Miquel López Crespí - Memòria històrica

Una lectura de 'Camins Literaris' de Miquel López Crespí per Eduard Riudavets Eduard Riudavets -

En els gairebé sis anys que es publica aquesta secció a 'El Iris' he ressenyat un bon grapat d’obres de Miquel López Crespí, un dels nostres grans escriptors: novel·les, poemaris, assajos, reculls de narracions…

El que mai havia fet és comentar-vos un llibre com aquest. Us confés que m’ha sorprès tant com m’ha agradat. A la mateixa contracoberta trobem l’explicació de la meva sorpresa:

Miquel López Crespí (…) ha conreat gairebé tots els gèneres literaris i ara ens presenta en aquest volum titulat 'Camins literaris' una antologia de texts on hi narra viatges molt especials…

Una antologia, efectivament. Tanmateix, cal deixar-ho clar, el llibre pot fer gala, amb tota justícia, d’una clara unitat temàtica, com si cada un dels texts hagués estat escrit expressament per aquest recull.

He llegit gran part de les obres d’on s’han extret els texts i, així i tot, m’he tornat a submergir amb un absolut plaer en les narracions. Vint-i-sis relats, vint-i-sis viatges en el temps, vint-i-sis fascinants immersions en mons, propers o llunyans, que ens interpel·len, que ens obliguen a la reflexió, que ens esperonen a pronunciar-nos contra la injustícia i la barbàrie.

Des de la Comuna de París, vista amb els ulls de George Sand, a la caiguda de Madrid en mans del feixisme l’any 1939, López Crespí ens porta a conèixer -i viure- la guerra de Cuba, la Revolució Francesa, un viatge a Palestina de literats mallorquins, l’elitisme falangista de Llorenç Villalonga, les expedicions a la recerca de l’Inconegut, fins i tot el país del Gran Kan…

Us he comentat altres vegades quant de molt em costa fer la ressenya d’un llibre que conté diverses narracions. És impossible comentar-les totes i és injust excloure’n. Si més no, en aquest cas la dificultat ha estat menor. Tots els texts de López Crespí tenen quelcom en comú. Empraré ara les seves mateixes paraules:

«S’escriuran històries de la Comuna, en pots tenir la seguretat més completa! Durant dècades els treballadors dels cinc continents estudiaran aquest exemple tot i que l’experiència que vivim fracassi davant el poder dels canons i les bales».

«Malgrat que sigui el darrer que faci en aquesta vida, provaré de deixar constància del nostre temps i de la nostra lluita.»

«Cap agermanat pogué escriure la història que visqué. Els notaris que en deixaren constància treballaven per als botxins.»

«L’essencial era no rendir-se, no vinclar-se davant la salvatge embranzida dels guanyadors».

Esper i desig hagi quedat prou clar. Només em resta dir-vos que Camins literaris m’ha fet gaudir força. He fruït molt de la prosa de l’autor, però també en veure les mentides desemmascarades, els somnis que, malgrat tot, esdevenen eterns, el llarg fil roig que travessa la Història…

Llegir López Crespí és fruir de la bona literatura, descobrir el nostre passat i, alhora, unir la nostra veu al clam contra qualsevol mena d’opressió.

Aleshores, de tot cor, us recoman aquesta lectura, però no ho puc fer sense demanar-vos que aprofiteu l’avinentesa d’aquesta antologia per capbussar-vos dins la gran obra literària de López Crespí: Els crepuscles més pàl·lids, Gardènies en la nit, Joc d’escacs, Un hivern a Lluc…

Eduard Riudavets a 'El Iris'

Illes . La generació literària dels 70 més activa que mai - El diari Última Hora entrevista l´escriptor pobler Miquel López Crespí

El Tall Editorial publica llibre de viatges

Per Raphel Pherrer (Última Hora, 4 de Juliol de l´any 2021)

Miquel López Crespí (Sa Pobla, Mallorca 1946) es novelista, autor teatral, poeta y ensayista. A finales de los años sesenta empezó a realizar colaboraciones en la prensa de las Islas (Última Hora, El Mirall, l´Estel) difundiendo innumerables artículos sobre temas culturales, memoria histórica y de opinión política. Desde comienzos de los setenta ha publicado más de noventa libros de poesía, teatro, memorias y novela. Miquel López Crespí hace años que está jubilado pero las editoriales no le dejan en paz y contínuamente solicitan nuevas obras, así que desde 2018 ha publicado “Repressió i cultura durant el franquisme” (Lleonard Muntaner Editor), “Joc d´escacs” (Llibres del Segle); “Allò que el vent no s´endugué” (El Tall Editorial); “Visions literàries de sa Pobla” (Llorenç Gelabert Editor); “Un hivern a Lluc” (El Tall Editorial); “Una història amagada” (Lleonard Muntaner Editor); “Dies Irae” (La Lucerna) i “El vicari d´Albopas” (Ajuntament de sa Pobla). A principios de julio de 2021 Miquel López Crespí saca a la luz(El Tall Editorial) su última aportación, “Llibre de viatges”.

Este libro de viajes trata de dejar constancia de la experiencia vital de un escritor de la generación literaria de los setenta. En los veintidós capítulos que conforman esta obra podemos encontrar algunas de mis experiencias esenciales, vivencias que hacen referencia a países como Irlanda, Grecia, Italia, Portugal, Francia, Rumanía, Inglaterra y a otros territorios como Menorca, Ibiza, Formentera y Castilla. También me refiero a diversos viajes nostálgicos al pasado, especialmente hasta la Mallorca de antes del turismo.

El libro que acabo de publicar pone de manifiesto cierta nostalgia de un mundo antiguo que está desapareciendo a una velocidad vertiginosa. Soy muy consciente de que aquel mundo de ilusiones y sensaciones, el ancho universo de muchos de los viajes de mi juventud, todo eso ha desaparecido, pulverizado por el impulso de las estaciones.

Llibre de Viatges ha ido articulándose en medio de una mezcla de emociones que, de forma inconsciente, traslucen la deseperada marcha del hombre en busca de una arcaica e imaginaria felicidad, precisamente por todas las geografías que he ido recorriendo en los últimos años. Es evidente para cualquier escritor que no encontrará nada de interés en los decorados que visita, a no ser que en su interior ese mismo escritor sea rico en experiencias, conocimientos y principios.

A veces me pregunto si todos esos viajes constituyen en realidad la geografía de mi espiritualidad y la respuesta es que en el libro trato de reivindicar, evidenciar la fuerte carga de ilusiones, rebelión y utopía militante que poseyó la generación de jóvenes de los años sesenta y setenta, heredera de todas las generaciones de luchadores que nos precedieron.

Al fin y al cabo como autor debo plantearme si podría omitir en mi obra todas esas referencias a los acontecimientos históricos que nos condicionaron y nos condicionan todavía. Por ello me pregunto cómo se puede separar el mundo personal del escritor de la misma realidad que le ha llevado a ser como es y qué clase de monstruo sería el que se hubiera sometido a tal lobotomía. O cómo dejar de mencionar la existencia de todo un ámbito cultural y político que nos ha ayudado a recargar las baterias de la ilusión.