Miquel López Crespí - Memòria històrica

Margalida Rosselló Pons, ex consellera de Medi Ambient del Govern balear (1999-2003). Palma.

Son Bosc està a punt de desaparèixer per convertir-se en el camp de golf nombre 25 de Mallorca, i les autoritats competents no han pogut o no ho han volgut evitar.

Rèquiem per son Bosc, o no?

Son Bosc està a punt de desaparèixer per convertir-se en el camp de golf nombre 25 de Mallorca, i les autoritats competents no han pogut o no ho han volgut evitar. Son Bosc és una zona devora el parc natural de s´Albufera que posseeix una gran riquesa natural i sense dubte és una zona de gran biodiversitat que el converteix en un espai únic a Mallorca. Son Bosc va ser protegit a l´any 2003 pel Govern del Pacte de Progrés degut als seus valors naturals tan elevats i a la necessitat de formar part del PN de s´Albufera (declarat parc natural a l´any 1988, era necessari revisar la seva delimitació ja que incloïa zones sense cap valor ambiental i altres, com Son Bosc, no s´havien inclòs). El govern del PP a l´anterior legislatura -2004- el va desprotegir, tal com va fer en tota la resta d´espais naturals protegits pel govern anterior, sense cap explicació ni estudi sobre els seus valors naturals.

A Son Bosc els valors del negoci i el benefici privat han passat per sobre de la conservació d´un bé únic i d´extraordinària biodiversitat. Pot ser un espai d´una gran biodiversitat no dóna cap benefici?, Pot ser tenir una espècie de nidificació única a Mallorca com els "abellerols" no és suficient? Pot ser un hàbitat d´especial protecció no basta? Pot ser això no interessa a ningú dels qui poden decidir? Pot ser torna suposar un problema "això" del medi ambient per les inversions privades i l´economia d´aquesta illa?

Pot ser ens hauríem de plantejar que si volem unes illes amb present i futur econòmic amb criteris de sostenibilitat hem de valorar els nostres recursos naturals. La protecció dels nostres hàbitats i espais naturals són un valor afegit a un sector turístic diferent al de "sol i platja". En el cas de la zona de s´Albufera existeix un turisme ornitològic que viatja a Mallorca per observar aucells al parc natural o a conèixer aquest i altres espais naturals. Aquest turisme conservacionista que diversifica l´oferta turística de l´illa s´ha d´incentivar. Convertir Son Bosc en un camp de golf ens allunya d´aquesta possibilitat. Pot ser hem d´aprendre a valorar i a cuidar el que tenim enlloc de ser un poble a punt sempre de l´especulació i del benefici ràpid i per uns quants. Ara, ens queda sols un rèquiem per Son Bosc o pot ser alguns encara volen decidir salvar-lo?

Diario de Mallorca (14-II-2010)

Margalida Rosselló.

Per Miquel López Crespí

Joan V. Lillo Colomar ha publicat un dels articles més interessants que he llegit aquests darrers mesos. L'article es titula "Apunts sobre la defensa del territori a les Illes", i d'una manera clara i didàctica explica al lector la greu situació de consum de territori i recursos que les forces especulatives de les illes porten a terme cada dia. Joan V. Lillo ens recorda els històrics dies de l'ocupació de sa Dragonera pels joves dels grups "Terra i llibertat" i "Talaiot Corcat". Aleshores, amb ajut del GOB, es va poder aturar la urbanització de la nostra petita illa. Aquesta gran victòria de l'incipient moviment ecologista significà emperò la posterior demonització dels grups abans esmentats per part dels poders fàctics econòmics i grans propietaris de finques, que veien perillar els seus projectes especulatius. Això i tot la mobilització popular aconseguí aturar els plans per a destruir es Trenc, Mondragó, sa Canova d'Artà, Cala en Turqueta, Punta Amer, etc. Tot plegat va ser l'inici de l'ampli moviment que, amb les seves reivindicacions i manifestacions enmig del carrer, creà la consciència necessària per a elevar l'esquerra oficial a la gestió del poder polític.

Recentment, i per a provar de fer front als plans especulatius dels sectors depredadors de la nostra terra, s'ha constituït una "Plataforma de Plataformes" que aglutina els moviments ecologistes més antics, com el GOB, per exemple, fins a les plataformes sorgides aquests darrers temps

Aquest "front comú" que sovint no han estat capaços de constituir els partits de l'esquerra nominal s'ha concretat recentment i és format pel GOB, Amics de la Terra i les plataformes Son Real no té preu, Plataforma Autovia NO, Plataforma 2n Cinturó, Salvem la Real, SOS Can Vairet, Plataforma en defensa des Carnatge, Plataforma Desdoblament SÍ Autovia NO i Plataforma pel Parc de les Vies. Tot plegat, un exemple de consciència unitària que hauria de fer reflexionar els polítics del Pacte que no saberen conservar el poder que els havíem donat Aquest ressorgir del moviment popular, l'exemple que donen als polítics professionals, m'ha recordat una recent conversa amb la diputada verda Margalida Rosselló. La diputada m'explicava que era a punt de prendre una decisió final quant a la seva permanència o no en la política activa de les Illes.

La diputada verda està més que avorrida de les campanyes rebentistes i de demonització ordides pels excarrillistes que han contribuït a matar aquell projecte tant engrescador on hi havia en Jordi López, en Nofre Bisbal i tants i tants d'ecologistes illencs.

Pens, i ho he escrit en nombroses ocasions, que Margalida Rosselló no pot marxar a casa seva en uns moments de represa del moviment ecologista i conservacionista de les Illes. El seu tarannà combatiu, la seva provada experiència parlamentària, serien de summa utilitat a la "Plataforma de Plataformes" que s'ha constituït recentment. Si ja no pot conviure amb els que han mort el projecte verd original sí que pot lluitar, contribuir a la represa del moviment ecologista des del grup mixt. Seria una forma de donar una veu institucional als centenars de persones que aglutinen les diverses plataformes constituïdes. En aquests moments el grup mixt és monopolitzat en exclusiva pels únics tres diputats que té UM. Per ara són els tres diputats d'UM els que gestionen a favor seu tots els recursos econòmics i de propaganda que representa el control del grup mixt. Si Margalida Rosselló es decidís a ser la "veu dels sense veu" al Parlament, UM, i de rebot el PP, veurien disminuït el seu poder, ja que la dreta hauria de repartir amb ella totes les iniciatives parlamentàries, tots els recursos econòmics destinats al grup, totes les intervencions orals davant plenari i davant comissió, totes les explicacions davant els mitjans de comunicació, totes les dietes, sous, assignacions econòmiques... Margalida Rosselló retallaria el poder a UM i al PP i alhora enfortiria el protagonisme del moviment popular de les Illes.

Recordem que si Margalida Rosselló decideix anar al Grup Mixt en lloc de marxar a casa com voldrien els seus enemics, tots els recursos del grup s'haurien de repartir entre quatre a parts iguals: portaveu, representant al plenari, representant a les múltiples comissions informatives, comissions d'investigació, dietes i assignacions corresponents, despatx, secretari/a, telèfon, fax, fotocopiadora, ordinador, Internet, premsa diària damunt la taula, mòbil, viatges, estatges, encàrrecs oficials, intervencions al Congrés dels Diputats, iniciatives legislatives, preguntes al Govern, proposicions no de llei, proposicions de llei... I tot aquest poder seria posat al servei del naixent moviment popular de les Illes. Amb tots aquests avantatges per a contribuir a la consolidació i ampliació de la "Plataforma de Plataformes" i el moviment ecologista de les Illes, jo no tenc cap dubte de quina serà la decisió final de Margalida Rosselló.

Miquel López Crespí

19-VIII-05

La Llei Carbonero pretén construir en aquesta legislatura 5.000 habitatges de preu taxat, és a dir de preus assequibles, classificant com a urbanitzables, terrenys que actualment són rústics, a propostes de promotors o de propietaris de terrenys. Aquests terrenys podran destinar-se la meitat a vivenda lliure i l’altra meitat a protecció oficial o altres fórmules; i permetent un increment de l’edificabilitat de sòls urbans i urbanitzables ja existents, als quals podran tenir un increment de densitat. (GOB)

El GOB demana que es resolgui l'accés a l'habitatge amb el que hi ha construït. No cal construir més!

El GOB qüestiona el vertader objectiu de la Llei Carbonero.

Les propostes del GOB: ocupar els 94.261 habitatges buits, afavorir el lloguer, reformar i reconvertir els barris degradats.

Des de l'anunci per part del Govern del projecte de llei de l'Habitatge el GOB ha reclamat una rectificació en la política de foment dels habitatges de protecció oficial.

Ara, davant el calendari previst per a la imparable tramitació definitiva de la Llei de l'Habitatge, que es preveu que sigui aprovada el proper dimarts dia 6 de maig, el GOB llança una reflexió crítica i propostes per a una vertadera política social de l'habitatge.

L'EVIDÈNCIA I EL SENTIT COMÚ

Segons les dades que disposam i sense comptar les instal•lacions hoteleres, a les illes Balears hi ha actualment (2006) 537.911 habitatges dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l’any

Per altra banda, a l’actualitat, Mallorca disposa de 3.300 hectàrees de sòl urbà vacant i 2.400 hectàrees més de sòl urbanitzable.

Amb l'estoc d'habitatges buits ja existents i l'edificabilitat permesa és més que suficient per a promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana, sense necessitat de noves classificacions de sòl urbanitzable ni la urbanització de les Àrees de Trancisió. En definitiva, no cal construir més per donar solució a la problemàtica de l'accés a l'habitatge.

L'ACTUACIÓ DEL GOVERN ANTICH

La Llei Carbonero pretén construir en aquesta legislatura 5.000 habitatges de preu taxat, és a dir de preus assequibles, classificant com a urbanitzables, terrenys que actualment són rústics, a propostes de promotors o de propietaris de terrenys. Aquests terrenys podran destinar-se la meitat a vivenda lliure i l’altra meitat a protecció oficial o altres fórmules; i permetent un increment de l’edificabilitat de sòls urbans i urbanitzables ja existents, als quals podran tenir un increment de densitat.

És a dir, en definitiva, es preten:

1. Promoure més creixement urbanístic: construcció de 10.000 habitatges, 5.000 dels quals HPO o a preu taxat.

2. On? No està previst construir-ne més allà on fan més falta. A la proposta per municipis no s'hi veu cap planificació lògica. A Palma, per exemple, fan falta molts més pisos que els que es preveuen. En canvi a Campos, en molt poc temps s’han omplert la majoria dels solars buits dins el casc urbà i s’han aixecat barriades noves allà on, una dècada abans, no hi havia ni una sola construcció. Ara s'hi proposen 450 habitatges dels 5.000 prevists. 3. Intensificar les densitat edificatòries. El cas extrem és Palma, on es proposa construir edificis de més de 8 plantes, amb densitats que quasi dupliquen les permeses pel Pla Territorial (225 habitants per hectàrea) i amb mini-pisos de 60 metres quadrats. I a més, ara es proposa que no es limitin ni per Palma, ni per la resta de municipis, els límits de creixement establerts en el Pla Territorial de Mallorca.

CONTRADICCIO I IMPACTE

Realment és una contradicció posar a l'abast de constructors i promotors més sòl edificable i amb més aprofitament, maldament sigui per aquests habitatges i més si recordam el discurs d'investidura del president Antich: no consumir ni un pam més de territori.

El creixement en altura i sobretot la incorporació de sòl rústic (Àrees de Transició) al procés urbanitzador i edificatori constitueixen una passa enrera que el Govern pretén impulsar.

Per altra banda, la distribució territorial dels habitatges pretén establir l'oferta nop allà on hi ha la vertadera demanda per part de la població, sinó dur la població allà on hi ha pisos, la qual cosa no respòn a un creixement sostenible ni responsable ja que obliga a fer milers de desplaçaments a la gent que té la feina a un lloc però viu en un altre.

En definitiva més que resoldre l'accés a l'habitatge de la ciutadania el Govern Antich cau a la trampa dels promotors: més creixement urbanístic en l'actual conjuntura de recessió econòmica.

LES PROPOSTES DEL GOB

El GOB proposa que l'administració pública no urbanitzi més territori, amb l'excusa de construir-hi habitatges de protecció oficial. Hi ha prou habitatges construïts però desocupats i sol urbà i urbanitzable com per assegurar l'accés a l'habitatge per a tothom.

El GOB proposa que l'administració pública promogui el lloguer d'aquest "estoc" d'habitatges; amb incentius als seus propietaris, o amb la seva compra pública per després llogar-los. Molts d'habitatges i sòl urbà "retingut" es poden reformar i rehabilitar, amb el suport públic. Així s'evitaria créixer més en insostenibilitat, en consum de recursos naturals, sòl i energia. Si cal construir de nou, hauria de ser al sòl que ja és urbà; per exemple a molts de barris degradats mitjançant la reconversió social i urbanística.

El GOB proposa que el govern Antich faci Reserva Estratègica d'Habitatges, és a dir la compra d'habitatges ja construïts, per comptes de fer la Reserva Estratègica de Sòl que proposa la "Llei Carbonero". Així es faria públic el criteri que s'empra per comprar habitatges per part del govern Antich, que segons el propi Conseller Carbonero ja s'ha fet a Campos, Sa Pobla, Santa Margalida o Palma.

En definitiva, aquesta recessió econòmica ha de servir per revisar el model i redistribuir per comptes de crèixer.

Nota Informativa

Web Gob