Miquel López Crespí - Memòria històrica

Quasi la totalitat d'escriptors mallorquins del que s'ha anomenat la "fornada dels anys setanta" ens hem alletat amb el material sortit de l'Editorial Moll. I no es tracta solament de la Gramàtica normativa o del Vocabulari mallorquí-castellà, de les Rondaies, de les xerrades radiofòniques, o del paper de "Llibres Mallorca" en els anys seixanta i setanta. L'Editorial Moll ens fornia d'altres llibres, bàsics per a la nostra formació com a ciutadans i ciutadanes d'una terra trepitjada pel feixisme. Pens ara mateix en l'imprescindible llibre de Josep M. Llompart La literatura moderna a les Balears, que Moll va editar l'any 1964, i en tots aquells llibrets de la collecció "Les Illes d'Or" que ens permeten conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura. (Miquel López Crespí)

La generació literària dels 70 (pàgines del meu dietari) (I)

Jaume Pomar és poeta, traductor, narrador i assagista. Ens ens coneguérem a mitjans dels anys seixanta. Parl de l´època en què ell començava a escriure els primers poemes de Tota la ira dels justos, poemari que, semblant a una petita antologia, recollia la feina feta entre els anys 1963 i 1966, és a dir: Finestres a la llum, A vint anys i un dia, Poemes a Michelle i L´esperança enfonsada. Recordem que Tota la ira dels justos (Palma, La Sínia, 1967) obtengué el premi Ciutat de Palma de Poesia 1966.

Entre els seus assaigs podem destacar Bartomeu Rosselló-Pòrcel, vida i obra (1966); L´aventura de ‘Nova Palma’ (1976), llibre que en regalà amb una impressionant dedicatòria, típica dels temps foscos de la dictadura, en la qual deia: “A Miquel López, un dels pocs amb els quals coincidirem a l´hora de la lluita final o del paredón. Jaume Pomar”; El meu Llorenç Villalonga (1995) i La raó i el meu dret: biografia de Llorenç Villalonga (1995). La seva obra poètica és formada pels poemaris Tota la ira dels justos (1967), Amb la mort, amorosament (1971), Història personal (1979), Elegies (1986), Carisma del desert (1987), Imatge de la por (1988), Les quatre estacions (1991), Retorn a casa (1992), Llavis de marbre blanc (1992), Frontissa (1993) i La sínia de les hores (1997). També ha publicat la novel·la Un dia o l´altre acabaré de legionari (1988).

Si ara hagués de concretar com o qui em presentà Jaume Pomar ara farà més de quaranta anys, no ho sabia dir amb certitud. Cap al 1965, que és l´època en què vaig entrar en contacte amb en Jaume, a Palma no hi havia tantes persones amb què poguessis encetar la conversa damunt Pavese, Lenin, Sartre, Carpentier o Céline. Ni encara avui, quaranta anys i busques després que ens coneguérem! Pensau en alguns dels polítics que ens malgovernen, en la seva palesa ignorància cultural, i ho constatareu. A tall d´anèctota, i sense dir noms, puc dir que en un dinar de suport al Bloc per Mallorca, un destacat intel·lectual nostrat, dirigent d´un partit d´esquerra –i que tenia davant seu Maria Antònia Oliver-- em demanà en veu baixa, perquè ningú el sentís, qui era aquella dona que seia al seu davant. I no proveu de demanar per damunt personatges històrics o autors nostrats del tipus de Joan Soler Antich, Josep M. Palau i Camps o Antoni Mus. No en parlem si els demanam per la tasca portada a terme a Mallorca per Manuel Sanchis Guarner o que ens diguin qui va organitzar o què van significar en el seu temps les famoses Aules de Novel·la, Poesia i Teatre de mitjans dels anys seixanta. I aquests són uns exemples agafats a l´atzar. Segurament els confondran amb algú que va a les llistes del seu partit a les eleccions del moment. Això només a tall d´anècdota, per a constatar com, a vegades, en lloc d´avançar hem anat retrocendint com els crancs.

Jaume Pomar, evidentment, no té res a veure amb polítics com els esmentats.

Cap a mitjans dels anys seixanta, a part del compromís amb la lluita antifeixista, ja érem plenament conscients de l´esbatussada que havia significat el franquisme quant a la destrucció de la cultura catalana. Les meves primeres dèries literàries sorgeixen en aquells anys. Segurament per influència familiar: el pare i els oncles eren lectors aferrissats. A la guerra, el pare, Paulino López, era membre actiu dels destacaments de la cultura, i formava part d´aquelles improvisades companyies d´actors i actrius afeccionats muntades pel Comissariat de Cultura. Era un bon rapsode, el pare, i, en la postguerra poblera, quan es reunia a casa amb alguns dels presoners republicans que s´havien casat amb al·lotes de la vila, el vaig sentir sovint recitant Federico Garcia Lorca, Miguel Hernández, Pablo Neruda, Rafael Alberti, Pedro Garfias i tants i tants poetes antifeixistes dels anys trenta.

El 1966, l´any que Guillem Frontera havia guanyat el premi Joan Alcover de poesia amb el poemari El temps feixuc, jo entrava en contacte amb Josep M. Llompart, un contacte que marcaria ja per sempre la meva dedicació a la literatura, ja que va ser el primer lector dels meus originals, el que primer detectà els inicials defectes i virtuts. Llompart és, juntament al meu oncle José i el pare Paulimo, ambdós combatents en l´Exèrcit Popular de la República, qui em recomana els llibres que marquen la meva adolescència i joventut.

De 1965 a 1968 participam com a oients fervorosos en les famoses Aules de Poesia, Teatre i Novel·la que organitza el nostre bon amic i gran activista cultural Jaume Adrover. Es pot dir que aquells anys de les Aules, juntament amb les activitats que organitza l´OCB, els llibres de l´Editorial Moll i els inicials contactes amb Josep M. Llompart, marquen l´inici de les meves incipients activitats culturals que, en la pràctica, es concretaran l´any 1969 amb les primeres col·laboracions literàries a les pàgines de Cultura del diari Última Hora.

Quasi la totalitat d'escriptors mallorquins del que s'ha anomenat la "fornada dels anys setanta" ens hem alletat amb el material sortit de l'Editorial Moll. I no es tracta solament de la Gramàtica normativa o del Vocabulari mallorquí-castellà, de les Rondaies, de les xerrades radiofòniques, o del paper de "Llibres Mallorca" en els anys seixanta i setanta. L'Editorial Moll ens fornia d'altres llibres, bàsics per a la nostra formació com a ciutadans i ciutadanes d'una terra trepitjada pel feixisme. Pens ara mateix en l'imprescindible llibre de Josep M. Llompart La literatura moderna a les Balears, que Moll va editar l'any 1964, i en tots aquells llibrets de la collecció "Les Illes d'Or" que ens permeten conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura. Record la importància cabdal que per a la nostra formació d'escriptors tengué poder fruir, en plena dictadura franquista, enmig de tants silencis i prohibicions culturals, de llibres com Comèdies, I de Pere d'A. Penya, La minyonia d'un infant orat de Llorenç Riber; L'Hostal de la Bolla i altres narracions, de Miquel S. Oliver; Cap al tard, de Joan Alcover; Aiguaforts, de Gabriel Maura, Flor de card, de Salvador Galmés; Els poetes insulars de postguerra, de M. Sanchis Guarner, L'amo de Son Magraner, de Pere Capellà; L'hora verda, de Jaume Vidal Alcover o Un home de combat, de Francesc de B. Moll. Precisament Un home de combat, una apassionada biografia de Mn. Alcover, ens permetia copsar l'existència d'un Moll escriptor de primera magnitud.

En el llibre de l´escriptor i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pere Rosselló Bover La cultura a Mallorca (1936-2003) (Palma, Documenta Balear, 2004) hom pot trobar informació essencial sobre la repressió feixista contra la cultura catalana, i també del redreçament cultural dels anys seixanta fins a la situació existent l´any 2003.

Jaume Pomar va néixer el 1943 i, per tant, com a poeta més vell que qui signa aquest article, porta uns anys més que jo en el conreu de les lletres. El que més record de l´època en què ens coneguérem és la passió i la intensitat dels nostres debats dels vint anys, aquells inicials descobriments de Marx, Engels, Sartre, Camus, Simone de Beauvoir, Pavese, Hemingway, Fitzgerald, Kafka, Joyce, Gramsci, Rosa Luxemburg... Debats que es combinaven amb xerrades sobre els darrers poemaris de Josep M. Llompart, Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet o Salvador Espriu, per dir solament uns noms. Mancaven solament uns anys per al Maig del 68, per a la primavera de Praga, per a la Revolució Cultura xinesa, per a la creació de les primeres organitzacions illenques marxistes no estalinistes, i amb en Jaume ja havíem discutit Fanon, Andreu Nin, Lukács, el nouveau roman, els aspectes més destacats del boom novel·lístic hispanoamericà (Vargas Llosa, Alejo Carpentier, Gabriel Garcia Márquez, Lezama Lima...). No era tan senzill trobar en una capital provinciana com era Palma, dominada culturalment i políticament pel feixisme, un escriptor amb qui poguessis parlar d´Otero, Celaya, Maiakovski, Brecht, Gil de Biedma, Barral, Molas, Lukács. A finals dels seixanta ja havíem llegit els situacionistes i coneixíem i admiràvem l´obra de Salvat-Papasseit i Rosselló- Pòrcel, aquests darrers, mestres indiscutibles dels joves que començàvem a escriure aleshores.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

El PSM abandona Unitat per les Illes i condemna la coalició a la desaparició

Barceló atribueix el fracàs a de la coalició nacionalista a la diferència ideològica entre PSM i UM

Unitat per les Illes, la coalició que agrupava tots els nacionalistes des d'Unió Mallorquina a Esquerra Republicana, no ha sobreviscut al seu propi fracàs electoral. Ahir el secretari general del PSM, Biel Barceló, va dir que la seva formació se'n desentenia, en vist que la coalició nacionalista no havia obtingut representació. Segons Barceló, Unitat no ha sabut transmetre una discurs coherent, perquè la coalició era integrada per partits amb una ideologia i una història molt diverses. Amb tot, va voler subratllar que l'experiència havia servit perquè PSM i UM normalitzessin les relacions.

Unitat per les Illes ha aconseguit 25.576 vots, però fa quatre anys la coalició encapçalada pel PSM en sumava 40.179 i Unió Mallorquina n’aconseguia 10.454 més.

Barceló va admetre ahir que la coalició no havia aconseguit donar una imatge de 'conjunció' i va atribuir el fracàs a 'les dificultats d'identificació' d'una marca política nova, especialment a Menorca i les Pitiüses, on el grup pràcticament no ha aconseguit suport.

Però l'experiència, segons Barceló, ha estat útil per a normalitzar les relacions entre el PSM i Unió Mallorquina, i posar fi a una 'situació anòmala' entre socis de govern.

VilaWeb (10-III-08)

El secretari general del PSM-EN ha reivindicat la vigència del projecte polític del nacionalisme progressista: "al marge del bipartidisme PP-PSOE hi ha un espai polític i social, el nacionalisme progressista, del qual el PSM-EN ha estat i ha de continuar sent el referent. Ara hem d'assumir la responsabilitat de repensar i refermar aquest espai". (Web PSM)

El PSM-EN assumeix la responsabilitat de "repensar i refermar" l'espai del nacionalisme progressista en reconèixer el "mal resultat" obtingut per Unitat

Biel Barceló afirma que els nacionalistes exigiran el compliment dels compromisos adquirits per PSOE i PP per millorar el finançament i les inversions estatals

Biel Barceló, Joana Lluïsa Mascaró i Nanda Ramon (secretari general, presidenta i vicesecretària general del PSM-EN, respectivament) han comparegut avui en roda de premsa per valorar els resultats obtinguts per la candidatura Unitat per les Illes, que ha concorregut a les passades eleccions a les Corts Generals de l'Estat i de la qual el PSM-EN ha estat un dels impulsors. Barceló ha afirmat que "malgrat que s'ha fet una bona campanya, i els candidats han fet una feina excel·lent, cal reconèixer que s'ha obtingut un mal resultat electoral. Unitat no ha aconseguit el seu objectiu, que era trencar el bipartidisme i situar una veu pròpia de les Illes Balears al Congrés dels Diputats, independent dels grans partits estatals. Ans al contrari, el bipartidisme s'ha accentuat".

Precisament l'accentuació de la tendència global al bipartidisme ha estat un dels factors que l'Executiva del PSM-EN, reunida aquest matí, considera que han pogut influir en aquests resultats. En relació amb aquesta tendència, Biel Barceló també ha denunciat el plantejament "presidencialista" i "personalista" de les passades eleccions, centrades en les figures dels candidats del PP i del PSOE a la presidència del Govern de l'Estat. Altres factors, en clau interna, han estat la "dificultat de fer arribar el missatge nacionalista a les àrees metropolitanes", les "dificultats d'identificació" d'una marca nova com Unitat per les Illes per part dels votants de les formacions que han impulsat la candidatura, o el fet que "partits com el PSM o UM, malgrat coincidir en la necessitat de comptar amb una veu pròpia de les Illes Balears a Madrid, provenen de tradicions diferents, tenen trajectòries polítiques diferents, i han demostrat tenir electorats diferents, que no han assumit completament la candidatura o als quals no hem sabut fet arribar amb nitidesa el missatge que volíem transmetre".

Amb tot, Biel Barceló ha destacat que "l'aspecte més positiu d'aquesta campanya és el fet que els dos grans partits estatals han assumit compromisos importants amb les Illes Balears. Especialment, el de millorar el finançament i les inversions estatals. Modestament, pens que s'ha de reconèixer que això ha estat possible gràcies a les propostes fetes des d'Unitat per les Illes. A partir d'ara, els nacionalistes exigirem el compliment d'aquests compromisos". En aquest sentit, Barceló ha indicat que "Pere Sampol continuarà treballant des del Senat per defensar els interessos de les Illes Balears, com ha fet fins ara". Segons el dirigent nacionalista, un altre aspecte positiu de l'experiència d'Unitat per les Illes és el fet que "ha ajudat a normalitzar les relacions entre el PSM i UM".

D'altra banda, el secretari general del PSM-EN ha reivindicat la vigència del projecte polític del nacionalisme progressista: "al marge del bipartidisme PP-PSOE hi ha un espai polític i social, el nacionalisme progressista, del qual el PSM-EN ha estat i ha de continuar sent el referent. Ara hem d'assumir la responsabilitat de repensar i refermar aquest espai".

Biel Barceló també ha agraït el suport dels ciutadans que han confiat en Unitat per les Illes, així com l'esforç de totes aquelles persones que han col·laborat amb la campanya.

Web PSM (10-III-08)