pobler | 19 Març, 2009 08:39 |
(4 vídeos de la repressió) Els Mossos d’Esquadra desallotgen el rectorat de la UB
Universitat de Barcelona, 18-3-2009
Avui, dimecres 18 de març, a la matinada, desenes d’agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra han procedit, per ordre del rector Dídac Ramírez, al desallotjament de l’edifici del rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). Davant d’aquest fet, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem denunciar que les autoritats universitàries han optat per la via de la força, imposició i coacció contra els estudiants mobilitzats.
CONCENTRACIONS:
20 hores – Plaça Universitat
Davant del desallotjament del rectorat de la UB, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, organització estudiantil majoritària als claustres de les universitats catalanes i participant de les protestes estudiantils, volem constatar que:
1.- L’aposta de les autoritats universitàries per l’estratègia de la força i la coacció suposa trencar tot pont de diàleg i entesa amb els estudiants.
2.- L’entrada dels Mossos d’Esquadra a les universitats catalanes ve sent una tònica massa habitual i demostra la inoperància dels rectors per a gestionar amb diàleg els conflictes que sorgeixen a la universitat.
3.- Que la violència policial, les detencions, les expulsions i les difamacions contra els estudiants no aturaran la lluita en defensa d'una universitat pública i de qualitat.
Per acabar, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans:
- Exigim la dimissió immediata del senyor Dídac Ramírez, i de tot l’equip rectoral de la UB, per ser els màxims responsables de l’entrada dels Mossos d’Esquadra a la universitat.
- Exigim que la senyora Blanca Palmada, Comissionada d’Universitats, i el senyor Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, es posicionin públicament sobre l’entrada de cossos policials a les universitats públiques catalanes.
Finalment, encoratgem a tots els estudiants del país a mostrar, al llarg dels propers dies, el seu rebuig a aquest desallotjament i a denunciar la repressió que pateix el moviment estudiantil contrari a l’EEES, per a deixar ben clar a totes les autoritats universitàries que no ens quedarem de braços creuats davant les agressions que patim els estudiants mobilitzats en defensa de l’educació pública i de qualitat.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 18 de març de 2009
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Saura no anem bé
antonigarcia | dimecres, 18 de març de 2009 | 20:09h
Acabo de veure les imatges del desallotjament d'aquest matí al Rectorat i l'actuació dels Mossos d' Esquadra que han carregat diverses vegades a la Plaça Universitat i al Palau Robert de manera discriminada, amb violència i retenint a persones per tal d'impedir la llibertat d'expressió dels estudiants.
Crec que aquesta situacíó és molt lamentable i no entenc que des de la conselleria de Joan Saura s'actuï d'aquesta manera tant brutal contra els estudiants. Una violència del mossos que recorda l'etapa més repressiva de l'ex delegada Garcia Valdecasas. Algú de la Conselleria tindria que assumir responsabiitats . Sobretot el Conseller Saura.
La responsabilitat del conseller Saura
Si la policia pretenia ahir matar un problema, més val que siga conscient que n'ha ressuscitat un de pitjor. Perquè no cal ser un 'antibolonya' per a compartir el sentiment d'estupor que suscita la violència desproporcionada que van demostrar ahir els mossos d'esquadra. I encara menys per a indignar-se amb el comportament irresponsable de la policia catalana quan va agredir, al vespre, sense fer distincions, estudiants, ciutadans que es passejaven o periodistes en l'exercici de la professió i degudament acreditats (entre aquests, un redactor d'aquest diari). La policia, i especialment els seus responsables polítics, han de saber que una de les seues principals obligacions és de valorar en quin moment la seua actuació pot ser contraproduent per al fi que volen aconseguir. I com que ahir van traspassar clarament aquest límit, cal que algú n'assumesca la responsabilitat.
He dit en unes quantes ocasions que sóc favorable a l'anomenat Procés de Bolonya. Crec, això sí, que s'aplica malament i que s'explica pitjor; però el procés, em sembla, no és ben bé això que en diuen, sovint amb caricatures mal intencionades, els grups que més s'hi oposen. També he expressat la meua incomoditat per algunes actuacions dels 'antibolonya', especialment del sector diguem-ne 'rebentista'. Però avui expresse sense reserves el meu desacord indignat amb el comportament de la policia, ahir, a la Universitat de Barcelona i als carrers de la ciutat. Amb el de la policia i també amb el dels partits polítics del govern, perquè vam poder sentir, fins i tot, que alguns deien que els partits no havien de criticar una càrrega de la policia. Entenc que és complicat de criticar el teu soci o el teu company, però no es pot ser tan fariseu. Si tot això que va passar ahir haguera tingut de responsable una delegada del govern del PP o un conseller de CiU, tots sabem quin volum tindrien avui les crítiques i com seria de gran la indignació pública dels partits d'esquerra. Confusos com van, no m'estranyaria que alguns es cregueren que actuant així fan un favor al govern. Però a qui no fan gens de favor, amb tant de cinisme, és a l'esquerra.
Val a dir que, ben entrada la nit i després dels incidents menys explicables de tots, el director general de la policia va reconèixer per primera vegada que la càrrega havia estat desproporcionada i va parlar fins i tot de revisar els protocols d'actuació dels mossos. Vista la unanimitat del govern a callar i a acceptar els fets, em sembla que aquesta declaració obre una escletxa de racionalitat, però cal anar més a fons. Els mossos ahir no es van comportar com calia i van causar un mal molt més gros que no el que volien resoldre. Per moltes raons que no acabe d'entendre i que ahir eren objecte de tota mena de conjectures. Però, en tot cas, després de les paraules del senyor Olmos, algú més ha d'explicar amb detall què es volia aconseguir amb una violència tan fora mida, o què ha passat. És a dir: algú ens hauria d'explicar quina voluntat política, en el sentit més noble de la paraula, hi havia darrere les càrregues d'ahir, i si es transmeté aquesta voluntat de la manera més adequada. I crec que aquest algú ha de ser el conseller Saura, que no pot continuar callant sense hipotecar greument el seu futur i el del partit que representa.
Vicent Partal director@vilaweb.cat