Miquel López Crespí - Memòria històrica

Eberhard Grosske, el PCE i els moviments socials

pobler | 18 Novembre, 2008 13:21 | Compartir:

Los comunistas torpedean el nombramiento de Grosske como líder nacional de IU

El concejal se mantiene en liza y aspira a un "respaldo mayoritario"

MIGUEL MANSO. PALMA.

Ningún político mallorquín desde la instauración de la democracia aspiraba a un cargo tan alto en un partido de ámbito nacional. La rama más ortodoxa de Izquierda Unida, los comunistas del PCE, torpedearon ayer el nombramiento de Eberhard Grosske como coordinador general de la coalición.

El teniente de alcalde del Ayuntamiento de Palma encarna al sector continuista del anterior mandatario, Gaspar Llamazares, y dispone del respaldo de una de las figuras emblemáticas del partido, la alcaldesa de Córdoba, Rosa Aguilar, y de las federaciones de Cataluña, Madrid, País Vasco, Asturias y Balears.

El nombre de Grosske surgió con fuerza a las cinco de la madrugada del domingo. Después de unas interminables negociaciones con motivo de la asamblea federal que se celebra en la localidad de Rivas Vaciamadrid, el mallorquín suscitó el consenso de dos de las tres familias mayoritarias, ´IU Abierta´ y la ´Tercera Vía´.

Con el transcurso de las horas su figura se fue debilitando ante la cerrazón de los comunistas, que al final de la jornada obligaron a posponer la designación del sustituto de Llamazares. No obstante, Grosske se mantiene en liza. "Yo represento una sensibilidad y es posible que esta candidatura se presente y obtenga un respaldo mayoritario", aclaró al final del cónclave.

Como rival tiene al representante del PCE y coordinador de la federación de Castilla-La Mancha, Cayo Lara, quien logró incorporar al mayor número de representantes en el Consejo Político -órgano que escoge al dirigente nacional- gracias a 329 votos que se traducen en 39 representantes. Los llamazaristas de ´IU Abierta´ consiguieron 25 puestos al sumar 207 votos, mientras que la Tercera Vía obtuvo 17 miembros. Completan la cúpula de la coalición la corriente minoritaria de Ezker Batua, 5 integrantes, y la del andaluz Juan Manuel Sánchez Gordillo (4).

El Consejo Político lo forman 180 dirigentes de Izquierda Unida, pero la Asamblea Federal ha elegido hoy a 90, ya que la otra mitad la determinarán las federaciones territoriales en los próximos días.

Por tanto, no será hasta dentro de un mes o mes y medio cuando se conozca al sustituto de Llamazares. Los integrantes del Consejo Político de IU elegidos en la asamblea decidieron a última hora de ayer demorar el nombramiento del coordinador general y optaron por crear una una comisión para decidir en el futuro. Al frente de esa comisión se sitúa Cayo Lara, el dirigente que avalaba el PCE para gobernar Izquierda Unida y que ha encabezado la lista más votada por la asamblea.

Diario de Mallorca (17-XI-08)

Però crec que a Grosske el que realment li preocupa, per damunt fins i tot de que quedin en l'aire les seves vergonyes polítiques, és l'aparició, per primera vegada en molts d'anys a Mallorca, d'una dissidència social fora del suport (i del control) dels aparells de partits polítics com el seu. I que la manifestació de dissabte sigui la primera passa d'un procés irreversible. Els seus comentaris són només una cortina de fum. (Josep Juárez)

GROSSKE I LA CORTINA DE FUM

Josep Juárez

Per Josep Juárez

Manifestació del 24 de novembre per salvar la Real i exigir el compliment de les promeses electorals als partits de l´esquerra oficial

Eberhard Grosske s'ha ficat en el jardí de carregar contra els manifestants de dia 24 de novembre, que protestaren contra l'operació especulativa de l'hospital de Son Espases. En lloc de tenir la boca tancada per prudència, com fan altres col·legues seus, amolla el seu comentari de cames curtes, intoxicat de demagògia i mitges veritats. Però crec que a Grosske el que realment li preocupa, per damunt fins i tot de que quedin en l'aire les seves vergonyes polítiques, és l'aparició, per primera vegada en molts d'anys a Mallorca, d'una dissidència social fora del suport (i del control) dels aparells de partits polítics com el seu. I que la manifestació de dissabte sigui la primera passa d'un procés irreversible. Els seus comentaris són només una cortina de fum:

24-XI-07: Aina Calafat en la manifestació per salvar la Real. Exigència de compliment de les promeses electorals. Fotografia de Pep Torró

1. Grosske necessita minimitzar la dimensió real de la protesta, i menteix sobre el nombre de manifestants (en diu 300). És curiós que apunti l'extrem més baix d'un ventall prèviament manipulat per la policia i pels mitjans de comunicació, que deixen en la meitat les estimacions, gens exagerades, dels organitzadors. En el seu nou paper de croat a favor de l'hospital de Son Espases, Grosske hagués volgut que dissabte només sortissin al carrer unes desenes de persones. Però s'ha equivocat, i si en aquesta ocasió, no comptant amb la seva presència, ni de cap dirigent de partit, fins i tot varen ser més del doble de manifestants que en les dues protestes anteriors, quan tots aquests hi eren, vol dir que la resistència a la pilotada de Son Espases ha guanyat quantitativa i qualitativament. Per desgràcia per a Grosske i els seus, els dissidents som molts més dels que ells volen i diuen.

2. Grosske intenta aïllar als participants de la Manifestació de dia 24 del GOB, dels sindicats, del moviment veïnal, etc. Si té una mínima informació, sabrà que, justament, a la esmentada mobilització hi havia gent del GOB (a pesar de la seva junta directiva), així com també el moviment veïnal i els sindicats. A més, intenta assumir un discurs victimista, com a objecte de suposats insults. Si no suporta que hagi veus crítiques amb la gestió del tema de Son Espases del govern que ell dóna suport, el que ha de fer es plegar, per bé de la salut democràtica d'aquest país. Grosske, mestre de la demagògia, posa en boca de tots els manifestants el contingut d'una sola pancarta: "Assassins de la terra" (legitima llibertat d'expressió, faltaria més). Però, ves per on, resulta que ell es va manifestar junt a l'eslògan al·ludit (29-09-07), com demostra l'impagable foto d'en Pep Torró, on es veu al personatge, davant aquesta pancarta i molt en el seu paper, es a dir, xuclant camera.

3. Com a nou convers, Grosske intenta ara criminalitzar als qui s'oposen i continuaran oposant-se als projectes especulatius de Son Espases i d'arreu de Mallorca. Si fos honest (políticament parlant) i humil, dedicaria un mínim esforç per a l'autocrítica, intentant identificar les raons que expliquen l'actual situació, de les quals la conformació del Bloc no és la menor. Fa un any i mig, el projecte del Bloc era el referent d'una manera diferent de fer les coses, per part de l'esquerra, o al manco així ens ho venien. Però, en lloc de generar debat i participació, sobre projectes alternatius al sistema, l'única discussió que va haver, va ser el repartiment dels llocs a les llistes, amb la militància com a convidada de pedra. Per desgràcia, el Bloc va acabar sent una estructura vertical més, un matalasset preelectoral per la supervivència política dels professionals com Grosske i, d'aquesta manera, un vedat tancat a la gent de base.

Els polítics del Bloc, i Grosske entre ells, varen tenir una especial responsabilitat en la decisió anunciada plorosament per Antich el 5 d'octubre passat. La seva passivitat calculada, davant una decisió que tothom donava com a presa amb antelació (i que ells ja havien anunciat que "respectarien"), era una autèntica carta blanca, còmplice del projecte especulatiu i del frau democràtic. Si eren imprescindibles per la conformació de l'actual govern, podrien haver condicionat aquestes decisions des del principi, fent complir la paraula donada, i no piular després, hipòcritament, amb la boca petita. Podrien haver-nos estalviat aquella comèdia, no insultant les nostres intel·ligències, intentant fer-nos creure a posteriori, que la decisió (i la responsabilitat) era només del PSOE.

Serà curiós veure amb quina barra es presentaran, Grosske i altres semblants, a les properes eleccions. Ho faran amb programa, o sense? Intentaran altres catifes preelectorals? Quants s'ho creuran? A pesar de tot, personalment mai no he faltat, a les cites electorals. Sempre he votat, sinó per identificació, sí per proximitat, com a concepte relatiu. I a les passades eleccions, com molts d'altres, vaig anar a votar, amb una pinça al nas, però vaig votar en definitiva, a la candidatura que encapçalava Grosske a Ciutat, i les dels seus col·legues al Consell i al Parlament. Però, vist el que hem vist, fins aquí hem arribat.

Novembre de 2007

Blog Rectificau! (28-XI-07)

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. Grosske i Son Espases

   Contestació a Bernat Grosser (ats. Grosske)

   Aina Calafat | 25/11/2007, 19:35

   Desestimat Bernat (que és com et coneixen a l’ajuntament de Ciutat), saps perfectament dels medis dels quals disposam, i ens resulta curiós que ara comparteixis les avaluacions d’assistència del CNP, cosa que mai havia succeït.
   El que heu fet els membres de les actuals institucions, i el govern entre d’elles, ha estat ni més ni menys que una traïdoria. Predicàveu una cosa i heu fet l’altra, utilitzant els mateixos arguments que el PP, i això no té altre nom que perdre la dignitat.
   Quan ens manifestarem 40.000 ciutadans teníem el suport logístic i econòmic de tots els partits i del Gob, i et record que a la darrera concentració en defensa de La Real tu hi participares i després, ja en el govern: res de res, cortines de fum !. Per cert esperam que la protecció dels espais naturals que esmentes resulti més efectiva que la del parc de Llevant.
   Amb les nostres manifestacions NO torpedinam al govern, exigim el COMPLIMENT DE les vostres promeses electorals, QUE ÉS LA VOSTRA OBLIGACIÓ. Fins ara vosaltres disposàveu de tota la informació que nosaltres hem utilitzat per denunciar les obres. I NO l’heu sabuda emprar, sou ineficients....!, i hipòcrites i mentiders.
   Per cert en el darrer plenari de l’antic ajuntament, quan et demanaren la teva intervenció sobre el tema de les obres de ca n’Espases, NO VARES VOLER INTERVENIR, i a les meves peticiones em contestares: “¿ Que querías, que hiciese una intervención cañera de las mías...?” , idò NO, volíem que fessis el que havies de fer: defensar La Real, que era el que us havíeu compromès a fer !, per cert per això et pagàvem .....
   Per què no ens ha rebut el president del govern ?, que ens deixà penjats el dia de la constitució del Consell de Formentera, i des d’aquell dia no en sabem res de res; quan abans venia a les “manis” com dius tu i fins i tot ens feia escrits de suport.....?. Què curiós que el dia abans de la “mani” el govern protegeixi alguns espais naturals en perill. Què volia .?, el silenci dels desenganyats ?.
   Veim que ara estàs amb els sindicats: “Libre de Médicos, Satse, etc.” quin gir Copernicà !, ja no et fas amb els sindicats d’obrers. Ara sou govern ...., però tranquil prest hi haurà noves. Nosaltres NO ATURAREM !.
   Salvem La Real i tota Mallorca !, que està en les mateixes mans que abans: dels especuladors i promotors. Quan acabi la legislatura passarà el mateix que quan acabà el que es deia Pacte de Progrés, tornarà tot al seu lloc ......, dissortadament. I tot per la vostra ineficiència.
   Hipocrita!

   Aina Calafat (25-XI-07)

   Aina Calafat (25-XI-07) | 18/11/2008, 13:27
2. L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

   L’HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN

   Potser amb un punt de masoquisme, cada vegada que pas per les rodalies de La Real, m’atur a observar les obres de l’hospital de Son Espases. L’edifici creix i s’estén com un Alien, aferrant els seus tentacles sobre el paisatge secular d’una terra que els seus habitants no han estat capaços de defensar. Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible. Potser també per recordar-nos, de pas per si hi ha cap dubte, qui comanda realment en aquest país. Cruel paradoxa, que un instrument de salut vengui a fer tan mala ferida a Mallorca.

   Parlar de Son Espases, amb persones dels partits coaligats dins l’actual govern de suposat “centre esquerra”, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors. I per arraconar als quatre impertinents que ens demanam cada dia si, empassant-nos Son Espases i mantenint als polítics responsables d’aquesta estafa, podem continuar mirant-nos a la cara.

   El mateix passa en determinades entitats socials, fins i tot de les més senyeres que, amb el seu silenci, han estat còmplices de l’escàndol. Guillem Frontera feia referència a la solitud d’Aina Calafat i al silenci del GOB (DdB, 25/5/08), i no li manca raó. Vaig assistir, com a soci de l’entitat ecologista, a la darrera assemblea general, el passat desembre. Allà també hi era Aina Calafat. Ens vàrem quedar tots sols, ella i un servidor, en mig de la passivitat de la resta d’assistents, demanant responsabilitats a l’anterior junta directiva del GOB, per no moure un dit a l’hora d’evitar l’atemptat de Son Espases.

   Curiosa va ser la reacció dels responsables del GOB, en aquesta assemblea. A la pregunta de per què no es va impulsar, junt amb altres entitats que sí ho varen fer, la manifestació del 24 de novembre a Palma (amb el lema “Rectificau”, més de sis-centes persones), resposta de que “era contraproduent participar en mobilitzacions minoritàries”. Déu n’hi do! Cal recordar la quantitat de mobilitzacions que ha impulsat el GOB amb petits grups d’activistes? Excuses buides, en definitiva, d’els qui varen decidir, senzillament i sense consultar als socis, no enfrontar-se al poder polític i econòmic, i ells sabran el per què. Qui estima Mallorca, no la destrueix. Però, sobretot, qui estima Mallorca, la defensa.

   Tampoc els frares de La Real no poden treure pit en aquesta història. Ja en febrer d’enguany, les entitats convocants de la manifestació de novembre, varen intentar celebrar, al pati exterior del Monestir, un concert de música en defensa de La Real. Després de varies entrevistes, pèrdua de temps i amb els músics compromesos, el portaveu de la comunitat religiosa va negar l’ús del recinte. La raó? Que coincidia amb la campanya electoral del 9 de març (de fet, va dir que després de les eleccions generals no hi hauria cap problema). Per què, una i altra vegada, els representants del poder diví acaben, tard o d’hora, en sintonia amb els representants del poder humà?

   Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d’altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova. Si és veritat que la dignitat no té preu, Son Espases deu ser l’hospital més car del món.

   Pep Juárez,
   Juny de 2008

   Pep Juárez | 18/11/2008, 13:31
3. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

   Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
   

   Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
   L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
   Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
   Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
   Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
   La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.

   
   Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
   Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
   Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
   I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

   Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 18/11/2008, 13:32

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció