Administrar

El Govern no atura la destrucció de Mallorca: El camp de golf i hotel previst a l'antiga possessió de Son Aversó destruiria una de les darreres àrees rurals més ben conservades de Palma

pobler | 31 Juliol, 2008 10:09 | facebook.com

El GOB s'oposa al camp de golf de Son Aversó.


El camp de golf i hotel previst a l'antiga possessió de Son Aversó destruiria una de les darreres àrees rurals més ben conservades de Palma.


El GOB ha presentat avui, de la mateixa manera que ho han fet les Associacions de veïns de Son Sardina, Sa Garriga i Son Espanyol, al•legacions en contra del projecte de camp de golf projectat a l'antiga possessió de Son Aversó.


Aquest projecte consisteix en la construcció d'un camp de golf de 18 forats i un de 9 forats, un camp d'aprenentatge i la construcció d'un hotel de cinc estrelles de 450 places, a més dels equipaments comercials i d'oci corresponents.


INCOMPLEIX LA NORMATIVA VIGENT


Segons el GOB i d'acord amb la recent aprovada Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, aquest projecte de camp de Golf incompleix de forma flagrant el que es fixa en el capítol II, article 8, punt 4 de l'esmentada llei, que diu:

Les instal•lacions de camp de golf en cap cas no poden contemplar usos residencials, tret dels estrictament indispensables per al personal encarregat del seu manteniment o vigilància, ni en cap cas usos d’allotjament turístic en qualsevol de les modalitats previstes a la legislació reguladora.

Entenem per tant que d'acord amb aquesta llei, el projecte pel que es sol•licita la declaració d'interès general no s'ajusta a la legislació ara vigent que específica clarament la impossibilitat d'autoritzar projectes de camp de golf amb oferta complementària.


ELS IMPACTES


Per altra banda, Llei 4/2008, de 14 de maig, en el seu capítol II fixa les determinacions aplicables als camps de golf. Aquestes determinacions determinen la possibilitat de la denegació de la declaració d’interès general sobre la base de criteris d’inoportunitat d’implantació d’aquests usos per raons de la seva incidència territorial o paisatgística, l’afectació als recursos naturals, l’oferta de camps de golf ja implantada a cada illa o àrea homogènia, així com per aplicació del principi de desenvolupament sostenible.

Des del GOB consideram que el projecte de camp de golf presentat per Proalaró S.L. representa una incidència que hauria de motivar la denegació rotunda de la declaració d'interès general, tant pel que fa a incidència territorial i paisatgística, com per la greu afectació que representa als recursos naturals, especialment l'aigua (procedent una part molt important de Sa Font de na Pera) i també, i molt especialment, per la incidència sobre un bé patrimonial, a banda de no tenir cap justificació des del punt de vista de d'equilibri territorial de l'oferta implantada a l'illa.

Des del nostre punt de vista els impactes que s'exposaran justificarien sobradament la denegació de l'interès general del projecte de Son Aversó:

Incidència territorial i paisatgística - El projecte plantejat a Son Aversó desfigurarà una àrea rural ben conservada

- Suposa la vulgarització d'un paisatge cultural molt valuós per convertir-lo en una zona de gespa impròpia d'aquest indret.

- La construcció d’aquestes instal•lacions esportives suposarà a més a més a més arrabassar centenars d’arbres fruiters de secà, que tan defineix aquesta possessió i aquest tipus de paisatges rurals.

- En un moment en que s'està desenvolupant un Pla de Desenvolupament Rural que fa especial incidència en el recurs paisatgístic que representa el camp i tenint en compte que Son Aversó es tracta d'una de les poques àrees agrícoles ben conservades que queden a l'entorn de Palma, no es pot consentir aquesta perversió del paisatge, actualment format per garrovers i oliveres.


Afectació als recursos naturals

Consum elevat d'aigua

Aquest projecte suposarà un consum molt elevat d'aigua equivalent als que actualment empren els pobles de Son Sardina, Sa Garriga, Establiments, Son Espanyol i Palmanova, junts. L'aigua s'usarà per regar l'herba dels golfs i per l'hotel.

Contaminació per reg amb aigües depurades de mala qualitat

El reg intensiu amb aigües depurades, la majoria d'elles sotmeses única i exclusivament a una depuració secundària, pot contaminar els aqüífers, ja que són aigües amb una elevada salinitat i amb nivells alts de nitrogen, fòsfor, matèria orgànica i altres compostos derivats d’una depuració ineficient.

Contaminació per ús de pesticides, herbicides i fertilitzants

Cal recordar que un camp de golf necessita, per a la seva supervivència, convertir-se en una àrea abiòtica - sense vida - per a la qual cosa la utilització de substàncies químiques tòxiques (pesticides, herbicides, insecticides, fertilitzants…) se converteix en una necessitat. De fet l’Institut d’Ecologia aquàtica de Girona ha equiparat els seus efectes als d’una activitat industrial molt contaminant.

L'excés de productes químics pot acabar afectant la qualitat de les aigües subterrànies. El resultat de tot això és que molts d’aquests tractaments acaben convertint un camp de golf, especialment els greens, amb una zona biològicament morta a pesar de la imatge que pot semblar tenen els camps de golf.

Des d'aquest punt de vista, en el seu moment, els regants de la zona ja advertiren dels prejudicis que podia generar el golf de Son Aversó sobre la Font Mestre Pere, sobretot des del punt de vista de contaminació de l'aqüífer:


Una amenaça pel subministrament de Palma

A més, afegim que consideram que l'afectació d'aquest aqüífer posaria en perill la provisió de Palma d'aigua potable per la contaminació per l'ús d'adobs i productes sanitaris que es filtrarien en el subsol. En aquest sentit, EMAYA ha emès informes desfavorables a l'execució d'aquest camp de golf, pels prejudicis que pot representar per aquest important aqüífer.


Patrimoni

La zona de Son Aversó constitueixen una àrea de notable interès etnològic i patrimonial Al seu entorn neixen fonts que han proveït des de fa segles les hortes de Palma. Fonts, sèquies, calçades, pontets... són elements que l’arquitectura de l’aigua que cal preservar a les totes.

Oferta dels camps de golf a l'illa.

El projecte presentat, contradiu el Pla Territorial de Mallorca, aprovat recentment que considera que els municipis de Ponent de Mallorca (Andratx, Calvià i Palma), hi ha camps de golf de sobre i per tant no considera adequat construir-ne de nous a aquests municipis.


***

Per tot això, del GOB es demana que es denegui l'interès general a aquest projecte, atenent la legislació ara vigent, els impactes sobre els recursos naturals (especialment l'aigua) i, sobretot la necessitat de preservar una de les poques darreres àrees rurals ben conservades de Palma, pel seu valor històric, paisatgístic i patrimonial que sí que és efectivament d'interès general per a la societat actual i per a les generacions futures.

Web GOB


Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora. (Miquel López Crespí)


Salvem Mallorca! Contra el Segon Cinturó



Quan els votants progressistes, les plataformes antiautovies o per salvar la Real; quan sindicats com la CGT, STEI o milers de persones independents, però amants de la terra, espesses la indignació i desencís que senten per la claudicació del Pacte davant els poders fàctics de les Illes per la qüestió de Son Espases, ho fan pensant en l´obscur futur que s´apropa. Son Espases, no ho oblidem, era el test per a constatar si realment es podria avançar en el camí de la preservació del territori i dels nostres minvats recursos naturals, o tot es reduïa a les mentides acostumades. El dirigent d´EU Eberhard Grosske ho diu amb unes altres paraules en el seu blog personal quan demana retirar el projecte de llei del sòl presentat per UM, i textualment afirma que “Son Espases és una empenta objectiva al Segon Cinturó”. Precisament aquesta és la qüestió, el nus del problema que visualitza la claudicació del Pacte fent l´hospital del PP. La indignació popular per la claudicació del PSOE davant els poders especulatius que tots coneixem fa témer el pitjor. Ja no és solament la retirada covarda de l´ecotaxa per a “quedar bé” davant la patronal hotelera. Tothom veu ben clarament, i l´apunt d´Eberhard Grosske ho concreta a la perfecció, que després de ses Fontanelles, Son Espases, el mal anomenat “Port Adriano”, hi vénen de seguida el Segon Cinturó, la Façana Marítima, l´ampliació del port de Palma fins a límits de bogeria inimaginables, el gasoducte... El gasoducte, que representa l´arribada d´energia per a un creixement il·limitat i insostenible: més dessaladores per quan manqui l´aigua, més forns per a cremar els residus que ens envaeixen arreu, més fàbriques d´electricitat per a donar resposta a una demanda sempre en augment, ja que el creixement descontrolat no atura.

Salvar la Real, preservar ses Fontanelles, protegir el Toro (“Port Adriano”) ens servia per a comprovar si aquesta vegada podria haver-hi un canvi en profunditat o si, com de costum, ens trobàvem amb les excuses de mal pagador dels professionals de la mentida. Per a desgràcia nostra, la claudicació davant el PP i els interessos especulatius ha evidenciat que, si no hi ha una ferma vigilància popular, una constant mobilització de les plataformes, partits i sindicats no domesticats, el camí, amb unes petites modificacions per a la galeria, continua essent el mateix que ha seguit sempre la dreta depredadora.

Si el govern del Pacte no va recuperant la credibilitat que ha perdut (molts sectors que donaren suport a les forces progressistes per a foragitar el PP de les institucions ara els diuen “traïdors” i “covards” sense cap mena de contemplació), el desencís anirà augmentant en detriment de l´enfortiment de la societat civil. A menys que els polítics del règim, siguin de dreta o de l´esquerra oficial, el que vulguin sigui precisament això: contribuir a desmobilitzar la societat civil a fi de poder fer la migdiada tranquils i satisfets, sense haver d´estar fiscalitzats pels votants, per les plataformes de lluita que dinamitzen i donen vida a la nostra societat. Per a aquells que s´han enriquit amb la gestió del règim posant-se al servei dels grups especulatius i encimentadors, les plataformes ciutadanes només serien un estri, un objecte que, com un plat o un tassó de plàstic, es llencen als fems una vegada que s´han emprat.

Per això mateix, perquè Son Espases era el test que permetria visualitzar si aquesta vegada el canvi promès era de veritat o una de les mentides a les quals ens tenen acostumats els vividors del romanço, molts sectors socials demanen coherència i dignitat, no solament al PSOE sinó també als socis de govern, és a dir, al Bloc. Hi ha sectors d´EU, la CGT, la Plataforma Salvem la Real, independents, ecologistes de totes les tendències, que demanen insistentment la sortida dels consellers del Bloc del govern PSOE-UM.

Ens demanam si el president Antich serà capaç de redreçar l´actual sotregada.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (23-X-07)


Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)


Diario de Mallorca

El segundo cinturón de Palma se prolongará con dos ramales


El Consell quiere crear accesos a la Universitat y al futuro hospital de Son Espases sin afectar a Son Sardina

F. GUIJARRO. PALMA.

El polémico segundo cinturón de Palma ya tiene diseño definitivo, a la espera de que el estudio de movilidad que financiará el ministerio de Fomento confirme que la idea que manejan los técnicos del Consell de Mallorca es viable. El diseño básico pasa por desdoblar el tramo ya existente entre las autopistas del aeropuerto y de Inca y prolongarlo hasta la carretera de Sóller, para allí dividir el tráfico en dos ramales que eviten el paso por Son Sardina: uno para los que pretendan acceder a la Universitat y otro para los vehículos que quieran llegar al futuro hospital de Son Espases. El vicepresidente del Consell de Mallorca y conseller insular de Obras Públicas, Antoni Pascual, no oculta que el objetivo prioritario es reducir sustancialmente el número de vehículos que actualmente circulan por la vía de cintura -se baraja inicialmente un porcentaje del 30%- para evitar el colapso diario que registra este eje viario y que afecta al conjunto de accesos a la ciudad. Hay que recordar que una de las primeras obras que se adjudicarán con el nuevo convenio de carreteras es precisamente prolongar el tercer carril de dicha autovía en ambos sentidos. Para ello, se quiere que los automóviles que desde la part forana quieran llegar a la Universitat y al nuevo hospital de referencia que sustituirá a Son Dureta no tengan que entrar en la vía de cintura.


Tramo de cuatro carriles

Bajo esta premisa, se va a dotar de cuatro carriles todo el tramo del segundo cinturón ya existente, desde Mercapalma hasta Alcampo, aumentando así su capacidad para absorber tráfico. Para facilitar que los vehículos que llegan desde la zona de Campos y Llucmajor por la autopista del aeropuerto utilicen el segundo cinturón y no lleguen a la vía de cintura, la pequeña rotonda existente frente al Carrefour-Coll d´en Rabassa va a ser sustancialmente modificada y ampliada, evitando que pueda convertirse en un cuello de botella.

La parte más polémica de esta reforma parte de la necesidad de prolongar este segundo cinturón hasta las carreteras de Sóller y Valldemossa, ante la fuerte oposición de los vecinos de Son Sardina a que un nuevo vial de esas características pase por sus inmediaciones. Y aquí se ha optado, literalmente, por una solución salomónica: dividir el tráfico en dos ejes diferentes, según pone de relieve Antoni Pascual. La intención del Consell es construir un nuevo vial de cuatro carriles que de continuidad al segundo cinturón y que permita conectar la autopista de Inca con la carretera de Sóller, haciendo así que los camiones que quieren llegar a Son Reus no tengan que entrar en la vía de cintura.

El problema, sin embargo, radica en que una vez en la carretera de Sóller hay que seguir hasta la de Valldemossa, y es aquí cuando surge el rechazo de Son Sardina al proyecto.

Dividir el tráfico


Ante este conflicto "político", Antoni Pascual señala que se va a construir un nuevo vial de sólo dos carriles entre las vías de Sóller y Valldemossa, pero alejándolo de esa barriada palmesana hacia el norte, y que podrá ser utilizado por los vehículos que quieran llegar a la Universitat.

Y para los coches que quieran llegar al hospital de Son Espases se va a desdoblar la carretera de Sóller desde la confluencia del segundo cinturón hasta la rotonda del Polígono de Son Castelló, que también será sustancialmente reformada y ampliada para que pueda absorber todo este tráfico, al tiempo que se dotará también de cuatro carriles el tramo del Camí dels Reis entre esta última rotonda y la de la carretera de Valldemossa.

El vicepresidente del Consell destacó que con esta fórmula se consigue crear itinerarios alternativos a la vía de cintura para las personas que acceden a Palma desde la part forana, sin que se vean afectados los vecinos de Son Sardina. Esta idea está ahora pendiente de ser validada por el estudio técnico que se tiene que encargar y cuya adjudicación, según reconoció recientemente Antoni Pascual, ya registra una demora de algunos meses.

Aunque el pasado año se cerró sin víctimas mortales en la vía de cintura, los técnicos de la Jefatura Provincial de Tráfico no ocultan la peligrosidad de este eje, tanto por su diseño -una gran cantidad de entradas y salidas muy próximas entre sí- como por el altísimo volumen de automóviles que soporta.

Diario de Mallorca (22-I-08)

Comentaris

  1. El GOB denuncia el Govern a la Comissió Europea per permetre el golf de Son Bosc

    El GOB denuncia el Govern a la Comissió Europea per permetre el golf de Son Bosc

    Diuen que la “part fonamental” del procés va ser durant la presidència de Matas, però que el Govern actual “no ha actuat per posar-hi remei”

    El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha denunciat al Govern davant de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea per permetre la construcció del camp de golf de Son Bosc, a Muro, en considerar que el procediment d'avaluació d'impacte ambiental ha estat “escandalosament viciat”.

    En una roda de premsa, el GOB va detallar que el procediment de tramitació del projecte del camp va incomplir la normativa comunitària en no haver avaluat “correctament” les repercussions ambientals tant sobre Son Bosc com sobre el Parc Natural de S'Albufera.

    El Grup va recordar que el Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient va informar desfavorablement sobre el projecte davant dels “greus efectes” sobre les espècies i sistemes naturals que comportava. Tanmateix, en aquest informe, a més, va afegir una sèrie de mesures correctores per si la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA) no revisava l'acord.

    Segons el GOB, “resulta evident” que l'informe va ser modificat en segona fase per incorporar mesures correctores i deixar la porta oberta al projecte.

    La CBMA, va indicar el GOB, va decidir que “no feia falta sotmetre” el projecte a un estudi d'impacte ambiental. A més, va sostenir que les mesures correctores citades pel SPE no serveixen “ni mínimament” per salvaguardar els valors naturals de la zona ja que les més destacables no van ser incorporades al projecte.

    D'altra banda, la resta d'actuacions no resolen, segons el Grup, ni la destrucció directa dels valors naturals del conjunt de Son Bosc ni garanteixen la no afectació a la qualitat ambiental de S'Albufera.

    Així mateix, l'associació ecologista va indicar que tampoc no s'han avaluat “convenientment” els efectes que aquest projecte comportarà al Parc Natural amb què coafronta, S'Albufera, una zona humida d'importància inscrita al conveni Ramsar, així com Zona d'Especial Protecció per a les Aus, i Lloc d'Interès Comunitari.

    Així, el GOB va considerar que el Govern “ha incomplert les seves obligacions” en relació amb la correcta avaluació de les repercussions ambientals que el projecte suposa i va destacar que és “molt preocupant” que la CBMA hagi “estat manipulada” per aconseguir uns “interessos concrets”.

    L'associació va recordar que la “part fonamental” del procediment va tenir lloc durant la presidència de Jaume Matas encara que el Govern actual “no ha actuat per posar remei” a aquest “despropòsit”, va concretar.

    Així, va sostenir que els actuals responsables de la Conselleria de Medi Ambient haurien d'haver revisat l'acord de la CBMA però, va apuntar, no semblen “decidits a fer-ho i el temps s'acaba per a Son Bosc”. Les obres de construcció del camp de golf podran començar a partir del pròxim 1 de setembre.

    DBalears (22-VII-08)

    DBalears (22-VII-08) | 31/07/2008, 11:36
  2. El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

    El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després d'aquest primer any de legislatura

    Considera preocupant el fet que els nous governants perdin la possibilitat d'aprofitar la situació actual de crisi per revisar el model territorial, econòmic i social, desmarcar-se de les polítiques de les lesgislatures anteriors i apostar vertaderament per la sostenibilitat.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Des del GOB presentam avui un informe en el que revisam la situació actual de les polítiques que de manera directa o indirecta afecten el territori: les polítiques que marquen les directrius sobre el territori, les accions referides a espais naturals, i l'enfocament de les grans infrastructures, algunes d'elles vinculades a les polítiques de gestió dels recursos naturals.

    En aquest sentit revisam quins han estat els principals aspectes desenvolupats en l'àmbit de la protecció d'indrets amenaçats, alhora que qüestionam la intervenció del Govern en l'àmbit de la crisi de la construcció i la continuïtat per part del Consell de Mallorca amb el model territorial del Pla Territorial de Mallorca aprovat per PP-UM (que inclou les polèmiques àrees de reconversió territorial), criticam la continuïtat de la línia marcada pel partit popular pel que fa a la protecció d'espais naturals, i la continuïtat també de les polítiques sectorials de gestió dels recursos naturals i d'algunes de les infrastructures més impactants que ja foren plantejades en l'època Mates i que el Govern ni qüestiona, ni revisa, senzillament assumeix.

    Els principals aspectes tractats a l'informe:

    POLÍTIQUES TERRITORIALS
    - Més creixement urbanístic AMB DOBLERS PÚBLICS
    - Modificació puntual del Pla Territorial de Mallorca: EL MANTENIMENT DE LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL.
    - La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s’entén

    ESPAIS NATURALS
    - Protecció dels espais naturals ES SEGUEIX LA LÍNIA MARCADA PEL PARTIT POPULAR
    - Son Bosc DE PARC NATURAL A CAMP DE GOLF

    TRANSPORTS
    - Nou conveni de carreteres: 2ON CINTURÓ
    - Ampliació del Port de Palma MÉS CREIXEMENT, MÉS INSOSTENIBILITAT I LA PRIVATITZACIÓ DE LES INSTAL•LACIONS DEL PORT
    - Ampliació de l'Aeroport

    ALTRES INFRASTRUCTURES

    - Polígons industrials a cada racó SENSE REGULAR ENCARA
    - Més pedreres al Pla de Mallorca UN SECTOR QUE “FA POR” AL NOU GOVERN?
    - Més Infrastructures energètiques I PARCS FOTOVOLTAICS EN SOL RÚSTIC
    - Infrastructures hidràuliques. DESSALADORES: EL FUTUR DE L'AIGUA PLANTEJAT
    - Residus CONTINUÏTAT DE L'APOSTA PER LA INCINERACIÓ

    Conclusions

    Des del GOB consideram que la situació actual de crisi hauria d'obligar a replantejar el camí que estem disposats a córrer, ara, i més enllà dels tres anys d'aquesta legislatura.

    Des del GOB ens preocupen els indicis que ens duen a pensar que, de moment, no s'han revisat les arrels de fons per tal d'establir una nova manera de fer en les polítiques territorials ni en aquelles sectorials que en podrien esdevenir límits naturals i racionals, i que molt sovint han estat criticats pels partits que ara ocupen els càrrecs de govern.

    En definitiva, des del GOB entenem que la situació de crisi hauria de fer obrir els ulls als nous governants i obligar a revisar el model territorial, econòmic i social en la seva globalitat i descobrir les arrels que marquen les directrius que ens han duit a la crisi econòmica i ecològica i que massa sovint tenim la impressió que es pretenen continuar, lluny de reconduir la nostra societat cap a la sostenibilitat.

    Podeu consultar l'informe complet a: www.gobmallorca.com/premsa/informejuliol2008

    Web GOB (16-VII-08)

    Web GOB (16-VII-08) | 31/07/2008, 11:38
  3. El Govern de progrés ajuda fonamentalment als rics a combatre la crisi

    El Govern de progrés ajuda fonamentalment als rics a combatre la crisi

    El president del Govern, Francesc Antich, presenta 13 mesures per tal d'ajudar als rics a sobreviure a una crisi que només ells han generada, entre les quals hi ha un paquet d’aplicacions fiscals per reduir els imposts de transmissions patrimonials, successions i donacions per a les empreses. La resta, les deduccions de l’IRPF per als joves, discapacitats i famílies nombroses que comprin el seu primer habitatge són la xocolata del lloro. I d'aquesta política en diuen política de progrés.

    Els "progressistes" ajuden als patrons del totxo comprant els seus habitatges invendibles i deixant que prescriguin els seus impagaments:

    El Ibavi ha comprat per 5.348. 235 euros a les promotores Pla de Santa S. L i Cafeteries Insulares de Ponent S.L de Santa Margalida dos edificis amb 34 habitatges que es vendran entre 140.982 i 172.140 euros.

    El Ibavi ha adquirit per 4 milions d'euros a Nous Habitatges de Sa Pobla S. L. 26 pisos que es destinaran a la venda . El preu aproximat , segons la superfície del pis, serà d'entre 137.693 i 167.023 euros.

    El Govern ha comprat 58 pisos de VPO a Inca per 7.802.745 euros, en l'edifici que es troba en l'avinguda d'Alcúdia, adquirit a Explotacions turístiques Illes S. L. a preus que aniran entre els 98.000 i els 158.000 euros.

    Cal recordar que el secretari general del col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA), José María Mollinedo, va alertar que prescrivien 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.

    Web Ixent | 31/07/2008, 11:41
  4. Els sous dels polítics durant l'any 2008

    Els sous dels polítics durant l'any 2008

    El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

    La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

    La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

    Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

    La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

    El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

    Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

    Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

    Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

    Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

    La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

    El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

    Web Ixent | 31/07/2008, 11:43
  5. El PSM-EN ha presentat al·legacions contra el projecte de camp de golf de Son Aversó (finca ubicada a Son Sardina, a Palma)

    El PSM-EN ha presentat al·legacions contra el projecte de camp de golf de Son Aversó (finca ubicada a Son Sardina, a Palma). Aquest projecte va iniciar la tramitació l'any 2005, i preveu un camp de golf de 18 forats, un de 9 forats i un camp d'aprenentatge, a més d'un hotel de cinc estrelles de 450 places i zones comercials i d'oci. El BOIB núm. 89, de 26 de juny de 2008, anunciava que se sotmetia a informació pública la declaració d'interès general del projecte. Biel Barceló, secretari general del PSM-EN, Antoni Alorda, portaveu dels nacionalistes en matèria d'Urbanisme, i Nanda Ramon, vicesecretària general i portaveu del PSM-EN a Palma, han donat a conèixer avui les al·legacions presentades i han avançat que els nacionalistes s'oposaran a aquesta declaració d'interès general a la Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell de Mallorca.

    Antoni Alorda ha explicat que l'oposició al projecte es fonamenta en l'argument jurídic bàsic que incompleix la Llei 4/2008 de Mesures Urgents per a un Desenvolupament Territorial Sostenible de les Illes Balears, normativa que prohibeix els usos residencials i turístics en els projectes de camp de golf.

    Al seu torn, Nanda Ramon ha apuntat que, a més d'aquest primer argument, la llei també permet denegar l'interès general dels camps de golf per criteris d'inoportunitat del projecte per la seva incidència territorial o paisatgística, l'afectació als recursos naturals, l'oferta de camps de golf ja existents. "Aquesta infrastructura malmetria una de les àrees rurals ben conservades que queden en l'entorn de la ciutat de Palma, i afectaria elements patrimonials com ara fonts i séquies d'alt valor etnològic. A més, l'oferta de camps de golf al Ponent de Mallorca és més que suficient", ha exposat la regidora.

    Biel Barceló ha destacat que l'actual pacte polític de governabilitat inclou que no s'aprovaran camps de golf amb oferta complementària, i ha recordat també que la nova sensibilitat social i política respecte a aquesta qüestió ha quedat reflectida fins i tot en la sentència de la primera peça del cas Andratx, que cita la Llei de Mesures Urgents i estableix jurisprudència sobre el deure dels poders públics de defensar i protegir el territori i el medi ambient.

    Barceló també ha fet referència al fet que l'actual situació de desacceleració econòmica i recessió del sector de la construcció ha posat de manifest la crisi del model econòmic basat en el creixement especulatiu, vigent fins ara, i ha apuntat que "ara és el moment de demostrar realment que volem un canvi de model econòmic per avançar cap a un model més sostenible, respectuós amb el medi ambient i amb els nostres recursos naturals".

    A la roda de premsa també han assistit Antoni Marimon, membre de l'agrupació del PSM-EN de Son Sardina, i Tomeu Carrió, secretari general de la Federació de Palma del partit nacionalista.

    PSM-Palma | 31/07/2008, 16:20
  6. Pla de mobilitat de transport

    no tenim cap pla de mobilitat de res.

    Mallorca LLevant | 19/10/2008, 13:53
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS