pobler | 08 Desembre, 2008 08:34 |
...el govern de centre-esquerra ha anunciat un decret-llei per, entre d’altres coses, permetre que alguns hotelers puguin saltar-se la normativa urbanística vigent i fer obres o instal·lar nou serveis, vulnerant aquells paràmetres urbanístics o turístics que impedeixen fer-les. (Miquel Àngel March)
Urbanisme a la carta, de bell nou
Una de les coses més criticades de l’anterior govern va ser la seva reitarada obsessió en fer urbanisme a la carta, és a dir excepcions a la norma general per afavorir uns promotors, uns municipis o un determinat sector.
Se varen fer famoses les excepcions a les DOT, com el del camp de polo de Campos. Les excepcions d’Eivissa i Formentera en el camp urbanístic i en la protecció d’espais naturals foren constants i escandaloses. La Llei d’acompanyament dels pressuposts era la figura habitual per permetre fer aquest urbanisme a la carta, que tan afeccionat era el PP.
Semblava que això havia passat ja a la història, quan veim que el govern de centre-esquerra ha anunciat un decret-llei per, entre d’altres coses, permetre que alguns hotelers puguin saltar-se la normativa urbanística vigent i fer obres o instal·lar nou serveis, vulnerant aquells paràmetres urbanístics o turístics que impedeixen fer-les.
Dit d’una altra manera, ens saltam la Llei General Turística, els Plans Generals i les Normes Subsidiàries municipals, el POOT, …. a fi que els hotels puguin fer allò que la llei no els permet fer.
Suposam que demà els industrials, els pagesos o els comerciants reclamaran el mateix del nou govern. No hem d’aprofitar la crisi per fer normes com aquestes que suposen un precedent perillós i sobretot una entrada a les excepcions que tan de mal han fet al nostre pais i a la classe politica.
Blog Miquel Àngel March
Recordem que Carbonero volia construir més de quatre-cents habitatges de protecció oficial, sense cap mena de consideració per l’impacte que produirien en una població saturada de cotxes, amb problemes d'infraestructures sanitàries i d’ensenyament. On treu cap voler augmentar de cop la població d´un dels nostres pobles en prop del vint per cent? Follia i desbarats d´un mal planificador, un personatge, el conseller d’Habitatge, especialitzat a cometre errors que sempre van en prejudici dels interessos populars i, de retop dels de les forces progressistes. (Miquel López Crespí)
Jaume Carbonero: la massificació de Mallorca. Els errors dels conseller d’Habitatge del Govern de les Illes
Amb una mica de retard m’he assabentat que Guillem Ginard, el batle d´UM de Campos, ha pugnat de valent per preservar el poble de l’encimentament i la massificació programada pel conseller d’Habitatge Jaume Carbonero.
Recordem que Carbonero volia construir més de quatre-cents habitatges de protecció oficial, sense cap mena de consideració per l’impacte que produirien en una població saturada de cotxes, amb problemes d'infraestructures sanitàries i d’ensenyament. On treu cap voler augmentar de cop la població d´un dels nostres pobles en prop del vint per cent? Follia i desbarats d´un mal planificador, un personatge, el conseller d’Habitatge, especialitzat a cometre errors que sempre van en prejudici dels interessos populars i, de retop dels de les forces progressistes. Ben igual que a l’anterior Pacte de Progrés, quan cessà de forma autoritària i sense cap mena de consideració l’eficient funcionària de l'IBAVI Margalida Lliteres, una injustícia que perjudicà força gent del poble i que comportà la pèrdua de centenars de vots progressistes, cosa que contribuí, volgués o no el conseller, al retorn de la dreta al poder.
En relació a la preservació de Campos, a la protecció dels nostres minvats recursos i territori amenaçats per les propostes de Jaume Carbonero, ja he escrit alguns articles. La victòria del poble de Campos, la lloable lluita de Guillem Ginard contra aquestes barbaritats constructives, també és una mica meva. I cal deixar-ho ben escrit damunt els papers. El meu ha estat un petit granet d’arena en aquest combat constant en defensa del que és evident: que no podem continuar més amb el model de pseudodesenvolupament salvatge heretat del franquisme. Ja n’hi ha prou de ciment, de destrucció de sòl rústic, de fer feina per als promotors, com molt be denuncià el GOB en el seu moment! Com va explicar l’organització ecologista per boca de Margalida Ramis, la llei Carbonero, “que havia de servir per facilitar habitatges de protecció oficial a un preu digne, ha derivat en una llei per atendre els interessos dels constructors i promotors”. Ningú no pot ser més clar. Les mentides de Jaume Carbonero no són més que això: mentides que a ningú no enganyen. El conseller ha perdut tanta credibilitat en tots aquests anys de pèssima gestió que quan diu que es preocupa pels interessos de les classes menys afavorides, tothom fa la gran riallada. La gent amb més prestigi de les Illes quant a la lluita conservacionista, el GOB, ja ho va dir en el seu comunicat de 30 d'abril. El Bloc sempre ha insistit que no es pot continuar destruint sòl rústic. Macià Blázquez ha suggerit nombroses alternatives a les ànsies constructores de Jaume Carbonero. Qui més qui manco ja sap que, pel camí iniciat pel franquisme i continuat pels actuals encimentadors, anam a una absurda massificació, a convertir-nos en un nou Hong Kong, saturat i inhabitable. És aquesta la Mallorca, les Illes que volem deixar als nostres fills?
El problema és que si Campos s’ha salvat dels desastres orquestrats per Jaume Carbonero, ara no sabem què es pot esdevenir a Manacor, que és l’indret substitutori que ha trobat el conseller per a bastir els seus quatre-cents habitatges de protecció oficial.
La dirigent d´ALM-UM i actual consellera de Medi Ambient, Catalina Julve, ja ha donat a conèixer el seu desacord amb el fet que Manacor hagi d’assumir el que Campos ha rebutjat.. Catalina Julve ha declarat als mitjans de comunicació que portar endavant la construcció de quatre-cents habitatges de protecció oficial de la manera com es planteja és “absurd i inassumible” i suposa “degradar un barri residencial a l’entrada de la ciutat, que ja comença a estar saturada”. La consellera insular de Medi Ambient ha afirmat que demanarà a UM i al seu president Miquel Nadal que s’estudiï a fons proposta tan desencertada.
Jaume Carbonero mai no escolta la veu d’organitzacions ecologistes com el GOB, d’assenyats lluitadors per la preservació dels nostres minvats recursos i territori com Macià Blázquez.
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
Salvem Mallorca!
Aina Calafat, la Plataforma Salvem la Real, Esquerra Unida i el PSM, capdavanters de la lluita en aquells temps. El PSOE també s’apuntava a les mogudes contra el “negoci” de Son Espases... Però d’aquella lluita valenta... què en queda, a no ser l’esperit valent i decidit d’Aina Calafat, la CGT, Maulets, els militants d´Urxella que donen suport a les reivindicacions de la Plataforma Salvem la Real? (Miquel López Crespí)
Jaume Carbonero i Vicente Grande: la destrucció de sòl rústic a les Illes
Quan, cap a primer de maig d’enguany, la portaveu del GOB Margalida Ramis anunciava als mitjans de comunicació l’oposició del grup ecologista a la llei d’habitatge de Jaume Carbonero encara no sabíem la relació entre els projectes desenvolupistes del conseller i el promotor Vicenç Grande. Aleshores el GOB ja va posar el dit a la nafra amb el seu comunicat de 30 d'abril, un comunicat que podeu trobar al web dels ecologistes i que comença amb les frases: “El GOB demana que es resolgui l’accés a l’habitatge amb el que hi ha construït. No cal construir més! El GOB qüestiona el vertader objectiu de la llei Carbonero”. Tot ben clar i escrit amb lletres grosses. Però encara no relacionàvem la famosa construcció d´habitatge en sòl rústic (una llei ben absurda que va haver de ser aturada i reformada a iniciativa del Bloc, UM, Eivissa pel Canvi, el PP i finalment pel mateix PSOE) amb els negocis de construcció i promoció immobiliària de Grande.
En la roda de premsa de denúncia de la llei Carbonero, Margalida Ramis lamentava davant els mitjans de comunicació que la llei “que havia de servir per facilitar habitatges de protecció oficial a un preu digne hagi derivat en una llei per atendre els interessos dels constructors i promotors”.
El GOB, que en aquells moments no donava cap nom en concret, sí que ens obria els ulls quant a demagògia barata i les mentides del conseller d’habitatge. Margalida Ramis va ser prou clara en la seva compareixença davant la premsa de les Illes, i deia a qui la volgués escoltar que el rerefons de la llei Carbonero, l’objectiu final de la construcció en sòl rústic, no era facilitar habitatges a un preu digne als sectors menys afavorits de la societat, sinó l’excusa per aconseguir que els promotors continuassin creixent i desenvolupant al màxim el sector de la construcció en un moment de recessió econòmica. Vet aquí la mentida de Carbonero: provar d’enganyar la gent dient que fas una política pels més desvalguts quan, en realitat, treballes per afavorir els promotors.
Macià Blázquez, el president de l’organització ecologista, talment com també ho havia fet el Bloc, apuntava una munió de solucions alternatives al desenvolupisme de Jaume Carbonero. Per a no convertir les Illes en nous Hong Kong sense cap ni peus se suggerien idees quant a treure al mercat de lloguer els habitatges buits, incentivant els propietaris, avançant en la rehabilitació i, abans de destruir el sòl rústic, fer tot el possible per esgotar el sòl urbà i urbanitzable actual.
Però és ara, amb la suspensió de pagaments de Vicenç Grande, quan els mitjans de comunicació comencen a relacionar la famosa llei d’habitatge de Carbonero amb els interessos de construcció del mateix Grande. Com explicava un conegut articulista mallorquí, la fallida de Grande amenaça greument les possibilitats de portar a la pràctica la realització dels famosos 5.000 habitatges que volia construir el Govern.
Dels interessos especulatius de molts constructors illencs se n’havia parlat molt en temps de la lluita per salvar la Real, per aturar les maniobres especulatives de Son Espases. Aina Calafat, la Plataforma Salvem la Real, Esquerra Unida i el PSM, capdavanters de la lluita en aquells temps. El PSOE també s’apuntava a les mogudes contra el “negoci” de Son Espases... Però d’aquella lluita valenta... què en queda, a no ser l’esperit valent i decidit d’Aina Calafat, la CGT, Maulets, els militants d´Urxella que donen suport a les reivindicacions de la Plataforma Salvem la Real?
La relació entre els plans de Jaume Carbonero quant a la destrucció de sòl rústic i els interessos de Grande, l’afavoriment dels interessos dels promotors que deia el GOB, ja són de domini públic i evidencien novament les acostumades mentides de professionals del romanço com el conseller d’habitatge, un personatge que ens volia fer creure que el preocupava la situació de les classes socials menys afavorides. Quin cinisme i quina mentida tot plegat!
Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (1-VII-08)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura
Considera preocupant el fet que els nous governants perdin la possibilitat d'aprofitar la situació actual de crisi per revisar el model territorial, econòmic i social, desmarcar-se de les polítiques de les lesgislatures anteriors i apostar vertaderament per la sostenibilitat.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Des del GOB presentam avui un informe en el que revisam la situació actual de les polítiques que de manera directa o indirecta afecten el territori: les polítiques que marquen les directrius sobre el territori, les accions referides a espais naturals, i l'enfocament de les grans infrastructures, algunes d'elles vinculades a les polítiques de gestió dels recursos naturals.
En aquest sentit revisam quins han estat els principals aspectes desenvolupats en l'àmbit de la protecció d'indrets amenaçats, alhora que qüestionam la intervenció del Govern en l'àmbit de la crisi de la construcció i la continuïtat per part del Consell de Mallorca amb el model territorial del Pla Territorial de Mallorca aprovat per PP-UM (que inclou les polèmiques àrees de reconversió territorial), criticam la continuïtat de la línia marcada pel partit popular pel que fa a la protecció d'espais naturals, i la continuïtat també de les polítiques sectorials de gestió dels recursos naturals i d'algunes de les infrastructures més impactants que ja foren plantejades en l'època Mates i que el Govern ni qüestiona, ni revisa, senzillament assumeix.
Els principals aspectes tractats a l'informe:
POLÍTIQUES TERRITORIALS
- Més creixement urbanístic AMB DOBLERS PÚBLICS
- Modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca: EL MANTENIMENT DE LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL.
- La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s’entén
ESPAIS NATURALS
- Protecció dels espais naturals ES SEGUEIX LA LÍNIA MARCADA PEL PARTIT POPULAR
- Son Bosc DE PARC NATURAL A CAMP DE GOLF
TRANSPORTS
- Nou conveni de carreteres: 2ON CINTURÓ
- Ampliació del Port de Palma MÉS CREIXEMENT, MÉS INSOSTENIBILITAT I LA PRIVATITZACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS DEL PORT
- Ampliació de l'Aeroport
ALTRES INFRASTRUCTURES
- Polígons industrials a cada racó SENSE REGULAR ENCARA
- Més pedreres al Pla de Mallorca UN SECTOR QUE “FA POR” AL NOU GOVERN?
- Més Infrastructures energètiques I PARCS FOTOVOLTAICS EN SOL RÚSTIC
- Infrastructures hidràuliques. DESSALADORES: EL FUTUR DE L'AIGUA PLANTEJAT
- Residus CONTINUÏTAT DE L'APOSTA PER LA INCINERACIÓ
Conclusions
Des del GOB consideram que la situació actual de crisi hauria d'obligar a replantejar el camí que estem disposats a córrer, ara, i més enllà dels tres anys d'aquesta legislatura.
Des del GOB ens preocupen els indicis que ens duen a pensar que, de moment, no s'han revisat les arrels de fons per tal d'establir una nova manera de fer en les polítiques territorials ni en aquelles sectorials que en podrien esdevenir límits naturals i racionals, i que molt sovint han estat criticats pels partits que ara ocupen els càrrecs de govern.
En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat.
Podeu consultar l'informe complet a: www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008
Web GOB (16-VII-08)
El faraó Francesc Antich
MACIÀ BLÁZQUEZ (*)
Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.
La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...
El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.
(*) President interinsular del GOB
Diario de Mallorca (10-VII-08)
Greenpeace assenyala set punts negres de destrucció del litoral balear
AGÈNCIES
Greenpeace assenyala set “punts negres” a les Illes Balears dins del seu informe sobre la destrucció dels litorals a Espanya “Destrucció a Toda Costa 2008”. És la vuitena edició i ha estat presentada avui per l'ONG. Aquest informe analitza els cent casos del país que revesteixen major gravetat, en relació amb el nombre de quilòmetres de costa de cada una de les comunitats i ciutats autònomes.
Amb 1.428 quilòmetres de costa, les Illes Balears acumulen el 12 per cent de l'oferta total d'amarratges per a vaixells de la Mediterrània, una “insostenible massificació del litoral”, assegura l'organització en el comunicat. Segons Greenpeace, en els últims quatre anys, Balears ha viscut una pressió turístico-urbanística sense indicis de remissió a mitjà termini, molt agressiva en el seu fràgil territori.
Dels set punts negres de les Balears, sis s'ubiquen a Mallorca: la possible trama de corrupció urbanística entorn del Pla Territorial de Mallorca (PTM), el projecte del camp de golf de Son Bosc (Muro), l'ampliació de Port Adriano (Calvià), el cable elèctric que arribarà a Santa Ponça, la contaminació “severa” present a la Badia de Palma, i el projecte d'enfonsament d'una fragata militar en Calvia.
A Eivissa, els ecologistes esmenten un punt negre, derivat de la contaminació de l'aigua per l'ampliació de la infraestructura i per l'enfonsament del vaixell Senyor Pedro.
A l'informe es destaca la possible trama de corrupció entorn del PTM, per mitjà del qual s'haurien requalificat terrenys sense valor urbanístic a Pollença, Campos, Llucmajor i Marratxí. En aquest sentit, l'organització indica que l'actuació de la Justícia entorn del Pla i també en el municipi d'Andratx han de suposar “un punt d'inflexió sobre la impunitat que s'ha viscut a les illes”.
Greenpeace denuncia l'“empenyorament” de l'Ajuntament de Muro de construir un camp de golf en Son Bosc, al costat del Parc Nacional de L'Albufera, i l'ampliació de Port Adriano, a Calvià, que suposarà, segons Greenpeace, la destrucció d'una extensa prada de Posidonia oceànica.
Segons el seu parer, els responsables del projecte volen negar aquest fet, “un dels pitjors exemples a nivell europeu del menyspreu a la normativa ambiental”, assegura l'ONG. A l'informe es destaca així mateix el dany que causarà als fons marins de Santa Ponça l'entrada d'un cable elèctric que unirà Mallorca amb la península.
La Badia de Palma de Mallorca és, segons Greenpeace, un dels punts negres de la costa balear on la contaminació és més greu com a conseqüència dels abocaments d'aigües residuals i l'intens tràfic de vaixells comercials i d'esbarjo, que provoquen freqüents pèrdues d'hidrocarburs.
També critica el projecte d'enfonsar quatre mil tones de ferralla al costat de la reserva de les Illes Malgrats (Calvià), la qual cosa evidencia el “poc atractiu que els gestors atorguen a la conservació del mitjà costaner i marí”.
El setè punt negre, a Eivissa, es refereix a l'ampliació del seu port, que comporta, segons Greenpeace, el dragatge de sediments amb mercuri; així com el vaixell Senyor Pedro, enfonsat en les seves aigües, que suposa també un focus de contaminació.
D'altra banda, els ecologistes demanen que els 80 expedients que la Demarcació de Costes ha obert contra construccions il·legals a les Balears acabin en demolició si la Llei de Costes ho determina.
Entre els projectes positius, els ecologistes citen la proposta per a la creació d'una reserva marina al sud de l'arxipèlag balear per protegir la cria de les quatre espècies de tonyina més importants de la Mediterrània, una actuació que qualifiquen de “vital” per assegurar la seva supervivència.
Andalusia, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, les Canàries, Ceuta i Melilla comparteixen aquest any el primer lloc d'un “hipotètic pòdium” com les regions litorals que més han maltractat la seva costa. En el segon lloc estarien Catalunya, les Balears i Galícia, que continuen assetjant el seu mitjà natural amb “el maó i la contaminació”.
DBalears (2-VII-08)