Miquel López Crespí - Memòria històrica

Palma perd un nou element patrimonial

Francesca Marí | 24/01/2013 |

La plaça Quadrado de Palma perd una nova baula del seu patrimoni històric. Aquesta setmana la propietat ha iniciat les obres de demolició del número 5 de la plaça, després que l’Ajuntament de Palma n’hagi atorgat la llicència d’esbucament, tot i les queixes de l’oposició.

El mes de juliol passat es declarà la paralització temporal de les obres arran d’una denúncia del grup municipal de PSM-IV-ExM. Malgrat això, les protestes no han servit perquè Cort canviàs de parer i es negà a fer una modificació del catàleg municipal, fet que hauria suposat que l’indret no perdés la fisonomia història ara amb un nou edifici que es vol construir de bell nou amb onze habitatges i cinc aparcaments.

“És la voluntat manifesta i deliberada del batle, Mateu Isern, i del regidor d’Urbanisme, Jesús Valls, de mantenir desprotegit el patrimoni de Palma”, apuntava ahir Antoni Verger, portaveu dels econacionalistes a Cort, que fa tres mesos presentaren dues mocions per tal de protegir l’espai. Apostaven, d’una banda, per la protecció del conjunt històric de Ciutat en categoria de Bé d’Interès Cultural, tal com ja plantejà Patrimoni del Consell durant la legislatura passa, i la segona proposta –que també rebé els vots a favor dels socialistes– era incorporar una fitxa de protecció ambiental a la plaça Quadrado i “actualitzar el catàleg d’acord amb els criteris que marca el Pla Territorial de Mallorca, de compliment obligat”.

Els regidors Antoni Verger i Marisol Fernández qualificaren la jornada d’ahir com “un dia negre per al patrimoni de Ciutat”. Ho feren davant el mateix edifici, mentre les obres començaven a desmuntar els hivernaderos abans de ser derruït per complet. Si bé és cert que el departament de Patrimoni del Consell declarà la declaració de BIC d’aquest edifici propi del segle XIX, la màxima autoritat referent a patrimoni històric reconeix que “la normativa de Cort quant a protecció del patrimoni i el seu catàleg estan desfasats i obsolets”, apunten els econacionalistes.

L’informe dels tècnics asseguren que la plaça Quadrado té “una uniformitat de tipologies i cronologies i, per tant, no hauria d’haver estat possible l’enderrocament” del polèmic edifici, un fet que ja no té marxa enrere.• (Dbalears)

Destruint el paisatge, el nostre patrimoni cultural, s’estén, victoriosa, la cultura de la ignorància i, mentre les màquines excavadores obrin els fonaments de munió d’edificis sense cap valor artístic, també es va bastint una Mallorca sense història. (Miquel López Crespí)

El PP i la destrucció de Palma

En d’altres articles hem parlat de l’especulació urbanística, de la destrucció de recursos i territori per part d’encimentadors sense escrúpols, alguns dels quals, cas d’Eugenio Hidalgo, per exemple, ja a anat a la presó i és en procés d´investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció. Però l’especulació, la utilització fraudulenta de lleis plenes d’ambigüitat, no solament s’estén per la costa i l’interior de Mallorca: Palma tampoc no se salva de la destrucció d´un patrimoni cultural importantíssim. Alguns arquitectes i constructors són sovint respectuosos en determinades tasques de restauració d'edificis antics, i la feina que fan és digna i útil per a la societat. Al costat d’aquestes actuacions professionals, fetes després d´un acurat estudi de les possibilitats de l’edifici a reformar, ens trobam amb un atac en tota regla per part dels especuladors contra munió d’edificis singulars. Sembla com si a ningú no li importàs servar una part considerable de la nostra història. Moltes vegades, no hi ha dubte, els edificis que ensorren les excavadores no tenen gaire valor històric; però als especuladors, com és evident, només els importa el preu del metre quadrat del terreny a construir, el que valdrà cada pis o garatge que posaran en venda una vegada finida la demolició i bastida la nova finca.

Recentment, i ho podem comprovar a cada dia que passa si param una mica d’esment en el tipus d’edificis que ensorren les grues, el salvatgisme en la destrucció del patrimoni cultural i artístic de Palma pren una força inusitada. Ho havia vist en barriades en les quals he viscut. Parl de Santa Catalina, de Son Serra i la Vileta, de Son Rapinya, del carrer de Blanquerna i la barriada de Santa Pagesa... La febre especulativa amenaça a no deixar cap edifici del primer terç del segle XX dempeus. Els edificis més sol·licitats pels especuladors són les plantes baixes o habitatges d´un pis o dos i que tenguin possibilitats de construir-hi cinc o sis plantes. Les cases, algunes d´incalculable valor històric, destruïdes pels especuladors són, sobretot, a les construïdes entre els anys deu i trenta del segle passat. No fa gaire dies les grues ensorraren una meravella de l’any vint just al costat de cada meva. L’edifici ensorrat no era cap joia modernista o racionalista, d’aquestes que, en cas de ser ensorrades, poden provocar manifestacions o cartes als diaris. Segurament no era una casa catalogada com a edifici d’especial protecció. Però per a qui signa aquest article, amb la seva destrucció es feia malbé una part important de la història de Mallorca de començaments del segle XX. La casa, com tantes altres, era en perfecte estat de conservació i com en moltes edificacions d’aquella època hom hi podia admirar el treball dels picapedrers amb el marès, dels ferrers amb el ferro forjat de balconades, dels fusters en les portes, bigues i arrambadors de nord, dels vidriers amb el vidre esmerilat, els vidres de coloraines per a les portes de nord de les cambres. No em parlem de les rajoles mallorquines, quasi noves després de més de vuitanta anys de fregadís de passes. Com vos explicava una mica més amunt, el cas d’esbucament d’aquesta casa, ben igual que els centenars que han estat esfondrades en aquests darrers anys, posa en evidència com, quasi sense adonar-nos, desapareixen alguns dels fonaments d’identitat cultural més dignes d’apreciar i tenir en compte per qualsevol poble culte.

Mentre veia com, implacables, les màquines dels especuladors ensorraven la nostra història, em demanava què saben del nostre poble els Hidalgos que aquests dies ha portat a la presó la Fiscalia Anticorrupció i tots els Hidalgos que encara romanen en llibertat, amb Ferraris al garatge i quadres d’alta cotització, el valor cultural dels quals desconeixen, penjats en els lavabos dels seus xalets de nou-rics. Aquesta casa esbucada al carrer de Blanquerna, com moltes que he vist desaparèixer a Santa Catalina, a Son Serra i la Vileta, a totes les barriades de Palma, portava, a les seves parets i portes, en el ferro forjat, en el vidre curosament treballat, el record dels oficis d‘una Mallorca que mor a ritme accelerat. Imagín que deu ser cosa no solament de l’especulació urbanística, sinó també de la postmodernitat. L’amnèsia decretada en temps de la transició també té altres equivalents en la creació, per part del poder, de tota una sèrie d’especialistes intel·lectuals graduats en la professió de la mistificació històrica. Destruint el paisatge, el nostre patrimoni cultural, s’estén, victoriosa, la cultura de la ignorància i, mentre les màquines excavadores obrin els fonaments de munió d’edificis sense cap valor artístic, també es va bastint una Mallorca sense història.

Miquel López Crespí

(10-IV-07)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí