Miquel López Crespí - Memòria històrica

La Mallorca nova que puja per amunt, l'estan fent i aixecant per damunt tot aquests infants plurilingües, pluriculturals, plurinacionals, constructors entusiastes de la “glocalització” més escampada... (Blog Promocat)

La Mallorca nova que puja per amunt

Avui de bon matí som anat fins a la platja d'Alcanada, a l'altra banda del port d'Alcúdia, a pegar-hi un bon capfico. Feia calor, i la mar estava feta un mirall, d'aigües tan transparents com les cristallines del Trenc!

Record haver-hi anat, a fer-hi el mateix, a pegar-hi una capbussada, fa més de quatre dècades enrere! Quan hi anàrem a “cremar-hi la corbata”: un d'aquells rituals reservats només a segons quines generacions d'estudiants de l'època!

.

He pogut comprovar amb els meus ulls i amb les orelles, que les coses han canviat molt a Mallorca, d'aleshores ençà! I tant, com es pot veure tot seguit.

Hidroavió sobrevolant la platja d'Alcanada
(Foto: P i c a l s u d)

Mentre som allà assegut, a l'ombra d'un gran pi que s'aixeca generós ben a prop d'una mitja dotzena de troncs de tamarells escapçats -que jo recordava just dins l'aigua en altre temps-, contempl dos infants menuts que juguen a la vora de la platja -una nina rossa, ben rossa, i un nin negre, ben negre, d'uns 7 o 8 anys tots dos-. Hi xerren en francès-. M'hi acost i els dic en el meu francès empobrit de tota la vida:

• ”D'où est-ce que vous êtes, d'où venez-vous, mes enfants?” -els dic a tots dos-
• ”De la France, monsieur” -em respon la rosseta-
• De quel endroit de la France, tu viens? -li deman-
• Non, moi je suis d'ici, de Majorque... -em diu el negret-
• Com, ets de Mallorca? Deus saber xerrar en mallorquí, idò! - li escomet jo tot sorprès-
• Clar que sí, -em diu el negret-. Som de Manacor!
• De Manacor? Has nascut a Manacor? Vius a Manacor? -li deman-
• He nascut a Manacor, i visc a Búger -em respon el negret amb un mallorquí pagès de tots els temps-

Idò, què vos pensàveu?! Que la llengua catalana va desapareixent del nostre territori? En aquest cas -i en moltíssims d'altres- es pot comprovar que això no és així, ni molt manco.

Me'n vaig amb la idea que mentre hi hagi un infant menut -ros o negret- que, tot i parlar en francès mentre juga amb una amiga seva, sap dir amb tota normalitat “clar que sí que xerr en mallorquí!” (com qui diu, "però bé, i tu què et pensaves!?"), la pervivència de la nostra llengua, la pervivència de la llengua catalana als Països Catalans té futur, té un bon futur, té un futur ben consolidat.

La Mallorca nova que puja per amunt, l'estan fent i aixecant per damunt tot aquests infants plurilingües, pluriculturals, plurinacionals, constructors entusiastes de la “glocalització” més escampada...

Blog Promocat http://promocat.cecili.cat/post/55874