en la rehabilitació d´habitatges ja construïts i per impulsar la sortida al mercat de pisos que estan buits. Tot abans que continuar amb la política depredadora del PP que vol continuar Jaume Carbonero.

Però els continuats errors de Carbonero posant sempre en una difícil situació les forces progressistes illenques, l´autoritarisme demostrat en l´anterior Pacte de Progrés, la manca de la més mínima autocrítica, la persistència en els errors, fan que Jaume Carbonero sigui sempre un problema que posa en perill tots els esforços dels sectors que donam suport crític al govern.

Fem una mica d´història. Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors més reaccionaris del neoestalinisme illenc i afins –Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José Mª Carbonero, Salvador Bastida...--, signava pamflets plens de calúmnies i tergiversacions contra aquells que volíem per servar la memòria històrica de l´esquerra revolucionària de les Illes. Encegat pel dogmatisme i el sectarisme, Jaume Carbonero s´atrevia a suggerir, i ho signava sense cap mena de vergonya, que els partits comunistes i de l´esquerra revolucionària que no eren de tendència carrillista “feien el joc al franquisme policíac”. Quina podridura i quina manca d´ètica! Una vergonya, tot plegat, aquestes falses afirmacions. I tot era per embrutar la memòria de lluita per la llibertat de centenars i centenars d´antifeixistes que no tenien res a veure amb el neoestalinisme carrillista i que havien lluitant contra Franco en la LCR, l´OEC, el PTE, BR, MCI, el POR o qualsevol grup alternatiu republicà conseqüent, independentista o de simple tendència cristiana anticapitalista.

Aquest tèrbol personatge capaç de signat públicament aquestes mentides i brutors inclassificables va contribuir a la derrota del primer Pacte de Progrés a conseqüència dels seus nombrosos errors quan era al capdavant de la Direcció general de d´Habitatge.

Cap a l´any 2001 Jaume Carbonero va fer dimitir de forma inexplicable la directora de l´Institut Balear de l´Habitatge d´Eivissa (IBAVI), l´eficient funcionària Margalida Lliteras. Record les manifestacions de suport a Margalida Lliteras, les cartes de suport de prop de quatre-centes persones agraïdes per la tasca feta per la funcionària cessada per Carbonero. Recordem, per a valorar el cost dels errors de Carbonero, que a Eivissa les forces progressistes podien perdre les eleccions per pocs vots, La prepotència i els errors de Jaume Carbonero posaven en perill tot el que tan costosament ens havia costat mantenir amb el nostre suport crític al Pacte de Progrés. Ho vaig escriure en nombrosos articles advertint el president Antich el perill que significava el manteniment d´un home capaç de cometre tantes bestieses polítiques. Tothom sabia que, a Eivissa i Formentera un diputat pot sortir només amb una diferència de vuitanta vots. Tots ens demanàvem els motius de la fatal persistència en llocs de direcció d´un personatge que, objectivament, volgués o no, feia el joc a la dreta. Vist el perill que s´apropava, nombroses personalitats feren sentir la veu per tal de fer entendre al president Antich els errors de Jaume Carbonero: hi hagué intervencions de Pilar Costa, de Xisco Tarrés, de Joan Buades, de centenars i centenars de veïns de les barriades de Cas Serres, Santa Margalida, Can Mises, indicant el perill que per al progressisme illenc significava l´actitud infantil i mancada de visió política de Jaume Carbonero.

Ara ens tornam a trobar amb un problema semblant o pitjor, un de nou creat altra volta per Jaume Carbonero. El GOB ja ha advertit al govern que aquest projecte podria significar la construcció de cinc mil habitatges nous en sòl rústic, amb un augment de prop de cinc centes hectàrees respecte a les previstes pel Pla Territorial de Mallorca. Macià Blázquez demana a les autoritats progressistes que reflexionin en el sentit que mai un govern progressista pot ser còmplice de la destrucció de més territori. Continuar amb la política summament destructiva de recursos i territori que inicià el PP no té sentit, i a part de crear confusió entre l´electorat progressista, farà augmentar el desencís i contribuirà a portar més i més gent cap a l´abstenció. Tribuna Mallorca, fent-se ressò del rebuig públic del degà del Col·legi d´Arquitectes a la proposta de Carbonero, deia: “El Col·legi d´Arquitectes s´afegeix d´aquesta manera als posicionaments del Bloc, del GOB i del PP (en aquest cas, marcadament oportunista). Carbonero encara és a temps de rectificar una mesura que posa en perill el model econòmic i paisatgístic mallorquí”.

Guillem Frontera encertava a les totes quan deia en un recent article, tot parlant precisament d´aquesta nova destrucció del nostre territori i de la proposta de Carbonero: “En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb ‘pragmatisme’ -quines misèries, deu meu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui ‘en positiu’ les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe”.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Memòria històrica del primer Pacte de Progrés

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS