Miquel López Crespí - Memòria històrica

¿Què fer davant l'opinió pública per donar una imatge de seriositat, d'avenç en el compliment de determinades promeses electorals? Sense el triomf que pot representar l'aplicació de l'ecotaxa, la nova claudicació del Govern Balear davant UM, la victòria de Lacy damunt Manolo Cabellos i el seu esforçat equip de collaboradors, palesava la misèria d'aquesta generació de joves progressistes graduats en la genuflexió davant els poders fàctics de les Illes. (Miquel López Crespí)

Història del Pacte de Progrés. Any 2002: Jaume Matas (PP), Joana Barceló (PSOE) i Maria Antònia Munar (UM) contra l´impost turístic ambiental (ecotaxa)

La decisió del tribunal Constitucional d'aixecar la suspensió damunt el projecte "estrella" del Govern Balear, la famosa llei de l'ecotaxa, arriba com a un inesperat miracle, un do caigut del cel per al govern del president Antich.

La decisió era esperada talment com s'espera la pluja en temps de sequera. Érem en una conjuntura difícil, en uns instants decisius per al govern de les Illes. La retirada de la moratòria del Govern progressista, les noves claudicacions del Pacte davant la dreta que representa Munar situaven l'executiu, en aquest inici de preparatius electorals envers el 2003, en posició complicada. ¿Què fer davant l'opinió pública per donar una imatge de seriositat, d'avenç en el compliment de determinades promeses electorals? Sense el triomf que pot representar l'aplicació de l'ecotaxa, la nova claudicació del Govern Balear davant UM, la victòria de Lacy damunt Manolo Cabellos i el seu esforçat equip de collaboradors, palesava la misèria d'aquesta generació de joves progressistes graduats en la genuflexió davant els poders fàctics de les Illes.

Malgrat que aquesta vegada Maria Antònia Munar havia donat al president Antich tota l'ajuda possible ("no hi ha ni guanyadors ni vençuts", declarava Munar), i acceptava -com a coartada per al PSOE- les quotes en la construcció, el cert és que per a tothom s'evidenciava el nou triomf d'UM. Les renuncies del govern Balear eren molt greus ja que s'abandonava el combat per establir un model territorial propi. L'esquerra oficial feia cessió a Munar de la potestat de decidir les normatives urbanístiques amb el greuge -una vergonya, tot plegat- de deixar les Pitiüses sense possibilitat de control damunt el creixement urbanístic.

Com explicava a la perfecció bé Miquel Àngel March, el combatiu portaveu del GOB: "Lo realmente preocupante es que el Govern se haya desentendido de las otras islas, dejando especialmente a Eivissa en una situación de desprotección, sin reforma de las DOT y sin moratoria del Govern. Con su decisión el Govern renuncia a ordenar las otras islas y, sobre todo, lo más grave es que renuncie a reformar las DOT, que suponían una planificación que afectaba a todas las islas". Miquel Àngel March continuava, decebut davant aquesta nova claudicació de l'esquerra oficial: "El Pacte de Progrés se está revelando como un gobierno que practica una política de intenciones más que de realizaciones. Lo que escribieron al formar el programa del Pacte de Progrés era mucho mejor que lo que están haciendo y, en muchos aspectos, el Pacte ha sido una decepción". I acabava: "Si aparcan también la Ley del Suelo, sólo podremos ponerle un cero al Pacte en urbanismo".

Aquesta era la situació real descrita a la perfecció per Miquel Àngel March i el GOB. I és just en aquests instants de nova decepció per als sectors progressistes quan arriba el miracle de l'ecotaxa. Malgrat el decret quedi molt lluny de les propostes de Joan Buades plantejades de forma valenta en el llibre ¿A qué llamamos ecotasa? o del que suggereix el professor Moyá Bareche i que explica l'amic Joan Pericàs en el seu incisiu article "De lo que da de comer a muchos se trata" (la creació d'un Fons Mediambiental alimentat econòmicament des de diverses procedències i no solamente des de l'hostaleria), el cert és que la decissió del Tribunal Constitucional arribava en el moment just.

De com era esperat pel Govern del president Antich un miracle semblant és bona prova la urgent roda de premsa Mesquida-Antich-Alomar anunciant la propera aplicació de l'ecotaxa. La ferma promesa de començar a cobrar a partir del proper mes de març demostrava la necessitat urgentíssima que hi havia de poder oferir a l'electorat alguna una victòria concreta. L'alegria que palesaven els rostres de Mesquida, d'Antich i d'Alomar eren tot un espectacle. Després dels anys de sequera, de les mil i una humiliacions pactades i assumides davant Maria Antònia Munar, ara, a la fi!, es podia respirar una mica. L'horitzó del 2003 es perfilava un poc més nítid i esplendent. UM, satisfeta amb la seva nova victòria -la retirada de la moratòria del Govern Balear-, deixava que els progressistes lluïssin la nova joguina política (joguina, tot sigui dit, que pot representar la repetició del Pacte en el 2003, mirau si ha estat important aquest aixecament de suspensió per part del Tribunal Constitucional!).

Però el que més ens ha sorprès en aquests moments d'alegria generalitzada ha estat la crida a la "reflexió" feta per Joana Barceló, presidenta del Consell Insular de Menorca. Joana Barceló demana, aigualint una mica l'eufòria progressista: "un enteniment amb el sector d'hostaleria". Una "reflexió" mala d'entendre pels altres socis del Pacte menorquí ja que, mentre Esquerra de Menorca i el PSM que lidera el meu antic company de lluites clandestines en temps de l'OEC Bartomeu Febrer, consideren la possibilitat de l'aplicació de la llei com "una bona notícia" Joana Barceló exigeix "prudència".

Jaume Matas i Maria Antònia Munar pensen el mateix. Són abundoses les declaracions d'aquests dos polítics demanant que no s'apliqui l'ecotaxa (Matas) o que es "reflexioni" (Munar).

Es pot constatar com les idees expressades per les presidentes dels Consells Insulars de Menorca i de Mallorca coincideixen més amb nombroses declaracions i comunicats de les Associacions Hoteleres de Menorca i de Mallorca que no amb les opinions d'Esquerra de Menorca, l'organització de Mateu Morro o el Partit Socialista de Menorca. Joana Barceló, per exemple, dóna per certa aquella idea de "crisi turística" propagada per la patronal del sector i afirma que "Aunque no estamos en el peor momento de la historia del turismo [en contra de lo afirmado el día antes por la patronal] entiendo que la situación actual presenta más interrogantes de lo habitual" per acabar dient: "esta situación requiere que seamos más prudentes".

Declaracions ben idèntiques a les de Maria Antònia Munar en demanar al Govern Balear que "ara que té la potestat de decidir sobre l'aplicació de l'ecotaxa, reflexioni i sàpiga exactament en quin moment econòmic ens trobam". El ministre de Medi Ambient va una mica més enllà i exigeix senzillament la no aplicació de l'ecotaxa ja que "és més perjudicial que mai per a la nostra economia".

Aquestes estranyes coincidències en l'exigència de "prudència" per part de Joana Barceló (PSOE), de Maria Antònia Munar (UM) o de Jaume Matas (PP) ha enterbolit una mica aquests dies de "glòria" del president Antich. I entre els sectors progressistes que sempre havien valorat molt bé l'equip de la presidenta del Consell Insular de Menorca ha causat preocupació un tipus de declaracions que, ara mateix, sembla només serveixen per donar ales a determinats sectors de l'ASHOME (Associació Hotelera de Menorca), a Pere Cañellas, el president de la Federación Hotelera de Mallorca o al mateix PP. Pere Cañellas ja anunciat que el sector que ell representa no anirà a les reunions que vol fer Antich amb representants de la patronal.

La "batalla de l'ecotaxa", per tant, no ha fet més que començar.

Miquel López Crespí

(23-I-2002)

En la reunió amb els empresaris el president Antich digué que, a conseqüència de la crisi mundial, l'ecotaxa possiblement seria ralentitzada. Indubtablement aquestes "oportunes" declaracions del president serviren per a posar oli a les deteriorades relacions del Consolat de Mar amb l'hostaleria. Josep Oliver, president de les Associacions Empresarials de Balears (CAEB) acollí amb extraordinàries mostres de satisfacció l'inesperat gir estratègic d'Antich. Posteriorment (el 26-X-01) s'informava que: "el Govern introduirà una esmena en els Pressuposts per suspendre l'aplicació de l'ecotaxa". (Miquel López Crespí)

Història del Pacte de Progrés: el president Antich i l'ecotaxa

Només manquen divuit mesos per a les properes eleccions autonòmiques, la prova de foc del Pacte de Progrés. Cada vegada resulta més complicat explicar a la gent que durant la legislatura progressista s'ha avançat en la solució dels problemes de les Illes. És hora de fer recompte de les materialitzacions concretes que es poden oferir als electors. Suposam que això serà el que farà el president Antich en el debat del proper dia nou. La premsa ha informat que l'equip de la Presidència ja fa temps que hi està fent feina: recopilació d'informes de les conselleries, recompte de coses fetes, contacte directe telefònic amb els consellers i directors generals per a poder oferir a les ciutadanes i ciutadans un panorama una mica afalagador referent als compromisos pactats l'any 1999... Però els problemes sempre hi són presents. Ara es fan unes declaracions i a l'endemà en podem sentir unes altres. En la reunió amb els empresaris el president Antich digué que, a conseqüència de la crisi mundial, l'ecotaxa possiblement seria ralentitzada. Indubtablement aquestes "oportunes" declaracions del president serviren per a posar oli a les deteriorades relacions del Consolat de Mar amb l'hostaleria. Josep Oliver, president de les Associacions Empresarials de Balears (CAEB) acollí amb extraordinàries mostres de satisfacció l'inesperat gir estratègic d'Antich. Posteriorment (el 26-X-01) s'informava que: "el Govern introduirà una esmena en els Pressuposts per suspendre l'aplicació de l'ecotaxa". Al mateix temps, i per a complicar una mica més la situació en reunió amb els sindicats, el president Antich deia tot el contrari. Hauríem d'aclarir aquesta qüestió d'una vegada per totes i no variar de cantent segons quin sigui el sector que tenim al davant. Aquesta decissió del Govern ha suposat -no hi ha cap dubte al respecte!- un important acostament de l'executiu balear als poders fàctics econòmics i més concretament al sector hoteler.

Pensam que seria molt greu abandonar el que era el "projecte estrella" de la legislatura. Fins ara mateix, la possibilitat d'aconseguir unes pessetes (cent vuitanta per turista) per a millores de les infraestructures fetes malbé per dotze milions de visitants, demostrava un tarannà diferent del dels governs conservadors. Ja sabem que l'ecotaxa no era el sistema perfecte -ni molt manco!- per a solucionar dècades de desgavell turístic. Però podia ser un inici si es combinava amb el control de l'oferta illegal de xalets i apartaments. Aquest era el nus de la qüestió: aconseguir que la patronal d'hostelaria no se sentís castigada per la llei del govern.

De cop i volta, les contradictòries declaracions del president Antich davant la patronal portaren la preocupació a molts sectors progressistes. La premsa deia avui mateix (27-X-01): "Els Verds están dispuestos a iniciar una nueva batalla interna en el Pacte para evitar que sus socios de gobierno aprueben una enmienda en los presupuestos para aparcar la aplicación de la ecotaxa". Esquerra Unida també ha declarat que considerava un error estratègic anunciar la suspensió de l'impost. La primera lectura que fem de les declaracions del president és la que ja ha fet tothom: nova claudicació de l'executiu davant els grans poders econòmics. I, el més trist de tot el que comentam: haver de recórrer una altra vegada a la crisi mundial, a la guerra contra l'Afganistan, a l'esbucament de les Torres Bessones de Nova York, com a sistema permanent de justificació. Antich declarava que "la suspensión de la ecotaxa es 'una sensibilidad' para estar 'al lado del sector turístico'".

És massa evident (i ja ho comenta molta gent propera als plantejaments del Pacte) que Antich sembla que només esperava una excusa per a començar la marxa enrere.

Sabem que s'han fet passes importants en matèria de normalizació lingüística, benestar social, medi ambient... però no basta. L'electorat progressista demana un avenç que sigui palpable. Lluny de les habituals declaracions de bona voluntat no es veuen per part ni banda millores en aspectes essencials de la vida dels ciutadans de les Illes. El collapse de les carreteres és ja un fet que dificulta la vida quotidiana dels que vivim en aquesta terra. Part dels ingressos d'aquesta ajornada ecotaxa havien d'anar, entre altres coses, cap a millores concretes.

Mentre Antich feia les sorprenents declaracions que analitzam ("para estar al lado del sector turístico"), Maria Antònia Munar era a Madrid i aconseguia un nou èxit mediàtic en anunciar la compra de Raixa per part del Ministeri de Medi Ambient. Munar continuava, lentament, però inexorablement, amb la seva política de ressuscitar Jaume Mates i el PP. Cada nou dinar, cada nova entrevista, només serveix per a consolidar un PP que, per l'estiu, estava tan tocat d'ala que ja hi havia un ferm moviment intern per anar bastint el PPIB (el Partit Popular de les Illes Balears): més de dotze diputats i desenes de regidors i batles donaven suport al projecte. El primer dinar Matas-Munar aturà en sec la maniobra i el sector "madrileny" del PP es tornà a consolidar. Posteriorment l'abstenció d'UM en el Consell propicià una nova victòria dels homes de Matas: s'aconseguia treure endavant dues propostes. Un somni inimaginable només feia un parell de mesos! Per si encara mancava cap cosa en aquesta hàbil aproximació, la reunió de dimecres dia disset d'octubre consolidava aquesta mena de trobades i treia definitivament de la convalescència un Jaume Matas massa tocat pel cas Mapau, la rebellió de les seves bases i la llunyania de Mallorca. La consolidació de José María Rodríguez esdevingut nou secretari general del PP balear podria ser una de les conseqüències polítiques del suport que Munar ha donat a Matas aquestes setmanes.

Munar tornava ser el polític intelligent i astut que hem conegut en els darrers anys. Mentre ataca sense miraments l'ala esquerra del Pacte (Esquerra Unida i Els Verds) i provava d'atemorir Antich, de fet concretava diversos aspectes d'un possible pacte UM-PP en el 2003 i demostrava a tothom que qui manava de veritat a les Illes era ella i ningú més.

A tot això el PSOE és lent. I, el que és pitjor, a la vista dels seus possibles votants, de l'electoral en general, va abandonant posicions que semblaven de principi.

Els Verds, vist i constatat el desgavell, la situació de continu deteriorament del Pacte, demanaven una reunió de tots els partits per a analitzar la situació i mirar de trobar solucions. També exigien una trobada especial PSOE-Verds per tractar qüestions d'interès comú a ambdues formacions.

La consellera verda Margarida Rosselló declarava recentment que no volien governar "a qualsevol preu". I és que, de no mudar amb urgència determinades formes d'exercir el poder, la gent començarà a demanar responsabilitats polítiques.

A només divuit mesos de les eleccions comença a ser hora de concretar una política alternativa. Gestionar per gestionar ho pot fer qualsevol. No és aquest el problema. Es tracta de provar de fer una cosa més seriosa: controlar el saqueig de recursos i territori, millorar les infraestrcutures, dotar de més recursos sanitat, benestar social, ensenyament; aturar l'accelerat procés de destrucció de la nostra cultura adequant una encertada política d'integració de la immigració lluny de qualsevol provatura racistoide... Cada vegada manquen menys mesos per al nou examen electoral. Antich hauria d'escoltar menys Munar i els poders fàctics i més els seus socis.

Miquel López Crespí

(1-XI-01)