Miquel López Crespí - Memòria històrica

L’enfortiment del PSM-EN és necessari perquè el nostre projecte polític avanci i perquè els valors que defensam siguin compartits cada vegada per més sectors de la nostra societat. En aquest sentit, i per això vull agrair a tots els militants del PSM-EN que hi han participat, el darrer Congrés ha estat una embranzida d’esperança. (Biel Barceló)

‘El PSM-EN, un projecte que avança’

Biel Barceló - Secretari General del PSM i portaveu del BLOC

En el 19è Congrés, celebrat el passat cap de setmana, el PSM-EN s’ha marcat l’objectiu immediat d’enfortir la nostra organització com a instrument polític útil, al servei de les persones i al servei d’un projecte de país, capaç de donar resposta als nous reptes de la societat actual.

Enfortir el PSM-EN vol dir, des del punt de vista organitzatiu, donar un impuls a la tasca d’implantació territorial i renovar l’organització per fer-la més eficaç. I des del punt de vista ideològic, vol dir actualitzar el discurs i la proposta política del PSM-EN: la nostra ha de ser una proposta política nacionalista, d’esquerres i ecologista, que respongui a les demandes dels sectors més dinàmics de la societat.

Cal apuntar que l’enfortiment del PSM-EN és perfectament compatible amb el manteniment del treball i l’acció política institucionals en el marc del BLOC per Mallorca, i pel que fa a l’estratègia política i electoral el PSM-EN deixa la porta oberta a la reedició de les coalicions amb els partits de l’àmbit del nacionalisme progressista i ecologista (com el BLOC o Eivissa pel Canvi). De fet, el BLOC només serà fort si els partits que l’integren (especialment el PSM-EN) són forts.

El capital polític del PSM-EN és el nostre compromís insubornable amb el país i l’exercici de la tasca política amb vocació de servei públic, amb transparència i honestedat. El PSM-EN és, i ha estat durant els darrers 32 anys, el referent del moviment nacionalista a les Illes Balears, i també ha estat el referent d’aquelles persones que reclamen una altra manera de fer política, allunyada de les pràctiques caciquils i corruptes d’aquells que ara (finalment!) es van adonant que hauran de passar almanco una temporada entre reixes.

Nosaltres reclamam, des de la radicalitat democràtica, el dret dels ciutadans de les Illes Balears a decidir lliurement sobre aquelles qüestions que els afecten i, en darrera instància, el seu destí com a poble. Per això no renunciarem mai a defensar els interessos de les Illes Balears, com fan el PP o el PSOE tot d’una que van a Madrid (per exemple, negant un finançament just per al nostre país o votant en contra de la reivindicació de la cogestió aeroportuària), perquè, a diferència d’aquests partits, nosaltres tenim les mans lliures i no ens devem a ningú més que els nostres votants.

Així mateix, podem dir ben alt que tenim les mans netes perquè cap càrrec del PSM-EN ha posat mai la mà al calaix. Per això crec que tenim tota la legitimitat per reclamar que es faci net d’una vegada per totes i s’eradiqui la xacra de la corrupció, perquè si no difícilment la ciutadania podrà recuperar la confiança en la política i en la democràcia.

L’enfortiment del PSM-EN és necessari perquè el nostre projecte polític avanci i perquè els valors que defensam siguin compartits cada vegada per més sectors de la nostra societat. En aquest sentit, i per això vull agrair a tots els militants del PSM-EN que hi han participat, el darrer Congrés ha estat una embranzida d’esperança.

Bloc de Biel Barceló

L'any noranta nou-várem assistir a l'intent de linxament de Mateu Morro i la direcció del PSM quan aquesta organització, per legítims interessos de partit, no volgué aliar-se amb UM per a anar plegats a les eleccions generals. Aleshores els atacs contra el "sectarisme" i "marxisme" del secretari general feien flamarada. Rere l'operació d'extermini del PSM, extermini programat en diverses fases, hi havia foscos interessos que, d'una vegada per totes, volien aigualir aquella veu crítica i dissident. (Miquel López Crespí)

Lluitar per a anar concretant una coalició electoral que simplement demana una regeneració de la vida política actual... es mereix aquesta campanya d'extermini? Vos asegur que, per la meva banda, no veig enlloc tants dimonis ni tants "radicals agitadors". Defensar uns principis de progrés social, autogovern, justícia social, democràcia participativa i equilibri ecològic no hauria de merèixer tants d'atacs indiscriminats. (Miquel López Crespí)

Defensa del PSM (un article de febrer de 2004).

Vagi per endavant, i ja ho escrit en alguna ocasió, que qui signa aquest article no té carnet de cap partit a no ser el de la lluita per un món més just i solidari. Ho dic com a avís per a navegants. Hi ha arreu molt de sicari a sou de qui comanda per a no haver d'encomanar-nos cada vegada al bon judici del lector i la memòria de la gent honrada, que n'hi ha, i molta!, per a desgràcia de cínics i malfactors. És d'aquesta posició que puc donar suport als grups o persones que crec que fan un servei al país i, alhora, puc criticar a qui vulgui sense por de perdre cap privilegi. Per això he pogut donar suport al president Antich quan aquest, cas de l'ecotaxa, ha portat endavant iniciatives que em semblaven positives. També he pogut criticar Maria Antònia Munar quan aquesta, de forma prou intelligent, ha sabut aprofitar-se políticament de l'estat de gràcia que, en la passada legislatura, tenia per part dels partits del Pacte. Quants d'estómacs agraïts quan, mitjançant els tres vots de Maria Antònia Munar, les nòmines ingressaven puntualment en els comptes corrents de tants de pijoprogres que han fet malbé la nostra experiència progressista!

Sempre m'han indignat els atacs contra els dèbils, les campanyes d'extermini contra aquell que no es pot defensar. Consider el cinisme i la prepotència dels poderosos com una forma més de feixisme. Potser els grups i sectors que a través dels anys s'han especialitzat en la feina bruta de criminalitzar aquells partits o persones amb les mans netes, amb provada trajectòria de lluita pel país, no porten l'esvàstica o el jou i les fletxes brodats a la camisa, però, evidentment, actuen com si els portassin. Els sicaris a sou dels autèntics poders fàctics de la nostra societat, quan s'acarnissen amb el dèbil fan com els reaccionaris de totes les èpoques i contrades. La seva pràctica els denuncia davant qualsevol ciutadà amb sensibilitat humana i política.

La trista història que d'ençà fa més d'un quart de segle s'ha esdevingut amb el PSM i el nacionalisme d'esquerra és una demostració evident del que acab de dir. La campanya de demonització contra els Verds que hem viscut en la passada legislatura, indica el mateix. La demonització contra el PSM ja va començar quan aquest lluitava per una constitució autènticament democràtica i continua ara mateix, quan des de moltes columnes d'opinió es dinamita qualsevol iniciativa que pugui sortir per part d'aquest partit o de qualsevol altre no lligat als obscurs interessos dels poders fàctics.

L'any noranta nou-várem assistir a l'intent de linxament de Mateu Morro i la direcció del PSM quan aquesta organització, per legítims interessos de partit, no volgué aliar-se amb UM per a anar plegats a les eleccions generals. Aleshores els atacs contra el "sectarisme" i "marxisme" del secretari general feien flamarada. Rere l'operació d'extermini del PSM, extermini programat en diverses fases, hi havia foscos interessos que, d'una vegada per totes, volien aigualir aquella veu crítica i dissident.

El demencial espectacle de destrucció, mentida i tergiversacions va ser tan esgarrifós que, pel que hem vist amb la constitució de la coalició "Progressistes per les Illes" formada per PS, EU, Verds i ERC, van immunitzar el nacionalisme d'esquerres de seguir aquesta via. Llevades les opinions sinceres d'algunes persones de bona voluntat que, sense anar cercar què hi havia de veritat rere la campanya d'extermini mediàtic, volien "unitat dels nacionalistes", el cert és que tothom pogué constatar la brutor de la campanya ordida contra el PSM.

Ara, cinc anys després d'aquella endemesa, ens tornam a trobar amb el mateix. El PSM continua fet nosa en l'actual programació del bipartidisme regnant. Si abans era un partit criminalitzat per no voler anar a les eleccions amb UM, ara l'excusa és que s'ha ajuntat amb "radicals ecologistes, republicans i socialistes".

Les excuses pels atacs canvien contínuament. Fa un quart de segle l'excusa era l'abstenció davant el referèndum constitucional; després ho va ser la unitat amb un sector de l'Organització d'Esquerra Comunista (OEC); després va ser la vinguda de Lluís M. Xirinacs per a donar unes conferències. L'any 1999 era el no voler anar amb Maria Antònia Munar a les eleccions i exigir governar en el Consell de Mallorca, ja que aleshores el PSM tenia més vots que UM. Ara, constituïda la coalició electoral "Progressistes per a les Illes", el PSM hauria passat, de forma oportunista, evidentment, de ser el partit dels "trajes i despatxos" a esdevenir, com ha dit sempre la dreta, una "organització d'esquerra radical, d'agitació de carrer i de mocadors palestins". Mateu Morro, un polític prou moderat que el poble mallorquí coneix a la perfecció, seria, valga'm déu quines coses hem de llegir, el cap d'una "acció directa" quasi anarquista concretada en l'agitació de carrers i aules mitjançant escamots de pagesos (tornen les germanies!), partforanistes antiautopisters i professors anti PP i anti UM.

No exagerem la troca. Lluitar per a anar concretant una coalició electoral que simplement demana una regeneració de la vida política actual... es mereix aquesta campanya d'extermini? Vos asegur que, per la meva banda, no veig enlloc tants dimonis ni tants "radicals agitadors". Defensar uns principis de progrés social, autogovern, justícia social, democràcia participativa i equilibri ecològic no hauria de merèixer tants d'atacs indiscriminats.

Miquel López Crespí

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (24-II-04)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)