pobler | 20 Març, 2009 19:37 |
EL GOB DEMANA LA SUSPENSIÓ DE LA TRAMITACIÓ DEL PLA DE CARRETERES
Almenys, fins que es resolguin les imputacions del conseller d'obres públiques i el director insular de carreteres del Consell de Mallorca.
Les propostes de l'actual Pla Director Sectorial de Carreteres, en exposició pública, són la continuïtat d'un model i gestió de carreteres, ara sota sospita.
El GOB demana la paralització cautelar de la tramitació del Pla Directori Sectorial de Carreteres, com a mínim fins que es resolguin les imputaciones del Conseller d'Obres Pública, Antoni Pasqual, i el Director Insular de Carreteres, Gonzalo Aguiar, pel cas "Peatge". Es tracta de no donar continuïtat a una planificació pressumptament marcada per les directrius dels interessos particulars.
El GOB ja ha manifestat en diversos ocasions, l'oposició a la modificació del Pla Director Sectorial de Carreteres actualment en exposició pública després de l'aprovació inicial al Ple del Consell de Mallorca, precisament perquè significa una continuïtat d'una planificació i model viari que ha destrossat el territori i que crèiem descartat amb l'arribada del pacte, especialment PSIB i Bloc al Consell de Mallorca. Ara, a més, la manera de fer política d'infrastructures viàries des del Consell de Mallorca, està sota sospites de corrupció per no respondre a altra cosa que no siguin els interessos privats. És per això que demanam la paralització cautelar de la tramitació del Pla Director Sectorial de Carreteres, impulsat des del Departament d'Obres Públiques del Consell, com a mínim fins que no es resolguin les imputacions dels seus principals responsables. Un cop això estigui aclarit, el Consell de Mallorca haurà de plantejar altra cop quin ha de ser l'ànim que impulsi la política de carreteres de la institució insular i estem convençuts que més carreteres no és la solució.
De fet, més enllà de les responsabilitats polítiques, els continguts de la revisió són de prou calat com per demanar-ne la retirada:
http://www.gobmallorca.com/comuni/com2009/090311.html
Web GOB
Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora. (Miquel López Crespí)
Salvem Mallorca! Contra el Segon Cinturó (un article d’octubre de 2007)

Quan els votants progressistes, les plataformes antiautovies o per salvar la Real; quan sindicats com la CGT, STEI o milers de persones independents, però amants de la terra, espesses la indignació i desencís que senten per la claudicació del Pacte davant els poders fàctics de les Illes per la qüestió de Son Espases, ho fan pensant en l´obscur futur que s´apropa. Son Espases, no ho oblidem, era el test per a constatar si realment es podria avançar en el camí de la preservació del territori i dels nostres minvats recursos naturals, o tot es reduïa a les mentides acostumades. El dirigent d´EU Eberhard Grosske ho diu amb unes altres paraules en el seu blog personal quan demana retirar el projecte de llei del sòl presentat per UM, i textualment afirma que “Son Espases és una empenta objectiva al Segon Cinturó”. Precisament aquesta és la qüestió, el nus del problema que visualitza la claudicació del Pacte fent l´hospital del PP. La indignació popular per la claudicació del PSOE davant els poders especulatius que tots coneixem fa témer el pitjor. Ja no és solament la retirada covarda de l´ecotaxa per a “quedar bé” davant la patronal hotelera. Tothom veu ben clarament, i l´apunt d´Eberhard Grosske ho concreta a la perfecció, que després de ses Fontanelles, Son Espases, el mal anomenat “Port Adriano”, hi vénen de seguida el Segon Cinturó, la Façana Marítima, l´ampliació del port de Palma fins a límits de bogeria inimaginables, el gasoducte... El gasoducte, que representa l´arribada d´energia per a un creixement il·limitat i insostenible: més dessaladores per quan manqui l´aigua, més forns per a cremar els residus que ens envaeixen arreu, més fàbriques d´electricitat per a donar resposta a una demanda sempre en augment, ja que el creixement descontrolat no atura.
Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora.
Si el govern del Pacte no va recuperant la credibilitat que ha perdut (molts sectors que donaren suport a les forces progressistes per a foragitar el PP de les institucions ara els diuen “traïdors” i “covards” sense cap mena de contemplació), el desencís anirà augmentant en detriment de l´enfortiment de la societat civil. A menys que els polítics del règim, siguin de dreta o de l´esquerra oficial, el que vulguin sigui precisament això: contribuir a desmobilitzar la societat civil a fi de poder fer la migdiada tranquils i satisfets, sense haver d´estar fiscalitzats pels votants, per les plataformes de lluita que dinamitzen i donen vida a la nostra societat. Per a aquells que s´han enriquit amb la gestió del règim posant-se al servei dels grups especulatius i encimentadors, les plataformes ciutadanes només serien un estri, un objecte que, com un plat o un tassó de plàstic, es llencen als fems una vegada que s´han emprat.
Per això mateix, perquè Son Espases era el test que permetria visualitzar si aquesta vegada el canvi promès era de veritat o una de les mentides a les quals ens tenen acostumats els vividors del romanço, molts sectors socials demanen coherència i dignitat, no solament al PSOE sinó també als socis de govern, és a dir, al Bloc. Hi ha sectors d´EU, la CGT, la Plataforma Salvem la Real, independents, ecologistes de totes les tendències, que demanen insistentment la sortida dels consellers del Bloc del govern PSOE-UM.
Ens demanam si el president Antich serà capaç de redreçar l´actual sotregada.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
UM NO RESPECTA NI LES LLEIS QUE APROVA NI LES INSTITUCIONS A LES QUE PERTANY
L'esmena al Decret Nadal presentat avui per UM per tal d'autoritzar des del Parlament el Camp de Golf de Son Baco, indueix a incomplir la normativa i tramitació legal d'aquests projectes, i significa una traició als acords del pacte de governabilitat i per tant al seu compromís amb la ciutadania.
------------------------------------------------------------------------------------------
UM NO RESPECTA NI LLEIS NI ACORDS: NI SENY NI PARAULA
L'esmena al Decret Nadat que avui ha presentat UM al Parlament és un clar despropòsit i manca de compromís i responsabilitat per part d'Unió Mallorquina vers els acords del pacte de govern. Amb aquesta esmena, UM incompleix el compromís del pacte de no fer nous camps de golf amb oferta complementària, recollit a la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, a la que aquest partit va donar suport. Aquesta Llei fixa, en el seu capítol II, unes determinacions aplicables als camps de golf, com a conseqüència de la derogació íntegra de la Llei 12/1988, de 17 de novembre.
Aquest projecte de camp de Golf incompleix de forma flagrant el que es fixa en el capítol II, article 8, punt 4 de l'esmentada llei, que diu:
Les instal·lacions de camp de golf en cap cas no poden contemplar usos residencials, tret dels estrictament indispensables per al personal encarregat del seu manteniment o vigilància, ni en cap cas usos d’allotjament turístic en qualsevol de les modalitats previstes a la legislació reguladora.
EL DECRET NADAL: LA VERGONA DE L'URBANISME A LA CARTA
Per altra banda, l'esmena proposada per UM indueix a l'incompliment de la normativa urbanística vigent - i per fer-ho utilitza la via parlamentària a través del decret-llei fet adhoc pel sector turístic, un decret-llei contra el que el GOB ja ha manifestat la seva radical oposició i que no és més que una proposta per permetre l'urbanisme a la carta. L'esmena que ara presenta UM per permetre Son Baco via Decret-llei, no és més que una demostració de l'esperit i ànim que ha guiat la redacció d'aquesta proposta legislativa.
Recordem a més que, recentment el Consell ha estimat el recurs del GOB contra la declaració d'interès general del camp de golf de Son Baco, precisament perquè aquest projecte, incompleix les pròpies Normes Subsidiàries de Campos, a part d'altres preceptes urbanístics (incompliment de les DOT, del PTM) i altres vinculats a l'impacte ambiental i paisatgístic d'aquest projecte de camp de golf amb oferta complementària. En aquest sentit volem posar de manifest que es tracta d'un projecte il·legal respecte la normativa vigent i al qual es vol donar llum verda per via parlamentària, botant-se la necessitat de la preceptiva declaració d'interès general i evitant la tramitació ambiental del projecte. En ambdos casos UM desacredita les institucions de les que forma part i especialment, al Consell de Mallorca, institució que durant molts d'anys ha estat governada per aquest partit i que ara, per la seva conveniència i no sabem ben bé responent a quins interessos, UM desautoritza amb aquesta barbaritat.
Web GOB
Acoso a la corrupción. ocho políticos DEL CONSELL, EL GOVERN Y EL PARLAMENT, ANTE LA JUSTICIA
Pandemia de imputados
Las tres principales instituciones de las islas tienen encausados por presuntos casos de corrupción
M. M. B. PALMA. Una pandemia de imputaciones judiciales asola las instituciones políticas de la Comunidad Autónoma. La enfermedad muestra su cara más visible en presuntas corrupciones de nombre variopinto: Peaje, Ibiza Centro, Can Domenge... Los afectados suelen contagiarse a causa de una intensa exposición a los proyectos urbanísticos o a los planes de carreteras, como ha sucedido esta semana en el Consell de Mallorca. Otra variante menos común de la infección se manifiesta en supuestas malversaciones de fondos públicos sin que intervengan patógenos urbanísticos; los casos Ayudas y Scala son los ejemplos más elocuentes.
La epidemia estalló hace un par de años con virulencia en torno al municipio de Andratx y su ex alcalde Eugenio Hidalgo. La situación ha derivado en pandemia cuando la contaminación ha saltado de los ayuntamientos al resto de instituciones políticas. El último colectivo que quedaba a salvo de la propagación, el Govern autonómico, ha sucumbido esta misma semana a través del conseller de Turismo y presidente de UM, Miquel Nadal, encausado por la venta del solar de Can Domenge.
Las tres principales instituciones -Parlament, Govern y Consell- acogen imputados en su seno. La investigación a todos ellos deriva de las decisiones que adoptaron en la pasada legislatura. Se podría decir que Francesc Antich y Francina Armengol sufren los síntomas incubados durante el pacto de gobernabilidad sellado por Matas (PP) y Munar (UM), salvo en el asunto de Eivissa, donde el proceso vírico se ha desatado en el seno socialista. A día de hoy, el único cuerpo exento de encausados se circunscribe al Bloc, una formación política con baja exposición a los departamentos con presupuestos millonarios o ligados al movimiento de tierras.
Los ocho políticos salpicados por la pandemia son: Miquel Nadal, Antoni Pascual, Miquel Àngel Flaquer, Dolça Mulet y Bartomeu Vicens, todos ellos de Unió Mallorquina; Josep Juan Cardona y Jaume Font, del Partido Popular; y el presidente del Consell de Eivissa, Xico Tarrés (PSOE). La consellera insular de Deportes y Promoción Sociocultural, Dolça Mulet, está pendiente de la vistilla que celebrará en mayo la Audiencia de Palma. Este tribunal decidirá sobre su implicación en el caso Ayudas, un presunto entramado de corrupción en torno a las subvenciones concedidas por el Consell a las asociaciones culturales y deportivas próximas a Unió Mallorquina. El magistrado Pedro Barceló ordenó el archivo parcial de este asunto y ahora será la Audiencia quien determine su reactivación.
La institución más aquejada es el Consell de Mallorca. Cada vez que se produzca un pleno, su presidenta, Francina Armengol, se sentará junto a su vicepresidente, Antoni Pascual, sobre quien pende una querella de la fiscalía anticorrupción por el desdoblamiento de la carretera de Palma a Manacor. Si gira su cabeza hacia la derecha se topará con la bancada del PP y su portavoz, Jaume Font, quien tuvo que declarar en mayo del año pasado sobre la inclusión de la finca de es Crevers, propiedad del promotor Mateu Sastre, en el Plan Territorial de Mallorca. Un vistazo hacia la izquierda y cruzará la mirada con Dolça Mulet y Miquel Ángel Flaquer, portavoz de UM en la institución insular que expuso a la magistrada de instrucción 12 su versión sobre el proceso de adjudicación de los terrenos de Can Domente. Hasta ahora, nadie ha encontrado un remedio para la pandemia de imputados. Por tanto, su expansión no es improbable.
Diario de Mallorca (21-III-09)
Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.
Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.
La vergonya del nostre Parlament
Biel Barceló - Portaveu del Bloc per Mallorca i secretari general
L’espectacle que està oferint el Parlament de les Illes Balears és realment lamentable. El PP té tres diputats imputats en diferents causes judicials per corrupció. Josep Juan Cardona, exconseller de Comerç, Indústria i Energia, està imputat pel cas CDEIB, en el qual ha quedat provat que subordinats seus cobraven comissions il·legals. Ara s’està dirimint si ell n’estava assabentat (i si, fins i tot, també ell en cobrava) o no. Catalina Soler, exbatlessa de Felanitx, està imputada pel cas Cavallistes, acusada de falsedat en documents públics per col·laborar amb un batle del PP a legalitzar una construcció il·legal. I Jaume Font, també exconseller del Govern Matas, està imputat pel cas Pla Territorial de Mallorca, sobre presumptes “pelotazos” urbanístics.
Per la seva banda, el diputat Bartomeu Vicens, suspès temporalment (que no expulsat) de militància per UM, està imputat per delictes de corrupció en el cas Son Oms (cobrament de comissions il·legals en el procés de gestació i explotació d’un polígon industrial a Palma). La fiscalia anticorrupció demana presó cautelar per ell, però pel fet de ser diputat (i, per tant, aforat), el Tribunal Superior de Justícia ha hagut d’assumir el cas. Com que Vicens no vol deixar l’escó per pura estratègia personal (de defensa), ara el Govern haurà de governar en minoria.
El darrer capítol és el cas del president del Consell d’Eivissa i diputat del PSIB-PSOE, Xicu Tarrés, que haurà de declarar en qualitat d’imputat pel cas Eivissa Centre, que investiga el suposat pagament de comissions il·legals per part d’una constructora a alguns càrrecs polítics, sobretot del PSIB, però també del PP. Cal dir que el cas de Tarrés no és el mateix que els anteriors (perquè encara no està acusat formalment de res, i només se l’ha citat a declarar). Però no deixa de ser evident que la imatge que transmet el Parlament a la ciutadania és pèssima.
Amb cada cas de corrupció (presumpta o comprovada) la desconfiança de la ciutadania cap a la classe política de les Illes augmenta, i està arribant a quotes perilloses de desafecció. Sent com som el portaveu de l’únic grup parlamentari que no està immers en processos judicials, la ciutadania pot tenir la seguretat de que no ens tremolarà el pols per demanar responsabilitats a qualsevol polític implicat amb indicis fefaents en algun cas de corrupció, sigui del partit que sigui.
Bloc de Biel Barceló