Miquel López Crespí - Memòria històrica

Bauzá mana

Joan Riera | 04/02/2011 |

L'adéu de Jaume Font s'ha produït per dos motius: el sentiment de solitud que l'ofegava dins el PP i la constatació que José Ramón Bauzá i els que l'envolten manen de bon de veres dins el PP. Els desastres que ha viscut aquesta formació en el postmatisme han duit una conseqüència insalvable: la direcció estatal ha dipositat tota la seva confiança en José Ramón Bauzá i aquest, assessorat pel carrer de Génova, ha marcat una línia de renovació de dalt a baix de la formació, que no és només de persones, sinó també d'un fort contingut ideològic. L'antic centrisme regionalista implantat per Cañellss és mort. Agafa el poder una nova fornada de populars disposats, si guanyen, a donar un gir radical als 28 anys d'autogovern que hem viscut fins ara. Font no té lloc ni personal ni polític dins aquest projecte.

Segur que molts d'altres militants del PP tant de la Part Forana com de Palma estan pensant ara el mateix. És més que possible que Font torni als orígens i que comenci a florir una nova convergència poblera. És possble també que trobi seguidors a molts d'altres indrets. El problema és que falta molt poc per a les pròximes eleccions autonòmiques. Bauzá pensa que el tsunami conservador que bufa a hores d'ara de Gata a Finisterre també el beneficiarà a ell. Creu que tindrà majoria absoluta per maig i això li donarà marge suficient per controlar la situació dels brots regionalistes aferrats a la llengua, la cultura i l'estil de vida propi dels mallorquins. El marratxiner s'ho juga tot a una carta: si venç podrà reconduir la situació,però si perd el PP li pot fugir de les mans. Font és un polític que ha sabut obrir ponts per tot allà on ha anat. Té simpaties a moltes bandes. El problema per a ell, en aquests moments, és que molts dels seus simpatitzants volen, per sobre de tot, un canvi polític a Balears.

Diari de Balears (dBalears)

Sa Pobla, Jaume Font i la cultura a Mallorca

Per Miquel López Crespí, escriptor

Quan un grup d'artistes (pintors, músics, escriptors) decidírem entrar en contacte amb l'Ajuntament de sa Pobla i, més concretament, amb el seu batle Jaume Font, de seguida, sense reticències ni cap embull, entengué la nostra proposta. Ramon Molina, el director del Museu d'Art Contemporani, també donà suport a aquesta mostra d'art d'avantguarda de les Illes que unificaria poesia, música i pintura. Cal dir que Jaume Font es capficà de seguida dins la idea que li exposàvem: enllestir un experiment únic dins l'art a Mallorca. És evident que tothom està acostumat a veure, a contemplar, a "consumir" (que dirien els situacionistes dels anys seixanta) art per "separat". La gent va a una exposició de quadres, a un concert musical, o compra un llibre de poemes. Els artistes, de tots els camps sense excepció, treballen cada un pel seu compte. No s'unifiquen experiències artístiques; no es treballa en conjunt. Nosaltres (Esperança Mestre, el grup musical Al-Mayurqa, l'escriptor que signa aquest escrit) volíem fer un experiment nou. Rompre barreres, intercanviar experiències de creació; experimentar, en definitiva, una altra manera de fer art a les Illes. Abans -i particularment- havia provat d'interessar determinats responsables culturals (molt d'"esquerres" ells, però sense gens ni mica de sensibilitat envers l'art d'avantguarda, disposats -no en mancaria més! a donar milions a qualsevol conjunt andalús o a qualsevol intellectual de moda a la península o a París, però ni una pesseta per a cap provatura d'empenta que sortís de Mallorca). Per què parlàrem amb Jaume Font en lloc de tornar anar a veure qualsevol "progre" d'anar per casa, d'aquests que "fan cultura" perquè cobren bons sous a finals de mes però no han viscut l'art per un forat? El coneixia de fa temps, en Jaume Font. Malgrat les nostres evidents i prou conegudes diferències polítiques (ell cap del PP de Mallorca, jo nacionalista d'esquerres de tota la vida), sabia del seu tarannà obert, intelligent en qüestions artístiques; i, el que era més essencial: com a pobler de rel sabia situar davant de totes les coses, abans que la ideologia, l'amistat: sa Pobla i l'art per damunt de tot. I, com explicava una mica més amunt, de seguida que li exposàrem la qüestió s'oferí en tot el que necessitàssim per part de l'Ajuntament. I encara ens digué que ell i l'Ajuntament de sa Pobla es sentirien molt honorats de poder ajudar en la realització d'aquest experiment únic a Mallorca i, pel que intuïa i endevinava, d'alçada vertaderament internacional. Així ens ho va fer saber. Dit i fet, constat el suport de Jaume Font i de l'Ajuntament de sa Pobla envers l'art mallorquí d'avantguarda (tan en pintura com en poesia i música), Esperança Mestre, tots els components del grup musical Al-Mayurqa i jo mateix ens posàrem a treballar de ferm.

Talment com Jaume Font i Ramon Molina havien previst, aquesta important provatura d'art mallorquí d'avantguarda obtingué un èxit rotund i sense discussió. Tota la premsa de les Illes, mitjans de comunicació (ràdio i televisió) se'n feren ressò.

(Un article de novembre de 1999)