Administrar

El 2n cinturó i set obres més començaran el 2009

pobler | 13 Novembre, 2008 21:38 | facebook.com

El 2n cinturó i set obres més començaran el 2009


El Consell preveu iniciar l’any que ve vuit obres que ha de pagar Madrid.


Abans s’haurà de plasmar l’acord entre Antich i Álvarez perquè la institució insular pugui fer les actuacions. Segons Pascual, el conveni ha de tornar a passar pel Consell de Ministres i pel ple del Consell, però no per força s’ha de retardar més


Quim Torres


El Consell de Mallorca vol començar l’any que ve vuit de les obres previstes al conveni de carreteres, que ha de finançar el Ministeri de Foment. Una de les que es vol iniciar és la via connectora dels accessos a Palma, coneguda popularment com a segon cinturó. Això és el que preveu el departament insular d’Obres Públiques, que dirigeix Antoni Pascual (UM).

Amb tot, perquè això passi caldrà que es faci efectiu l’acord a què arribaren fa pocs dies el president del Govern, Francesc Antich, i la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Un acord que obligarà que el conveni de carreteres, ja signat, sigui revisat i hagi de tornar a ser aprovat en el Consell de Ministres i en el ple del Consell de Mallorca. I és que, segons el departament de Pascual, a partir d’aquest acord no seria el Ministeri de Foment qui invertiria directament, sinó que transferiria partides anuals al Consell perquè fos ell qui invertís en les carreteres.


No més retards


Segons Pascual, si hi ha voluntat política, la revisió del conveni no ha de suposar un nou retard en la seva aplicació, que ja s’ha demorat més d’un any. Si això fos així, el Consell començaria a invertir l’any que ve una partida de 51 milions d’euros provinents de Madrid, que li permetrien iniciar vuit de les carreteres previstes.

El segon cinturó s’iniciaria en la part que ja està construïda, des de Carrefour fins a Alcampo, un traçat que només s’ha de desdoblar i que just requeriria una petita modificació del projecte que va fer el PP. La part del nou traçat es deixaria per a més endavant perquè, entre altres coses, abans cal modificar el Pla de carreteres per dibuixar la reserva de terrenys necessària per al nou traçat. Tot i que encara s’ha de fer el projecte, el conveni de carreteres preveu una partida de 105 milions d’euros per als accessos a Palma.

A banda d’aquesta actuació, el Consell també iniciarà set projectes més inclosos al conveni de carreteres i que s’han de finançar amb doblers de l’Estat. Les primeres obres que s’executaran seran les del tercer carril de la via de cintura –entre la carretera de Valldemossa i el túnel de Gènova–, valorada en 14,6 milions d’euros, i la variant de Son Servera, que costarà 6,84 milions.

També s’iniciarà la connexió de l’autopista de Llevant amb el Molinar i el camí Fondo (12,06 milions d’euros), la variant de Porto Cristo (10,57 milions), l’enllaç de la via de cintura amb la carretera de Manacor (10 milions), la variant de Llubí (4,5 milions) i l’accés de Lloseta des de l’autopista d’Inca (6 milions d’euros). En gairebé totes aquestes actuacions, el Consell té els projectes en un estat molt avançat i, per tant, seria viable que es poguessin iniciar durant el 2009, sempre que abans es plasmàs l’acord a què arribaren Antich i Álvarez.

La millora de la rotonda de la carretera de Sóller i dels accessos al polígon de Son Castelló, que estava prevista al conveni amb un pressupost de set milions d’euros, s’integraria en el nou projecte de segon cinturó perquè el nou traçat previst afecta de ple aquest punt d’entrada a Palma.

dBalears (13-XI-08)


Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora. (Miquel López Crespí)


Salvem Mallorca! Contra el Segon Cinturó



Quan els votants progressistes, les plataformes antiautovies o per salvar la Real; quan sindicats com la CGT, STEI o milers de persones independents, però amants de la terra, espesses la indignació i desencís que senten per la claudicació del Pacte davant els poders fàctics de les Illes per la qüestió de Son Espases, ho fan pensant en l´obscur futur que s´apropa. Son Espases, no ho oblidem, era el test per a constatar si realment es podria avançar en el camí de la preservació del territori i dels nostres minvats recursos naturals, o tot es reduïa a les mentides acostumades. El dirigent d´EU Eberhard Grosske ho diu amb unes altres paraules en el seu blog personal quan demana retirar el projecte de llei del sòl presentat per UM, i textualment afirma que “Son Espases és una empenta objectiva al Segon Cinturó”. Precisament aquesta és la qüestió, el nus del problema que visualitza la claudicació del Pacte fent l´hospital del PP. La indignació popular per la claudicació del PSOE davant els poders especulatius que tots coneixem fa témer el pitjor. Ja no és solament la retirada covarda de l´ecotaxa per a “quedar bé” davant la patronal hotelera. Tothom veu ben clarament, i l´apunt d´Eberhard Grosske ho concreta a la perfecció, que després de ses Fontanelles, Son Espases, el mal anomenat “Port Adriano”, hi vénen de seguida el Segon Cinturó, la Façana Marítima, l´ampliació del port de Palma fins a límits de bogeria inimaginables, el gasoducte... El gasoducte, que representa l´arribada d´energia per a un creixement il·limitat i insostenible: més dessaladores per quan manqui l´aigua, més forns per a cremar els residus que ens envaeixen arreu, més fàbriques d´electricitat per a donar resposta a una demanda sempre en augment, ja que el creixement descontrolat no atura.

Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora.

Si el govern del Pacte no va recuperant la credibilitat que ha perdut (molts sectors que donaren suport a les forces progressistes per a foragitar el PP de les institucions ara els diuen “traïdors” i “covards” sense cap mena de contemplació), el desencís anirà augmentant en detriment de l´enfortiment de la societat civil. A menys que els polítics del règim, siguin de dreta o de l´esquerra oficial, el que vulguin sigui precisament això: contribuir a desmobilitzar la societat civil a fi de poder fer la migdiada tranquils i satisfets, sense haver d´estar fiscalitzats pels votants, per les plataformes de lluita que dinamitzen i donen vida a la nostra societat. Per a aquells que s´han enriquit amb la gestió del règim posant-se al servei dels grups especulatius i encimentadors, les plataformes ciutadanes només serien un estri, un objecte que, com un plat o un tassó de plàstic, es llencen als fems una vegada que s´han emprat.

Per això mateix, perquè Son Espases era el test que permetria visualitzar si aquesta vegada el canvi promès era de veritat o una de les mentides a les quals ens tenen acostumats els vividors del romanço, molts sectors socials demanen coherència i dignitat, no solament al PSOE sinó també als socis de govern, és a dir, al Bloc. Hi ha sectors d´EU, la CGT, la Plataforma Salvem la Real, independents, ecologistes de totes les tendències, que demanen insistentment la sortida dels consellers del Bloc del govern PSOE-UM.

Ens demanam si el president Antich serà capaç de redreçar l´actual sotregada.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (23-X-07)


Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. El bunyol del 2n Cinturó

    El bunyol del 2n Cinturó

    El que no m’esperava veure era la presidenta Armengol anunciant el nou projecte de 2n Cinturó (o el que es digui). Al llarg de l’anterior legislatura ens vàrem cansar de veure a destacats politics del PSOE i del Bloc, a les mobilitzacions ciutadanes contra l’allau d’autopistes i autovies que el govern Matas havia planificat i que va executar en gran part. En aquesta legislatura no només no s’ha tocat res de les autopistes fetes a Mallorca, sinó que fa uns dies se presentava el projecte reformat de 2n Cinturó, canviat el traçat inicial i reduint una mica la seva amplada.
    No fa molt se’ns va prometre i es va acordar que abans de presentar un proposta concreta, se faria un estudi de mobilitat centrada en els accessos a Palma. Al final i com passa gairebé sempre, els projectes concrets passen per davant de la planificació.
    Al cap i a la fi, aquest projecte implica convertir una carretera en una autopista (d’Alcampo fins al Coll d’en Rebassa) i alhora construir una autopista que des d’aquest centre comercial aniria fins a la carretera d’Establiments aprofitant una part de Cami dels Reis. Maldament tot això s’acompanya de la creació d’aparcaments dissuasoris i de noves línies de busos, la realitat és que és una aposta clara pel transport privat.
    Tornam a perdre una oportunitat de planificar el transport i s’acaba apostant pel transport privat en detriment del transport col·lectiu.

    Blog Miquel Àngel March

    Blog Miquel Àngel March | 13/11/2008, 21:41
  2. EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

    EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

    El GOB demana informació i debat públic al president de l'autoritat portuària, Francesc Triay.

    El GOB s’ha reunit recentment amb Francesc Triay, President de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), per sol•licitar-li que faciliti la informació i el debat públic sobre l’ordenació del port de Palma.

    UN PLA DIRECTOR DEL PORT DE PALMA DESCONEGUT

    El GOB ha conegut per la premsa i Internet que el moll de Paraires s’allargarà 380 metres, amb començament de les obres previst en el termini d’un any i un cost de 23 milions d’euros. També ha hagut de saber per rumors de premsa que l’APB tramita d’ençà 2005 un Pla Director del Port de Palma que afegiria 44 hectàrees d’esplanades amb un desdoblament faraònic del dic de l’Oest.

    Aquesta MEGAampliació del port de Palma precisaria l’obertura de noves pedreres per extreure quasi 10.000.000 de m3 d’àrids.

    Davant l’actitud obscurantista de l’APB, el GOB demana informació i debat públic per tal de que tots els ciutadans de l'illa, poguem decidir quin port de Palma volem pel futur de Mallorca.

    L’actitud de l’APB, depenent del Ministeri de Foment amb participació del Govern de les Illes Balears, ha estat poc democràtica en la tramitació d’aquest projecte, sense promoure cap debat públic.

    ELS ARGUMENTS DE APB: EL TURISME DE CREUERS

    D'acord amb les declaracions del mateix Sr. Triay, la demanda creixent de grans creuers es presenta per part de l’APB com a avantatge per a l’economia illenca, amb l’ús exclusiu del moll de Paraires per part d’aquests vaixells.

    L’argument de l’APB és l’adaptació a “la demanda”, sense qüestionar si atendre-la és o no beneficiós. Per al GOB, és clar que la factura l’haurem de pagar els ciutadans.

    A més, l’afluència d’aquests MEGAcreuers faria que el tràfic de passatgers es desplacés més enllà del dic de l’Oest, dins d’un nou dic, d’extensió i llunyania respecte de Palma que doble de l’actual. Tanmateix, no està del tot clar el paper que puguin jugar aquests creueristes en la “revitalització” de Palma que cada dia és més una ciutat-empresa i menys una ciutat viva.

    El GOB qüestiona que els creuers proporcionin un guany vertader, donat que aquests “monstres de la mar” –que poden traslladar fins a 5.000 persones– fan estades molt curtes (de menys d’un dia i mig), que aprofiten més que res per abocar els residus i carregar aigua potable.

    Com en la major part de MEGAprojectes, es presenten els ingressos que poden reportar, però es tendeix a ignorar la seva “cara fosca”: els seus costos econòmics i socioambientals. En aquest sentit, promoure l’amarratge de MEGAcreuers suposa afegir uns quants “municipis equivalents” més al port de Palma, amb l’exigència d’adaptar tot un conjunt d’infraestructures d’abastament d’aigua, energia, recollida de residus, etc.

    UN ARGUMENT MÉS EN CONTRA

    Per altra banda aquest MEGAprojecte no és fa ignorant la realitat, perquè no té per res en compte el fet que el canvi climàtic ja és aquí i que els temps del petroli barat sembla que s’han acabat.

    Per això, l’opció més prudent en matèria d’inversió pública hauria de ser aquella encaminada a resoldre els problemes de seguretat energètica, essent l’única opció la via de les energies renovables i alternatives, i deixar de promoure totes aquelles activitats que contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, dels quals, el sector transport n’és un dels principals emissors, tant mundialment com a les illes Balears.

    CONCLUSIONS

    • El projecte de MEGAport de Palma de l’APB pot suposar l’increment de una extensió del port de 44 hectàrees de molls i de 100 hectàrees de làmina d’aigua.
    • El seu cost es calcula en 1.000 milions d'euros, per instal•lacions portuàries que promouran més afluència de MEGAcreuers i trànsit de mercaderies, empitjorant la insostenibilitat de la nostra economia.
    • La seva execució dóna prioritat al benefici de les MEGAempreses constructores i gestors del projecte de MEGAport.
    • El MEGAport suposaria una passa més enllà cap a la insostenibilitat de les Balears.
    • El MEGAprojecte de l’APB fa 3 anys que es tramita, sense informació i debat públic. Per al GOB és essencial que la ciutadania decideixi quin port volem a Palma.

    LA PROPOSTA DEL GOB

    El GOB proposa optimitzar els usos de l’actual port de Palma. El GOB manté el seu propòsit de contenir el creixement urbanístic i de la insostenibilitat amb propostes de protecció d’espais naturals, moratòries urbanístiques, l’ús eficient dels recursos i la contenció de les infrastructures, com és el cas del port de Palma.

    L’extensió actual del port de Palma dóna suficient espai per als usos necessaris: 110 hectàrees d’esplanades i 224 hectàrees de làmina d’aigua.

    Per al GOB, la proposta d’afegir 44 hectàrees d’esplanades i 100 hectàrees de làmina d’aigua és desproporcionada per la seva repercussió d’insostenibilitat i pèrdua de qualitat de vida a Mallorca.

    Web GOB

    gob | 13/11/2008, 21:43
  3. El GOB ACUSA AL CONSELL DE MALLORCA DE CONSOLIDAR LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL

    El GOB ACUSA AL CONSELL DE MALLORCA DE CONSOLIDAR LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL

    El manteniment de les ART, és la principal mostra de la continuïtat que el Consell actual dona a un model territorial marcat per l'especulació, el creixement desmesurat.

    El GOB ha presentat avui les seves al•legacions a la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM). Tal i com ja ha esmentat amb anterioritat, el GOB considera que la modificació del PTM del Consell és un frau.

    El pacte PSOE-BLOC-UM referma el creixement urbanístic insostenible del PTM aprovat l'any 2004 i manté les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART), reforçant-les amb la necessitat de desenvolupar un nou reglament per tal de que es puguin desenvolupar. No podem oblidar que els municipis, afectats per ART que actualment estan tramitant la seva adaptació al PTM, hauran de dibuixar-les al seu correponent planejament municipal, donant així una passa (tot i no estar-hi d'acord) per a la consolidació de les ART en el futur desenvolupament del municipi.

    LES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL A FISCALIA.

    El creixement urbanístic permès pel PTM és de 1.491 hectàrees, 683 de les quals es vinculen a les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial. Les ART han estat considerades probatòries de delictes penals per part de la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears, que les definí com a "antijuridiques, arbitràries i que responien al benefici de particulars sense gaire utilitat pública i social".

    El GOB denuncià les ART a la Fiscalia per considerar-les "una perversa loteria urbanística".

    L'ACTUAL MODIFICACIÓ DEL PTM ÉS UN FRAU.

    Per al GOB, la modificació que el Consell promou és un frau, perquè dona continuïtat a qüestions bàsiques per a replantejar un nou model territorial per Mallorca. De fet, una modificació venint de la mà de partits profressistes hauria de rompre amb el model territorial anterior i per tant, a banda d'eliminar les ART, hauria de revisar els sostres de creixement, les previsions d'infrastructures viàries i de serveis, la protecció del sòl rústic,etc. Propostes que el GOB fa arribar al Consell avui, a través de les seves al•legacions.

    Per al GOB, el govern del pacte de "progrés" del Consell de Mallorca referma el PTM tal i com el pacte PP-UM el dissenyà l'any 2004. La única excepció a celebrar en aquesta modificació és la desclassificació de la urbanització d'Es Guix. Pel que fa a la resta, l''únic efecte de la modificació del Consell és retardar les ART, però els hi dóna, volem pensar que "de retruc", més força legal.

    Web GOB

    GOB | 13/11/2008, 21:46
  4. ECOLOGISTAS EN ACCIÓN I GOB DENUNCIEN L’AMENAÇA DE L'AMPLIACIÓ DEL PORT DE PALMA

    ECOLOGISTAS EN ACCIÓN I GOB DENUNCIEN L’AMENAÇA DE L'AMPLIACIÓ DEL PORT DE PALMA

    Ecologistas en Acción inclouen l'amenaça d'aquesta ampliació al seu informe “banderas negras 2008” a petició del GOB

    L’associació ecologista d’àmbit estatal Ecologistas en Acción ha desplaçat a Palma el seu vaixell Diosa Maat per denunciar l’amenaça per al litoral que suposa l’ampliació del port de Palma.

    EL PROJECTE DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA DE BALEARS
    L’ampliació del port de Palma projectada per la autoritat portuària de Balears suposaria:
    • Construir 44 hectàrees més de molls, que s’afegeixen a les 110 hectàrees existents.
    • Augmentar la superfície de “làmina d’aigua” del port en un 50%, afegint 110 hectàrees a les 224 hectàrees existents.
    • Construir un nou dic de més de 3 quilòmetres de longitud, més enllà del Dic de l’Oest, que té una longitud de 1,7 quilòmetres.
    • Abocar 10.000.000 de metres cúbics d’àrids.
    • Sacrificar la primera línia del passeig marítim –la Riba, Paraires i Porto Pi– al iots de gran eslora i als creuers turístics, que només aprofiten Palma com a rerafons paisatgístic, per deixar-hi el fems i prendre aigua.
    • Aboca un pressupost total de més de 1.000 milions d’euros, que serien en bona part públics, mentre d’altres inversions públiques, com ara el transport públic o la sanitat no son objecte d’inversió.
    • Es promou la inversió privada en les instal•lacions del nou port, a condició que la seva explotació posterior sigui també privada, amb la qual cosa quedam sotmesos a l’interès especulatiu d’una infrastructura d’interès general.

    RECLAMEN INFORMACIÓ PÚBLICA SOBRE L’AMPLIACIÓ DE PORTS
    L’amenaça de l’ampliació del port de Palma s’afegeix a les ampliacions projectades o en marxa del ports de Ciutadella a Son Blanc, Botafoc d’Eivissa, Port Adriano de Calvià...
    A l’entrendre de les dues organitzacions ecologistes, aquest procés d’augment de capacitat de les infraestructures de transport marítim ens hipotequen el futur, perquè assumeixen que el creixement urbanístic i turístic s’ha de potenciar i, a més, en base al petroli com a principal font energètica.
    El GOB i Ecologistas en Acción reclamen –a l’Autoritat Portuària de Balears, presidida Francesc Triay– que el projecte d’ampliació del port de Palma es pugui debatre amb informació pública, per tal de determinar si es tracta o no d’un escenari d’interès general per a la ciutat de Palma i per a les Illes Balears.

    EL VAIXELL DIOSA MAAT
    El vaixell Diosa Maat, de l’associació Ecologistas en Acción serà al moll del passeig marítim de Palma per conscienciar a la població sobre aquesta i d’altres amenaces que pateixen el litoral i la mar balear.

    Web GOB

    gob | 13/11/2008, 21:47
  5. El GOB insisteix en que s’elimini el projecte de segon cinturó

    El GOB insisteix en que s’elimini el projecte de segon cinturó

    El GOB veu amb preocupació el posicionament del PSOE, especialment al Govern i l’Ajuntament de Palma, respecte a la construcció del segon cinturó de Palma. Tot i les declaracions de la presidenta del Consell de Mallorca respecte aquesta infraestructura, assegurant que no serà el traçat plantejat pel PP en l’anterior legislatura, el cas és que el PSOE segueix apostant pel segon cinturó, com han posat de manifest les declaracions del President Antich. Per altra banda, en els discursos de la batlessa de Palma, Aina Calvo, sobre el model de ciutat que vol per a Palma, i en la redacció de la modificació del PGOU de la Façana Marítima, hi apareixen referències al segon cinturó, com si fos ja una infraestructura inqüestionable. I finalment, l’actual modificació del Pla Territorial de Mallorca, plantejada des del Consell, segueix mantenint aquesta infraestructura dins les seves previsions.

    El GOB veu amb una certa desconfiança les declaracions que apunten a un traçat diferent que no es dirà segon cinturó. Després de la decepció pel posicionament sobre Son Espases dels principals dirigents polítics actuals, precisament l’hospital servirà d’excusa per a la construcció d’aquesta infraestructura viària a la que dirigents del PSOE també s’havien oposat quan eren a l’oposició. El GOB considera probable que el projecte sigui el mateix que en l’època PP i que tengui com a conseqüències un consum exagerat de territori, un elevat impacte paisatgístic, la promoció del transport privat, l’especulació urbanística de terrenys propers i la destrucció del patrimoni arquitectònic. Per a l’organització ecologista, el problema no és la manca de carreteres, sinó l’excés de cotxes. És per això que l’alternativa al col•lapse actual és el transport col•lectiu.

    Pel que fa als accessos a Son Espases (unes obres que es varen plantejar i iniciar sense tenir els accessos resolts), el GOB considera imprescindible que les actuacions previstes en matèria de tren i metro, plantejassin la construcció d’un ramal cap a l’hospital. Per això cal un pressupost i una coordinació de les actuacions en matèria de transport públic de l’Ajuntament de Palma i la Consellera de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears.

    Web Trinuna Mallorca

    Web Trinuna Mallorca | 13/11/2008, 21:50
  6. L’AJUNTAMENT DE PALMA NO VOL PROTEGIR COM CAL LA BARRIADA DES JONQUET

    L’AJUNTAMENT DE PALMA NO VOL PROTEGIR COM CAL LA BARRIADA DES JONQUET

    Redueix la proposta de delimitació de la zona que s'ha de declarar bé d'interès cultural (BIC) a la mínima expressió.
    ____________________________________________________________________

    La Plataforma “Salvem Es Jonquet” formada per les organitzacions GOB, ARCA i AAVV des Jonquet , volem manifestar la nostra preocupació envers les notícies que ens han arribat de l’ Ajuntament de Palma (regidories de Cultura i Urbanisme) respecte a la declaració de BIC de la barriada.

    L’Ajuntament de Palma ha elaborat un informe “preceptiu” sobre la declaració de BIC des Jonquet que:
    a) REDUEIX la DELIMITACIÖ de BIC proposada pel Consell Insular de Mallorca a la mínima expressió, i deixa únicament als molins i talús coma a zona monumental, i la resta de barriada com a zona d’influència. AIXÓ DEMOSTRA QUE AQUEST AJUNTAMENT TÉ POC INTERÈS PER a la protecció d’aquesta BARRIADA EMBLEMÀTICA de Palma , i se limita a fer una operació “cosmètica” i de “mínims” .
    b) DONA L’ESQUENA A UNA PROPOSTA REALITZADA DES DE PATRIMONI DEL CONSELL DE MALLORCA DE DELIMITACIÓ DE L'ÀMBIT DE BIC, basada amb estudis històrics de gran calat cultural i patrimonial.
    c) DONA L’ESQUENA A LA POSSIBILITAT DE VALORITZAR UNA ZONA CARACTERÍSTICA I PATRIMONIAL DE LA NOSTRA CIUTAT per gaudiment dels ciutadans illencs i els turistes que ens visiten.
    d) I DONA L’ESQUENA A UN CLAM D’UNA PART DE LA CIUTADANIA PER PROTEGIR EL NOSTRE PATRIMONI, LA NOSTRA CULTURA , LA NOSTRA HISTORIA I FER DE PALMA UNA CIUTAT MÉS HABITABLE.

    L’ Ajuntament demostra no estar a l’altura de les circumstàncies en protecció del patrimoni de Palma . En el nou model de ciutat que tant ens parla la batlessa , no s’hi troba la barriada des Jonquet.

    La Plataforma té previst demanar una entrevista amb la batlessa de Palma per conèixer les raons per les quals els informes realitzats per aquest Ajuntament rebaixen la protecció d'Es Jonquet, i per donar-li a conèixer les nostres propostes envers el tema.

    Esperem que el Consell de Mallorca sigui més ambiciós i no es torni endarrera amb la delimitació i proposta de declaració de BIC de la barriada d’ Es Jonquet, i demostri que a Mallorca tenim un administració pública capaç de protegir el patrimoni històric i cultural de la ciutat de Palma.

    Blog GOB

    GOB | 13/11/2008, 21:52
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS