Miquel López Crespí - Memòria històrica

Per Llorenç Capellà. Escriptor.

Tenim memòria. En el parlament espanyol, els diputats i diputades socialistes de les Illes Balears votaren favorablement l'estatut del País Valencià que consagra una bestiesa científica com és la denominació de llengua valenciana. I a l'estatut de les Illes Balears -aquest que la senyora Fernández de la Vega ens promet per enguany-, veurem com queda tota la qüestió lingüística. Malgrat el compromís d'Antich amb la redacció actual, no diguem blat fins tenir el sac lligat. (Llorenç Capellà)

Tocant al PSIB, el recel és més que justificat. Sobretot si parem esment en el míting de diumenge passat amb motiu de la presentació pública de la candidata a Cort. És evident que el PSIB ha apostat pel bilingüisme pràctic. I això, a més d'haver de girar la llengua, implica desvincular-se de la realitat més pròxima. Mala cosa, per a una persona com Calvo que aspira a ésser batllessa. (Llorenç Capellà)

Campanya electoral i llengua.

L'OCB va proposar als partits que participaran en la contesa electoral de la primavera, que no fessin, de la qüestió lingüística, arma electoral. Doncs mireu per on, discrepo de la proposta, tot i que comparteixo l'esperit proteccionista que l'ha inspirada. Però un acord en aquests termes, cas de reeixir, únicament serveix per a reduir la quota de mèrits d'aquells partits que han apostat sense embuts per la normalització de la llengua catalana. Conec un nombre respectable de conservadors, d'aquells que serven el bon costum de no obsessionar-se pel dia a dia de la política, que tenen el convenciment que el Partit Popular defensa llengua, cultura i identitat pròpies, tot aplicant criteris de moderació. És allò que també pensen, molts de socialistes, que fa el PSOE. És lògic. Si en el moment de parlar amb l'electorat, tots els partits mantenen una actitud igualment positiva respecte a la normalització lingüística, els que fan renou els quatre anys de la legislatura són els radicals. I la realitat no és aquesta. El Partit Popular fa tot el que sap i més per convertir el català en un idioma residual. En vol la desaparició. I el PSOE? No afirmaré que s'hagi plantejat un objectiu idèntic, però, de tant en tant (i ara som en un d'aquests períodes), té uns fogots d'espanyolisme que palesen les seves obsessions patriòtiques.

Per entendre'ns: l'espanyolisme doctrinari és incompatible en un espai de convivència en el qual tinguin cabuda, en peu d'igualtat, les nacions de l'Espanya actual. De manera que si depèn dels socialistes, pel que fa a l'ús social del català, la pròxima legislatura la ballarem magra. Insisteixo: el fet d'aparcar la qüestió lingüística de cara a les eleccions, va en detriment d'UM respecte al Partit Popular, i dels partits d'esquerra -PSM, ERC, Entesa per Mallorca i, fins i tot, d'EU-EV- respecte al PSIB-PSOE. Hem de tenir en compte que EU, tot i ésser d'àmbit estatal, defensa un projecte de federalisme que no té res a veure amb la carrinclona visió de l'Espanya autonomista que reivindiquen Alfonso Guerra i la colla d'escolanets d'amén que li riu les gràcies. El PSIB, en la línia del PSOE, també desperta tots els recels del món, malgrat la consideració de gent nostrada de què gaudeixen Francesc Antich, Francina Armengol, Joana Barceló i algun altre alt càrrec. Tenim memòria. En el parlament espanyol, els diputats i diputades socialistes de les Illes Balears votaren favorablement l'estatut del País Valencià que consagra una bestiesa científica com és la denominació de llengua valenciana. I a l'estatut de les Illes Balears -aquest que la senyora Fernández de la Vega ens promet per enguany-, veurem com queda tota la qüestió lingüística. Malgrat el compromís d'Antich amb la redacció actual, no diguem blat fins tenir el sac lligat.

Tocant al PSIB, el recel és més que justificat. Sobretot si parem esment en el míting de diumenge passat amb motiu de la presentació pública de la candidata a Cort. És evident que el PSIB ha apostat pel bilingüisme pràctic. I això, a més d'haver de girar la llengua, implica desvincular-se de la realitat més pròxima. Mala cosa, per a una persona com Calvo que aspira a ésser batllessa. Els socialistes han fet la publicitat i la cartelleria del míting en castellà (tota, absolutament tota), i han cedit el protagonisme de l'acte a la senyora ministra que, en lloc de parlar de la Gerreria, de Son Espases o de les estacions, ha exposat el punt de vista del govern espanyol sobre el procés de pau a Euskadi. Era el moment de parlar-ne, d'ETA? No. Ben segur que si el partit l'envia a Torrelodones o a Colmenarejo a presentar els candidats a l'alcaldia, parlarà de la suposada implicació d'alguns càrrecs conservadors en els escàndols urbanístics del municipi respectiu. En canvi, a Palma, ja n'hi ha prou dient quatre vulgaritats de la Kale Borroka, encara que els revoltats bascos no hagin capgirat l'autobús de Son Sardina ni calat foc als contenidors del passeig Mallorca. La llengua, a les terres catalanes, és ideologia. El PSIB va optar pel predomini de la castellana, en el seu míting, i, en conseqüència, tot allò que es va dir ens sona força llunyà. Aliè a nosaltres. Aina Calvo va mirar d'encendre les brases apagades. I va afirmar que si és batllessa dirigirà personalment la política urbanística de la ciutat. La frase devia ésser extreta del manual municipalista del PSOE, perquè la claca va aplaudir amb entusiasme. Jo, en canvi, vaig entendre que de bon començament Calvo ens va fer saber que no es refia de l'equip que encara no ha nomenat, cosa que em va semblar un escàndol.

En tot cas, jo tampoc no me'n refio d'allò que promet la candidata, no perquè ella no sigui una persona del tot respectable en la seva vida professional i privada, sinó perquè em decep en quelcom tan fonamental com és la comunicació. El míting de diumenge va ésser un míting de disseny. Tant servia per a Palma com per a Ceuta o Melilla. En les eleccions, i en les municipals sobretot, la llengua té una importància cabdal, perquè demostra el grau d'implicació dels candidats en els problemes de la terra que pretenen governar. Al llarg de la campanya pròxima es parlarà d'ecologisme per pa i per sal. Calvo va parlar d'urbanisme i especulació del sòl, dos temes íntimament lligats a la natura. Doncs bé, fins i tot parlant d'ecologia la llengua és determinant. M'explico. No n'hi ha prou protegint una olivera (els qui s'ho creuen defensen un ecologisme urbà i de dretes). A més de protegir-la, hem de saber que al costat de l'olivera hi ha una persona. I que aquesta persona esporga les branques seques amb una eina que té un nom ben concret, probablement des de fa segles. Paisatge, arbre, persona i eina, formen part d'una mateixa cultura que troba el sentit en la llengua. M'explico? Tots aquests factors es relacionen i formen allò que se'n diu un poble. Si Calvo encara no ho ha entès... En fi, facem que ho entengui. Si els seus li deixen entendre-ho, és clar; i si val la pena que ella i el PSOE ho entenguin, cosa que a trenta anys de la transició no sé si és possible, la veritat...

Diari de Balears (16-XI-06)