Miquel López Crespí - Memòria històrica

www.ixent.org

En els últims mesos, un sector encara petit de la població de Mallorca ha sortit al carrer, aplegant persones predominantment joves, en defensa de l'accés a un habitatge digne, tal i com ens atorga una Constitució que no compleixen ni fan complir els responsables de l'Estat i que només defensen en els seus articles més negatius, aquells pretesos demòcrates que impossibiliten als pobles d'exercir la determinació del seus habitants.

Aquest moviment ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre l'habitatge,en una terra on el medi natural és objecte de destrucció sense cap finalitat social, i on s'arriba a consumir fins a 2 hectàrees diaries de sòl (com dos camps de futbol diaris) des de l'any 2000. L'habitatge que s'incorpora anualment al mercat és superior a les 10.000 unitats, i un terç d'aquestes vivendes no són ocupades, i obeeixen únicament a criteris especulatius de delinqüents polítics i socials. Alguns d'aquests delinqüents disfruten dels beneficis d'una judicatura més pròpia del franquisme que d'una situació pretesament democràtica.

Bancs i caixes han aprofitat l'espectacular pujada dels preus dels pisos per fer un transvasament de les rendes de les classes treballadores cap a ells mitjançant el pagament d' hipoteques cada cop més altes. El totxo i l'especulació que són, els motors de l'economia, amaguen amb les seves xifres macroeconòmiques els problemes estructurals d'una terra on segments cada cop més grans de la població cauen en la precarietat i en la impossibilitat d'accedir a l'habitatge. La riquesa d'uns pocs es basteix damunt la misèria dels altres.

Dins del món de la construcció les coses no estan gens bé: subcontractacions encadenades, precarietat, sinistralitat laboral elevadíssima i l'explotació de treballadors immigrants sense contracte. Malgrat l'espectacular creixement d'aquest sector, és incapaç de garantir un mínim de condicions laborals dignes i estables als seus treballadors,cosa que tampoc pretenen els seus beneficiaris,

La reivindicació general del moviment és la del compliment de l'article 47 de la Constitució, de manera que l'habitatge sigui un dret per tothom i no un negoci on uns quants es dediquen a especular i a jugar amb les necessitats bàsiques de les persones.

Des del mes de Desembre el Maulets i CGT han posat en marxa una campanya a Ciutat en favor de l'habitatge. Segons l'INE a les Balears hi ha més de 180.000 habitatges desocupats, 85.500 dels quals són buits i 97.000 són segones residències. A Ciutat hi ha més de 35.000 cases desocupades (un 29% del total).

Web Ixent

En el fons, les ocupacions de pisos buits expressen, agradi o no, el radical antagonisme entre el valor social dels habitatges i el seu ús com a mitjà d'enriquiment privat, i posen en qüestió directament la "sacrosanta" propietat privada. Les ocupacions són la denúncia més evident del model actual de ciutat que només sap créixer amb criteris mercantils, mentre els centres històrics es despoblen i desenes de milers d'habitatges estan buits. (Miquel López Crespí)

El problema de l'habitatge i la lluita contra l’especulació capitalista

Acab de llegir algunes dades sobre el problema de l'habitatge a l'estat espanyol, a les Illes i al Principat, vertaderament preocupants. He consultat diversos webs alternatius, el material proporcionat per l'Institut Nacional d'Estadística, la revista L'Aurora, que en fa una acurada anàlisi i, també, el butlletí u>Realitat. Les conclusions a les quals arriben els estudiosos més diversos demostren que, governi qui governi, el problema no fa més que agreujar-se dia a dia i, malgrat les declaracions dels nostres polítics, les classes populars, i sobretot els joves, tenen cada vegada més difícil l'accés a una habitatge digne.

Com diu l'Institut d'Estadística, recordem que, dels 21 milions de pisos existents a l'estat, 3 milions es consideren buits. El 55,2% dels pisos buits és de particulars (1,71 milions); el 43,6%, de companyies immobiliàries (1,35 milions). També ens assabentam que si l'any 1986 es van construir 122.572 habitatges de protecció oficial i 92.231 habitatges lliures, en el 2002 només se'n van construir 38.957 de protecció i 499.046 de promoció privada. ¿Com es pot atendre d'una manera racional la demanda existent per part dels joves i dels sectors més desfavorits de la societat?

El 54,8% de joves menors de 29 anys viuen amb els seus pares. En la franja de 25 a 29 anys, quatre de cada deu (el 38,5%) no han pogut abandonar la llar paterna. ¿Com es pot emancipar un jove en les circumstàncies actuals, si al problema de l'habitatge hi afegim el de la precarietat laboral? Actualment només un 46,6% de joves en la franja de 25 a 29 anys té feina estable. A Barcelona, el lloguer mitjà és de 623,77 euros mensuals. Pensem que el 91,24% dels 12.242.759 contractes laborals formalitzats són de caràcter temporal.

No és estrany que davant aquesta caòtica i injusta situació les publicacions alternatives maldin per trobar solucions raonables. Els diversos governs no semblen saber o voler encarar el problema que ens ocupa. Arreu ens trobam amb lloguers astronòmics, immobiliàries a cada cantonada, desnonaments, indefensió davant tota mena d'abusos, una política d'habitatge que sempre beneficia als promotors privats.

Si des d'una perspectiva progressista consideram que l'habitatge és un bé de primera necessitat, que un habitatge es fa perquè algú l'empri com a llar, que aquesta és la seva finalitat social i que és un bé imprescindible per a desenvolupar amb autonomia un projecte de vida, alhora que és un dret dels ciutadans reconegut per l'actual Constitució i altres marcs normatius, arribarem a la conclusió, vista i comprovada la terrible situació actual, que l'habitatge és un dels drets més vulnerats.

A Barcelona hi ha més de 40.000 pisos buits. Així i tot durant l'any 2003 es varen fer més de 4.683 desnonaments. A les Illes la situació és anàloga.

Davant aquesta punyent realitat encara hi ha gent que s'estranya que, sobretot a les grans ciutats, augmentin cada dia les ocupacions de pisos buits. En el fons, les ocupacions de pisos buits expressen, agradi o no, el radical antagonisme entre el valor social dels habitatges i el seu ús com a mitjà d'enriquiment privat, i posen en qüestió directament la "sacrosanta" propietat privada. Les ocupacions són la denúncia més evident del model actual de ciutat que només sap créixer amb criteris mercantils, mentre els centres històrics es despoblen i desenes de milers d'habitatges estan buits.

Mentre el problema de l'habitatge no trobi una solució adient serà un escarni afirmar que vivim en un "estat del benestar". I, pel que sembla, les mesures estrictament repressives contra l'augment de les ocupacions de pisos buits no solucionen ni podran solucionar el problema. Malgrat cert discursos electoralistes, els governs, siguin de dretes o de l'esquerra oficial, pareix que no volen contribuir a solucionar aquest autèntic càncer social. A la majoria d'institucions polítiques, judicials o policials, només sembla importar-los la restitució de la propietat als seus amos legals, fins i tot per mitjans violents i brutals, sense considerar mai que és precisament l'abús de béns d'interès social i el seu ús especulatiu, el que hauria de ser social i legalment rebutjat.

Els governs progressistes haurien d'adequar una sèrie de mesures urgents per a anar avançant el la solució d'aquest greu problema social. Organitzar, per exemple, un cens d'habitatges buits i un impost progressiu que penalitzi la insolidaritat de mantenir un habitatge tancat mentre hi ha desenes de milers de persones esperant-ne un. Ara més que mai es fa necessari un pla de xoc per retornar l'esperança entre les classes més desvalgudes de la societat i els sectors de joves que no poden independitzar-se de la família. Crear un fons d'ajuda a la joventut, llistes controlades d'accés als habitatges de protecció oficial, una borsa pública dels habitatges propietat de les diverses institucions.

Els governs en teoria reformistes del Principat i de l'estat tenen la paraula. La situació actual s'ha fet autènticament insostenible.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (8-II-05)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí