Miquel López Crespí - Memòria històrica

El tinent de batle d’urbanisme presentà uns plànols amb quatre possibles ubicacions per fer l’hospital de referència, aquesta proposta dels solars es traslladà a la conselleria de salut. Posteriorment es sabé que el tinent de batle mentí doncs un dels solars, el de la bases General Asensio, ni tan sols havia fet gestions telefòniques amb el ministeri de Defensa. (Aina Calafat, Plataforma Salvem la Real)

EM FA MAL EL COR (III)

Per Aina Calafat, portaveu de la Plataforma Salvem la Real

Aquesta setmana seré mol breu amb els comentaris. Directament vos explicaré les mangarrufes fetes per l’ajuntament per obviar la realitat: de l’existència del torrent.

El tinent de batle d’urbanisme presentà uns plànols amb Quatre possibles ubicacions per fer l’hospital de referència, aquesta proposta dels solars es traslladà a la conselleria de salut. Posteriorment es sabé que el tinent de batle mentí doncs un dels solars, el de la bases General Asensio, ni tan sols havia fet gestions telefòniques amb el ministeri de Defensa.

L’ajuntament de ciutat el 23 de desembre de l’any 2003 aprovà l’adquisió de la finca ca n’espases vell. El gener de l’any 2005 l’arquitecte Rafael de la Torre Morales redactà la documentació tècnica per demanar la modificació puntual del PGOU.

La modificació fou demanada per la cap del departament de planejament el 21 de març del 2005; en aquesta petició es demanava incloure tota la documentació gràfica com l’escrita, però curiosament no es remeté “l’estudi hidrològic dels torrents del terme municipal” on hi figura la zona de risc d’inundació de la finca.

Cap dels arquitectes del ajuntament, del IBsalut i dels autors del projecte varen tenir en compte hidrològic l’estudi abans esmentat. negligència, incompetència, ... o és que no es miren la documentació dels plans generals ?

Un delineant ? informà favorablement del projecte del IBsalut, això era el dia 16 de gener de 2007 i just el dia següent el gerent d’urbanisme demanava a l’Autoritat Hidràulica autorització per a la construcció de l’hospital, tot i reconeixen l’existència dins la finca del torrent i del risc d’inundació. La petició fou remesa sobre les 09’30 i meravelles de l’eficiència a les 10’30 li fou respòs afirmativament. Quina revisió més extraordinària i primmirada es feu del solar, que en una hora ja estava feta i enviada ...... Això és eficiència !

La contesta de l’Autoritat Hidràulica obvià que en l’ajuntament hi constava l’existència de la zona de risc, en conseqüència la llicència d’obres fou concedida.

Per sort la premsa i la memòria encara ens recorden que en el segle passat la zona quedà inundada en cinc ocasions; en una d’elles, l’any 1962, curiosament tota la guarda de porcs de la finca fou arrossegada per la força de l’aigua i na Catalina i en Pau de ca n’Espases Vell es quedaren sense matances. Als porcs els trobaren ofegats devers la caserna de son Busquets.

A can Tonet i a ca n’Horrach l’aigua arribà fins els primers pisos l’any 53, i a l’amo en Joan “de ses ametlles” quan comprà la finca, a principis del segle XX, els realins més vells li digueren: “més d’un dia hauràs d’anar a ca teva amb barca....” (ca n’Horrach). Per tant la sapiència dels nostres majors ja ens avisà del que algun dia passarà el pitjor .....

El passat hauria d’haver-se tengut en compte a l’hora de la tria de la finca, però varen pesar més altres coses: les finques dels especuladors no podien tenir cap casta de problema, la de l’hospital al govern l’hi és igual. La qüestió era fer-ho a ca n’Espases i els voltants a especular ...

... Fins la setmana que ve. Esper que anau guardant aquest escrits per recordar les la memória de tot el procés de destrucció de CA N’ESPASES VELL.

Potser que el cinisme, la manca de principis, l´oportunisme d´alguns sectors de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial, sigui un producte estantís de la postmodernitat. Genteta que és a un partit d´esquerres perquè el carnet li produeix beneficis econòmics. Res més. Sectors dogmàtics que s´histeritzen en veure que la mobilització de la societat civil podria posar en qüestió els privilegis econòmics que comporta la gestió del règim. Són personatges, els que demonitzen les entitats i plataformes que han portat a coll la lluita contra l´especulació i la corrupció, contra la destrucció de Mallorca, que tant podrien ser del PP com d´UM com, indubtablement, del PSM o del PSOE. (Miquel López Crespí)

Salvem Mallorca! Defensa d’Aina Calafat

Ho he llegit a diversos blogs i també en els articles d´algun publicista: Aina Calafat, la Plataforma Salvem la Real i tots aquells i aquelles que no s´han desmobilitzat i continuen lluitant per servar Mallorca i les Illes de les urpades de l´especulació “fan el joc a la dreta”. Diuen que “és perillós desestabilitzar el Pacte amb crides constants a la mobilització ciutadana”. Sembla que un sector de la l´esquerra oficial, en veure que la Plataforma de la Real no afluixa en les seves justes reivindicacions, ha decidit passar a l´acostumada campanya de desprestigi i demonització de la dissidència. Tots plegat, aquesta brutor inclassificable... no us recorda les campanyes carrillistes contra els partits que, en temps de la transició, lluitaven per la República i el socialisme mentre que a determinats dirigents sense ètica ni principis ja els anava bé posar-se al servei del règim, de la maniobra de restauració monàrquica?

La demonització de les persones, entitats socials, sindicats i associacions de veïns que des de fa unes setmanes es reuneixen al Casal d´Entitats Ciutadanes de Palma per a continuar la lluita per salvar la Real, em recorda igualment les campanyes de desprestigi ordides pels estómacs satisfets contra la diputada verda Margalida Rosselló o contra la consellera de Benestar Social de l´anterior Pacte de Progrés, l´eficient política Nanda Caro, que, en un acte de sinistre sectarisme, va ser obligada pels seus a callar i a no opinar sota amenaça de fer-li dimitir el seu càrrec.

Per a desgràcia del nostre poble, hi ha molta gent mancada del més mínim tarannà democràtic, que no sap respectar ni entendre –no en vol fer el més mínim esforç!-- la dissidència. Escoltar aquells que pensen d´una manera diferent? Quin doi! “Una vegada que som a dalt, nosaltres comandam”, xerriquen, cofois. La persecució i criminalització de la dissidència és una forma més de dogmatisme i feixisme que, a aquestes alçades del règim postfranquista, i dècades després de la mort del dictador, ens pensàvem que s´hauria anat acabant. Els comentaris denigradors fets en referència a Aina Calafat, a la Plataforma Salvem la Real, a tots aquells i aquelles que pugnam per enfortir la societat civil, per defensar el que pensam que és just, ens fa constatar com de lluny som encara d´una mínima cultura democràtica.

Potser que el cinisme, la manca de principis, l´oportunisme d´alguns sectors de l´esquerra de la nòmina i el cotxe oficial, sigui un producte estantís de la postmodernitat. Genteta que és a un partit d´esquerres perquè el carnet li produeix beneficis econòmics. Res més. Sectors dogmàtics que s´histeritzen en veure que la mobilització de la societat civil podria posar en qüestió els privilegis econòmics que comporta la gestió del règim. Són personatges, els que demonitzen les entitats i plataformes que han portat a coll la lluita contra l´especulació i la corrupció, contra la destrucció de Mallorca, que tant podrien ser del PP com d´UM com, indubtablement, del PSM o del PSOE.

El problema que tenen aquells que no voldrien una societat civil viva i dinamitzadora del teixit social és que ara ja no es tracta de desprestigiar una persona o un petit col·lectiu; ara són ja molts els partits i sindicats, agrupacions i associacions de veïns, entitats socials i publicistes a demonitzar. Com s´ho faran per a fer creure que la CGT, Alternativa per Pollença, Attac, Drets Humans, EU, la Federació d´Associacions de Veïns de Palma, la Joventut Comunista, l´Obra Cultural Balear, la Plataforma Salvem Can Tàpera, la Plataforma Salvem la Real, STEI-i, Unió Obrera Balear, fan el joc a la dreta i l´extrema dreta? Qui els creurà aquesta vegada? És molt senzill, des del poder, amb tots els mitjans econòmics i de comunicació, amb l´exèrcit de servils que sempre envolta a qui comanda, sigui aquest del color que sigui, atacar, demonitzar persones aïllades, activistes que només tenen, per a defensar-se, la veu de la coherència i de la dignitat per a fer front a la indignitat de la mentida, la calúmnia i la manipulació informativa.

Aquesta vegada, repetesc, ho tendran més mal de fer. Els col·lectius que preparen els actes lúdics i solidaris de dia 10 de novembre a la Real; els partits, sindicats i organitzacions que pensen organitzar les mobiltzacions que començaran el proper dissabte 17 de novembre en defensa del territori, són prou forts i nombrosos per a no témer les campanyes rebentistes dels acostumats vividors del romanço. El temps, la situació política, sortosament va canviant a favor de la societat civil.

(6-XI-07)

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Més articles de la campanya Salvem la Real! (Web Ixent)