Miquel López Crespí - Memòria històrica

Cutura i país - Alguns llibres de l´escriptor Miquel López Crespí - Miquel López Crespí començà les seves col@laboracions (especialment literàries) en la premsa de les Illes l'any 1969: Diario de Mallorca, Última Hora, Baleares, Cort... Membre de l'oposició antifranquista ha deixat constància d'aquesta lluita per la llibertat del nostre poble en nombrosos llibres i articles, especialment en el llibre de memòries L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 i en les obres d'assaig Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984); No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc) i Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort).

López Crespí (Sa Pobla 1946)

Miquel López Crespí començà les seves col@laboracions (especialment literàries) en la premsa de les Illes l'any 1969: Diario de Mallorca, Última Hora, Baleares, Cort... Membre de l'oposició antifranquista ha deixat constància d'aquesta lluita per la llibertat del nostre poble en nombrosos llibres i articles, especialment en el llibre de memòries L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 i en les obres d'assaig Cultura i antifranquisme (Edicions de 1984); No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc) i Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort).

En temps de la dictadura era corresponsal de moltes publicacions d'esquerra. L'any 1978 entra a formar part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca (PSM) i va ser membre del consell de redacció de la revista dels nacionalistes d'esquerra, Mallorca Socialista. Miquel López Crespí ha guanyat diversos premis literaris de poesia, novel@la, contes, teatre i narrativa juvenil entre els quals podríem destacar: "Joan Fuster 1984", "Ciutat de Palma de Teatre 1974" i "Ciutat de Palma de Narrativa" (1991), "Joanot Martorell" de narrativa (València), "Pompeu Fabra 1984", "Joan Santamaria 1989" (Barcelona), Premis Ciutat de València (de poesia i narrativa), Premi Especial Born de Teatre, Premi Teatre Principal-Consell Insular de Mallorca de Teatre, "Marià Vayreda" de narrativa (Girona), Premi de les Lletres 1987 (Mallorca), Premi de Narrativa "Miquel Àngel Riera", Premi Valldaura de novel@la (Barcelona), Premi de teatre "Carles Arniches" (Alacant), Principat d'Andorra (Grandalla) de Poesia, Premi de Literatura "Serra i Moret 1993" de la Generalitat de Catalunya, Premi de poesia "Ciutat de Castelló 1985", Premi de Poesia del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Premi de Poesia "Ciutat de Xàtiva 2003", Premi Nacional de Literatura "Camilo José Cela", etc, etc.

Col@laborador dels suplements de cultura dels diaris de les Illes, Miquel López Crespí ha publicat centenars d'articles dedicats a la literatura i també a la història de Mallorca i del moviment obrer català i internacional. Actualment té diverses seccions fixes a diaris i revistes. Entre 1996 i 1998 va publicar més de dos-cents articles referents a la història de Mallorca en el Diari de Balears. Miquel López Crespí ha escrit de cinema en la prestigiosa revista Temps Moderns, d'economia i política en el portaveu de la PIMEM Eurosalmón, d'història local a la revista Sa Plaça, de cultura, història i nacionalisme a L'Estel... Durant molts d'anys portà la secció d'entrevistes del suplement de cultura del diari Última Hora i de la revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall.

En els anys vuitanta és cofundador i vicepresident de l'Ateneu Popular "Aurora Picornell". D'ençà començaments dels anys setanta ha publicat més de noranta llibres de narrativa, poesia, teatre,

Obres

No ficció

"Cultura i antifranquisme". Barcelona: Ed. de 1984, 1999

"No era això: Memòria política de la transició". Assaig. Lleida: El Jonc, 2001

”Temps i gent de sa Pobla “. Consell Insular de Mallorca - Ajuntament de sa Pobla, 2002

”Literatura mallorquina i compromís polític : homenatge a Josep M. Llompart”. Palma: Cort, 2003

”Les danses de la terra”. Palma: Govern Balear-Conselleria de Medi Ambient, 2005

"Cultura i transició a Mallorca". Palma: Roig i Montserrat, 2006

”Dos viatgers romàntics : George Sand i Frédéric Chopin”. Palma, 2006

"Sa Pobla i la història". Memòria històrica. De la col·lecció Uialfàs- Ajuntament de Sa Pobla (Gener 2008).

"Cinema del segle XX". Palma: El Tall, 2010

Els altres comunistes i la transició. Lleonard Muntaner Editor, 2014.

Repressió i cultura durant el franquisme. Lleonard Muntaner Editor, 2014

Llibre de viatges. El Tall Editorial, Palma 2021 Fets i personatges (El Tall Editorial, Palma, 2022)

Narrativa

”A preu fet”. Palma: Turmeda, 1973

”La guerra just acaba de començar”. Palma: Turmeda, 1974; Tigre de Paper Edicions, 2012

”Històries per a no anar mai a l'escola”. Barcelona: Laia, 1984 [juvenil]

”Paisatges de sorra”. Gandia: Ajuntament, 1987

”Notícies d'enlloc”. Palma: Ifebal, 1987

”Necrològiques”. València: Ajuntament, 1989

”Crònica de la pesta”. Llibres del Segle, 1993

”Vida d'artista”. Llibres del Segle, 1995

”Històries del desencís”. Palma: Moll, 1995

”Corfú”. Palma: Cort, 1999

”Un tango de Gardel en el gramòfon”. València: 7 i mig, 2001

”Estat d'excepció”. Lleida: Pagès, 2001

”Un viatge imaginari i altres narracions”. Palma: Fundació Sa Nostra, 2007

Visions literàries de sa Pobla. Llorenç Gelaber Editor, 2018.

Una història amagada (Lleonard Muntaner Editor, 2019)

Parets de foc (El Tall Editorial, 2020).

Camins literàris (Ona Mediterrània) Palma, 2022

Novel·la

”Estiu de foc”. Barcelona: Columna, 1997

”L'amagatall”. Palma: Caixa de Balears, 1999

”Núria i la glòria dels vençuts”. Lleida: Pagès, 2000

”La Ciutat del Sol”. Palma: Òmnium Cultural, 2000

”La novel·la”. Eivissa: Res Publica, 2002

”Corambé : el dietari de George Sand”. Lleida: Pagès, 2004

”El darrer hivern de Chopin i George Sand”. Barcelona: Proa, 2004

”Defalliment : memòries de Miquel Costa i Llobera”. Pollença: El Gall, 2005

”Damunt l'altura : el poeta il·luminat”. Lleida: Pagès, 2006

”La conspiració”. Castelló de la Plana: Antinea, 2007

”París 1793”. Palma: El Tall, 2008

”Els crepuscles més pàl·lids”. Palma: Lleonard Muntaner, 2009

Una Arcàdia feliç. Lleonard Muntaner Editor, 2010.

Gardènies en la nit. El Tall Editorial, 2011.

Caterina Tarongí. Lleonard Muntaner Editor, 2013)

Temps de matera. Lleonard Muntaner Editor, 2015).

Allò que el vent no s´endugué. El Tall Editorial, 2017)

Joc d´escacs (Llibres del Segle, 2018).

Un hivern a Lluc. El Tall Editorial, 2019)

El vicari d´Albopàs. Ajuntament de sa Pobla, 2020.

”Foc i fum”. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1983

”Les Plèiades”. Andorra la Vella: Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra, 1991

”El cicle dels insectes”. Palma: Moll, 1992

”Els poemes de l'horabaixa”. Andorra la Vella: Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra, 1994

”Punt final”. Palma: Moll, 1995

”L'obscura ànsia del cor”. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1996

”Planisferi de mars i distàncies”. Barcelona: Columna, 1996 ”Revolta”. Palma: Moll, 2000

”Record de Praga”. Palma: Capaltard, 2000

”Llibre de pregàries”. Barcelona: Editorial Andorra, 2000

”Un violí en el crepuscle”. Barcelona: Viena, 2000

”Perifèries”. Alacant: Aguaclara, 2001

”Rituals”. Eivissa: Res Publica, 2001

”Cercle clos”. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2003

”Temps moderns : homenatge al cinema”. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003

”Antologia (1972-2002)”. Palma: Caixa de Balears, 2003

”Lletra de batalla”. Alzira: Bromera, 2004

”Calendaris de sal. Barcelona”: Viena, 2006

”Les ciutats imaginades”. Valls: Cossetània, 2006

”El cant de la Sibil·la”. València: Brosquil, 2006

El mecanisme del temps. Calambur Editorial, Madrid 2007.

”Naufragis lents”. Palma: El Tall, 2008

”Espai secrets”. Palma: Can Sifre, 2009

Dies irae (La Lucerna, 2019)

Textos autobiogràfics

”L'antifranquisme a Mallorca (1950-1970)”. Palma: Lleonard Muntaner, 1994

”Breviari contra els servils : dietari d'un escriptor en temps de la barbàrie”. Palma: Calima, 2002

”Novel·la, poesia i teatre - Memòries 1968-2008”. Palma: El Tall, 2009

Teatre

”Autòpsia a la matinada”. Palma: Ajuntament, 19 76

”Homenatge Rosselló-Pòrcel”. Alacant: Diputació, 1985

”El cadàver”. Lleida: Pagès, 1998, estrenat per la Companyia Taula Rodona al Teatre Principal de Palma

”Acte únic”. Palma: Universitat de les Illes Balears - Consell Insular de Mallorca, 2000

”Els anys del desig més ardent”. Palma: Universitat de les Illes Balears - Consell Insular de Mallorca, 2004

”Carrer de Blanquerna”. Palma: Can Sifre, 2006

L'autor és ben conscient que aquell món d'il·lusions i sensacions, l'ample univers de la joventut, ha desaparegut, esmicolat per l'embranzida de les estacions. Però el record és una forma de servar el més preuat per al poeta: la primera besada, el batec del cor quan travessaves per primera volta la frontera, els sentiments que poblaven de somnis i juraments per acomplir quan eres davant el mur dels afusellats..." (Miquel López Crespí)

Les ciutats imaginades

Mallorca 2006. El mestratge intel·ligent de Josep M. Llompart fa temps que desaparegué d'aquestes contrades. Un personal gens subtil i sovint d'un provat sectarisme prova de substituir-lo. Malauradament aquell home, la seva manera d'entendre la necessària construcció dels nostres fonaments culturals, no ha trobat substitut. És un petit exemple del que enyoram, dels buits que sentim dins nostre, de la nostàlgia que a vegades plana damunt el nostre esperit. No és estrany que pugnem amb totes les nostres forces per a deixar constància dels instants de plenitud que hem viscut en l'adolescència i joventut. Si abans ho hem fet en escrits en forma d'assaig o de memòries, també hem volgut conrear la forma poètica, la més apropiada per a deixar constància de la nostàlgia, els sentiments més profunds. Quina força evocadora la del verb ben trobat, la de la metàfora ben cisellada, la del vers amb les paraules justes i mesurades per a parlar de l'amor, de la vida que va passant, el paisatge, la lluita dels homes, l'esperança en un món més just i solidari! Això és el que ens seduïa i ens sedueix en el moment de posar-nos a la tasca de recuperar les efímeres, però sòlides emocions del passat.

A mesura que els anys han anat avançant, i pens que ho podem constatar en cada un dels poemes que formen Les ciutats imaginades, s'han fet més reals i presents els moments d'intensa felicitat o de dolor que hem viscut. Nostàlgia per un món que s'esvaneix juntament amb nosaltres. Seguretat que potser no quedarà res de les il·lusions que alletaren els anys d'empenta, de feina i de revolta de padrins i pares, si no en deixam constància. Així d'injust i d'inclement és el temps amb els nostres instants evanescents de gaudi i esperança. En el primer poema, en els tres versos inicials que obren el poemari, en un poema titulat "Roma", ja es veu ben clarament quina és la intenció de l'autor i com s'evidencia de bon principi aquest desig ferotge de recuperar els instants feliços. Hores que mai més no tornaran per molt que ho provem amb el nostre dèbil exèrcit de metàfores, de treballades paraules i recerques nocturnes pels diccionaris i els més fondos replecs de la memòria. Presència d'un llunyà i oblidat amor juvenil pels carrers empedrats de Roma, primeres besades al costat de les runes del Panteó mentre un grapat d'al·lots que surten d'escola, encuriosits, ens volten ballant i fent-nos jutipiris. El poema comença així: "Marxar vora teu novament, / sentint dins les venes com bateguen / altíssims reductes de tendresa inexplorada. / Palpar, / amb gest molt lent, / les pedres antigues del Panteó, / venerables. /".

La intenció de l'autor s'especifica igualment en el poema "La neu del Taiget al sol ixent", quan llegim: "S'ha fet de nit. / Fer arqueologia amb els records? / ¿Provar de retrobar les emocions del moment, / les cisellades paraules que pronunciàrem, / cada un dels gests / que s'atansaven apassionadament al voltant dels nostres cossos?". Més que "fer arqueologia amb els records", l'afirmació del segon vers del poema, el que el poeta pretén, sabent com s'esmuny la vida a cada moment que passa, és anar a la recerca de les emocions autèntiques, les "cisellades paraules que pronunciàrem" i, sobretot, tenir ben presents en la memòria "cada un dels gests que s'atansaven apassionadament al voltant dels nostres cossos".

L'autor és ben conscient que aquell món d'il·lusions i sensacions, l'ample univers de la joventut, ha desaparegut, esmicolat per l'embranzida de les estacions. Però el record és una forma de servar el més preuat per al poeta: la primera besada, el batec del cor quan travessaves per primera volta la frontera, els sentiments que poblaven de somnis i juraments per acomplir quan eres davant el mur dels afusellats...

En els poemaris dels quals hem parlat en altres alticles, concretament en El cant de la sibil·la, Calendaris de sal. Temps moderns: homenatge al cinema i en aquest darrer, Les ciutats imaginades, hi ha, com ja he indicat en altres articles, una preocupació especial per defugir qualsevol mena de construcció poètica hermètica o recargolada. Ben al contrari, la feina final de redacció de cada una d'aquestes obres anava enfocada a treballar la paraula i la utilització de la metàfora en una línia de simplificació que obrís el vers a la comprensió més diàfana. Tenc amics del ram de la ploma que fan un treball tot al contrari del que jo he fet a Les ciutats imaginades, per exemple,. Treballen els primers materials simples i comprensibles de les inicials redaccions fins a complicar-ho el més possible amb ajut de gramàtiques, manuals de versificació, diccionaris de la llengua... A vegades pot sortir un "bon producte", no ho negaré, i fins i tot pot arribar a ser comprensible per al lector normal que ha comprat el llibre. Altres vegades, una supèrflua complicació verbal dificulta la comprensió i envolta els poemes d'una pedanteria i falsa autosuficiència que denota l'artificiositat del treball realitzat per l'autor. Moltes paraules; res de contingut. Simple buidor formal.

Es tractava de deixar constància, fragmentària, incompleta com ho és la mateixa vida, d'experiències, viatges, fets contrets, realitats i subjectivitats que tenien una estreta relació amb les ciutats que havia visitat l'autor en èpoques remotes o feia poc i, també, amb les esperances del millor d'una generació, aquella que, a finals dels anys seixanta i començaments del setanta, se sent atreta per les idees de llibertat i justícia social que planaven arreu en la lluita contra la dictadura. Tanmateix, Les ciutats imaginades s'ha anat bastint enmig d'una barreja d'emocions que de forma inconscient traspuen la desesperada marxa de l'home a la recerca d'una antiga i imaginària felicitat per totes les geografies que hem conegut. És evident que l'autor sap a la perfecció que res no trobarà en els decorats que l'envolten a no ser que el seu interior sigui ric en experiències, principis i coneixences. Però davant la fugidesa del temps que s'escola com l'aigua entre els dits sovint retornen, amb ritme furiós, provant d'aturar el riu de sang que brolla de les venes dessagnant el poeta, els homes dempeus, els records més estimats, les accions de la humanitat sencera quan s'aixecava des dels fondals de la misèria, l'oblit i l'esclavatge dient, Prou!

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)