Miquel López Crespí - Memòria històrica

La fiscalia ha interposat una querella per presumptes delictes relacionats amb la corrupció de funcionaris públics contra Antoni Pascual (UM), vicepresident del Consell de Mallorca, i responsable de l'àrea de Carreteres des de 1999 fins ara que, en qualitat de conseller d'Obres Públiques disposa d’un pressupost de 82 milions d'euros. També, Gonzalo Aguiar, director insular de Carreteres del Consell de Mallorca en la legislatura actual i passada, ha estat detingut per la Policia Judicial en relació amb la “Operació Peatge”. El màxim responsable de la carretera de Manacor presumptament hauria fet reformes a una casa a Ariany en sòl rústic i a càrrec de l'erari públic.

La fiscalia anticorrupció encercla Unió Mallorquina

Llorenç Buades Castell

La fiscalia ha interposat una querella per presumptes delictes relacionats amb la corrupció de funcionaris públics contra Antoni Pascual (UM), vicepresident del Consell de Mallorca, i responsable de l'àrea de Carreteres des de 1999 fins ara que, en qualitat de conseller d'Obres Públiques disposa d’un pressupost de 82 milions d'euros. També, Gonzalo Aguiar, director insular de Carreteres del Consell de Mallorca en la legislatura actual i passada, ha estat detingut per la Policia Judicial en relació amb la “Operació Peatge”. El màxim responsable de la carretera de Manacor presumptament hauria fet reformes a una casa a Ariany en sòl rústic i a càrrec de l'erari públic.

D'altra banda, de la denúncia d'un empresari amb terrenys expropiats per l’obra executada per UTE Desdoblament C-715, s’ha actuat contra una suposada trama de corrupció relacionada amb la reforma de la carretera de Palma a Manacor, que amb un cost de 140 milions d'euros, va ser impulsada per l'anterior Consell de Mallorca, governat per UM amb el suport del PP. Després de set registres en seus d'empreses, s’han detingut vuit persones. Entre els arrestats destaca l’enginyer Francisco Orejudo, alt càrrec del Consell Insular de Mallorca. També va ser arrestat un altre funcionari, Gabriel Mestre, que suposadament hauria folrat les parets de la seva casa amb pedres col·locades per picapedrers de l'autovia. Les imputacions es fan per suborn, prevaricació, falsedat documental i malversació de cabals públics.

Altres càrrecs vinculats a UM han estat imputats en altres casos, com Dolça Mulet (UM), en el cas d'Ajudes a ONG , fins que el jutge, amic personal de l’acusada, l'arxivà, o el diputat Bartomeu Vicens pel cas Son Oms, que malgrat la suspensió de militància manté en vigor el pacte. Un altre membre del Consell, Miquel Àngel Flaquer, és imputat pel cas Can Domenge.

Ja hi ha qui demana l’auditoria de l'ajuntament d'Ariany del que Pascual va ser batle i en relació al seu patrimoni, perquè sense tenir un patrimoni previ important s'ha enriquit i és soci o administrador al menys de mitja dotzena de societats mercantils. Entre aquestes, té una estació de servei amb una ordre de demolició del Tribunal Suprem per trobar-se en zona verda, que mai no ha arribat a cocretar-se.

PP i UM sospiten que les actuacions de la fiscalia es deuen a la posició favorable al Golf de Son Baco (Campos) dels sectors d’UM dirigits per Miquel Nadal, imputat en el cas Son Domenge, i per Antoni Pascual, que tendria el suport del PP. Però no és casual el consens polític perquè no es demanin dimissions ni eleccions anticipades. ERC només ha demanat la dimissió d’Aguiar. Ni el PSOE ni el Bloc volen trencar la relació de forces. La resposta és a Galícia.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

El sistema suposadament democràtic que regeix les institucions espanyoles conviu en el dia a dia amb el robatori que es fa a la ciutadania de la seva capacitat de decidir. Un sistema veritablement democràtic, fonamentat en la democràcia participativa, en el control ciutadà de la gestió de tots els organismes públics, institucions i empreses, no permetria la corrupció. (Llorenç Buades Castell, militant de la CGT)

Corrupció.

Per Llorenç Buades Castell.

El sistema suposadament democràtic que regeix les institucions espanyoles conviu en el dia a dia amb el robatori que es fa a la ciutadania de la seva capacitat de decidir. Un sistema veritablement democràtic, fonamentat en la democràcia participativa, en el control ciutadà de la gestió de tots els organismes públics, institucions i empreses, no permetria la corrupció.

La corrupció només es pot combatre amb una democràcia real i no amb aquest sistema de mínims que en realitat empara models institucionals fonamentats en la manca de transparència, en la verticalitat i en una oligarquia del poder que es concentra totalment en les cúpules partidàries, sindicals, institucionals i empresarials públiques.

La manca de democràcia possibilita l’exercici jeràrquic i arbitrari del poder, a dreta i a esquerra, i és la que permet que poques persones puguin decidir sobre els béns dels altres, sobre les seves contribucions econòmiques, i moltes vegades sobre les pròpies persones que formen part d’una xarxa clientelar de carácter vertical que els suporta.

El sistema vertical de poder es practica gairebé a tot arreu, i com més gran és l’associació, partit , empresa o institució, encara és fa més evident. Aquest sistema, en la dreta, és natural. Allò que no és natural és que l’esquerra, que predica la transformació social es fonamenti en el dirigisme de molt poques persones. Tampoc és natural que l’esquerra depengui de la banca, enlloc de dependre de la seva afiliació. L’esquerra d’aquest i de molts països té una dependencia absoluta del crèdit bancari, i els crèdits es paguen o quan no es poden pagar es condonen amb favors i compensacions.

Quan els partits i sindicats tenen deutes impagables han de vendre la seva autonomia, i les cúpules que els gestionen solen fer-ho sense embuts amb compensacions diverses. Així funciona el sistema. I aquests encara tenen la barra de dir que volen transformar el món.

A l’ombra d’un sistema corrupte hi conviuen moltes gents. La Cosa Nostra és benevolent amb els seus i la seva xarxa clientelar. Les màfies es barallen o pacten per espais de poder. En el món institucional passen coses semblants, sorgeixen baralles, desequilibris i nous equilibris que sorgeixen de la relació de forces entre les parts.

És evident que no és el mateix Corleone o Al Capone que un delinqüent marginal, com no és el mateix el PP i el PSOE que el Corrent Roig. Només qui accedeix al poder en pot fer abús. El batle de Sant Joan, encara que sigui del PP, no pot gaudir del poder d’un Hidalgo, i és ben segur que un burócrata sindical de pes dins una SEAT-Volkswagen o una FORD, i els d’alguns bancs i caixes d’estalvi , públiques o privades té més poder que el batle de Sant Joan. La corrupció travessa des de fa molts anys tota la xarxa institucional encara que l'atenció només es concentri en els aspectes urbanístics. I encara que moltes persones no són corruptes, si són moltes els i les que conviuen amb entitats que admeten la corrupció i que defensen als corruptes.

Molts afiliats de partits, associacions i sindicats permeten la corrupció. Alguns perquè en són beneficiaris en major o menor grau, i altres perquè són simplement fidels i poc crítics, o perquè la finalitat justifica els mitjans. També s’ha de dir que és la possibilitat d’accedir al poder en benefici propi és allò que atrau a molta gent a la política o a l’exercici del poder en diverses institucions. Allò fonamental és que el poder corromp i el poder absolut és el que més corromp. Limitar al màxim aquest “absolutisme” és la garantia per evitar la corrupció.

La corrupció política no provoca baixes entre els afiliats i afiliades del Partit Popular, i tampoc va provocar baixes excessives en el PSOE en temps de Felipe. Les escissions que es produeixen per aquests motius mai no solen ser molt significatives entre l’electorat, tot i que puguin significar una eventual derrota electoral per pocs punts, en funció de l’abast que donin els mitjans de comunicació i de creació d’opinió al servei dels qui realment ramenen les cireres darrere el bastidor. Normalment dins les organitzacions polítiques, sindicals i socials prevaleixen els interessos propis de les persones que hi treballen i viuen de la situació que a l'ètica i al compromís amb les idees.

Les persones que prioritzen la seva manera de viure als interessos generals ben aviat desenvolupen arguments i les justificacions filosòfiques necessàries per a fer valer la seva actitud, pròpia dels professionals de la política, del sindicalisme o de l'associacionisme.

Molts polítics corruptes guanyen eleccions i per tot arreu. A Nigèria com al Japó han guanyat eleccions polítics corruptes, Si Lula ha guanyat unes eleccions, amb un partit implicat en escàndols, malgrat baixar a les primàries, i amb l’aval de corrents internes crítiques suposadament roges que donen continuïtat al projecte petista, també el PP pot guanyar les eleccions a Mallorca i Eivissa.

Web Ixent (Esquerra alternativa anticapitalista i antifeixista de les Illes)