pobler | 12 Setembre, 2008 06:51 |
Des del GOB consideram que ja hi ha prou camps de golf a Mallorca. Que els impactes que representa la construcció de camps de golf no compensen la destrucció de més àrees rurals o espais naturals de l'illa, i que els arguments que s'han exposats durant tants anys per part de promotors, constructors i urbanitzadors, no justifiquen l'autorització de més camps de golf. (GOB)
Mallorca no necessita més camps de golf
Mallorca ja té prou camps de golf i cal preservar les àrees rurals i els recursos hídrics per damunt dels projectes que destrueixen i hipotequen el territori.
El GOB presenta l'informe "Els camps de golf a Mallorca" amb informació actualitzada i mapes sobre camps de golf existents, projectes i canvis en la normativa relativa a aquests projectes. Així mateix presenta informació detallada dels impactes d'aquests projectes, tant des del punt de vista territorial i paisatgístic (amenaça a àrees rurals, destrucció d'espais naturals, il·legalitats associades a aquests tipus de projectes..) com des del punt de vista, especialment, de la seva afectació als recursos hídrics.
ELS CAMPS DE GOLF A MALLORCA
Mallorca està plena de camps de golf i urbanitzacions que destrossen el territori, tenen un consum insostenible d’aigua i hipotequen el nostre futur.
Actualment a la nostra illa hi 23 camps de golf en funcionament i 11 més es troben en tramitació i/o construcció.
A Mallorca des del nostre punt de vista hi ha camps de golf més que suficients per a absorbir la demanda existent a les nostres illes. Fer-ne més ni és necessari ni és convenient a la vista dels impactes derivats de la construcció d’aquestes instal·lacions, bàsicament el consum i la contaminació d’aigua i la transformació del camp.
És per tant el moment de revisar els arguments que, des del GOB, hem anat denunciant i exposant referent a la principal problemàtica associada a aquesta activitat i les seves conseqüències territorials, ambientals i paisatgístiques i revisar els projectes que encara a dia d'avui, representen importants amenaces i que es troben actualment en tramitació.
Ara però, algunes coses han canviat una mica. Tot i que el Pla Territorial de Mallorca aprovat al 2002 i la seva modificació puntual (actualment aprovada inicialment i en exposició pública) consolidàs l'argument de la necessitat estratègica dels camps de golf des del punt de vista de qualitat turística aplicant el criteri de “l'equilibri territorial” pel que fa a l’emplaçament de nous projecte, aquest any 2008 s'ha produït una fita, reclamada des del fa molts d'anys pel GOB: la derogació de la Llei de Camps de Golf de 1988, amb l'aprovació de la Llei 1/2008 de Mesures Urgents de Desenvolupament Urbanístic Sostenible.Aquesta derogació és un fet de cabdal importància perquè representa que, a partir d'ara, els camps de golf que es projectin no podran dur associada cap tipus d'oferta complementària turística i/o residencial. Des del GOB s'havia sol·licitat reiteradament la derogació d'aquesta llei, ja que el fet que establís que els camps de golf “tenien dret” a tenir un complement consistent en un hotel o un Aparthotel amb capacitat per a 450 places, havia representat senzillament una excusa més per seguir urbanitzant.
Per altra banda, dins d'aquest primer any de canvi polític al Consell de Mallorca, també hem vist com es denegaven les declaracions d’interès general i per tant, s'aturaven, dos dels projectes més impactants de camps de golf que estaven en tramitació: Son Real (a Santa Margalida) i Es Pujol (a Santanyí).
IMPACTES DELS CAMPS DE GOLF
Els impactes dels camps de golf són molts i venen detallats a l'informe (transformació de les àrees rurals, elevat consum d'aigua, ús de pesticides, contaminació d'aqüífers, destrucció d'espais naturals, etc.)
A dia d'avui ens trobam amb projectes de camps de golf que tenen especial rellevància en les reivindicacions ecologistes pel que fa als impactes paisatgístics i destrucció d'entorns naturals valuosos, però també i en alguns casos per indicis d'il·legalitats en la seva tramitació. És el cas del camp de golf de Son Bosc, on el que es pretén és fer un camp de golf en una zona que ara fa cinc anys, havia estat inclosa dins del Parc Natural de S'Albufera. A més, Son Bosc té interposat un contenciós administratiu contra la llicència d'obres per incompliment de les DOT (per situar-se dins una APT),
Amb l'excusa de ser un camp de golf sense oferta complementària, aquest projecte esdevé una de les majors amenaces per a l’equilibri ecològic i la preservació de la biodiversitat del Parc Natural de S'Albufera.
De projectes en tramitació, n'hi ha d'altres que amenacen espais naturals o àrees rurals ben conservades, entre els que cal destacar el camp de golf de Son Aversó (Son Sardina) que suposaria la desfiguració d'una àrea rurals ben conservada, i Son Claret (Calvià), un projecte que es pretén ubicar en una zona ARIP (Àrea Rural d'Interès Paisatgístic) annexa a l'ANEI (Àrea natural d'Especial Interès) de la Serra de Tramuntana.
LES PROPOSTES DEL GOB
Per tots aquests motius, des del GOB consideram que ja hi ha prou camps de golf a Mallorca. Que els impactes que representa la construcció de camps de golf no compensen la destrucció de més àrees rurals o espais naturals de l'illa, i que els arguments que s'han exposats durant tants anys per part de promotors, constructors i urbanitzadors, no justifiquen l'autorització de més camps de golf.
la modificació del PTM (actualment en exposició pública) amb l'objectiu d’eliminar la proposta de construcció de nous camps de golf o ampliació dels existents a determinades zones amb l'argument de "l'equilibri territorial de l'oferta"
la no autorització de nous camps de golf
la no construcció de nous camps
obligar i fer complir l'obligació, a tots els camps de golf a regar sempre amb aigua depurada de qualitat
clausurar aquells que reguen amb aigua de pous
estudiar si qualque camp de golf s’hauria de desmantellar
L'enllaç de l'informe: http://www.gobmallorca.com/GOLF-INFORME-estiu2008.pdf
Web GOB
Les Illes i la victòria dels especuladors
Moltes de les plataformes conservacionistes, organitzacions ecologistes i persones que durant els darrers anys s’han mobilitzat per preservar les Illes del constant saqueig de recursos i territori tornen estar preocupades. El ritme de destrucció continua i augmenta malgrat els intents de preservar algunes zones del naufragi. El cert és que el GOB i altres plataformes ecologistes i de defensa de la terra ja han aixecat la veu de protesta. Recentment, i en relació amb la destrucció de Son Bosc, membres del GOB han realitzat una acció simbòlica davant el Consolat per reclamar la protecció d’aquest territori amenaçat. En un comunicat fet públic aquests dies l’organització ecologista ha dit al govern: “Fa 5 anys, Son Bosc va ser declarat Parc Natural. Avui, Son Bosc es pot convertir en un altre cap de golf. Senyors president i consellers, pensen fer vostès alguna cosa”. I afegeix: “El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res”.
De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. Recentment el dirigent de la CGT Josep Juárez, en un magnífic article titulat “L’hospital més car del món” ha escrit: “Parlar de Son Espases, amb persones dels partits col·ligats dins l’actual govern de suposat ‘centre esquerra’, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors”.
I just ara mateix, acabades d’escriure les retxes de més amunt, m’arriben uns missatges provinents de SOS CAN VAIRET on informen de la destrucció de Port “Adriano” amb una ampliació salvatge i gegantina que ho farà tot malbé i del macroprojecte urbanístic que destruirà, si no ho impedim, una de les nostres barriades més emblemàtiques de Palma: es Jonquet. Tots sabem com es Jonquet és encara una de les poques barriades de la nostra ciutat que conserven el caràcter tradicional: carrerons, placetes, els molins... Ara, la macroconstructora Acciona hi vol construir tres grans blocs d’edificis de luxe, tres plantes de pàrquing i un gran centre comercial de més de 2.100 m2.
En el seu moment ja hem denunciat la destrucció de Palma, l’avenç continuat de l’especulació que amenaça a no deixar cap símbol d’identitat artística i cultural a les nostres barriades. Catalina Cirer va donar tota mena de facilitats als constructors (i destructors!). Ens demanam què fa l’actual consistori progressista al qual hem ajudat a assolir el poder per aturar l’herència destructora del PP. Què passa amb el Jonquet?
Els fets indiquen que la destrucció de les Illes avança i continua al mateix ritme de l’època de Jaume Matas i Rodrigo de Santos. El GOB ja va advertir que la famosa llei Carbonero només servia per afavorir els constructors amb l’excusa de construir habitatges socials. Quin sentit tenia bastir prop de 10.000 habitatges nous destruint el poc sòl rústic que ens resta, quan a les Illes hi ha prop de 100.000 habitatges buits? I què en direm de la follia destructora de Jaume Carbonero en relació a Campos, on el conseller vol construir 450 habitatges, tot colapsant escoles, centres sanitaris d’un poble que ja és completament desbordat? D’on surten els mentiders del tipus Jaume Carbonero que quan són a l'oposició diuen que volen preservar la terra i en gaudir del sou són iguals o pitjors que els depredadors que tots coneixem?
Ara també volen destruir el Port de Pollença, lliurar als especuladors una de les poques zones no saturades. L’excusa amb la qual el Poder vol vendre la malifeta als ciutadans és la de millorar el trànsit de la carretera Port de Pollença-Alcúdia. Es vol eliminar l’actual MA-2220 que uneix les dues poblacions abans esmentades i fer-ne una de nova aprofitant l’actual MA-2201. És una nova destrucció de recursos i territori per permetre més requalificacions de territori amb l’excusa de “millorar” els serveis a la població. Però el GOB i els més diversos experts i coneixedors de la zona ja han qüestionat el macroprojecte. Els veïns del Port de Pollença, els amics d’Urxella, l’esquerra alternativa de les Illes ja han expressat la seva disconformitat quan escriuen, criticant el projecte, que consideren enganyós: “No es parla de les conseqüències d’una carretera nova a través del sòl rústic amb un tràfic intens, i de com afectaria aquest canvi al Port de Pollença que evidentment restaria més aïllat”.
Hem de parlar de gasoducte submarí que proporcionarà 8.000 milions metres cúbics de gas i que permetrà disposar d’energia il·limitada per a continuar l’absurd model actual de creixement il·limitat, heretat de l’època franquista? O de l’ampliació gegantina del Port de Palma, amb unes obres que duraran prop de catorze anys i que poden destruir la imatge actual de la badia? Però, què importa la nostra terra als especuladors i destructores del territori? Res de res. Ja els coneixem prou. Ho hem vist amb els casos de corrupció d’Andratx i Son Oms. I Son Espases ens ha fet constatar com, en el fons, són els grans grups de pressió económica, la banca i el capitalisme estatal i internacional els que dirigeixen de veritat la política de les Illes.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
El GOB ACUSA AL CONSELL DE MALLORCA DE CONSOLIDAR LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL
El manteniment de les ART, és la principal mostra de la continuïtat que el Consell actual dona a un model territorial marcat per l'especulació, el creixement desmesurat.
El GOB ha presentat avui les seves al•legacions a la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM). Tal i com ja ha esmentat amb anterioritat, el GOB considera que la modificació del PTM del Consell és un frau.
El pacte PSOE-BLOC-UM referma el creixement urbanístic insostenible del PTM aprovat l'any 2004 i manté les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART), reforçant-les amb la necessitat de desenvolupar un nou reglament per tal de que es puguin desenvolupar. No podem oblidar que els municipis, afectats per ART que actualment estan tramitant la seva adaptació al PTM, hauran de dibuixar-les al seu correponent planejament municipal, donant així una passa (tot i no estar-hi d'acord) per a la consolidació de les ART en el futur desenvolupament del municipi.
LES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL A FISCALIA.
El creixement urbanístic permès pel PTM és de 1.491 hectàrees, 683 de les quals es vinculen a les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial. Les ART han estat considerades probatòries de delictes penals per part de la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears, que les definí com a "antijuridiques, arbitràries i que responien al benefici de particulars sense gaire utilitat pública i social".
El GOB denuncià les ART a la Fiscalia per considerar-les "una perversa loteria urbanística".
L'ACTUAL MODIFICACIÓ DEL PTM ÉS UN FRAU.
Per al GOB, la modificació que el Consell promou és un frau, perquè dona continuïtat a qüestions bàsiques per a replantejar un nou model territorial per Mallorca. De fet, una modificació venint de la mà de partits profressistes hauria de rompre amb el model territorial anterior i per tant, a banda d'eliminar les ART, hauria de revisar els sostres de creixement, les previsions d'infrastructures viàries i de serveis, la protecció del sòl rústic,etc. Propostes que el GOB fa arribar al Consell avui, a través de les seves al•legacions.
Per al GOB, el govern del pacte de "progrés" del Consell de Mallorca referma el PTM tal i com el pacte PP-UM el dissenyà l'any 2004. La única excepció a celebrar en aquesta modificació és la desclassificació de la urbanització d'Es Guix. Pel que fa a la resta, l''únic efecte de la modificació del Consell és retardar les ART, però els hi dóna, volem pensar que "de retruc", més força legal.
Web GOB