Miquel López Crespí - Memòria històrica

EL GEN CONTRA LA INTENCIÓ DEL GOVERN ANTICH D’ELIMINAR CONTROLS LEGALS I REQUISITS AMBIENTALS DELS PROJECTES URBANÍSTICS I TURÍSTICS A LES ILLES (05/12/2008) SUPOSARIA UNA INVOLUCIÓ EN MATÈRIA TURÍSTICA I URBANÍSTICA

És precisament en temps de crisi que es posa de manifest la valua dels governants. És en aquests moments quan s’ha de demostrar la capacitat d’innovar, de deixar de banda models obsolets, de buscar noves fórmules per a la diversificació econòmica i de ser conscients de les possibilitats i limitacions. Això és exactament el contrari del que fa l’actual Govern, que arriba a presentar com a solucions decrets al més pur estil Jaume Matas. (GEN-GOB Eivissa)

El GEN considera extremadament alarmant que, amb l’excusa de la crisi, es pretengui l’aprovació d’un decret que pretén eliminar restriccions urbanístiques i ambientals al sector turístic, fins al punt d’exonerar de paràmetres urbanístics i de la necessitat de llicències els projectes del sector o fins i tot preveure l’aprovació directe per part del Consell de Govern dels projectes “d’interès autonòmic”.

El més greu problema a que s’enfronta la comunitat autònoma Balear és precisament l’excés d’oferta turística, que s’hauria d’haver frenat fa dècades. La crisi actual del sector no és deguda a la manca de visitants, sinó a l’excés de places que s’oferten. Si el seu increment s’hagués aturat en el moment adequat ara no s’estaria parlant de crisi a les nostres illes. En canvi, el model de creixement constant i insostenible perdura avui dia, d’una manera o altre, a base d’oferta reglada o d’apartaments residencials. La resposta a això és, segons el Govern, eliminar els insuficients controls i restriccions, de caràcter urbanístic i ambiental existents a dia d’avui. Si els problemes estructurals de la nostra economia venen precisament de la incapacitat mostrada per aturar a temps el desenvolupisme, resulta difícil imaginar una recepta pitjor per a solucionar-los que donar-li encara més via lliure. És precisament en temps de crisi que es posa de manifest la valua dels governants. És en aquests moments quan s’ha de demostrar la capacitat d’innovar, de deixar de banda models obsolets, de buscar noves fórmules per a la diversificació econòmica i de ser conscients de les possibilitats i limitacions. Això és exactament el contrari del que fa l’actual Govern, que arriba a presentar com a solucions decrets al més pur estil Jaume Matas. Tan és així, que sembla una norma més feta “a mida” d’algun projecte promogut pel Sr Nadal, Conseller de Turisme del Govern. En definitiva, es tracta d’un nou i perillós exercici d’irresponsabilitat de la que tan sovint fan gala els governants balears, siguin del color que siguin.

Resulta extremadament alarmant que un projecte de decret d’aquestes característiques arribi ni tan sols a fer-se públic, sense cap pudor per part dels seus promotors. Els gestors de les institucions han de ser conscients que la situació de precarietat en que es troba la nostra economia és, sobretot, responsabilitat seva i no semblen disposats a rectificar. A més, les mesures proposades pel Sr Nadal poden tenir greus efectes col·laterals que no s’han calibrat. La proposició normativa, que es pretén estigui vigent durant dos anys, pot suposar que amb l’afany d’aprofitar aquest període de la “llei de la selva”, molts empresaris assumeixin deutes que difícilment podran amortitzar en un mercat turístic que tendeix a estabilitzar-se clarament a la baixa i que, amb l’excés d’oferta existent, difícilment podrà veure mai una “recuperació” real. Així, el remei pot ser pitjor que la malaltia. Les propostes de reconvertir o esponjar, però de veritat, oferta turística són, a dia d’avui les úniques lògiques, unides a una política que promogui la diversificació econòmica. Però és ara, amb propostes de decret com el que prepara l’executiu balear, quan es posa de manifest la manca d’idees, la incapacitat de gestió i d’innovació dels dirigents polítics a Balears. El fet que amb unes arques públiques saquejades per l’anterior executiu, es continuïn malbaratant el recursos públics amb més asfalt i macroprojectes, en comptes de en iniciatives de diversificació econòmica, dóna una idea de la manca de projecte i de visió de futur que mostra la nostra classe política, completament ancorada en el passat i en uns models econòmics suïcides i obsolets.

GEN- GOB Eivissa

Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials... (Macià Blázquez)

El faraó Francesc Antich

Per MACIÀ BLÁZQUEZ, President interinsular del GOB

Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.

D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria. El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".

El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.

Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

Diario de Mallorca (10-VII-08)