Miquel López Crespí - Memòria històrica

Només la República podrà agrupar tota la població dels més diversos orígens cap a un objectiu comú. I serà catalana perquè naixerà al nostre país, sorgirà d'una voluntat profunda de la vida associativa dels més diversos racons de la nostra terra, un cop s'haurà organitzat políticament de manera col·lectiva. (Carles Castellanos)

És la República independent que ve...

Per Carles Castellanos i Llorenç, membre del FOCDA i de la Plataforma pel Dret a Decidir, i militant del Moviment de Defensa de la Terra. Publicat a El Punt el 10.6.08

Tota aquesta desorientació del món polític, tot aquest neguit de tants opinadors, tot aquest desassossec de tantes i tantes persones... no és altra cosa que la República catalana independent que ve... Talment com l'infant que al ventre de la mare marraneja i no acaba de sortir a la llum, així és el nou règim polític que vol i no acaba de venir.

Com es pot explicar, si no, la situació actual de desfici i fins de desgavell, en sectors importants i diversos de la nostra societat? Els mals que patim són ben coneguts però constatem dia rere dia que el sistema polític actual no ens ofereix els instruments necessaris per resoldre'ls, i per això es manifesten en forma d'un neguit social engabiat i ofegat.

Empitjorament de la situació social, destrucció de l'entorn, especulació galopant, espoliació fiscal, dèficits de serveis i d'infraestructures, afebliment social de la llengua, tergiversació i restricció dels drets democràtics... (Partits prohibits arbitràriament, joves represaliats per haver-se oposat a la monarquia i empresonats –com en Franki– per haver-se oposat als seus símbols, etc.). Tots són problemes coneguts i reconeguts de manera general però el règim parlamentari monàrquic espanyol ens impedeix, de manera frontal, d'abordar-los, tot barrant el pas a qualsevol sortida democràtica raonable.

La monarquia és justament el pretext i l'instrument de tota mena d'abús, d'injustícia i de manipulació. No té cap altra justificació que l'encotillament de la democràcia. El sistema monàrquic és la voluntat popular castrada, interferida, manipulada i emmordassada. Per això la úRepública vindrà, acabarà venint de manera inexorable. I vindrà per l'evolució dels fets, caurà «com la fruita madura». No hi ha cap altre mitjà de superar la mediocritat del moment present. Sabem a més que la República que ve serà catalana. I serà democràtica, federal i participativa. Només un règim construït de manera neta damunt la voluntat popular pot fer possible l'alliberament de les potencialitats. Només la República podrà agrupar tota la població dels més diversos orígens cap a un objectiu comú. I serà catalana perquè naixerà al nostre país, sorgirà d'una voluntat profunda de la vida associativa dels més diversos racons de la nostra terra, un cop s'haurà organitzat políticament de manera col·lectiva. La República vindrà com a simple resultat de la voluntat popular. En aquest cas la República que vindrà no serà, però, ni la tercera república «espanyola» (ni cap altra république française), perquè cap d'aquests règims no ens pot portar la llibertat i tampoc no hi ha cap seguretat que el sistema polític que prevalgui en el conjunt de l'Estat espanyol arribi a ser a curt o a mitjà termini el republicà.

Per aturar el desànim

Quin sistema pot reequilibrar la societat, harmonitzar les forces, alliberar les energies, quin sistema pot aturar el desànim, restablir la confiança? Només un sistema estrictament democràtic i igualitari pot afavorir la integració política de tota la població àvida de participació popular. La República és el sui iuris, és a dir, el govern d'un mateix basat en la no-dependència de cap altre home. I és, per extensió, l'expressió de l'autodeterminació, del dret de decidir dels pobles i les nacions. Si la República és tot això, i és també això el que vol la immensa majoria de la població catalana... per què no ha de venir?... Per què no ha d'arribar dins el simple termini de temps en què ens posem tots d'acord a voler-la i acollir-la? La República catalana és l'aire nou que tothom reclama i anhela. La República independent és l'única garantia de vida per al nostre país en un sistema econòmic democràtic, igualitari i participatiu, és salvar per al futur la nostra terra, les nostres costes, les nostres muntanyes, els nostres rius. És la pervivència de la nostra llengua en harmonia amb totes les que han vingut i vindran. És convertir la nostra cultura en el gresol de tota convivència.

No hem de tenir por perquè davant la voluntat de tot el poble no hi haurà res que ho pugui aturar. La República no ens ha d'espantar perquè la veiem venir, l'estem gestant, fins i tot sense saber-ho, en la nostra vida social de cada dia. Acabem, doncs, d'endreçar la nostra casa perquè ben aviat hi pugui veure la llum la llibertat.

Web Llibertat.cat

Jornades independentistes a Girona: Toni Infante, Miquel López Crespí, Carles Castellanos i Josep de Calasanç Serra.

Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.

L’MDT reuneix Serra, López Crespí, Castellanos i Infante en un acte-debat a Girona

Els ponents analitzaren, a partir de la seva realitat, la situació actual, les causes i perspectives d’alliberament dels Països Catalans

Amb motiu dels 300 anys de l’inici de l’ocupació borbònica dels Països Catalans del sud de l'Albera i dels 348 anys d’ocupació francesa a la Catalunya Nord, el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) organitzà el dissabte 8 de setembre un acte-debat sota el lema Més de 300 anys d’ocupació francesa i espanyola. Ja n’hi ha prou! Ara, Independència.

En el debat, que tingué lloc a les 7 del vespre a la Casa de Cultura de Girona i s’emmarcà dins dels actes de commemoració de la Diada d’enguany, hi intervingueren:

Josep de Calassanç Serra (Perpinyà). Independentista català. Actiu activista cultural de la Catalunya Nord. Membre de Ràdio Arrels, emissora que emet únicament en català i que treballa per la recuperació lingüística, cultural i nacional de Catalunya Nord. És també membre del Casal Jaume I de Perpinyà.

Miquel Lòpez Crespí (Mallorca). Escriptor i col·laborador en diversos diaris i revistes de les Illes. Actiu militant antifranquista. Dirigent de l’Organització d’Esquerra Comunista (OEC) a les Illes i del PSM als anys setanta. Membre de l'AELC i de l'Obra Cultural Balear (OCB). En la seva ponència, parlarà sobre el que ha representat per a l’independentisme i la classe treballadora tant les renúncies nacionals i polítiques en la transició com la restauració monàrquica.

Carles Castellanos (Barcelona). Militant de l’MDT. És professor de l’Escola Universitària de Traducció i Interpretació (EUTI) de la UAB. Ha publicat diversos treballs de contingut tant sociopolític com sociolingüístic i lexicogràfic. És membre del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA) i del Col·lectiu d’Opinió Mata de Jonc. És impulsor, a més, d’iniciatives com el Centre de Recerca i Documentació Pau Vila i el 3r Congrés de Cultura Catalana.

Toni Infante (València). Militant de l’MDT. Reconegut sindicalista del País Valencià. Membre de Coordinadora Sindical Obrera (COS) i impulsor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de València.

Els ponents, provinents dels diferents territoris històrics del país (Catalunya Nord, les Illes, el Principat i País Valencià), analitzaren, des de l’òptica de l’Esquerra Independentista o de l’Esquerra Nacional, la situació actual de cada territori, les causes d’aquesta situació i les perspectives del procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

Girona