Miquel López Crespí - Memòria històrica

Prou destrucció! El Pla de carreteres i els desastres del Govern

pobler | 24 Desembre, 2008 16:14 | Compartir:

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. Antich quiere tener hecho el segundo cinturón antes que Son Espases

   Antich quiere tener hecho el segundo cinturón antes que Son Espases

   El president balear afirmó en su reunión con el PP que Armengol va a ejecutar el proyecto "cambiándole el nombre"
   F. GUIJARRO. PALMA.

   El president del Govern, Francesc Antich, ha decidido que el segundo cinturón de Palma se construya antes de que se inaugure el futuro hospital de Son Espases, y ha dado instrucciones a la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, para que este proyecto salga adelante aunque sea "cambiándole el nombre", en un intento de rebajar la previsible polémica. Esta afirmación fue realizada por el propio Antich durante su reunión el pasado martes con los responsables del PP balear, según han asegurado algunos de los asistentes a este encuentro. El motivo es que en el Govern se es consciente de que los accesos al citado centro hospitalario pueden quedar colapsados si no se realiza la citada reforma viaria.
   Las obras para la construcción de Son Espases deberían concluir en 2010. En el Govern se asume que las vías de acceso a este centro hospitalario tienen una capacidad limitada y pueden verse saturadas, especialmente si se obliga a los usuarios procedentes de la part forana a hacer uso de la vía de cintura y del primer tramo de la carretera de Valldemossa, coincidiendo además con el tráfico que pretende llegar a la Universitat balear.
   Durante la reunión que Antich mantuvo el pasado martes con la presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, y en la que estuvieron presentes los consellers de Presidencia y de Economía, Albert Moragues y Carles Manera respectivamente, además de los populares Francesc Fiol y Josep Ignasi Aguiló, el president del Ejecutivo confirmó su decisión de ejecutar el segundo cinturón, aunque con un trazado y unas características algo diferentes a las del proyecto que inicialmente había previsto el anterior equipo del gobierno del PP, de ahí el interés de los socialistas en modificar la denominación de esta vía para dar una imagen de actuación diferenciada de la que en su momento generó la polémica y que cuenta con un rechazo frontal del Bloc.
   El responsable de Obras Públicas del Consell de Mallorca, Antoni Pascual, ya adelantó el pasado mes de enero a DIARIO de MALLORCA las características generales de este nuevo trazado. El segundo cinturón se prolongará más allá de la autopista de Inca con cuatro carriles, pero éstos sólo llegarán hasta la carretera de Sóller e incluso podrían reducirse a dos antes de llegar a este vial, punto en el que esta nueva carretera se dividirá en dos ramales. El primero, de mayor capacidad, enlazará con el Camí dels Reis, ya sea mediante el desdoblamiento de la carretera de Sóller o con un nuevo eje paralelo a ésta. El segundo ramal, de dos carriles es el que deberá enlazar la carretera de Sóller con la de Valldemossa a la altura de la Universitat.
   Pero los planes de Antich se enfrentan a un obstáculo: las reticencias de la ministra de Fomento, Magdalena Alvarez -cuyo departamento debe financiar estas obras- a ceder su gestión a los Consells de Mallorca, lo que deja en el aire que su ejecución pueda concluir antes de que se inaugure Son Espases. En UM no se oculta que "si el proyecto no está acabado a tiempo, ya sabemos a quien echar la culpa".
   Diario de Mallorca (14-IX-08)

   Diario de Mallorca | 24/12/2008, 16:25
2. EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

   EL GOB ALERTA DEL PROJECTE DE MEGAPORT PER PALMA

   El GOB demana informació i debat públic al president de l'autoritat portuària, Francesc Triay.

   El GOB s’ha reunit recentment amb Francesc Triay, President de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), per sol•licitar-li que faciliti la informació i el debat públic sobre l’ordenació del port de Palma.

   UN PLA DIRECTOR DEL PORT DE PALMA DESCONEGUT

   El GOB ha conegut per la premsa i Internet que el moll de Paraires s’allargarà 380 metres, amb començament de les obres previst en el termini d’un any i un cost de 23 milions d’euros. També ha hagut de saber per rumors de premsa que l’APB tramita d’ençà 2005 un Pla Director del Port de Palma que afegiria 44 hectàrees d’esplanades amb un desdoblament faraònic del dic de l’Oest.

   Aquesta MEGAampliació del port de Palma precisaria l’obertura de noves pedreres per extreure quasi 10.000.000 de m3 d’àrids.

   Davant l’actitud obscurantista de l’APB, el GOB demana informació i debat públic per tal de que tots els ciutadans de l'illa, poguem decidir quin port de Palma volem pel futur de Mallorca.

   L’actitud de l’APB, depenent del Ministeri de Foment amb participació del Govern de les Illes Balears, ha estat poc democràtica en la tramitació d’aquest projecte, sense promoure cap debat públic.

   ELS ARGUMENTS DE APB: EL TURISME DE CREUERS

   D'acord amb les declaracions del mateix Sr. Triay, la demanda creixent de grans creuers es presenta per part de l’APB com a avantatge per a l’economia illenca, amb l’ús exclusiu del moll de Paraires per part d’aquests vaixells.

   L’argument de l’APB és l’adaptació a “la demanda”, sense qüestionar si atendre-la és o no beneficiós. Per al GOB, és clar que la factura l’haurem de pagar els ciutadans.

   A més, l’afluència d’aquests MEGAcreuers faria que el tràfic de passatgers es desplacés més enllà del dic de l’Oest, dins d’un nou dic, d’extensió i llunyania respecte de Palma que doble de l’actual. Tanmateix, no està del tot clar el paper que puguin jugar aquests creueristes en la “revitalització” de Palma que cada dia és més una ciutat-empresa i menys una ciutat viva.

   El GOB qüestiona que els creuers proporcionin un guany vertader, donat que aquests “monstres de la mar” –que poden traslladar fins a 5.000 persones– fan estades molt curtes (de menys d’un dia i mig), que aprofiten més que res per abocar els residus i carregar aigua potable.

   Com en la major part de MEGAprojectes, es presenten els ingressos que poden reportar, però es tendeix a ignorar la seva “cara fosca”: els seus costos econòmics i socioambientals. En aquest sentit, promoure l’amarratge de MEGAcreuers suposa afegir uns quants “municipis equivalents” més al port de Palma, amb l’exigència d’adaptar tot un conjunt d’infraestructures d’abastament d’aigua, energia, recollida de residus, etc.

   UN ARGUMENT MÉS EN CONTRA

   Per altra banda aquest MEGAprojecte no és fa ignorant la realitat, perquè no té per res en compte el fet que el canvi climàtic ja és aquí i que els temps del petroli barat sembla que s’han acabat.

   Per això, l’opció més prudent en matèria d’inversió pública hauria de ser aquella encaminada a resoldre els problemes de seguretat energètica, essent l’única opció la via de les energies renovables i alternatives, i deixar de promoure totes aquelles activitats que contribueixen a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, dels quals, el sector transport n’és un dels principals emissors, tant mundialment com a les illes Balears.

   CONCLUSIONS

   • El projecte de MEGAport de Palma de l’APB pot suposar l’increment de una extensió del port de 44 hectàrees de molls i de 100 hectàrees de làmina d’aigua.
   • El seu cost es calcula en 1.000 milions d'euros, per instal•lacions portuàries que promouran més afluència de MEGAcreuers i trànsit de mercaderies, empitjorant la insostenibilitat de la nostra economia.
   • La seva execució dóna prioritat al benefici de les MEGAempreses constructores i gestors del projecte de MEGAport.
   • El MEGAport suposaria una passa més enllà cap a la insostenibilitat de les Balears.
   • El MEGAprojecte de l’APB fa 3 anys que es tramita, sense informació i debat públic. Per al GOB és essencial que la ciutadania decideixi quin port volem a Palma.

   LA PROPOSTA DEL GOB

   El GOB proposa optimitzar els usos de l’actual port de Palma. El GOB manté el seu propòsit de contenir el creixement urbanístic i de la insostenibilitat amb propostes de protecció d’espais naturals, moratòries urbanístiques, l’ús eficient dels recursos i la contenció de les infrastructures, com és el cas del port de Palma.

   L’extensió actual del port de Palma dóna suficient espai per als usos necessaris: 110 hectàrees d’esplanades i 224 hectàrees de làmina d’aigua.

   Per al GOB, la proposta d’afegir 44 hectàrees d’esplanades i 100 hectàrees de làmina d’aigua és desproporcionada per la seva repercussió d’insostenibilitat i pèrdua de qualitat de vida a Mallorca.

   Web GOB

   GOB | 24/12/2008, 16:26
3. Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

   Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
   

   Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
   L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
   Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
   Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
   Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
   La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.

   
   Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
   Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
   Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
   I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

   Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 24/12/2008, 18:21
4. CGT DENÚNCIA LA PRIVATITZACIÓ DE

   CGT DENÚNCIA LA PRIVATITZACIÓ DE

   IB3 RADIO I TELEVISIÓ

   El sindicat de CGT denúncia públicament al Govern de les Illes Balears per la política de privatització dels serveis públics de l’Ens de Radio Televisió de les Illes Balears, IB3. Amb aquesta decisió ratifica la voluntat de anar caminant cap a l’externalització, suprimint els informatius propis de les Illes de Menorca i Eivissa.

   La CGT dóna suport a la lluita dels treballadors i treballadores de IB3 Radio i Televisió. Denunciam els acomiadaments encoberts i pèrdua de llocs de feina. Denunciam que, amb la privatització, els treballadors i treballadores tindran molta més precarietat als nous contractes, pèrdua de drets laborals, socials i econòmics, i una major explotació a més de l'encariment i l'empobriment per a la ciutadania del propi servei.

   A la CGT-Balears volem una Ràdio i Televisió públiques, independents i de qualitat, amb uns professionals que facin feina amb condicions dignes i estables. Per això continuarem amb la lluita solidària amb els treballadors i treballadores de l'ens i de les empreses subcontratades, per unificar i dignificar el seu treball.

   Illes Balears, 2 d’octubre de 2008.

   Confederació General del Treball

   SINDICAT DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS

   de les Illes Balears

   Confederació General del Treball | 24/12/2008, 18:23
5. Esborrany de bases programàtiques per a l’ens coordinador

   Esborrany de bases programàtiques per a l’ens coordinador
   d’entitats d’esquerra anticapitalista de Mallorca (o Illes Balears)

   Les entitats que s’identifiquen en aquest projecte volen posar en comú les bases programàtiques que identifiquen l’espai polític i social anticapitalista, del qual es reclamen i que, de manera esquemàtica, tenen els següents trets:
   1. Per la defensa dels drets i del protagonisme de la classe treballadora. Lluita contra la precarietat laboral i l’atur, i contra la discriminació dels i les treballadores immigrants. Per la Formació laboral i la igualtat d’oportunitats i promoció laboral de tothom, especialment de les dones i el jovent. Repartiment del treball i la riquesa. Derogació de les lleis que avalen l’acomiadament lliure i massiu, i la propietat privada dels mitjans de producció (ET i CE). Canvi del model jeràrquic de l’organització del treball, i de la titularitat del mitjans de producció, cap a l’autogestió. Per un sindicalisme combatiu i assembleari, com a eina per aconseguir aquests objectius.
   2. Per l’abolició de l’economia especulativa, i del domini polític i econòmic de les entitats financeres, i de la bancarització de la societat. Per un salari social, i una fiscalitat al servei del repartiment equitatiu de la renda.
   3. Per la protecció de la natura. Per models d’activitat econòmica i social compatibles amb la protecció del medi ambient, equilibrats equitativament entre les diferents zones del planeta, incloent el necessari decreixement, per a la sostenibilitat global, als països actualment desenvolupats. Contra l’especulació immobiliària i urbanística. Per l’exercici efectiu, i gestionat públicament, del dret bàsic a un habitatge digne per a tothom. Per la promoció i protecció del medi rural, la seguretat alimentària, i l’activitat industrial i de serveis compatible amb els interessos generals de la població.
   4. Per l’alliberament de tots els pobles del món, començant pel nostre. Pel lliure exercici del dret d’autodeterminació. Contra tot tipus de colonialisme o dominació política, militar, econòmica o cultural.
   5. Per la construcció d’una Europa social, dels ciutadans i dels pobles, com a motor del canvi global, oposada al model burocràtic, elitista i agressiu, actualment reflectit tant en el Tractat de Lisboa, com en les diverses Directives (Bolkestein, 65 Hores, de la Vergonya...).
   6. Per la titularitat i la gestió pública dels serveis essencials de la comunitat, per a garantir la gratuïtat i la qualitat dels mateixos: Sanitat, Educació, Mitjans de comunicació, Energia, distribució Transports, Banca i Assegurances; atenció i protecció a persones o col•lectius amb risc d’exclusió o dependents. Contra la conversió en negoci privat dels drets de les persones, i la privatització dels serveis públics.
   7. Per una educació de progrés humà, contra la mercantilització de l’ensenyament. Pel ple suport a les lluites dels estudiants contra els projectes com el Pla de Bolonya. Per una educació laica, humanista, democràtica i enriquidora intel•lectualment, per a formar persones lliures. Per una Universitat al servei de la societat, i no del negoci de les empreses privades.
   8. Per la igualtat entre tots els éssers humans. Contra les agressions i discriminacions que pateixen les dones en la societat patriarcal i masclista que caracteritza el capitalisme. Contra tot tipus de discriminació de les persones, per raons d’ètnia, opció sexual, opinions polítiques, creences religioses, lloc de naixement o altres. Per la protecció i cura de la infantesa i de la gent gran.
   9. Abolició del règim monàrquic, heretat de la dictadura franquista. Per un model d’organització social autènticament democràtic, basat en la participació directa, horitzontal i assembleària dels ciutadans i les ciutadanes, municipalista, sobiranista i republicà. Per la llibertat i contra la censura i repressió de tot tipus. Dissolució dels cossos repressius, i informació, control i eradicació de l’activitat feixista.
   10. Per una cultura de pau i de convivència pacífica entre els diferents pobles del món. Per l’abolició dels exèrcits i de les aliances militars al servei dels interessos globals del capital i del robatori dels recursos naturals. Per al fi de l’ocupació militar a països com Palestina, Iraq, Afganistan o Sàhara, i contra totes les guerres muntades pels interessos especulatius. Pel control i desmantellament de la indústria militar.

   Les organitzacions que subscriuen aquestes bases programàtiques es coordinaran de manera consensuada i, preferentment, utilitzaran les eines del debat social i polític, i de la mobilització, per aconseguir derrotar l’hegemonia capitalista, i construir un model alternatiu, basat en els principis aquí exposats.

   Ciutat de Mallorca, desembre de 2008.

   Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 24/12/2008, 18:25
6. EL GOB DEMANA AL PSIB I AL BLOC ON ÉS LA DIFERÈNCIA PROMESA EN LA POLÍTICA DE CARRETERES.

   EL GOB DEMANA AL PSIB I AL BLOC ON ÉS LA DIFERÈNCIA PROMESA EN LA POLÍTICA DE CARRETERES.

   Es segueixen aportant les solucions de sempre als problemes de trànsit: a més cotxes, més carreteres; on és la diferència?

   L'aprovació inicial del Pla Director Sectorial de Carreteres, ha suposat una nova "sorpresa" desagradable del pacte de govern al Consell de Mallorca. Des del discurs es prometia un canvi: un canvi en la manera de repensar i estructurar el territori i això, evidentment, implica parlar d'un canvi en la política d'infrastructures viàries, un canvi que des del GOB no veim per enlloc.

   Es suposava que la presència al Consell del PSIB i el Bloc havia de marcar diferències pel desenvolupament territorial futur de Mallorca. Ara, amb aquest PDS de Carreteres que es va aprovar inicialment dilluns, senzillament veim la continuïtat d'un model viari que era vigent al PDS de Carreteres del 93, en la modificació del 2003 i ara, en la modificació plantejada per partits progressistes al 2008.

   LA CONTINUÏTAT D'UN MODEL VIARI QUE HA DESTROSSAT EL TERRITORI

   És això el que volen?

   Les noves autovies plantejades responen a un model viari que crèiem descartat amb l'arribada del pacte, especialment PSIB i Bloc al Consell de Mallorca. Eliminar l'autovia Inca-Manacor resulta ser simplement un "gest" però no la prova que confirma un nou model en la manera d' estructurar el territori.

   UN 2N CINTURÓ IMPROVITZAT

   La nova "via connectora" plantejada pel Consell és una infrastructura plantejada des de la improvització i des de la necessitat de desmarcar-se, o almenys semblar que es desmarquen, d'un projecte que va tenir una àmplia oposició social. Ara han resolt l'afectació als nuclis que varen constituir la Plataforma contra el 2n cinturó i puntualment s'han fet modificacions al projecte que disminueixen el seu impacte sobre el territori, però això no representa ni molt menys un canvi.

   De fet, es continua apostant per construir més carreteres per donar solució als col·lapses actuals. Una nova carretera, via connectora o 2on cinturó és al cap i a la fi, una nova aposta pel transport privat. A més, constitueix una solució puntual i no suficient tal i com està plantejada, que a la llarga generarà més congestió i per tant una nova necessitat de més infrastructures, creant un cercle viciós del que només es pot escapar apostant, quan abans millor, per un transport públic efectiu.

   A més, el GOB recorda al Consell de Mallorca, que en el Conveni de Carreteres entre el Ministeri de Foment i el Consell, aprovat pel Ple d'aquesta institució el 6 de novembre de 2006 i ratificat en la sessió plenària del passat 7 d'abril de 2008, preveu entre les seves actuacions (citat textualment) l'Estudi de mobilitat d’accessos a Palma, previ al projecte. I a dia d'avui, s'han plantejat un nou traçat de 2on cinturó sense haver estudiat, ni discutit ni plantejat propostes o alternatives tenint com a base un estudi tècnic que les avali i que valori sobretot la possibilitat de l'alternativa zero, és a dir, la NO construcció de 2on cinturó.

   LA VISUALITZACIÓ DEL 2ON CINTURÓ.

   La proposta plantejada pel Consell, té, a primera vista una sèrie d'impactes i qüestions no reflexionades que fan que a dia d'avui, el Consell no pugui assegurar la viabilitat d'aquest projecte que ja s'ha inclòs en la modificació del PDS de Carreteres aprovat dilluns inicialment pel ple del Consell:

   · d'acord amb la informació que tenim, el nou traçat diu que només implica la construcció de 2km de nou vial. I consideren que el camí que va a la possessió de Son Macià es pot considerar un "vial existent" quan en realitat és senzillament un camí obert per arribar a la finca.
   · d'acord amb la informació que tenim, es preveu desviar el trànsit de camions pesats que arriben a Son Reus per transportar-hi els residus de tota l'illa, pel camí de Sa Fita, un camí que té cases a banda i banda que impossibiliten la seva ampliació i que amb l'amplada actual, just, just hi passa un camió.
   · què passa amb el traçat del gaseoducte? per on anirà ara? tal i com estava previst, havia de discorrer pararal·lel a la infrastructura del 2on cinturó(plantejat pel PP), ho han previst en aquest nou traçat?
   · i com es resoldrà l'afluència de més cotxes a la rotonda de la carretera de Bunyola i camí de passatemps? una rotonda ja saturada a dia d'avui i uns terrenys en què pel que sabem, no es pot planejar una rotonda a 3 nivells perquè no es pot guanyar en profunditat per l'existència d'infrastructures soterrades que passen per aquesta zona.

   En definitiva, massa incògnites no resoltes per un projecte que es suposa que ha de solucionar la problemàtica dels accessos a Palma! Realment ridícul.

   MÉS CARRETERES NO ÉS LA SOLUCIÓ: A MALLORCA CAL PARLAR DE TRANSPORT NO DE CARRETERES.

   Es perd una oportunitat històrica des del punt de vista polític d'integrar, tal i com ha de ser, una política d'infrastructures en una política més àmplia, global i integrada de transports a Mallorca, que tengui en compte totes les modalitats de transport i deixi de prioritzar el transport privat per carretera.

   Per això cal pressupost però sobretot, coordinació entre el Consell de Mallorca (competències sobre carreteres i ordenació del territori) la Consellera de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears (competències sobre transport interurbà) i de l'Ajuntament de Palma (competències en transport urbà i urbanisme) per proposar alternatives conjuntes i globals i plantejar vertaderament una nova política de mobilitat per Palma i per Mallorca.

   Mai com ara, s'havia tengut la sintonia política necessària per plantejar vertaderament aquesta coordinació que és bàsica per a un vertader canvi de model. Des del GOB consideram molt trist i decebedor que unes institucions liderades per partits progressistes segueixin plantejant un model viari i en definitiva un model de transport que ells mateixos, en el seu discurs, ens havíen donat a entendre que consideraven obsolet i que han rebutjat públicament en repetides ocasions durant la passada legislatura.

   Per això demanam al PSIB i Bloc especialment, que ens expliquin als ciutadans on és el canvi, perquè nosaltres no el veim per enlloc.

   Web GOB

   GOB | 24/12/2008, 18:38
7. EL PSM-EN OBRIRÀ UN PROCÉS PER DEBATRE LA REVISIÓ DEL PLA DIRECTOR DE CARRETERES

   EL PSM-EN OBRIRÀ UN PROCÉS PER DEBATRE LA REVISIÓ DEL PLA DIRECTOR DE CARRETERES

   L'equip de Govern del Consell de Mallorca (BLOC, PSOE i UM) ha aprovat inicialment la revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres. Aquesta modificació inclou la supressió dels projectes de Segon Cinturó del PP i de l'autovia Inca-Manacor, tal i com s'havia acordat en el Pacte de governabilitat.

   El nou pla inclou la proposta alternativa de via connectora d'accessos a Palma, que aprofita vials existents (el Camí dels Reis) i preserva zones com Son Sardina i Sa Garriga, que quedaven ofegades amb la proposta de Segon Cinturó del PP. Aquesta nova proposta està pactada amb els socis de Govern.

   D'altra banda, la revisió del Pla de Carreteres inclou projectes de nous desdoblaments (per exemple, entre Llucmajor i Campos, i entre Manacor i Sant Llorenç), en previsió a partir de 2016. Aquestes propostes provenen dels tècnics del Departament d'Obres Públiques, i estan pendents de negociació política. No vol dir que el PSM-EN i el BLOC estiguin a favor d'aquestes propostes.

   Cal insistir: es tracta d'una aprovació inicial. Ara s'obre un termini de dos mesos de tramitació pública durant el qual s'hi poden presentar al·legacions. El BLOC ja ha anunciat que n'hi presentarà. El compromís del Pacte és que s'eliminaran totes aquelles propostes sobre les quals no hi hagi consens. La revisió del Pla de Carreteres només s'aprovarà de manera definitiva quan hi hagi un acord entre les forces polítiques de l'equip de Govern del Consell.

   La raó d'haver tret endavant l'aprovació inicial d'aquest projecte sense negociació política prèvia és que era urgent iniciar el procés per revisar el Pla. L'anterior PDSC havia caducat, i per tant no hi havia cap pla vigent. En aquestes circumstàncies, la reserva viària sobre els terrenys rústics afectats pel Pla quedava sense efecte, i hi havia el risc que s'hi iniciassin obres que després serien de difícil reparació (o que incrementarien el cost d'ulteriors actuacions).

   Ara el PSM-EN iniciarà un procés de debat amb totes les agrupacions i militants interessats per tal de treballar a fons la proposta de revisió del Pla de Carreteres. S'organitzaran reunions territorials per tractar aquest projecte, amb l'objectiu de determinar quines són les al·legacions que ha de presentar el BLOC i quina ha de ser la posició del nostre grup de consellers davant la negociació política del Pla.

   PSM | 24/12/2008, 23:42

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Comentaris recents

Subscripció