Miquel López Crespí - Memòria històrica

La incògnita del Congrés, la futura continuïtat del Bloc per Mallorca, no es va acabar de definir. Si bé va ser derrotada per pocs vots una esmena de Joan Antoni Salas que reclamava la constitució immediata del Bloc com a nova força política, Biel Barceló no va descartar el Bloc com a coalició electoral en futures convocatòries. (Tribuna Mallorca)

Un PSM reforçat per a un Bloc reforçat?

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el 19 Congrés del PSM, que coincideix en el temps amb els 32 anys del partit. Una trobada que ha estat plàcida i tranquil·la, en la línia dels que tenien lloc durant els anys noranta. Els resultats han estat cantats, amb la reelecció amb un 96% dels vots de Biel Barceló, el resultat més elevat dels membres de la nova executiva. El PSM manté Joana Lluïsa Mascaró i Nanda Ramon com a vicesecretàries generals i Xavier Bacigalupe com a nou secretari d’Organització. L’executiva incorpora nous noms, com Rosa Barceló i Lucy Collier. Una de les prioritats del nou equip és el reforçament com a partit del PSM. Amb aquesta finalitat, el Congrés va nomenar un equip de cinc persones l’objectiu de les quals és el creixement territorial de la formació, que estarà format per Antoni Rodríguez (Inca), Pere Trias (Esporles), Sebastià Reixach (Petra), Pere Perelló (Búger) i Joan Verger (Montuïri). Cadascun d’ells farà feina a una zona diferent de Mallorca.

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el 19 Congrés del PSM, que coincideix en el temps amb els 32 anys del partit. Una trobada que ha estat plàcida i tranquil·la, en la línia dels que tenien lloc durant els anys noranta. Els resultats han estat cantats, amb la reelecció amb un 96% dels vots de Biel Barceló, el resultat més elevat dels membres de la nova executiva. El PSM manté Joana Lluïsa Mascaró i Nanda Ramon com a vicesecretàries generals i Xavier Bacigalupe com a nou secretari d’Organització. L’executiva incorpora nous noms, com Rosa Barceló i Lucy Collier. Una de les prioritats del nou equip és el reforçament com a partit del PSM. Amb aquesta finalitat, el Congrés va nomenar un equip de cinc persones l’objectiu de les quals és el creixement territorial de la formació, que estarà format per Antoni Rodríguez (Inca), Pere Trias (Esporles), Sebastià Reixach (Petra), Pere Perelló (Búger) i Joan Verger (Montuïri). Cadascun d’ells farà feina a una zona diferent de Mallorca.

La incògnita del Congrés, la futura continuïtat del Bloc per Mallorca, no es va acabar de definir. Si bé va ser derrotada per pocs vots una esmena de Joan Antoni Salas que reclamava la constitució immediata del Bloc com a nova força política, Biel Barceló no va descartar el Bloc com a coalició electoral en futures convocatòries. El nou secretari general considera compatible el reforçament del PSM amb el reforçament del Bloc. Es tracta, en qualsevol cas, de reforçar la posició del partit nacionalista dins la coalició d’esquerra nacional. És més, el Congrés va aprovar per ampli marge una esmena presentada per les JEN que instava la direcció a concretar durant el 2009 la política d’aliances; és a dir, si s’aposta pel Bloc o per anar en solitari. L’objectiu és evitar el desgast i la inestabilitat provocats per les negociacions in extremis que han caracteritzat les darreres convocatòries electorals.

Tribuna Mallorca

Potser encara hi ha temps per a presentar una coalició nacionalista d’esquerra a les eleccions del proper mes de maig. (Miquel López Crespí [febrer de 2007])

Ara més que mai són necessàries cares noves, defugir un passat recent que només ens porta el record de tots aquells polítics professionals que d’ençà fa prop de trenta anys només viuen del romanço encapçalant les mobilitzacions populars per a poder a sortir a les fotografies, traient rendiment econòmic a les lluites de la nostra societat. Són els mateixos que quan amb els nostres vots són al poder, sovint s’obliden dels programes amb què s’han compromès i de les feines que els hem assignat. (Miquel López Crespí)

El Bloc que volem (un article de febrer de 2007)

Potser encara hi ha temps per a presentar una coalició nacionalista d’esquerra a les eleccions del proper mes de maig. Algú em dirà que s’han perdut quatre anys per a bastir, amb alguna possibilitat d’èxit, aquest bloc unitari de forces entestades a vèncer el desencís i els dubtes. Després potser explicarà que la unitat electoral entre el PSM i EU, més que unir, el que ha fet ha estat dividir. I ho dirà pensant en la crisi nacionalista, en la marxa dels militants d´Entesa per Mallorca i en la divisió que això ha significat dins el camp del progressisme mallorquí. Tot això és així com diuen els amics, no hi ha dubte. Però crec, la situació així ho demana, que hauríem de contemplar amb certa dosi d’esperança el resultat de tota la sèrie de reunions que hi ha en aquests moments entre el Bloc i ERC, entre Entesa i ERC, entre el PSM i ERC o entre determinades plataformes de lluita per la unitat i els diversos partits implicats en la resolució de l’actual crisi política. I diré encara més: malgrat que en aquests moments tota aquesta sèrie de reunions i contrareunions no donàs el resultat esperat, jo, abans de perdre totalment les esperances, esperaria fins al darrer dia i la darrera hora, fins al darrer moment que resti per a presentar la documentació electoral pertinent.

Què vol dir “esperar fins al darrer dia i la darrera hora”? Vol dir que res és encara definitiu, cap declaració val gaire fins al moment que les organitzacions implicades en el debat unitari presenten les llistes en el registre corresponent. Per tant, i diguin el que diguin les burocràcies que porten mesos sense arribar a aclarir-se, la realitat, el que importa de veritat, és que encara manquen més de dos mesos perquè les negatives a la unitat siguin reals i efectives davant la llei. Un temps preciós, per tant, per a continuar pressionant en la direcció de bastir un bloc nacionalista d’esquerra com cal en camí de la creació d´una nova força política illenca no enfeudada a la socialdemocràcia espanyola ni als poders fàctics de les Illes.

En aquest sentit s’ha presentat recentment al monestir de la Real una plataforma unitària, Crida per Mallorca, que, signada per centenars de persones, entre les quals hi havia Jaume Santandreu, Llorenç Capellà, Tomeu Martí, Antoni Roig, Gabriel Bibiloni i qui signa aquest article, deia: “No pot ser que amb la meitat dels mallorquins i mallorquines en contra es duguin a terme polítiques que canvien la realitat social, econòmica i ambiental de Mallorca d´una manera irreversible”.

La unitat del sobiranisme illenc per a fer front a la política d’encimentadors i depredadors de recursos i territori és més necessària que mai. Però no hauríem de confondre aquesta unitat necessària per a fer front a la dreta i a la corrupció regnant amb donar un xec en blanc als polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés. Aquesta unitat s’ha de fer com més àmplia millor, electoralment parlant, però també ha d´anar molt més enllà de la batalla per aconseguir un parell de cadiretes i els sous i privilegis que comporta la gestió del règim. Entre tots hauríem d’aconseguir dinamitzar novament la societat civil, enfortir les organitzacions culturals i plataformes en defensa de la terra existents en aquests moments. L’enfortiment de la societat civil és molt més prioritari per a la nostra supervivència que no la batalla enfocada al benestar personal d´un parell de polítics professionals. D´on sinó prové la impossibilitat d’acords unitaris? No siguem ximples. Fins ara no s’han entès perquè ningú no vol deixar la cadira que té assignada i que pensa que és seva, propietat particular.

Sovint és la gent que es mobilitza, els sectors populars que demanen enmig del carrer la fi de la destrucció del territori, la preservació de la nostra llengua i la nostra cultura, aquells que més ens representen. Molt més que aquells que quan arriben al poder no saben fer un autèntic pla d´ordenació territorial i ens deixen novament en mans dels corruptes i depredadors.

La unitat per a fer front a la dreta, repetesc, per a tenir credibilitat, per a ser poderosa, per a engrescar la gent decebuda pels anys de gestionitis de l’esquerra oficial, hauria de tenir per objectiu posar-se al servei dels moviments que ha creat la societat civil de les Illes. I si fos necessari, si els polítics professionals no s’entenen i continuen amb la seva absurda baralla per a preservar la cadireta sense pensar en els interessos generals del nostre poble en la situació d’emergència en què es trobam com a col·lectivitat amenaçada, s’hauria d’anar cap a la creació d´un bloc de nou encuny, una nova força política que prescindeixi definitivament de tots aquells que s’aprofiten de les lluites del poble per a surar personalment aferrats a les nòmines i el cotxe oficial.

Ara més que mai són necessàries cares noves, defugir un passat recent que només ens porta el record de tots aquells polítics professionals que d’ençà fa prop de trenta anys només viuen del romanço encapçalant les mobilitzacions populars per a poder a sortir a les fotografies, traient rendiment econòmic a les lluites de la nostra societat. Són els mateixos que quan amb els nostres vots són al poder, sovint s’obliden dels programes amb què s’han compromès i de les feines que els hem assignat.

Miquel López Crespí

Ciutat de Mallorca (20-II-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí