Miquel López Crespí - Memòria històrica

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1. Davant la crisi social a les Illes Balears: que pac qui deu !

   Davant la crisi social a les Illes Balears: que pac qui deu !

   Llorenç Buades Castell

   Preocupa la crisi social. No fa molt que la senyora Nàjera al front de la Conselleria de Treball augurava unes xifres d’atur per al proper hivern d’unes 55.000 persones. Acabat l’octubre, a les Illes Balears tenim 56.982 desocupats contabilitzats, i d’ells i elles, 11.549 a l'hoteleria i 13.056 del sector de la construcció.

   El senyor Antich, fidel a Zapatero ens contava que patiem una desacceleració i ara mateix el senyor Manera ens diu que les Illes Balears no entraran en recessió i que el creixement se situarà al voltant del 1,6% per l’efecte del turisme. La credibilitat que puguin tenir algunes prediccions va en la sintonia dels seus mestres que fan possible que l’economia no sigui una ciència.

   El creixement preocupa al conseller Manera, tot i que no és el que més preocupa a la gent amenaçada de perdre el dret a la subsistència, o al menys de perdre qualitat de vida. Els acomiadaments massius a tot el sector aeri, al sector del totxo, de l’hoteleria , del comerç i de la resta de serveis, sense que les institucions polítiques facin res per evitar-ho no és el camí. Ni ho és que les institucions, també en crisi, apliquin els mateixos criteris i acomiadin personal a IB3, es proposin de fer-ho als Serveis Funeraris de Palma,o que no paguin la cotització dels monitors esportius al servei del Consell de Mallorca, o que vulguin convocar menys llocs de treball dels necessaris i previstos (100) en la plantilla de conductors de l’EMT.

   Aquesta crisi social és lluny de tocar sostre perquè els indicadors de pèrdua de valor en la marxa de la Borsa a 6 de novembre de 2008 en referència al primer gener de 2008 s’aguditzen :-76,54% de Holiday Break, -72,78% Air Berlin , -63,65% de Deutsche Bank, -52,03 de Thomas Cook,-46,26% de TUI, , -44% de Dart Group, -40,26% Lufthansa, -56,56% de NH Hotels, -59,69% Sol Meliá, -53,85% de Design Hotels, -68,65% Sacyr, -40,16% de FCC, -56,10d’ OHL, -65,74% Acciona, o el -70,81 de CB Richard Ellis . No hi ha pèrdues borsàries que no s'intentin compensar mitjançant la reducció de la despesa salarial: menys salaris i menys persones en plantilla.

   La situació ens aboca o bé a la resignació i a pagar la crisi que no hem generat, o bé a la lluita , que és el motor de la història. Cal esmolar les eines per a la resistència . En aquest sentit és benvinguda la formació d’un col·lectiu anticapitalista a Mallorca. I com deien els agermanats: Que pac qui deu!

   Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 16/11/2008, 11:48
2. Ells ho neguen, però la recessió és aquí.

   Ells ho neguen, però la recessió és aquí.

   Llorenç Buades Castell

   La recessió mundial és un fet perquè afecta a totes les branques productives, perquè hi ha una reducció sistemàtica d'ocupacions, perquè hi ha caigudes generalitzades de salaris, perquè hi ha fallides industrials, perquè hi ha una contracció del crèdit en la major part del món.

   La recessió no afecta a tots els països d’igual manera, ni les responsabilitats en el seu desenvolupament són idèntiques. La major part dels països africans viuen en crisi permanent i encara que els seus èlits polítics són responsables ben actius de la mateixa, el protagonisme principal apartany als que controlen les finances mundials. Quatre bancs centrals tenen invertits més de 1,5 bilions de les seves reserves a Fannie i Freddie, financeres en fallida. El capitalisme xinès hi té uns 500 mil milions de dòlars invertits, que signifiquen el 25% de les seves reserves. Són els protagonistes de la crisi.

   Per més que el Govern espanyol negui la recessió, Espanya és un dels bastions on la crisi ha de tenir més impacte, perquè tots els sectors han patit les conseqüències d’un sistema econòmic que posa les fàbriques , l’explotació agrària i ramadera i els serveis en altres llocs del món on la mà d’obra és més barata, i perquè els darrers anys s’han fonamentat pràcticament en el creixement de la construcció.

   A les Illes Balears patim una saturació constructora fonamentalment privada, de manera que hi ha més d’un habitatge per cada dos habitants. Tenim 1.030.650 habitants i 562.372 habitatges declarats - 85.500 d’aquests són desocupats i altres 80.000 són segones residències-. Tenim construccions sense papers , persones sense papers i molts habitants sense sostre i sense possibilitats econòmiques de tenir-ne. El mercat es regula a si mateix?

   L’obra pública s’ha ralentit. A l'agost s'ha comptabilitzat entre un 77,4 i un 83 per cent de pujada de l’atur en el sector de la construcció (les dues cifres abans dites han aparegut a la premsa) i aquest hivern pot ser terrible per a un conjunt de treballadors que difícilment es poden col·locar en altres sectors que tampoc viuen un bon moment. Les respostes del mercat són clares: misèria creixent.

   L'índex interanual ha pujat un 40,9 per cent, i són 43.540 les persones inscrites en les llistes de l'atur, 12.640 més que en el mes d’agost de l'any 2007. L'atur s'ha disparat a l'hostaleria en plena temporada estival amb un augment de desocupats del 28 %, i en el comerç, l'increment ha arribat al 30%. La indústria depèn en gran part de la construcció i patirà els seus efectes (ja han tancat fusteries i teuleres), en tant que els sectors industrials independents del totxo, com el calçat, fa temps que són en procés d’extinció. La situació de l’atur a les Balears ens indica un creixement del 68,4% interanual entre els estrangers i la masculinització de la gent aturada, pròpia del sector de la construcció.

   L’exconsellera de Treball considerava positiu el fet que l’índex d’afiliació a la Segurat Social només hagués baixat un 0,74%, (altres fonts situen la cifra en el 1,09%), però en qualsevol cas no és significatiu fonamentar-se en unes xifres que responen a contractes a la carta : 504.000 afiliacions a la Segurat Social no signifiquen en absolut 504.000 contractes estables. Generalment són contractes molt precaris.

   Nàjera va dir que en acabar la temporada turística ens podriem trobar en 55.000 desocupats i desocupades, però aquestes cifres responen més al desig de minimitzar l’impacte de l’atur, que a una realitat més objectiva. L’atur es pot situar a l’hivern en més de 70.000 persones i alguns “entesos” dicen que poden arribar a les 80.000 si no es prenen mesures correctores.

   Els polítics parlen molt de les mesures per tal d’enfrontar la situació, però no poden fer ús dels instruments bàsics que en altres ocasions han servit per fer front a les crisis. El tipus de canvi, la política monetària i fins i tot bona part de la política pressupostària estan fora del marge d'actuació del Govern espanyol: aquests són els inconvenients de l’Europa dels mercaders que el nostre sindicat sempre ha rebutjat. Ara en patirem les conseqüències.

   Però si el marge de maniobra per enfrontar la crisi és petit, encara ho és més quan les decisions no són les correctes. Ara és recapten menys impostos del sector del totxo, a la vegada que es dediquen més partides a salvar als especuladors i es baixen els impostos als rics, en un Estat on habitualment els únics que paguen són els que tenen una nòmina.

   Una vegada més el Govern espanyol, assessorat pel seu equip d’ economistes que provenen de sectors vinculats als interessos de la Banca i de les Caixes, aplica el mateix receptari: la contenció salarial, i la posada dels impostos i de la caixa de la Seguretat Social al servei dels especuladors que han generat la situació crítica que patim.

   La crisi que es genera per manca de possibilitat d’accés a l’habitatge , les pujades dels preus dels aliments bàsics i del transport per a les classes menys afavorides, només es pot superar sense un cost alt per a les persones amb un canvi radical de política. S'ha d' incentivar el poder adquisitiu de les persones i la posada en marxa de decisions que procurin el benestar de la ciutadania.

   Tot fa pensar que les dotze mesures urgents que promet el Govern balear en forma d'inversions per a reactivar l'economia no són ni les millors, ni suficients, per fer front al cap de fibló econòmic que ens espera. La reconversió de locals pertanyents a la indústria turística i la posada en marxa del programa de l’Imserso que en principi podria generar per a les illes 100.000 turistes en temporada baixa, poden suavitzar l’impacte, però no són cap solució a una situació que exigeix un canvi de model econòmic.

   Entre tant el Govern Balear aportarà 350 euros mensuals a uns 4.000 aturats sense subsidi durant tres mesos. Qui pot viure amb 350 euros mensuals, si s’ha de menjar cda dia a preus més alts, pagar un lloguer o fer front a una hipoteca ?

   Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 16/11/2008, 12:04
3. CGT DE LES ILLES BALEARS DÓNA SUPORT A LA MOBILITZACIÓ ANTICAPITALISTA DE DIA 15 DE NOVEMBRE DE 2008

   CGT DE LES ILLES BALEARS DÓNA SUPORT A LA MOBILITZACIÓ ANTICAPITALISTA DE DIA 15 DE NOVEMBRE DE 2008

   El proper dia 15 de novembre, els principals caps d’estat i de govern estan citats, a Washington, a una reunió muntada pel criminal Bush, amb l’objectiu de “reformar el sistema capitalista”. Aquesta cimera, auspiciada per les grans corporacions i la élite del sistema, el que en realitat pretén és trobar la manera de socialitzar les pèrdues de la crisi que ells mateixos han provocat, per poder continuar privatitzant els guanys, tot i que això durà més injustícies, més exclusions, més guerres i més atemptats contra els drets de les persones, en l’ordre econòmic, social i ecològic.

   Davant aquesta reunió dels poderosos i dels seus acòlits, la ciutadania i la classe treballadora d’arreu del món ha pres l’iniciativa de no romandre de braços creuats, i per a les 17 hores del mateix dissabte 15 de novembre s’han convocat concentracions i manifestacions en moltes ciutats d’arreu del planeta. A Mallorca, com a la resta de l’Estat Espanyol, es celebra una Manifestació que sortirà des de la Plaça d’Espanya, de Ciutat, amb l’objectiu de denunciar el sistema capitalista, fent palès que no cal reformes del mateix, sinó la seva desaparició, i la construcció d’un ordre nou basat en el respecte de la vida i els drets de les persones, en el just repartiment del treball i la riquesa, i en la protecció i preservació dels recursos naturals del planeta.

   Per tot això, fem una crida als nostres afiliats i afiliades, a les organitzacions socials i ciutadanes, i a totes les persones treballadores i compromeses amb aquests objectius, que s’hi sumin a aquesta mobilització, com a primera passa per enfortir els moviments anticapitalistes, i continuar la lluita unitària per construir el nou ordre que totes i tots desitjam.

   Un altre món és possible, però només serà realitat si lluitam per aconseguir-lo.

   QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS ESPECULADORS !!

   Tothom a la Manifestació de dia 15-N

   (Pl. Espanya, 17.00 hores, Ciutat de Mallorca)

   Secretariat Permanent de CGT-BALEARS

   Secretariat Permanent de CGT-BALEARS | 16/11/2008, 12:08