pobler | 27 Març, 2012 17:15 |
Josep Massot i Muntaner, premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El filòleg i historiador Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941) ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. per la seva obra cultural duta a terme durant més de quaranta anys, com a investigador erudit i també com a director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que edita entre d'altres publicacions Serra d'Or. Massot és monjo de Montserrat des del 1962. És un erudit de la història de la llengua, en especial a les Illes Balears.
Òmnium Cultural lliurarà el guardó, dotat amb vint mil euros i una obra d'Ernest Altés, el 13 de juny al Palau de la Música Catalana de Barcelona.
Com a investigador, Massot ha publicat nombrosos estudis sobre l'estat de la llengua i la cultura catalana especialment a les Illes, i també ha dut a terme recerca sobre l’església a Catalunya i Mallorca i la seva aportació a la cultura catalana, la República, la guerra de 1936-1939 i la postguerra, especialment a l'illa de Mallorca.
A més de dirigir actualment 'Serra d'Or' i Randa, Massot ha estat director durant molts anys de la revista internacional Studia monastica. Forma part del consell de redacció de Llengua & Literatura (que va fundar el 1986), i d’Estudis Romànics i del consell editor de 'Els Nostres Clàssics'.
Ha estat president i vice-president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d’Estudis Catalans, i també és vice-president de la Secció Històrico-Arqueològica del mateix IEC. Alhora, és secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, pertany a la Societat Verdaguer i a la Societat d’Onomàstica, és membre corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana i membre honorari de l’Institut Menorquí d’Estudis.
VilaWeb (27-III-2012)
"...la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les Grands Cimetières de Bernanos"
(Josep Massot i Muntaner)
Josep Massot i Muntaner: les novel·les de la guerra civil.
(1)Entre el 1997 i el 2000 hem de destacar tres novel·les dedicades íntegrament a la guerra i a la repressió, escrites per l'escriptor mallorquí més prolífic del moment. Miquel López Crespí, nascut a sa Pobla el 1946, el pare del qual havia lluitat a la península i havia estat tancat en camps de concentració de Mallorca. López Crespí, militant des de jove en l'oposició antifranquista, ja havia tocat el tema de la guerra en llibres anteriors, per exemple a L'Illa en calma (Ajuntament de l'Alcúdia, 1984), que conté una narració en la qual es juga -després de la mort de Franco- amb el retorn de Bayo, de Bernanos i del conde Rossi; o bé a Històries del desencís (Mallorca 1995), la primera de les quals, La casa gran, és un monòleg ple de records colpidors d'un aristòcrata que va guanyar la guerra i que va intervenir activament en la repressió, al costat del conde Rossi; o encara a Notícies d'enlloc (Palma de Mallorca 1097), on és inclosa la narració Cop d'estat, que descriu un nou aixecament militar, posterior al 23-F, molt pitjor que el de 1936.
Núria i la glòria dels vençuts (Lleida 2000) i Estiu de foc, Dietari d'una miliciana (Barcelona 1997) són, en realitat, un conjunt, fragmentat a l'hora de la publicació, que lògicament hauria hagut de començar per Estiu de foc. López Crespí hi recrea el Diari d'una miliciana de l'expedició Bayo de què ja hem parlat altres vegades, inspirant-s'hi molt de prop en alguns casos i completant-lo amb la bibliografia que li ha arribat a les mans sobre la matèria. Com al Diari d'una miliciana, la protagonista de Núria i la glòria dels vençuts i d'Estiu de foc és una noia idealista, anarquista convençuda, que va primer a Formentera i Eivissa i després a Mallorca per fer d'infermera. López Crespí hi afegeix, de collita pròpia, un considerable contingut polític i una ideologia feminista, i a través de les seves notes de dietari -que barregen els fets de Barcelona, del front d'Aragó, de València i de Mallorca, tant al cap de platja ocupat pels republicans com a la resta de l'illa- descriu les vicissituds dels milicians de Bayo fins a la retirada de Mallorca i la posterior pèrdua d'Eivissa, les picabaralles entre els diversos partits i organitzacions, l'hostilitat dels anarquistes envers els militars -incloent-hi Bayo- i la poca col·laboració del govern central, i posa en joc tot un seguit de personatges històrics (Ascaso, Durruti, Garcia Oliver, Frederica Montseny, Camillo Berneri, el periodista Gilabert, el brigada Marquès -responsable de la repressió de Menorca, que és justificada per complet-, Manuel Uribarry, María Teresa León i Rafael Alberti, el governador civil de les Balears Antonio Espina, el militar Miquel Villalonga, els mallorquins de l' Olimpíada Popular i els que aconsegueixen passar als rengles dels desembarcats, el conde Rossi i els seus italians...). (2)
Si Núria i la glòria dels vençuts i Estiu de focsón fonamentalment producte de lectures de l'autor, a les quals ha afegit un fort component ideològic, L'amagatall (Mallorca 1999), Premi "Miquel Àngel Riera" de narrativa (1998), és un altre diari en primera persona, inspirat per la realitat de la repressió mallorquina, d'un comunista de Son Serra que romangué amagat durant moltíssims anys en un petit enfony del 'sostre' de casa seva, i que més endavant es traslladà, encara amagat, a una casa antiga de sa Vileta. López Crespí mateix ha posat en relleu que aquesta obra -com les anteriors i com altres encara inèdites, Dones en guerra, Un tango de Gardel en el gramòfon (3), L'al·lota de la bandera roja, Nissaga de sang- és "producte evident de l'empenta que els fets de 1936 (malgrat no hagués viscut directament aquells esdeveniments) tengueren en la meva formació cultural i sentimental. Record ara mateix les històries narrades pel pare i l'oncle -ambdós combatents republicans- en la postguerra poblera, els fets -contats en la foganya- de la repressió en el meu poble: la resistència dels carrabiners (Orozco i els seus companys), la detenció de Jaume Serra Cardell i altres destacats republicans que feren front a la sublevació amb les armes a la mà, tot allò referit a l'enclaustrament (per voluntat pròpia, però espitjat pel terror) de Pau Canyelles ("Pau Comas")...". (4) El talp que López Crespí presenta a L'amagatall és una síntesi de moltes coses que ell ha sentit contar i que sovint tenen un indubtable dring d'autenticitat. Com a les novel·les anteriors, no hi manquen nom si cognoms autèntics, que permeten un tractament molt complet de les diverses etapes de la repressió mallorquina, descrita a vegades amb un vigor i una passió que fan pensar en Les Grands Cimetières de Bernanos. (5)
Josep Massot i Muntaner
---------(1) Fragment del capítol "La literatura de la guerra civil a Mallorca" del llibre Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002).
(2) Sobre aquestes obres, vegeu l'article de Miquel López Crespí, La guerra a les quatre illes, "Quatre Illes", núm. 4 (6-10 d'abril de 2000), pàg. 27 i núm. 5 (20 d'abril-3 de maig de 2000), pàg. 28.
(3) Un tango de Gardel en el gramòfon a estat publicada per l'editorial Set i Mig, després d'obtenir el Premi de Narrativa Villa de Puçol 2000. En una vuitantena de pàgines, conté notes de dietari d'un imaginari mallorquí republicà, Andreu Ximbó, espardenyer amagat durant una colla d'anys a casa seva mateix, en un suburbi de Palma, a partir del 19 de juliol de 1936. Com a la resta de llibres de López Crespí, s'hi parla de la duresa de a repressió -simbolitzada en un malanat anomenat Barral, és a dir, el tristament famós cap de la policia Barrado- i es recorda el desembarcament de l'expedició de Bayo i els estrangers que l'hi acompanyaven, i no hi manquen referències als Fets de Maig de Barcelona, representats com "un cop contra els revolucionaris" de les "forces del Govern central, arribades expressament de València, juntament amb destacaments del PSUC i del PCE" (pàg. 45).
(4) Miquel López Crespí, Literatura mallorquina i guerra civil, "El Mundo-El Día de Baleares", 24 de maig de 1999, Cf. Id., La literatura catalana i la lluita antifranquista, "L'Estel", núm. 431 (15 de març de 2000), pàgs. 16-17.
(5) Miquel López Crespí és també autor d'una peça de teatre titulada El cadàver (Lleida 1997), referent a un dels botxins que van assassinar el darrer batlle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder. Sobre aquesta obra, vegeu Miquel Ferra Martorell, Miquel López Crespí i el teatre mallorquí de la guerra civil (1936-39), "Perlas y Cuevas", 1 de gener de 1999.
pobler | 27 Març, 2012 07:21 |
El món cultural estigué representat pels escriptors Miquel Bezares, Sebastià Alzamora, Joan Guasp, Àngel Terron, Gabriel de la S. T. Sampol, Joan Perelló, Llorenç Capellà, Miquel Mas, Antoni Serra, Miquel López Crespí, Antoni Tugores, Guillem Frontera, Rafel Crespí; el músic Miquel Brunet; l'editor Francesc Moll; Miquel Ferrer, president del gremi d'Editors; el professor de la UIB i expert en cultura popular, Felip Munar; Bonet de ses Pipes; els professors de la Universitat Joan Mir, Antoni Artigues, Jaume Corbera, Damià Pons, Sebastià Serra, Biel Majoral, Joan Alegret, Joan Mas, Gabriel Bibiloni i Xesc Bujosa. A més, hi havia els fundadors del Grup Blanquerna, el matrimoni Magrinyà; l'editor Lleonard Muntaner, l'advocat Pep de Luis; Bernat Vicens i Aina Calafat, de Drets Humans per Mallorca; Andreu Ramis, Fundació Sa Nostra; Joan Carrero, de la Fundació Olivar; Mateu Morro, professor; Joana Domenge, de la Federació de Música i Balls de Mallorca; els actors Miquel Llonovoy i Carles Molinet; el director d'Iguana, Pere Fullana; els líders de CCOO i UGT, Katiana Vicens i Lorenzo Bravo; Maria Antònia Oliver, de Memòria Històrica; Cecili Buele; Ferran Aguiló, escultor; el metge i divulgador Joan Corbella i Bernat Fiol, de GADMA, entre molts d'altres. (Cristina Polls)
Milers de veus en contra del setge al català
L’Obra Cultural Balear quantificà en 50.000 les persones que es manifestaren ahir horabaixa pel centre de Palma. Segons fonts policials, no passaren de 20.000
Cristina Polls | 26/03/2012 |
Milers de veus s'alçaren ahir en contra del setge al català per part del Partit Popular a les Illes. L'Obra Cultural Balear (OCB) quantificà en 50.000 les persones que es manifestaren, encara que, segons fonts policials, no passaren de 20.000.
El president de l'OCB, Jaume Mateu, qualificà de "clam històric a favor de la nostra llengua" la marxa, però ni la Policia Local ni la Nacional no volgueren quantificar la protesta. Pel que fa a la Delegació del Govern, fou impossible contactar-hi.
La marxa partí passades les sis i mitja de la plaça d'Espanya, mitja hora tard a causa de la quantitat de gent que s'aplegà a l'inici. Una pancarta que deia "Sí a la nostra llengua" i que era portada per cares conegudes i un grup de xeremiers obriren el camí a milers de manifestants que es dirigiren cap al Consolat de Mar.
La manifestació baixà en direcció al carrer dels Oms, la Rambla, el carrer de la Riera, el carrer de la Unió, el Born, el carrer d'Antoni Maura i el passeig Sagrera. Un cop al Consolat, la cantant Maria del Mar Bonet i l'actor Simó Andreu llegiren dues vegades el manifest Sí a la nostra llengua, perquè la majoria d'assistents poguessin escoltar-lo. Cada vegada que dins el text apareixia la paraula "Bauzá", la cantant i l'actor havien d'interrompre'n la lectura pels crits dels participants que exigien la dimissió del president. Quan s'inicià la primera lectura del text, encara hi havia gent que partia de la plaça d'Espanya. I és que fins i tot el passeig marítim s'hagué de tallar.
Divendres es confirmà que el president de l'Executiu, José Ramón Bauzá, no rebria els manifestants a la seu del Govern i fou per això que Mateu va fer una crida in situ al cap de l'Executiu, perquè "ens rebi en pocs dies per lliurar-li tant el manifest com per transmetre-li la potència de la vostra veu". A parer seu, ha ignorat les més de 12.000 al·legacions a la proposta de modificació de la Llei de la funció pública, però "no podrà ignorar aquesta històrica resposta a les seves escomeses contra la nostra llengua".
El president de l'OCB, després de la protesta, també tingué unes paraules de record cap a Jaume Bonet: "No podem oblidar que fa vint-i-cinc dies que està en vaga de fam per defensar la nostra noble causa. No cal dir que tots som Jaume i que n'assumim el patiment". Afegí que "mai no podrem retornar-te, Jaume, el que estàs oferint per nosaltres. Per això som nosaltres els que compartim amb tu l'estima infinita per la nostra terra i per la nostra gent, els que et demanam que no posis en risc la teva vida, que et necessitam per continuar exigint amb la determinació dels indomables la dignitat que ens volen segrestar".
Lemes
"L'escola, en català ara i sempre" i "Ni Palma ni Mallorca amb Bauzá serà Madrid" varen ser els lemes d'algunes de les pancartes que es pogueren llegir durant una marxa de caire molt familiar i tranquil.
La protesta, convocada per l'OCB, rebé, a més, el suport del Consell de la Societat Civil de Mallorca (agrupa més de 50 entitats) i de la Comissió Organitzadora (formada per l'Associació de Premsa Forana, Federació de Música i Ball de Mallorca, Federació d'associacions de veïns, Joves de Mallorca per la Llengua, Associació Cultural Albopàs, GDEM, Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Escoltes de Mallorca, Santuari de Lluc, FAPA-Mallorca, Moviment per la Llengua, Moviment d'Escoles Mallorquines, Unió de Pagesos, CCOO, STEI-i, UGT, CGT i GOB), per poder fer efectiva la multitudinària manifestació.
A més a més, 160 intel·lectuals de l'àmbit artístic i cultural donaren suport a aquesta protesta històrica contra el Govern. Un d'ells ha estat el músic Victorí Planells, del grup eivissenc UC, que mostrà el suport cedint la cançó Llengua per a l'amor, basada en un poema de Marià Villangómez com a símbol musical.
Paral·lelament a la marxa ciutadana pel centre de Palma, les xarxes socials també foren un punt de trobada per a la majoria dels que participaren en l'acte. A Facebook "Vaga de fam per la llengua" i "Gran Manifestació . Sí a la nostra llengua" foren les que més comentaris aplegaren, i al Twitter els hashtags #25MSIALALLENGUA, #Solidaritat25M, #JaumeBonet i #VagaDeFamPerLaLlengua.
Un llarg rosari de cares molt conegudes
La multitudinària manifestació congregà ahir moltes cares conegudes. Entre els assistents hi havia, portant la pancarta que encapçalava la marxa, la cantant Maria del Mar Bonet; el periodista Miquel Calçada, Mikimoto; l'escriptora Maria de la Pau Janer; Jaume Mateu, president de l'OCB; Antoni Torrens, promotor cultural; Antònia Vicens, presidenta del PEN Català; l'escriptor Biel Janer Manila; Biel Caldentey i Margalida Estelrich, en representació de l'STEI-i; l'escriptor Biel Mesquida; Joana Mora, de Premsa Forana; Isabel Rodríguez, de la Federació d'Associacions de Veïns; Magdalena Ribas, del GOB; l'actor Simó Andreu, i Anna Arqué, portaveu de la Coordinadora de Consultes per la Independència.
La representació política anà a càrrec de Francina Armengol, secretària general dels socialistes balears, acompanyada de Sílvia Cano, secretària general de la Federació Socialista de Mallorca; del diputat Vicenç Thomàs; de la cap de l'oposició de l'Ajuntament de Palma, Aina Calvo, i del regidor Andreu Alcover.
A més, hi eren Biel Barceló, secretari general del PSM; Antoni Verger i Antoni Noguera, regidors al Consistori de Ciutat; l'exconseller de Mobilitat Biel Vicens; el diputat, Antoni Alorda; l'exsenador Pere Sampol; l'exregidora Nanda Ramon; les diputades Fina Santiago i Joana Luïsa Mascaró i Miquel Ensenyat, batle d'Esporles. Tampoc no hi faltaren l'històric dirigent Miquel Rosselló ni la seva dona, Lila Tomàs; Joan Font, conseller del consell de Mallorca; Jaume Font, president de la Lliga Regionalista, ni el batle de Porreres, Bernat Bauzà.
En representació d'Esquerra, Joan Lladó, president d'Esquerra-Mallorca, i Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana.
Així mateix, hi eren Josep Melià, president de Convergència per les Illes; Jaume Sansó, exbatle de Vilafranca i dirigent d'Entesa per Mallorca; Manel Carmona, màxim responsable d'Esquerra Unida; l'expresident del PP Tòfol Soler, qui apuntà que era a la marxa "per dignitat"; l'exbatle d'Alcúdia Miquel Ferrer, i l'exbatlessa de Llubí Margalida Miquel.
El món cultural estigué representat pels escriptors Miquel Bezares, Sebastià Alzamora, Joan Guasp, Àngel Terron, Gabriel de la S. T. Sampol, Joan Perelló, Llorenç Capellà, Miquel Mas, Antoni Serra, Miquel López Crespí, Antoni Tugores, Guillem Frontera, Rafel Crespí; el músic Miquel Brunet; l'editor Francesc Moll; Miquel Ferrer, president del gremi d'Editors; el professor de la UIB i expert en cultura popular, Felip Munar; Bonet de ses Pipes; els professors de la Universitat Joan Mir, Antoni Artigues, Jaume Corbera, Damià Pons, Sebastià Serra, Biel Majoral, Joan Alegret, Joan Mas, Gabriel Bibiloni i Xesc Bujosa. A més, hi havia els fundadors del Grup Blanquerna, el matrimoni Magrinyà; l'editor Lleonard Muntaner, l'advocat Pep de Luis; Bernat Vicens i Aina Calafat, de Drets Humans per Mallorca; Andreu Ramis, Fundació Sa Nostra; Joan Carrero, de la Fundació Olivar; Mateu Morro, professor; Joana Domenge, de la Federació de Música i Balls de Mallorca; els actors Miquel Llonovoy i Carles Molinet; el director d'Iguana, Pere Fullana; els líders de CCOO i UGT, Katiana Vicens i Lorenzo Bravo; Maria Antònia Oliver, de Memòria Històrica; Cecili Buele; Ferran Aguiló, escultor; el metge i divulgador Joan Corbella i Bernat Fiol, de GADMA, entre molts d'altres.
Cristina Polls - Diari de Balears (26-III-2012)
« | Març 2012 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | |||
5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |