Administrar

Grosske i la corrupció: "O cessaments o ruptura del pacte signat el juny del 2007. I punt". (Blog Eberhard Grosske)

pobler | 21 Març, 2009 12:22 | facebook.com

Per tant, si Xicu Tarrés, Miquel Nadal, Antoni Pascual, Dolça Mulet, Flaquer o Aguiar entren en aquesta situació - en la situació en què va entrar en Tomeu Vicens o en que estan, per exemple, aquests dos funcionaris del Consell afectats pel cas "peatge" - o hi haurà dimissions, o cessaments o ruptura del pacte signat el juny del 2007. I punt. (Blog Eberhard Grosske)


...quan - per delictes de corrupció política - un jutge - en el marc de la instrucció (sense esperar sentència) inculpi un membre d'un govern progressista per la comissió d'aquests delictes, aquesta persona ha de dimitir i, si no, se l'ha de cessar. I si no dimiteix i no se la cessa, Esquerra Unida es desvincularà dels compromisos adquirits amb la signatura del pacte de govern. Així de clar i així de senzill. (Blog Eberhard Grosske)


IMPUTATS I ESQUERRA MELANCOLICA


No citaré noms per no fer sang però he de dir que m'irrita profundament aquesta cara de mal de panxa i aquesta melanconia que, davant l'allau d'imputats a les files de la majoria de progrés, invaeix a l'esquerra en el poder. M'irrita aquest missatge desmoralitzat i desmoralitzant dels qui "voldrien fer" o "voldrien que passàs" però que, òbviament, no s'atreveixen a fer res positiu respecte al tema.

En temes de corrupció no es contemporitza, no s'avalua l'oportunitat ni la conjuntura: es tenen uns criteris, s'apliquen i punt.

El que defineix una actitud ètica en política no és demanar més o manco dimissions (el PP n'està tip de demanar-ne... dels altres): el que defineix una actitud ètica és tenir una mateixa vara de mesurar tant si es tracta de casos propis o de casos aliens, tant si es tracta de socis o d'adversaris: aquesta és l'actitud que tranquil.litza a la població i que li dóna la sensació de trobar-se davant gent seriosa.

Així que res de "què punyetes feim a un govern amb imputats" (tu sabràs, xato) ni "si fossin del meu partit ja haurien dimitit, però com que són coaligats"... ni res de substituir les decisions per pronòstics: "estic segur que tard o d'hora dimitiran"...

A un post anterior he reproduit el criteri d'Esquerra Unida sobre aquesta qüestió: quan - per delictes de corrupció política - un jutge - en el marc de la instrucció (sense esperar sentència) inculpi un membre d'un govern progressista per la comissió d'aquests delictes, aquesta persona ha de dimitir i,  si no, se l'ha de cessar. I  si no dimiteix i no se la cessa, Esquerra Unida es desvincularà dels compromisos adquirits amb la signatura del pacte de govern. Així de clar i així de senzill. 

Per tant, si Xicu Tarrés, Miquel Nadal, Antoni Pascual, Dolça Mulet, Flaquer o Aguiar entren en aquesta situació - en la situació en què va entrar en Tomeu Vicens o en que estan, per exemple, aquests dos funcionaris del Consell afectats pel cas "peatge" - o hi haurà dimissions, o cessaments o ruptura del pacte signat el juny del 2007. I punt

http://grosske.balearweb.net/post/67445 Blog Grosske


Més recursos per a la Fiscalia Anticorrupció! Els corruptes i destructors de les Illes a la presó!


Ja és hora que les autoritats competents, especialment la Fiscalia Anticorrupció, no aturi en la seva imprescindible tasca de salut pública. Ningú no ignora que els desastres fets per encimentadors i especuladors són localitzables en qualsevol moment, i per això els organismes competents en la repressió d’aquesta mena de delictes no han de baixar la guàrdia en cap moment. Malgrat la destrucció de documents esdevenguda a Andratx i, imaginam en altres municipis, a conseqüència d´unes intencionades filtracions, el cert és que tants d’anys de llicències il·legals, d’informes tècnics falsos, deixen molts rastres. No hi ha màquina destructora de documents que doni l’abast a destruir tanta paperassa! (Miquel López Crespí)


Tot l’entramat polític i empresarial d’aquestes darreres dècades està basat en aquesta fórmula senzilla que permet destrossar pobles, paisatges, cultures mil·lenàries sense que fins ara mateix, exceptuant algunes actuacions concretes de la Fiscalia, hi hagi una resposta adequada per part de la societat civil i les institucions democràtiques. (Miquel López Crespí)


Les lliçons d’Andratx (un article de desembre de 2006)


Els successos d’Andratx, les detencions d´Hidalgo i Gibert, les possibles actuacions de la Fiscalia de Balears en altres ajuntaments de les Illes, les contradiccions del Govern, l’estat opinió creat dins la nostra societat aquestes darreres setmanes, ens haurien de fer reflexionar seriosament sobre el que ha significat i significa basar l’economia en la construcció.

Des de fa molts d’anys, els grups conservacionistes, els més diversos partits de les Illes, tota persona amb una mica de seny, han opinat sobre el suïcidi que, a llarg termini, significava no diversificar la nostra economia i jugar solament la carta de la construcció i el turisme. Els fets d’Andratx i d’altres municipis tornen a demostrar que la construcció ha esdevengut un dels motors fonamentals de l’economia de les Illes, per no dir la maquinària que ho mou tot. Al costat d’alguns professionals honests ha sortit tot un exèrcit de pocavergonyes que, sense pensar en Mallorca ni en els minvats recursos naturals que tenim, pensant solament a fer diners fàcilment, s’han botat totes les lleis aprofitant certes ambigüitats existents. Aquesta mescla d´incultura, menyspreu del territori, manca d’estimació per Mallorca, salvatgisme desenfrenat per fer-se rics en pocs anys, ha contribuït a bastir les actuals destrosses en el paisatge, en la propietat comuna de tots els mallorquins i mallorquines, destrosses que, pensam, poden ser ja irreversibles.

Hem viscut aquests darrers vint anys a recer de l’especulació més pura i dura. Un sistema especulatiu amb el qual un exèrcit de presumptes delinqüents s’ha fet ric destruint tot el que tenia a l’abast: el pla i la muntanya, les platges, els racons més amagats de les Illes... A tota aquesta tropa que forma l’entramat de la corrupció els importa molt poc encimentar àrees d'interès especial, valls i muntanyes. Tanmateix, i ja ho sabem a la perfecció perquè ho diuen i ho expliquen sense cap mena de vergonya, si s’arribàs a donar el cas, diuen que quan Mallorca ja no sigui útil per a treure els beneficis que han obtingut amb la seva destrucció, “amb els capitals ja obtinguts invertirem –ja hem invertit!- en altres zones del món encara verges!”. Mallorca, i de rebot les Illes, són solament un tros de terra vàlid per a extreure plusvàlues que, indubtablement, són emprades per a fer malbé altres indrets del món.

El que s’esdevé a Mallorca no és gaire diferent del que s’esdevé a bona part de la resta del nostre país (pensau en el País Valencià), i en general de l’estat espanyol, a molts pobles i ciutats de les diverses nacionalitats. És la priorització d´un model d’enriquiment ràpid i senzill basat en el totxo i la requalificació de sòls rústics per a passar-los a edificables. Tot l’entramat polític i empresarial d’aquestes darreres dècades està basat en aquesta fórmula senzilla que permet destrossar pobles, paisatges, cultures mil·lenàries sense que fins ara mateix, exceptuant algunes actuacions concretes de la Fiscalia, hi hagi una resposta adequada per part de la societat civil i les institucions democràtiques.

Pensam que ja és hora que les autoritats competents, especialment la Fiscalia Anticorrupció, no aturi en la seva imprescindible tasca de salut pública. Ningú no ignora que els desastres fets per encimentadors i especuladors són localitzables en qualsevol moment, i per això els organismes competents en la repressió d’aquesta mena de delictes no han de baixar la guàrdia en cap moment. Malgrat la destrucció de documents esdevenguda a Andratx i, imaginam en altres municipis, a conseqüència d´unes intencionades filtracions, el cert és que tants d’anys de llicències il·legals, d’informes tècnics falsos, deixen molts rastres. No hi ha màquina destructora de documents que doni l’abast a destruir tanta paperassa! La prova són les capses plenes de documentació que s’han trobat a Marbella, a Andratx, les que es poden trobar a molts municipis encara. Els ciutadans de les Illes haurien de saber que en aquests moments no es tracta solament de fer caure tot el pes de la llei sobre quatre pocavergonyes que han cobrat munió de comissions espúries. Aquest és solament un dels aspectes de la corrupció actual. Del que es tracta és de fer-nos conscients que el model econòmic basat solament en el motor de la construcció no és el més adient per a bastir la societat del futur. Cal fer funcionar la llei contra els especuladors i destructors del paisatge, però alhora s’han de crear les bases per a una economia més diversificada, una economia que camini igualment damunt les rodes d´una adequada reindistrialutzació i de suport actiu a l’agricultura de les Illes. Hem d’anar cap a un model de creixement sostingut i sostenible, un model en el qual comportaments presumptament delictius siguin l’excepció, mai la regla generalitzada.

Miquel López Crespí

Destruint el paisatge, el nostre patrimoni cultural, s’estén, victoriosa, la cultura de la ignorància i, mentre les màquines excavadores obrin els fonaments de munió d’edificis sense cap valor artístic, també es va bastint una Mallorca sense història. (Miquel López Crespí)


El PP i la destrucció de Palma (un article d’abril de 2007)



En d’altres articles hem parlat de l’especulació urbanística, de la destrucció de recursos i territori per part d’encimentadors sense escrúpols, alguns dels quals, cas d’Eugenio Hidalgo, per exemple, ja a anat a la presó i és en procés d´investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció. Però l’especulació, la utilització fraudulenta de lleis plenes d’ambigüitat, no solament s’estén per la costa i l’interior de Mallorca: Palma tampoc no se salva de la destrucció d´un patrimoni cultural importantíssim. Alguns arquitectes i constructors són sovint respectuosos en determinades tasques de restauració d'edificis antics, i la feina que fan és digna i útil per a la societat. Al costat d’aquestes actuacions professionals, fetes després d´un acurat estudi de les possibilitats de l’edifici a reformar, ens trobam amb un atac en tota regla per part dels especuladors contra munió d’edificis singulars. Sembla com si a ningú no li importàs servar una part considerable de la nostra història. Moltes vegades, no hi ha dubte, els edificis que ensorren les excavadores no tenen gaire valor històric; però als especuladors, com és evident, només els importa el preu del metre quadrat del terreny a construir, el que valdrà cada pis o garatge que posaran en venda una vegada finida la demolició i bastida la nova finca.

Recentment, i ho podem comprovar a cada dia que passa si param una mica d’esment en el tipus d’edificis que ensorren les grues, el salvatgisme en la destrucció del patrimoni cultural i artístic de Palma pren una força inusitada. Ho havia vist en barriades en les quals he viscut. Parl de Santa Catalina, de Son Serra i la Vileta, de Son Rapinya, del carrer de Blanquerna i la barriada de Santa Pagesa... La febre especulativa amenaça a no deixar cap edifici del primer terç del segle XX dempeus. Els edificis més sol·licitats pels especuladors són les plantes baixes o habitatges d´un pis o dos i que tenguin possibilitats de construir-hi cinc o sis plantes. Les cases, algunes d´incalculable valor històric, destruïdes pels especuladors són, sobretot, a les construïdes entre els anys deu i trenta del segle passat. No fa gaire dies les grues ensorraren una meravella de l’any vint just al costat de cada meva. L’edifici ensorrat no era cap joia modernista o racionalista, d’aquestes que, en cas de ser ensorrades, poden provocar manifestacions o cartes als diaris. Segurament no era una casa catalogada com a edifici d’especial protecció. Però per a qui signa aquest article, amb la seva destrucció es feia malbé una part important de la història de Mallorca de començaments del segle XX. La casa, com tantes altres, era en perfecte estat de conservació i com en moltes edificacions d’aquella època hom hi podia admirar el treball dels picapedrers amb el marès, dels ferrers amb el ferro forjat de balconades, dels fusters en les portes, bigues i arrambadors de nord, dels vidriers amb el vidre esmerilat, els vidres de coloraines per a les portes de nord de les cambres. No em parlem de les rajoles mallorquines, quasi noves després de més de vuitanta anys de fregadís de passes. Com vos explicava una mica més amunt, el cas d’esbucament d’aquesta casa, ben igual que els centenars que han estat esfondrades en aquests darrers anys, posa en evidència com, quasi sense adonar-nos, desapareixen alguns dels fonaments d’identitat cultural més dignes d’apreciar i tenir en compte per qualsevol poble culte.

Mentre veia com, implacables, les màquines dels especuladors ensorraven la nostra història, em demanava què saben del nostre poble els Hidalgos que aquests dies ha portat a la presó la Fiscalia Anticorrupció i tots els Hidalgos que encara romanen en llibertat, amb Ferraris al garatge i quadres d’alta cotització, el valor cultural dels quals desconeixen, penjats en els lavabos dels seus xalets de nou-rics. Aquesta casa esbucada al carrer de Blanquerna, com moltes que he vist desaparèixer a Santa Catalina, a Son Serra i la Vileta, a totes les barriades de Palma, portava, a les seves parets i portes, en el ferro forjat, en el vidre curosament treballat, el record dels oficis d‘una Mallorca que mor a ritme accelerat. Imagín que deu ser cosa no solament de l’especulació urbanística, sinó també de la postmodernitat. L’amnèsia decretada en temps de la transició també té altres equivalents en la creació, per part del poder, de tota una sèrie d’especialistes intel·lectuals graduats en la professió de la mistificació històrica. Destruint el paisatge, el nostre patrimoni cultural, s’estén, victoriosa, la cultura de la ignorància i, mentre les màquines excavadores obrin els fonaments de munió d’edificis sense cap valor artístic, també es va bastint una Mallorca sense història.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat) ) Articles de l’escriptor Miquel López Crespí

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (12) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. La vergonya del nostre Parlament

    La vergonya del nostre Parlament

    Biel Barceló - Portaveu del Bloc per Mallorca i secretari general

    L’espectacle que està oferint el Parlament de les Illes Balears és realment lamentable. El PP té tres diputats imputats en diferents causes judicials per corrupció. Josep Juan Cardona, exconseller de Comerç, Indústria i Energia, està imputat pel cas CDEIB, en el qual ha quedat provat que subordinats seus cobraven comissions il·legals. Ara s’està dirimint si ell n’estava assabentat (i si, fins i tot, també ell en cobrava) o no. Catalina Soler, exbatlessa de Felanitx, està imputada pel cas Cavallistes, acusada de falsedat en documents públics per col·laborar amb un batle del PP a legalitzar una construcció il·legal. I Jaume Font, també exconseller del Govern Matas, està imputat pel cas Pla Territorial de Mallorca, sobre presumptes “pelotazos” urbanístics.

    Per la seva banda, el diputat Bartomeu Vicens, suspès temporalment (que no expulsat) de militància per UM, està imputat per delictes de corrupció en el cas Son Oms (cobrament de comissions il·legals en el procés de gestació i explotació d’un polígon industrial a Palma). La fiscalia anticorrupció demana presó cautelar per ell, però pel fet de ser diputat (i, per tant, aforat), el Tribunal Superior de Justícia ha hagut d’assumir el cas. Com que Vicens no vol deixar l’escó per pura estratègia personal (de defensa), ara el Govern haurà de governar en minoria.

    El darrer capítol és el cas del president del Consell d’Eivissa i diputat del PSIB-PSOE, Xicu Tarrés, que haurà de declarar en qualitat d’imputat pel cas Eivissa Centre, que investiga el suposat pagament de comissions il·legals per part d’una constructora a alguns càrrecs polítics, sobretot del PSIB, però també del PP. Cal dir que el cas de Tarrés no és el mateix que els anteriors (perquè encara no està acusat formalment de res, i només se l’ha citat a declarar). Però no deixa de ser evident que la imatge que transmet el Parlament a la ciutadania és pèssima.

    Amb cada cas de corrupció (presumpta o comprovada) la desconfiança de la ciutadania cap a la classe política de les Illes augmenta, i està arribant a quotes perilloses de desafecció. Sent com som el portaveu de l’únic grup parlamentari que no està immers en processos judicials, la ciutadania pot tenir la seguretat de que no ens tremolarà el pols per demanar responsabilitats a qualsevol polític implicat amb indicis fefaents en algun cas de corrupció, sigui del partit que sigui.

    Bloc de Biel Barceló

    Bloc de Biel Barceló | 21/03/2009, 12:31
  2. Oiats d’aquesta política

    Oiats d’aquesta política
     Guillem Frontera

    Quin valor simbòlic estam disposats a atorgar al fet que Miquel Nadal i Biel Barceló tancassin el seu acord a Madrid? Fa gràcia, perquè la iniquitat compresa en el decret estava cantada, però no tancada, i els dos conjurats, per signar l’innoble acord, s’hagueren de fer lluny del país que contribuïen a destrossar. Mentre, sobrevolant tota l’operació, amb cara de bon al·lot i maneres conciliadores, el molt honorable Francesc Antich oficiava de bisbe i beneïa la nova calamitat –una més, ja hi té la mà trencada.
    Bé, i les explicacions a les persones –prou bé saben els tres que som moltes– que ens sentim agredides i humiliades per aquesta nova deslleialtat? On són aquestes explicacions?
    Si m’apurau, a UM ni tan sols n’hi demanaríem, perquè si l’ala decent del partit no ha dit res fins ara, és que està disposada a callar fins a la mort. I, en tot cas, les explicacions les hauríem demanades tan sols a uns quants militants que creuen en unes quantes coses i saben per què hi creuen –o hi creien, ja veus.
    Al PSOE d’Antich faria riure demanar-li alguna explicació sobre l’ominosa alquímia de fer legal allò que no ho és. No en donen, d’explicacions, no els agrada. No volen que els ciutadans coneguem les raons per les quals fan segons quines coses. Es giren d’esquena i se’n van amb la burla ja marcada en tot el seu rostre inamidable. Idea per un concurs: trobar els qualificatius que defineixen millor el molt honorable Francesc Antich: no per la seva persona, sinó pels seus fets.
    I el Bloc? Si l’ala decent d’UM ha tengut un comportament covard, deplorable; i si Antich és Antich; què diríem del Bloc, que reuneix nacionalistes d’esquerra, allò que queda d’Esquerra Unida i allò que sobreviu d’Els Verds? Sí, ja se sap: és fàcil criticar des de fora, primer. No fer concessions implica abandonar el govern, segon. Si abandonam el govern, una de dues: a l’entregam a mans del PP o deixam les mans lliures a PSOE i UM perquè encara puguin fer més desastres, tercer. I quart: cal destruir la idea que som uns partits amb vocació d’oposició, els marginals de la política. Encara n’hi ha més, de raons. Que s’aguantin més o menys, és una altra cosa. Per ventura, deixar el govern d’Antich (amb Miquel Nadal) en minoria i resoldre les coses en el Parlament seria una opció més digna: si és que a hores d’ara es tan fàcil com això restaurar la dignitat d’aquesta mena d’UTE política que és el Bloc.
    Als qui es pensaven que la maledicció que pesa sobre el país té a veure amb les seves marcades propensions conservadores, la vergonyosa experiència d’aquest dit segon govern de progrés els proposa un altre tema especialment molest: no tenim unes forces polítiques capacitades per variar la tendència general. La seva anèmia ideològica i la seva inhabilitat política són aclaparadores. No val argumentar que guanyaren les darreres eleccions. Les darreres eleccions no les guanyaren les formacions que ara governen: les guanyaren els moviments ciutadans, que ara estan oiats d’aquesta política.

    DBalears (1-II-09)

    dBalears | 21/03/2009, 12:37
  3. UM NO RESPECTA NI LES LLEIS QUE APROVA NI LES INSTITUCIONS A LES QUE PERTANY

    UM NO RESPECTA NI LES LLEIS QUE APROVA NI LES INSTITUCIONS A LES QUE PERTANY

    L'esmena al Decret Nadal presentat avui per UM per tal d'autoritzar des del Parlament el Camp de Golf de Son Baco, indueix a incomplir la normativa i tramitació legal d'aquests projectes, i significa una traició als acords del pacte de governabilitat i per tant al seu compromís amb la ciutadania.
    ------------------------------------------------------------------------------------------

    UM NO RESPECTA NI LLEIS NI ACORDS: NI SENY NI PARAULA

    L'esmena al Decret Nadat que avui ha presentat UM al Parlament és un clar despropòsit i manca de compromís i responsabilitat per part d'Unió Mallorquina vers els acords del pacte de govern. Amb aquesta esmena, UM incompleix el compromís del pacte de no fer nous camps de golf amb oferta complementària, recollit a la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, a la que aquest partit va donar suport. Aquesta Llei fixa, en el seu capítol II, unes determinacions aplicables als camps de golf, com a conseqüència de la derogació íntegra de la Llei 12/1988, de 17 de novembre.

    Aquest projecte de camp de Golf incompleix de forma flagrant el que es fixa en el capítol II, article 8, punt 4 de l'esmentada llei, que diu:

    Les instal·lacions de camp de golf en cap cas no poden contemplar usos residencials, tret dels estrictament indispensables per al personal encarregat del seu manteniment o vigilància, ni en cap cas usos d’allotjament turístic en qualsevol de les modalitats previstes a la legislació reguladora.

    EL DECRET NADAL: LA VERGONA DE L'URBANISME A LA CARTA

    Per altra banda, l'esmena proposada per UM indueix a l'incompliment de la normativa urbanística vigent - i per fer-ho utilitza la via parlamentària a través del decret-llei fet adhoc pel sector turístic, un decret-llei contra el que el GOB ja ha manifestat la seva radical oposició i que no és més que una proposta per permetre l'urbanisme a la carta. L'esmena que ara presenta UM per permetre Son Baco via Decret-llei, no és més que una demostració de l'esperit i ànim que ha guiat la redacció d'aquesta proposta legislativa.

    Recordem a més que, recentment el Consell ha estimat el recurs del GOB contra la declaració d'interès general del camp de golf de Son Baco, precisament perquè aquest projecte, incompleix les pròpies Normes Subsidiàries de Campos, a part d'altres preceptes urbanístics (incompliment de les DOT, del PTM) i altres vinculats a l'impacte ambiental i paisatgístic d'aquest projecte de camp de golf amb oferta complementària. En aquest sentit volem posar de manifest que es tracta d'un projecte il·legal respecte la normativa vigent i al qual es vol donar llum verda per via parlamentària, botant-se la necessitat de la preceptiva declaració d'interès general i evitant la tramitació ambiental del projecte. En ambdos casos UM desacredita les institucions de les que forma part i especialment, al Consell de Mallorca, institució que durant molts d'anys ha estat governada per aquest partit i que ara, per la seva conveniència i no sabem ben bé responent a quins interessos, UM desautoritza amb aquesta barbaritat.
    Web GOB

    GOB | 21/03/2009, 12:50
  4. La fiscalia anticorrupció encercla Unió Mallorquina

    La fiscalia anticorrupció encercla Unió Mallorquina

    Llorenç Buades Castell .

    La fiscalia ha interposat una querella per presumptes delictes relacionats amb la corrupció de funcionaris públics contra Antoni Pascual (UM), vicepresident del Consell de Mallorca, i responsable de l'àrea de Carreteres des de 1999 fins ara que, en qualitat de conseller d'Obres Públiques disposa d’un pressupost de 82 milions d'euros. També, Gonzalo Aguiar, director insular de Carreteres del Consell de Mallorca en la legislatura actual i passada, ha estat detingut per la Policia Judicial en relació amb la “Operació Peatge”. El màxim responsable de la carretera de Manacor presumptament hauria fet reformes a una casa a Ariany en sòl rústic i a càrrec de l'erari públic.

    D'altra banda, de la denúncia d'un empresari amb terrenys expropiats per l’obra executada per UTE Desdoblament C-715, s’ha actuat contra una suposada trama de corrupció relacionada amb la reforma de la carretera de Palma a Manacor, que amb un cost de 140 milions d'euros, va ser impulsada per l'anterior Consell de Mallorca, governat per UM amb el suport del PP. Després de set registres en seus d'empreses, s’han detingut vuit persones. Entre els arrestats destaca l’enginyer Francisco Orejudo, alt càrrec del Consell Insular de Mallorca. També va ser arrestat un altre funcionari, Gabriel Mestre, que suposadament hauria folrat les parets de la seva casa amb pedres col·locades per picapedrers de l'autovia. Les imputacions es fan per suborn, prevaricació, falsedat documental i malversació de cabals públics.

    Altres càrrecs vinculats a UM han estat imputats en altres casos, com Dolça Mulet (UM), en el cas d'Ajudes a ONG , fins que el jutge, amic personal de l’acusada, l'arxivà, o el diputat Bartomeu Vicens pel cas Son Oms, que malgrat la suspensió de militància manté en vigor el pacte. Un altre membre del Consell, Miquel Àngel Flaquer, és imputat pel cas Can Domenge.

    Ja hi ha qui demana l’auditoria de l'ajuntament d'Ariany del que Pascual va ser batle i en relació al seu patrimoni, perquè sense tenir un patrimoni previ important s'ha enriquit i és soci o administrador al menys de mitja dotzena de societats mercantils. Entre aquestes, té una estació de servei amb una ordre de demolició del Tribunal Suprem per trobar-se en zona verda, que mai no ha arribat a cocretar-se.

    PP i UM sospiten que les actuacions de la fiscalia es deuen a la posició favorable al Golf de Son Baco (Campos) dels sectors d’UM dirigits per Miquel Nadal, imputat en el cas Son Domenge, i per Antoni Pascual, que tendria el suport del PP. Però no és casual el consens polític perquè no es demanin dimissions ni eleccions anticipades. ERC només ha demanat la dimissió d’Aguiar. Ni el PSOE ni el Bloc volen trencar la relació de forces. La resposta és a Galícia.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 21/03/2009, 12:52
  5. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

    Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
    L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
    Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
    Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
    Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
    La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


    Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
    Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
    Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
    I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 21/03/2009, 12:54
  6. Els sous dels polítics durant l'any 2008

    Els sous dels polítics durant l'any 2008

    El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

    La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

    La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

    Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

    El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

    Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

    Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

    Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

    Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

    La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

    El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 21/03/2009, 12:57
  7. El PSOE en mans d'UM

    Armengol admet que manté Aguiar perquè així ho vol UM

    Li han demanat un “temps de reflexió”. Ella esperarà, però si es demostra res serà “contundent” amb ell i Pascual. Reconeix que la situació és “greu” i que si fossin del PSOE tindria més marge de maniobra
    Quim Torres | 20/03/2009 | Vistes: 78
    ValoracióCurrently rated 0 star(s) on 5 Rate it 1 stars Rate it 2 stars Rate it 3 stars Rate it 4 stars Rate it 5 starsLa presidenta del Consell, la socialista Francina Armengol, manté en el seu càrrec el director insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar, perquè depèn d’UM. Aguiar, militant d’UM, fou detingut i posat en llibertat amb càrrecs dimecres en el marc de l’operació Peatge, que investiga suposats desviaments de doblers públics que s’havien de destinar al desdoblament de la carretera de Manacor, feta pel Consell en temps de Maria Antònia Munar (UM). Després de l’Assemblea de batles, Armengol reconegué ahir que els seus socis d’UM, el partit d’Aguiar, li han demanat un "temps de reflexió" i "abans de prendre cap decisió dràstica val la pena esperar" el "temps oportú". Amb tot això, reconegué que "la situació és greu perquè no ens agrada en absolut tenir un càrrec del Consell imputat".

    UM ha deixat clar a Armengol que ha de mantenir Aguiar i esperar esdeveniments. El mateix val per al vicepresident i conseller insular d’Obres Públiques, Antoni Pascual, també imputat en el cas. Ella ha acceptat. A més, ahir deixà clar que si es demostra que s’ha fet un mal ús dels doblers públics i s’han fet coses il·legals, serà "contundent des del primer moment" i no esperarà una sentència per prendre’n la decisió. La socialista, que quan era a l’oposició es caracteritzà per la contundència a l’hora de demanar dimissions, reconegué que si l’imputat fos del seu partit ella tindria més marge de maniobra i admeté també que "quan tens responsabilitats de govern" s’ha de "ser responsable i esperar a prendre les decisions en el moment que s’hagin de prendre". Fins i tot arribà a dir que "en aquests moments el principal problema dels ciutadans és la greu situació econòmica".

    Armengol defensà que no és el mateix "imputat" que "culpable" i afirmà que altres consellers han anat a declarar com a imputats i usà el circumloqui "convidat a ser interrogat" per no haver de dir que Aguiar fou detingut. A la vegada, advertí que ha de prevaler la presumpció d’innocència i confessà que Pascual li contà que Aguiar "negà qualsevol implicació en la desviació de fons públics i en totes les qüestions que li plantejaren a l’interrogatori".

    El Bloc, convençut que dimitirà

    El portaveu del Bloc i secretari general del PSM, Biel Barceló, es mostrà ahir convençut que el director insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar (UM), presentarà la seva dimissió "en les pròximes hores". Barceló considerà que després de ser detingut i alliberat amb càrrecs es demostra de manera "clara" que hi ha "indicis delictius" i, per això, apuntà que haurà de presentar la dimissió. Així, vaticinà que el mateix Aguiar dimitirà "sense que ningú li ho hagi de demanar" per tal "d’alliberar-se de la pressió que suposa" per al Consell i el Pacte estar en llibertat amb càrrecs. Segons el nacionalista, "una situació així no es pot aguantar durant mesos".

    Nadal també

    Barceló també confia que el president d’UM i conseller de Turisme, Miquel Nadal, dimiteixi si existeixen indicis delictius després de la seva declaració el proper 30 d’abril com a imputat en el cas Can Domenge. En canvi, el conseller d’Economia, Carles Manera, afirmà ahir que la situació al Govern després de la imputació del conseller de Turisme, Miquel Nadal, no és "insòlita" perquè l’anterior titular de Treball, Margarita Nájera, també hi estava i l’Executiu "va poder treballar".

    dBalears | 21/03/2009, 13:01
  8. No es pot governar amb els corruptes.

    No es pot governar amb els corruptes. Aquest no és el camí i vos passarà factura, perquè al final per a la gent, tots els polítics són iguals si es tolera la corrupció.

    Joana,

    dBalears | 21/03/2009, 13:02
  9. UM i l’anècdota

    UM i l’anècdota

    Fou a la penúltima reunió de l’Executiva d’Unió Mallorquina quan es produí una dura disputa entre Miquel Nadal i el sector més nacionalista del partit. El motiu és anecdòtic, quasi sense importància, però no descartin que sigui just una excusa. En realitat, sembla que hi ha enfrontades dues concepcions diferents de partit i de pais. Unió Mallorquina celebrà el passat mes de juny les primeres jornades de debat a l’hotel Melià Palas Atenea amb la participació, entre altres, de l’ex president del Govern Cristòfol Soler, l’ex conseller d’Economia Alexandre Forcades, el periodista Vicenç Villatoro… Enguany, estava previst inicialment que acudís l’ex president de la Generalitat Jordi Pujol. Nadal, emperò, proposà que un dels ponents fos Álvaro Midelmann, director general d’Air Berlín per Espanya i Portugal, que s’ha distingit pels seus durs atacs a la nostra llengua. Em diuen que n’hi hagué un que quan va escoltar la proposta de Nadal canvià de color i no dubtà en dir-ne quatre de fresques. Ho considera, entre altres coses, una ofensa. Però això és just una anècdota. La batalla interna ha quedat ara ajornada per la imputació de Miquel Nadal pel cas Can Domenge.

    Blog Pep Verger | 21/03/2009, 13:04
  10. No m'agrada gens la política que dur a terme el PSM i el BLOC però encara m'agrada menys la política que dur a terme Entesa

    No m'agrada gens la política que dur a terme el PSM i el BLOC però encara m'agrada menys la política que dur a terme Entesa.

    Ells fóren amb la seva política els que propiciaren el principi del desconcert del PSM, militants d'Entesa fan feina com a càrrecs polítics a sou d'UM i del PSOE mantenint el carnet d'Entesa. Diuen que els d'Esquerra Unida són espanyols, i jo em deman si no ho són la major part d'UM i El psoE. Dins Esquerra Unida i Els Verds hi ha persones que són tan nacionalistes com ho puguin ser militants del PSM, Esquerra o Maulets.
    Repetesc per si no ha quedat clar. NO m'agrada la política del PSM i del BLOC (PSM-EU-Verds-ERC) però molt menys la dels impresentables d'UM, PSOE i Entesa.
    Cal una refundació del nacionalisme. Això està més que clar. Cal un lideratge potent i clar (que a hores d'ara no hi és i el que és pitjor, no el veig).
    Potser la creació d'un nou partit que aglutinàs PSM, Entesa, ERC, partits independents locals, la part nacionalista d'EU-VErds i fins i tot gent provienent de l'Esquerra Independentista seria una solució. també no hem d'oblidar que molta gent treballa en el camp del nacionalisme cultural i que podria donar el pas a la política. Tot plegat és un panorama difícil però alguna cosa haurem de fer. Tot sembla indicar que ens encaminam cap al desastre electoral i cal tenir visió d'ESTAT oer una punyatera vegada i aparcar baralles, personalismes i beneitures i posar-nos a treballar de ferm no per la independència, sinó per la nostra pròpia supervivència, què ja és molt!

    HISTÒRIC GUERRILLER

    dBalears | 21/03/2009, 13:08
  11. Després de la desfeta del PSM fusionant-se amb comunistes que depenen de Madrid UM començava a agradar a certs sectors nacionalistes illencs

    Després de la desfeta del PSM fusionant-se amb comunistes que depenen de Madrid UM començava a agradar a certs sectors nacionalistes illencs.

    Però realment és aquest partit el que em de tenir per representació els nacionalistes? La seva política es basa sols amb obtenir poder i càrrecs mitjançant especulacions urbanístiques, (no són gens diferents del PP, lo únic és que el PP mostra més un nacionalisme espanyol per obtenir vots castellanoparlants). Ha agafat mai cap estelada UM? Defensa l'autodeterminació de les Illes almenys? Jo l'únic que veig és "mafia mallorquina" que ho valora tot amb euros. UM no m'agrada gens i després d'aquests darrers esdeveniments que impliquen en Nadal i altres membres del Consell de Mallorca controlats per UM la legislatura passada embrutats per la corrupció em provoca ràbia i fàstic. PP-UM han convertit la política illenca en una república bananera. PSOE i BLOC demostren ser totalment ineptes i dèbils......Em queda mirar d'aprop els moviments d'Entesa, que té un missatge i voluntat d'Unitat. Però per una possible Unitat cal reciclar UM de mafiosos i el PSM dels cumbaias multicultis. Seguiré d'aprop Entesa.

    Berenguer

    dBalears | 21/03/2009, 13:10
  12. Els polítics que callen i pacten amb els corruptes, també són de la mateixa condició que els corruptes

    Els polítics que callen i pacten amb els corruptes, també són de la mateixa condició que els corruptes.

    GA

    dBalears | 21/03/2009, 13:11
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS