Administrar

El GOB ACUSA AL CONSELL DE MALLORCA DE CONSOLIDAR LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL

pobler | 19 Setembre, 2008 05:42 | facebook.com

Per al GOB, la modificació que el Consell promou és un frau, perquè dona continuïtat a qüestions bàsiques per a replantejar un nou model territorial per Mallorca. De fet, una modificació venint de la mà de partits progressistes hauria de rompre amb el model territorial anterior i per tant, a banda d'eliminar les ART, hauria de revisar els sostres de creixement, les previsions d'infrastructures viàries i de serveis, la protecció del sòl rústic, etc. (GOB)


El GOB ACUSA AL CONSELL DE MALLORCA DE CONSOLIDAR LES POLÈMIQUES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL


El manteniment de les ART, és la principal mostra de la continuïtat que el Consell actual dona a un model territorial marcat per l'especulació, el creixement desmesurat.


El GOB ha presentat avui les seves al•legacions a la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM). Tal i com ja ha esmentat amb anterioritat, el GOB considera que la modificació del PTM del Consell és un frau.


El pacte PSOE-BLOC-UM referma el creixement urbanístic insostenible del PTM aprovat l'any 2004 i manté les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART), reforçant-les amb la necessitat de desenvolupar un nou reglament per tal de que es puguin desenvolupar. No podem oblidar que els municipis, afectats per ART que actualment estan tramitant la seva adaptació al PTM, hauran de dibuixar-les al seu correponent planejament municipal, donant així una passa (tot i no estar-hi d'acord) per a la consolidació de les ART en el futur desenvolupament del municipi.


LES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL A FISCALIA.


El creixement urbanístic permès pel PTM és de 1.491 hectàrees, 683 de les quals es vinculen a les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial. Les ART han estat considerades probatòries de delictes penals per part de la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears, que les definí com a "antijuridiques, arbitràries i que responien al benefici de particulars sense gaire utilitat pública i social".


El GOB denuncià les ART a la Fiscalia per considerar-les "una perversa loteria urbanística".


L'ACTUAL MODIFICACIÓ DEL PTM ÉS UN FRAU.


Per al GOB, la modificació que el Consell promou és un frau, perquè dona continuïtat a qüestions bàsiques per a replantejar un nou model territorial per Mallorca. De fet, una modificació venint de la mà de partits progressistes hauria de rompre amb el model territorial anterior i per tant, a banda d'eliminar les ART, hauria de revisar els sostres de creixement, les previsions d'infrastructures viàries i de serveis, la protecció del sòl rústic,etc. Propostes que el GOB fa arribar al Consell avui, a través de les seves al•legacions.

Per al GOB, el govern del pacte de "progrés" del Consell de Mallorca referma el PTM tal i com el pacte PP-UM el dissenyà l'any 2004. La única excepció a celebrar en aquesta modificació és la desclassificació de la urbanització d'Es Guix. Pel que fa a la resta, l''únic efecte de la modificació del Consell és retardar les ART, però els hi dóna, volem pensar que "de retruc", més força legal.

Web GOB


El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res. (GOB)


Les Illes i la victòria dels especuladors



Moltes de les plataformes conservacionistes, organitzacions ecologistes i persones que durant els darrers anys s’han mobilitzat per preservar les Illes del constant saqueig de recursos i territori tornen estar preocupades. El ritme de destrucció continua i augmenta malgrat els intents de preservar algunes zones del naufragi. El cert és que el GOB i altres plataformes ecologistes i de defensa de la terra ja han aixecat la veu de protesta. Recentment, i en relació amb la destrucció de Son Bosc, membres del GOB han realitzat una acció simbòlica davant el Consolat per reclamar la protecció d’aquest territori amenaçat. En un comunicat fet públic aquests dies l’organització ecologista ha dit al govern: “Fa 5 anys, Son Bosc va ser declarat Parc Natural. Avui, Son Bosc es pot convertir en un altre cap de golf. Senyors president i consellers, pensen fer vostès alguna cosa”. I afegeix: “El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res”.

De la promesa incomplida de preservar la Real, val més no parlar-ne. És una qüestió que fa empegueir. Mai no s’havia vist tant de cinisme i deixadesa de promeses i principis. Els mateixos que afirmaven voler combatre l’especulació de Son Espases, aturar l’hospital de Jaume Matas i ampliar i modernitzar Son Dureta, ara demonitzen Aina Calafat i tots aquells que encara lluiten per preservar recursos i territori. Recentment el dirigent de la CGT Josep Juárez, en un magnífic article titulat “L’hospital més car del món” ha escrit: “Parlar de Son Espases, amb persones dels partits col·ligats dins l’actual govern de suposat ‘centre esquerra’, és com anomenar la corda a la casa del penjat. Aquest tema sol provocar reaccions de mala consciència i a la defensiva. No cal parlar de l’assumpte, ni molt menys provocar cap debat públic. L’omertà és el millor instrument per continuar escalfant cadira i sou institucional, a major glòria de la butxaca dels especuladors”.

I just ara mateix, acabades d’escriure les retxes de més amunt, m’arriben uns missatges provinents de SOS CAN VAIRET on informen de la destrucció de Port “Adriano” amb una ampliació salvatge i gegantina que ho farà tot malbé i del macroprojecte urbanístic que destruirà, si no ho impedim, una de les nostres barriades més emblemàtiques de Palma: es Jonquet. Tots sabem com es Jonquet és encara una de les poques barriades de la nostra ciutat que conserven el caràcter tradicional: carrerons, placetes, els molins... Ara, la macroconstructora Acciona hi vol construir tres grans blocs d’edificis de luxe, tres plantes de pàrquing i un gran centre comercial de més de 2.100 m2.

En el seu moment ja hem denunciat la destrucció de Palma, l’avenç continuat de l’especulació que amenaça a no deixar cap símbol d’identitat artística i cultural a les nostres barriades. Catalina Cirer va donar tota mena de facilitats als constructors (i destructors!). Ens demanam què fa l’actual consistori progressista al qual hem ajudat a assolir el poder per aturar l’herència destructora del PP. Què passa amb el Jonquet?

Els fets indiquen que la destrucció de les Illes avança i continua al mateix ritme de l’època de Jaume Matas i Rodrigo de Santos. El GOB ja va advertir que la famosa llei Carbonero només servia per afavorir els constructors amb l’excusa de construir habitatges socials. Quin sentit tenia bastir prop de 10.000 habitatges nous destruint el poc sòl rústic que ens resta, quan a les Illes hi ha prop de 100.000 habitatges buits? I què en direm de la follia destructora de Jaume Carbonero en relació a Campos, on el conseller vol construir 450 habitatges, tot colapsant escoles, centres sanitaris d’un poble que ja és completament desbordat? D’on surten els mentiders del tipus Jaume Carbonero que quan són a l'oposició diuen que volen preservar la terra i en gaudir del sou són iguals o pitjors que els depredadors que tots coneixem?

Ara també volen destruir el Port de Pollença, lliurar als especuladors una de les poques zones no saturades. L’excusa amb la qual el Poder vol vendre la malifeta als ciutadans és la de millorar el trànsit de la carretera Port de Pollença-Alcúdia. Es vol eliminar l’actual MA-2220 que uneix les dues poblacions abans esmentades i fer-ne una de nova aprofitant l’actual MA-2201. És una nova destrucció de recursos i territori per permetre més requalificacions de territori amb l’excusa de “millorar” els serveis a la població. Però el GOB i els més diversos experts i coneixedors de la zona ja han qüestionat el macroprojecte. Els veïns del Port de Pollença, els amics d’Urxella, l’esquerra alternativa de les Illes ja han expressat la seva disconformitat quan escriuen, criticant el projecte, que consideren enganyós: “No es parla de les conseqüències d’una carretera nova a través del sòl rústic amb un tràfic intens, i de com afectaria aquest canvi al Port de Pollença que evidentment restaria més aïllat”.

Hem de parlar de gasoducte submarí que proporcionarà 8.000 milions metres cúbics de gas i que permetrà disposar d’energia il·limitada per a continuar l’absurd model actual de creixement il·limitat, heretat de l’època franquista? O de l’ampliació gegantina del Port de Palma, amb unes obres que duraran prop de catorze anys i que poden destruir la imatge actual de la badia? Però, què importa la nostra terra als especuladors i destructores del territori? Res de res. Ja els coneixem prou. Ho hem vist amb els casos de corrupció d’Andratx i Son Oms. I Son Espases ens ha fet constatar com, en el fons, són els grans grups de pressió económica, la banca i el capitalisme estatal i internacional els que dirigeixen de veritat la política de les Illes.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí

Opinions i actualitat política | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1. El GOB denuncia el cas de Son Bosc davant el Defensor del Pueblo

    El GOB denuncia el cas de Son Bosc davant el Defensor del Pueblo

    Aquest és un cas escandalós de manca d’objectivitat de l’Administració Pública

    ---

    El GOB ha remès avui a D. Enrique Múgica Herzog, Defensor del Pueblo, una queixa sobre la manca d’objectivitat amb que el Govern de les Illes Balears ha actuat en relació a la tramitació del projecte de camp de golf que es vol construir a Son Bosc (Muro).

    Entre les funcions del Defensor del Pueblo, es troba la de vetllar per que l’Administració Pública actuï conforme al que disposa l’article 103.1 de la Constitució Espanyola, és a dir, que serveixi els interessos generals amb objectivitat.

    Precisament l’objectivitat és la major mancança en tot aquest procediment que permetrà la construcció d’un camp de golf vora un parc natural i a una zona de reconeguts extraordinaris valors biològics.

    Segons el GOB, el procediment d’avaluació d’impacte ambiental del camp de golf va ser greument viciat per part de responsables de la Conselleria de Medi Ambient per tal de permetre l’autorització del camp de golf a un lloc d’extraordinari valor ecològic, tot i que el projecte va esser informat desfavorablement pel Servei de Protecció d’Espècies de la pròpia Conselleria.

    Els punts fonamentals de la nostra denúncia són aquests:

    1. El servei de Protecció d’Espècies (SPE) de la Conselleria de Medi Ambient va informar desfavorablement el projecte, pel que fa a l’afectació de les espècies presents a la zona. Després de destacar l’elevada importància ambiental de la zona, el SPE demanà a la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA) que revisàs el seu acord favorable al projecte. Curiosament, però, dins aquest informe desfavorable es van ficar “amb calçador” una sèrie de mesures correctores per si la CBMA decidís no revisar el seu acord. Als nostres ulls, resulta evident que l’informe tècnic, clarament desfavorable al golf, va esser modificat en una segona fase de la redacció per incorporar aquestes mesures correctores i deixar així la porta oberta al projecte, ja que era evident que la CBMA no estava disposada a revisar el seu acord favorable al golf.

    2. La CBMA va decidir no fer cas al SPE i no revisà el seu acord favorable al projecte de camp de golf, i a més a més decidí que no feia falta sotmetre’l a un estudi d’impacte ambiental. Pel que fa a les “mesures correctores”, i per acabar de rematar la jugada, l’acord de la CBMA diu que s’han d’acceptar “sempre i quan no impliquin modificacions substancials del projecte”. D’aquesta forma queden desactivades les poques “mesures correctores” suggerides pel SPE que podrien tenir alguns efectes apreciables sobre el projecte.

    3. Les “mesures correctores” suggerides de forma molt “curiosa” pel SPE no serveixen ni mínimament per salvaguardar els importants valors naturals de la zona, uns valors que motivaren un informe desfavorable al projecte per part del propi SPE, ja que les mesures més importants (trasllat de dues basses, previsió de zona tampó entre el forat 7 i s’Albufera, i eliminació dels forats 8 i 9) no han estat incorporades al projecte (probablement a causa del punt anterior, ja que són mesures que afecten substancialment al projecte) i la resta no solventen ni la destrucció directa dels valors naturals del conjunt de Son Bosc ni garanteixen la no afectació a la qualitat ambiental del Parc Natural de s’Albufera.

    4. Dins tot aquest procediment, tampoc han estat avaluats convenientment els efectes que aquest projecte comportarà al Parc Natural de S’Albufera, amb el qual colinda. S’Albufera, a més de Parc Natural, és zona humida d’importància internacional inscrita al conveni de Ramsar, i també és ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus) i LIC (Lloc d’Interès Comunitari), dues figures de protecció europea.

    Per a nosaltres és molt evident que tot el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ha estat dirigit de forma greument perversa cap a l’objectiu de possibilitar la construcció del camp de golf. El bloqueig de la CBMA a qualsevol modificació substancial del projecte tenia per a nosaltres una raó molt clara: una reformulació del projecte i una nova Declaració d’Interès General no haurien pogut esser aprovades legalment, ja que les Directrius d’Ordenació del Territori ho impedeixen.

    Per al GOB és molt preocupant que la Comissió Balear de Medi Ambient, organisme que hauria de vetllar per què els diferents projectes que es realitzen a les nostres Illes no tenguin greus repercussions ambientals, hagi estat manipulada d’aquesta forma tan escandalosa, fet que resta encara més credibilitat a les institucions públiques.

    Recordem que el GOB ha denunciat igualment aquesta situació davant la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, tot i que previsiblement la seva resposta (igualment que la del Defensor del Pueblo) arribarà tard ja que, si el Govern no ho impedeix, les obres poden començar d’aquí a ben poc. La Conselleria està acabant de delimitar l’àrea mínima de protecció de l’orquídia de prat, i en tenir-la llesta les obres podran començar.

    Des del GOB es segueix reclamant al Govern una protecció integral de la zona (i no només “fer un jardinet” per l’orquídia), ja que els valors de Son Bosc van molt més enllà, i caldria incorporar la zona al Parc Natural de s’Albufera tal i com es suggereix a informes de la pròpia Conselleria de Medi Ambient.

    Web GOB

    GOB | 19/09/2008, 05:56
  2. El GOB denuncia el Govern a la Comissió Europea per permetre el golf de Son Bosc

    El GOB denuncia el Govern a la Comissió Europea per permetre el golf de Son Bosc

    Diuen que la “part fonamental” del procés va ser durant la presidència de Matas, però que el Govern actual “no ha actuat per posar-hi remei”
    El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) ha denunciat al Govern davant de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea per permetre la construcció del camp de golf de Son Bosc, a Muro, en considerar que el procediment d'avaluació d'impacte ambiental ha estat “escandalosament viciat”.

    En una roda de premsa, el GOB va detallar que el procediment de tramitació del projecte del camp va incomplir la normativa comunitària en no haver avaluat “correctament” les repercussions ambientals tant sobre Son Bosc com sobre el Parc Natural de S'Albufera.

    El Grup va recordar que el Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient va informar desfavorablement sobre el projecte davant dels “greus efectes” sobre les espècies i sistemes naturals que comportava. Tanmateix, en aquest informe, a més, va afegir una sèrie de mesures correctores per si la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA) no revisava l'acord.

    Segons el GOB, “resulta evident” que l'informe va ser modificat en segona fase per incorporar mesures correctores i deixar la porta oberta al projecte.

    La CBMA, va indicar el GOB, va decidir que “no feia falta sotmetre” el projecte a un estudi d'impacte ambiental. A més, va sostenir que les mesures correctores citades pel SPE no serveixen “ni mínimament” per salvaguardar els valors naturals de la zona ja que les més destacables no van ser incorporades al projecte.

    D'altra banda, la resta d'actuacions no resolen, segons el Grup, ni la destrucció directa dels valors naturals del conjunt de Son Bosc ni garanteixen la no afectació a la qualitat ambiental de S'Albufera.

    Així mateix, l'associació ecologista va indicar que tampoc no s'han avaluat “convenientment” els efectes que aquest projecte comportarà al Parc Natural amb què coafronta, S'Albufera, una zona humida d'importància inscrita al conveni Ramsar, així com Zona d'Especial Protecció per a les Aus, i Lloc d'Interès Comunitari.

    Així, el GOB va considerar que el Govern “ha incomplert les seves obligacions” en relació amb la correcta avaluació de les repercussions ambientals que el projecte suposa i va destacar que és “molt preocupant” que la CBMA hagi “estat manipulada” per aconseguir uns “interessos concrets”.

    L'associació va recordar que la “part fonamental” del procediment va tenir lloc durant la presidència de Jaume Matas encara que el Govern actual “no ha actuat per posar remei” a aquest “despropòsit”, va concretar.

    Així, va sostenir que els actuals responsables de la Conselleria de Medi Ambient haurien d'haver revisat l'acord de la CBMA però, va apuntar, no semblen “decidits a fer-ho i el temps s'acaba per a Son Bosc”. Les obres de construcció del camp de golf podran començar a partir del pròxim 1 de setembre.

    DBalears (22-VII-08)

    dBalears | 19/09/2008, 05:57
  3. La política al servei dels promotors i constructors

    La política al servei dels promotors i constructors.

    Per Llorenç Buades Castell, coordinador del web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

    El secretari del col.lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda , José María Mollinedo, va alertar en el primer semestre de 2008 de la prescripció de 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.Aquesta xifra supera el pressupost anual de 293 milions d’euros del que disposa el Consell de Mallorca.

    Més tard hem sabut que l'Agència Tributària figura entre els creditors del Grup Drac per un crèdit aproximat de 3,6 milions d'euros, corresponents a diversos ajornaments del pagament d'impostos. En total són 5,4 milions d’€ els que Drac deu a l’Agència Tributària, al Govern i a Cort.

    Però el grup Drac també té pagaments pendents als municipis. L'ajuntament de Santa María té un deute pendent que suma 726.000 euros i l’ajuntament de Llucmajor reclama en el concurs de creditors un milió d'euros.

    La directora general de Tributs i Recaptació ha assegurat que el Govern cobrarà el 60 per cent dels 1,8 milions d'euros del deute de l'empresari Vicenç Grande a la comunitat autònoma per impostos no satisfets dels exercicis de 2005, 2006 i 2007 . I qui garanteix el cobrament del 40% que resta, per més que en el concurs de creditors aquestes institucions tenguin preferència ?.

    El deute de Grande amb les administracions , suposa en conjunt un import superior al destinat per a l'Àrea de Rehabilitació Integral de 450 habitatges en la barriada de La Soledat i Polígon del Llevant , que tendrà per a les administracions un cost de 5.055.835 euros.

    La tolerància de les administracions amb els constructors és excessiva, quan tenen importants incentius fiscals, concedits pel govern central en relació a la construcció d’habitatges protegits.

    D'altra banda, la consellera Dubon reconeix que just es recapta un 30 per cent de les sancions que el Consell imposa a projectes urbanístics il·legals.

    Però l’ajuda als constructors no s’acaba aquí. Fa poc que el Govern ha comprat 58 pisos de protecció oficial a Inca per 7.802.745 euros, a Explotacions turístiques Illes S. L. El Ibavi ha adquirit per 4 milions d'euros a Nous Habitatges de Sa Pobla S. L., 26 pisos .També ha comprat 34 habitatges per 5.348. 235 euros a les promotores Pla de Santa S. L i Cafeteries Insulares de Ponent S.L de Santa Margalida. Es tracta d'obres invendibles ara mateix per part dels constructors. No suposen un major consum de territori, però tampoc generen llocs de treball, i més que res serveixen als promotors i constructors, en un moment delicat, però no directament als treballadors perquè el mes de juliol de 2007 hi havia 50.442 treballadors de la construcció a Balears i en el mateix mes de 2008 la xifra ha baixat fins als 42.693.

    Aquestes xifres d'atur s'han d'incrementar molt a l'hivern perquè l'any passat es van visar 10.191 nous immobles que es construeixen ara, i en el nou exercici els inmobles aprovats en construcció seran 6.000. D’altra banda, l’obra pública , tot i que es posi en marxa el conveni ferroviari o la remodelació de la Platja de Palma, que com el projecte tramviari no té dates concretes, és insuficient per atendre un sector sobredimensionat en activitat al llarg dels anys i que ara es troba sense sortides.

    No és fàcil recol·locar en altres llocs de feina als treballadors de la construcció.No hi ha altres sectors avui que puguin ser una alternativa. La indústria en gran mesura dependent de la construcció ha perdut 900 treballadors en un any i en perdrà més. Els sectors industrials independents de la construcció com el calçat i el moble han perdut milers de treballadores els darrers anys, i tenim davant un ERO com el de Spanair, i un projecte de desocupació de treballadors d’IB3.

    Els hotelers ja no inverteixen a les Illes Balears. És significatiu que Miguel Fluxá, propietari del grup Iberostar, invertís 511.750 euros en la construcció el mes de juliol per a comprar accions del grup ACS.

    Si les Illes Balears han dedicat un 14% dels impostos recaptats a la “solidaritat interteritorrial” , és ben just i necessari que es reclami de l’Estat una intervenció d’emergència que permeti desenvolupar un pla d’ocupació imprescindible: tenim moltes escoles prefabricades amb sostre d’uralita, tenim carències sanitàries seculars en l’ambit públic, tenim pocs empleats a les administracions públiques comparats amb altres comunitats i tenim massa cotxes a les carreteres i als carrers de les Ciutats com per exigir una xarxa de transport públic que generi llocs de feina.

    La manca de transparència de l'Administració Tributària, no ens permet saber si els 300 milions d'euros prescrits haurien pogut incrementar la despesa pública en sòl urbà o en altres necessitats. El 38% del sòl urbà sense construir a les illes Balears pertany a empreses privades -unes 3.300 hectàrees-, especialment constructores, mentre un 42% correspon a particulars i el 20% restant - prop de 1.800 hectàrees- ho acaparen les diferents administracions. Si disposam de 1800 hectàrees, perquè es compren solars a Campos?.

    El sòl urbà és el rovell de l'ou en l'encariment dels pisos, i perdonar 300 milions en impostos a les constructores és més que una negligència, un símptoma de delinqüència.

    Estan els governs al servei de l’interés general o dels particulars dels constructors?

    Grande es beneficia d'acords amb Ib3 per els quals El RCD Mallorca ha de rebre o rebrà tres milions d'euros durant les temporades 2007-08, 2008-09 i 2009-10. En la 2010-11 percebrà tres milions i mig d'euros, quantitat que s'incrementarà a quatre milions en la 2011-12 i a quatre milions i mig en la 2012-13. El govern municipal de Ciutat que dedica més de 5 milions d'euros a les instal·lacions i als equipaments esportius de Palma, inclou en la partida la reforma de l'estadi municipal de Son Moix, que s’explota com Ono Estadi al servei d’una entitat privada. És Grande Jekyll i Hayde ?

    Corol·lari

    L'Ajuntament de Palma només ha pogut vendre 8 dels 42 habitatges de protecció oficial del Pil·larí perquè bancs i caixes neguen els prèstecs a les persones adjudicatàries per manca de recursos. Només a Palma unes 60.000 persones adultes de Ciutat no tenen casa pròpia ni doblers per a llogar-ne , i viuen amb els seus pares quan a les Balears segons l’INE hi ha 85.500 pisos sense ocupar, sense incloure les segones residències.

    No hi ha doblers ni per a comprar pisos de protecció oficial ni per tenir lloguers assolibles. Els salaris no arriben, i el govern demana més moderació salarial al temps que lleva l’impost sobre el patrimoni als rics i permet agilitzar les declaracions d’impacte ambiental a favor de la depredació del territori, com va expressar Ecologistes en Acció.

    A Balears tenim 1.030.650 habitants i 562.372 habitatges declarats. Allò que manca és obra per als serveis a la ciutadania, i aquesta és la que no arriba.

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

    Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 19/09/2008, 06:00
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS