pobler | 07 Gener, 2008 16:17 |
En comptes de democràcia participativa, el règim sorgit del franquisme ens ha encolomat la democràcia delegada i encotillada: un parlamentarisme presidit per un poder constitucional-monàrquic sacralitzat; i un aparell de l'Estat en què les forces repressives i judicials continuen ancorades en l'antic règim. En comptes de sistemes de gestió pròpia de les nacions al si de l'Estat, han mantingut un Estado de las Autonomías en què totes les disposicions són estrictament subordinades a un sistema parlamentari espanyol on sempre hi som, i hi seríem, minoritaris. I, en comptes de la gestió laica de la qüestió religiosa, l'Estat espanyol ha disposat unes normes que no desvinculen realment la vida religiosa del poder polític i l'acosten als favoritismes del franquisme. (Carles Castellanos)
Independència és democràcia
Per Carles Castellanos Professor de la UAB i membre del col·lectiu d'opinió Mata de Jonc.
El sistema polític espanyol transfranquista està fonamentat en tres columnes que estableixen unes formes de poder inamovible que l'allunyen d'un funcionament democràtic: monarquia, estat de les autonomies i la aconfessionalitat.
La conquesta de la independència no és res més (ni res menys) que un plet democràtic que es produeix per una ruptura, que consisteix a traslladar una font de sobirania aliena i imposada, a una altra en funció –democràticament– de la comunitat nacional.
Però l'Estat espanyol no té tan sols una mancança democràtica bàsica per aquesta «apropiació fraudulenta» de la sobirania nacional. El sistema polític espanyol transfranquista està fonamentat en tres columnes bàsiques que estableixen unes formes de poder inamovible que l'allunyen d'un funcionament democràtic ben establert; són formes de maquillatge d'una dominació de tocs oligàrquics: en primer lloc, la monarquia constitucional. En segon lloc, l'estat de les autonomies. I en tercer lloc, la aconfessionalitat.
En comptes de democràcia participativa, el règim sorgit del franquisme ens ha encolomat la democràcia delegada i encotillada: un parlamentarisme presidit per un poder constitucional-monàrquic sacralitzat; i un aparell de l'Estat en què les forces repressives i judicials continuen ancorades en l'antic règim. En comptes de sistemes de gestió pròpia de les nacions al si de l'Estat, han mantingut un Estado de las Autonomías en què totes les disposicions són estrictament subordinades a un sistema parlamentari espanyol on sempre hi som, i hi seríem, minoritaris. I, en comptes de la gestió laica de la qüestió religiosa, l'Estat espanyol ha disposat unes normes que no desvinculen realment la vida religiosa del poder polític i l'acosten als favoritismes del franquisme.
Un cop aquest sistema polític ha començat a entrar en crisi, és el moment de superar definitivament totes aquestes restriccions de la democràcia i obrir pas, amb la independència, a un sistema polític nou que, representant els interessos del nostre poble, posi fi als abusos econòmics, lingüístics i culturals de què som objecte de manera continuada, i que s'han accentuat darrerament amb l'ensorrada dels serveis públics i amb les repetides mostres d'odi i de menyspreu envers la nostra llengua i la nostra cultura.
La independència vol dir, per tant, si hem de fer cas a la nostra experiència col·lectiva, situar de manera clara la fi dels ròssecs del franquisme, la fi dels tics antidemocràtics, l'abolició de la monarquia borbònica, la supressió de les pressions del centralisme i del nacionalisme espanyol agressiu i bel·licista; vol dir fer efectiva la ruptura democràtica que s'havia d'haver fet amb el règim dictatorial.
La independència és, doncs, la porta a una altra concepció de la política i de la societat. La nova democràcia que ja estem construint és la del moviment popular actual, de la vida associativa i també la d'aquelles i aquells representants polítics que vulguin treballar de manera efectiva per la nostra llibertat col·lectiva.
En aquesta línia és important que cada dia hi hagi més sectors polítics favorables al dret de decidir per a la nostra nació, però perquè aquestes proclames siguin creïbles caldrà que es tradueixin en formes de suport explícit a la Plataforma pel Dret de Decidir i que també contribueixin a posar els nous fonaments d'una nova democràcia per al nostre poble. Seguint les valoracions que s'han fet des de fa temps en l'entorn de la CUP, ara ens convé construir aquells òrgans representatius que ens poden permetre d'actuar més enllà de les estructures del règim parlamentari monàrquic espanyol, ja obsolet al nostre país, tot proposant-nos nous reptes de futur. Ens cal l'Assemblea de Representants Electes dels Països Catalans per l'Autodeterminació, la primera pedra d'abast nacional de la nostra nova democràcia laica, igualitària i republicana. Totes les organitzacions democràtiques i sincerament favorables al dret de decidir haurien de donar suport a aquest instrument necessari d'acció conjunta i independent.
Llibertat.cat 4.01.08
La transició i la lluita per la independència: memòria històrica
Superació del capitalisme. Republicanisme contra monarquia. Antifeixisme. Autodeterminació dels pobles. Democràcia directa. Tots ells assignatures pendents encara avui. (Xirinacs)
Miquel López Crespí resuscita aquella literatura política vigorosa dels anys trenta on al pa se le deia pa i al vi, vi. Se situa nítidament del costat dels oprimits, individus i nacions. Té el mèrit de plantejar les dues coses juntes. Supera la nefasta divisió històrica entre llibertaris i nacionalistes. Dóna per suposada la condemna dels opressors de les dues menes. I, sobre tot, esmerça el gran esforç per desemmascarar les falses esquerres socials i nacionals. (Xirinacs)
Presentació del llibre de Miquel López Crespí No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc)
Per Lluís M. Xirinacs.
En una societat normalitzada, amb forta tendència al pensament únic i amb el costum d'emprar un discurs políticament correcte, un llibre com el de López Crespí [No era això: memòria política de la transició, Edicions El Jonc 2001) no pot tenir acolliment fàcil i massiu. Llegia fa unes setmanes a l'AVUI una crítica que el desqualificava perquè hi trobava a faltar matisos. "Tot -deia- és blanc o negre; la gent, bons o dolents".
No hi estic gens d'acord
La societat tan "matisada" que ens ha tocat de viure, només ens dóna una "sopa boba", un "centre polític" a on totes les forces polítiques electoralistes volen convergir per obtenir un sac curull de vots d'uns electors degradats per una llefiscosa publicitat massificadora. Com per vendre cotxes.
Miquel López Crespí resuscita aquella literatura política vigorosa dels anys trenta on al pa se le deia pa i al vi, vi. Se situa nítidament del costat dels oprimits, individus i nacions. Té el mèrit de plantejar les dues coses juntes. Supera la nefasta divisió històrica entre llibertaris i nacionalistes. Dóna per suposada la condemna dels opressors de les dues menes. I, sobre tot, esmerça el gran esforç per desemmascarar les falses esquerres socials i nacionals.
Tot amb dades fefaents, incontrovertibles. Quina falta feia un llibre així! L'escriu des de la seva perspectiva mallorquina. Això també omple un buit important. Ja voldria jo conèixer algun llibre semblant des de l'òptica valenciana! Perquè, deixeu-m'ho dir, el meu llibre La traïció dels líders és redactat només des de l'angle del Principat de Catalunya
Més qualitats. Ell, a més d'un gran intel·lectual amb un bagatge bibliogràfic i una producció de llibres propis envejable, a més d'un gran periodista col·laborador prolífic de la premsa, és des de l'inici de la seva joventut un lluitador tenaç en el terreny dur de la praxi política, més de base i més compromesa. També fou represaliat pel franquisme. I, en aquest terreny alhora difícil i arriscat, mostra una rara virtut. Evita exitosament les baralles internes, les rivalitats estèrils i nefastes tan monòtonament abundants entre els grups en lluita des de l'esquerra i el nacionalisme. La seva magnanimitat sobrevola les misèries induïdes per l'opressor prepotent en la barroera marginació a què són sotmesos.
Una altra qualitat, al meu albir, que eleva el seu llibre sobre la transició per damunt del meu llibre esmentat, és el tractament a fons del front obrer en lluita. Irònicament parla del pas de la democràcia de l'any 1976 -el moviment popular era irresistible- a la dictadura dels nostres dies tan normalitzats. En aquell any, per exemple, si l'Assemblea de Catalunya convocava un acte reivindicatiu cada mes, el món obrer en convocava un cada dia. En aquells temps, la lluita obrera prengué una embranzida inimaginable avui. I el nostre autor n'és actor i testimoni fidel.
Defectes? Un de destacable. Les moltes repeticions, imagino, degudes a què aquest llibre ha estat confegit ràpidament com un recull d'articles, en origen separats, cadascun formant un tot complert. La vivesa del comentari periodístic i la seva permanent activitat, més enllà de paraules i escrits, excusa aquest punt negatiu.
Els grans temes subjacents a la seva crònica reflexiva? Rupturisme revolucionari contra reformisme continuista. Consellisme i assemblearisme territorial. Superació del capitalisme. Republicanisme contra monarquia. Antifeixisme. Autodeterminació dels pobles. Democràcia directa. Tots ells assignatures pendents encara avui.
El lector que vulgui viure la reflexió i l'acció necessàries per a l'alliberament de la humanitat té a les mans un llibre que el guiarà sense trampes. El mercadeig prospera enmig de la confusió. L'honestedat, en la claretat. Una prova és que el llibre s'està editant, venent, presentant, llegint i aplicant amb entusiasme en els medis jovenils desperts dels nostres Països Catalans.
Centre Social de Sants (Barcelona) (18-V-01).Presentació del llibre No era això: memòria política de la transició. (Edicions El Jonc)
Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)
Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí
Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)
Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |