Miquel López Crespí - Memòria històrica

De la creu dels caidos veiem que amb el nou pacte de govern quasi res ha canviat, bàsicament que el PSOE ara forma part del govern municipal i també ha passat a defensar la seva conservació, la difícil i costosa restauració i el posterior trasllat al cementiri. (Guillem Ramis,d’EU-EV)

Santa Maria del Camí (Mallorca): Plenari de dijous 26 de juliol de 2007

Tres qüestions de l’ordre del dia destaquen o criden l’atenció.

1er. La creu dels “Caidos”,

2on. La no inclusió a l’ordre del dia per segona vegada del tema de l’escola.

3er. La regulació de les aigües brutes del poble no connectades a la xarxa de clavegueram.

De la creu dels caidos veiem que amb el nou pacte de govern quasi res ha canviat, bàsicament que el PSOE ara forma part del govern municipal i també ha passat a defensar la seva conservació, la difícil i costosa restauració i el posterior trasllat al cementiri. Reconeixen que no tenen ni idea del cost, encara no han sol·licitat cap pressupost de la operació, saben que seran molts de doblers i que hauran de sortir del pressupost municipal. Admeten que el monument es ofensiu, suposo que a petició del PSOE i estudiaran la possibilitat de retirar alguna part de la simbologia franquista per a disfressar el que veritablement es, un monument d’homenatge al feixisme. Personalment crec que finalment no el podran dissimular, l’ex-batle Mateu Morro ja va advertir en el seu dia que per a ell no era admissible la transformació del monument i no hi ha cap indici que pugui fer pensar que l’equip de govern actual hagi canviat d’opinió. El resultat de la votació es molt il·lustratiu: 12 vots de PP, GPSM, UM i PSOE a favor de conservar la creu i portar-la al cementiri municipal i 1 vot de EU-EV a favor de la demolició.

De la moció de EU-EV sobre la incorporació de la Plaça Andreu Torrens al recinte de l’escola pública per a pal·liar provisionalment la manca d’espai que pateixen, l’equip de govern municipal no en vol discutir en el plenari municipal. Diu la Batlessa que el tema de l’escola es competència del Consell Escolar i es aquest orgue el que ha de decidir. Passen tota la responsabilitat al Consell Escolar, de la no incorporació de la plaça a l’escola, de com queda ara distribuïda la plaça, de com queden els passos de vianants i les aules situades damunt l’acera. En definitiva segons la batlessa el Consell Escolar ha valorat més el dret d’aparcament i trànsit de cotxes per davant l’escola que la comoditat i la seguretat dels alumnes, mares i pares, a les entrades i sortides d’escola.

De la regulació de les aigües brutes de domicilis i comerços del poble no connectats a la xarxa de clavegueram i de l’activitat que se genera de buidar les fosses sèptiques a dins el casc urbà, diu la batlessa que no en tenen constància a l’ajuntament, que si alguna persona en té coneixement que ho denuncií o ho digui. Sembla que no es vol actuar d’ofici i que necessiten l’excusa de una denúncia per a poder notificar als domicilis i comerços infractors, la il·legalitat de la situació. Es a dir, evitar a tota costa que l’equip de govern quedi malament amb els infractors per fer complir la llei.

Guillem Ramis

Regidor d’EU-EV de Santa Maria del Camí

En la transició i anys posteriors no es van tirar endavant les propostes de l´esquerra conseqüent perquè els pactes entre el franquisme reciclat i els dirigents de PCE i PSOE imposaren la més brutal amnèsia històrica damunt el nostre recent passat. Érem en una democràcia a mig fer on els noms dels generals i assassins del poble que presidien places i carrers vigilaven que res no anàs més enllà de les previsions successòries de Franco. S´oblidaven els milers de morts i exiliats, els torturats, perseguits, afusellats i empresonats. (Miquel López Crespí)

La tasca eficient de Nanda Ramon m´ha recordat, com escrivia una mica més amunt, aquella campanya per a la recuperació de la nostra memòria històrica iniciada en temps de la transició. Una feia silenciada aleshores per la majoria de mitjans de comunicació oficials, que demonitzaven les organitzacions esquerranes tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT... (Miquel López Crespí)

Nanda Ramon i el nomenclàtor de Palma

En un article recent parlàvem de l´extrema eficàcia de Nanda Ramon quant al compliment de les promeses electorals. En aquest cas en referència a la normalització lingüística i a la recuperació de la toponímia tradicional de les nostres places i carrers i, igualment, en la tasca de recuperar la nostra memòria històrica. Ho hem escrit en nombroses ocasions: Nanda Ramon no és d´aquells polítics que parlen per parlar i, una vegada obtenguda la cadireta, s´obliden de les promeses fetes a l´electorat. Nanda Ramon, a part d´una funcionària experta, molt qualificada, és summament feinera i entestada a fer palès el canvi esdevengut a Palma a ran de les darreres eleccions autonòmiques i municipals. Per a mi, per a tots aquells que fa prop de trenta anys encapçalàrem la campanya de l´OEC “Volem noms populars i en català a places i carrers”, ha estat un motiu de satisfacció especial constatar com, tres dècades després d´iniciada la campanya de canvi dels noms imposats pel feixisme, el nou consistori palmesà i, especialment, la Regidoria de Cultura, tornen a portar endavant una tasca massa oblidada pels anteriors consistoris (i tots recordam la feina iniciada en temps del batle Ramon Aguiló). En la transició i anys posteriors no es van tirar endavant les propostes de l´esquerra conseqüent perquè els pactes entre el franquisme reciclat i els dirigents de PCE i PSOE imposaren la més brutal amnèsia històrica damunt el nostre recent passat. Érem en una democràcia a mig fer on els noms dels generals i assassins del poble que presidien places i carrers vigilaven que res no anàs més enllà de les previsions successòries de Franco. S´oblidaven els milers de morts i exiliats, els torturats, perseguits, afusellats i empresonats. Com informa la Comissió 14 d´Abril de Santa Maria del Camí, trenta anys després de les primeres eleccions el batle republicà Bartomeu Horrach encara no té placa al poble. La Comissió demana: “Per què no se’l nomena fill il·lustre? Quants anys hauran de passar perquè els cinc assassinats rebin el merescut homenatge oficial de l´Ajuntament? Els Norats, pare i fill, que resistiren amagats tretze anys a la muntanya, tindran qualque dia un carrer dedicat? Deis que voleu que les generacions futures sàpiguen el que va passar. Què esperau, idò?”.

Les persones i partits d´esquerra alternativa, cas del PSM, de l´OEC o del MCI, per dir unes sigles que en temps de la transició gosàvem exigir canvis en el viari de Palma, érem silenciats i demonitzats de forma continuada. Els polítics professionals del règim, els vividors del romanço que engreixaven llurs comptes corrents mitjançant el silenci continuat i el respecte a l´herència del franquisme, no volien que la lluita per a la recuperació de la memòria històrica, per exemple, molestàs la migdiada dels satisfets.

Trenta anys després de les primeres eleccions ens trobam, com molt bé diu la nostra regidora de Cultura, que encara hi ha molts carrers de l´Eixample, de les noves urbanitzacions, que conserven noms sense normalitzar. Encara tenim noranta carrers amb noms franquistes: els que queden dels que es posaren dia 2 de maig de 1942 i que encara ningú ha revisat. Nanda Ramon, efectiva com de costum, ens informa que aquestes setmanes d´estiu la Regidoria de Cultura ha anat recopilant moltes propostes quant a la recuperació de la toponímia tradicional i a la lluita per la recuperació de la nostra memòria històrica democràtica i antifeixista. A part dels contactes amb les més diverses organitzacions que treballen en tots els camps de la recerca històrica, està previst començar a estudiar a fons les propostes del professor Gabriel Bibiloni de la UIB, que seran revisades per diferents departaments municipals, grups polítics, associacions de veïnats, especialistes en toponímia i altres sectors implicats.

La tasca eficient de Nanda Ramon m´ha recordat, com escrivia una mica més amunt, aquella campanya per a la recuperació de la nostra memòria històrica iniciada en temps de la transició. Una feia silenciada aleshores per la majoria de mitjans de comunicació oficials, que demonitzaven les organitzacions esquerranes tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT...

Una campanya de mesos que portà OEC -i a la qual s'afegiren l'OCB, el MCI, el PSM (PSI)... -per a anar esborrant de la nostra ciutat l'empremta dels quaranta anys d'opressió quant a la retolació d´avingudes, carrers i places.

L'OEC repartí milers de fulls volanders per barris i pobles, escrigué articles a la premsa, repartí uns autoadhesius meravellosos que havia dibuixat el delineant Monxo Clop, militant de l'organització; autoadhesiu que encara avui dia palesa l'art i el treball acurat de més d'un d'aquells treballs d'agitació i propaganda.

Una comissió d'OEC va lliurar una carta de protesta a l'Ajuntament -dia 15 de maig de 1978- signada per qui era aleshores el secretari general de l'OEC, Mateu Ramis, que deia, entre altres coses: "Volem: 1) La substitució de tots els noms imposats per la Dictadura que res tenen a veure amb la tasca del nostre retrobament com a poble.

'2) Que la nomenclatura dels nostres carrers i places respecti la nostra història, les nostres formes de vida, el medi ambient, etc., i, sobretot, la lluita per la nostra cultura i la democràcia.

'Especial preocupació seria la de conservar els noms populars dels carrers que existien abans del feixisme així com donar relleu als fills del nostre poble que hagin treballat per la nostra cultura i per la nostra llibertat: Biel Alomar, Aurora Picornell, Emili Darder, etc, etc".

La campanya -com moltes d'altres de l'OEC-, comptà amb la participació de centenars de persones identificades amb els nostres objectius i durant setmanes -amb participació de l'OCB, el PSM (PSI), el MCI, etc.- fou un punt de referència combatiu en aquella època de brutal desmemòria històrica practicada pels partits del règim.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)