Miquel López Crespí - Memòria històrica

Carta breu de batalla

Guillem Frontera | 16/11/2011 |

Han guanyat aquí i treuen pit com si ja haguessin guanyat a tot l'Estat. Des del primer dia varen deixar clar que no dedicaran temps ni energia a mantenir les formes. Al contrari, dirigeixen l'artilleria cap als objectius més sensibles per a una part de la població. Ahir feia menció del meu amic de poble que diu que, quan baixa a Palma, ho nota de manera molt gràfica, que treuen pit. Es refereix a l'ala més radical del PP regional, àmpliament representada en el govern de les principals institucions.

Si la memòria no m'extravia, el primer cop al país ja s'havia anunciat abans de guanyar: tancarien TV Mallorca. La cosa està en marxa, com se sap, i fins i tot permeteren que s'escolàs un bri d'esperança: perquè la resolució final fos més dolorosa. Es tractava de deixar el país sense el mitjà audiovisual que tractava amb més normalitat i correcció la llengua; i que, a més, no contribuïa a la idiotització general. Era un objectiu ben triat: saben on fer mal, i bons són ells.

Sense voluntat de ser exhaustius ni metòdics, vet aquí tres exemples més, de no fa encara una setmana, que mostren com la cultura i la llengua del país constitueixen el seu principal enemic:

1) Govern balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma deixen sense protecció un símbol major de la mallorquinitat, els Blauets de Lluc, la veu del cor de Mallorca.

2) Obertura de curs de la Reial Acadèmia de Belles Arts: la presidenta del Consell, la senyora Maria Salom, té la deferència d'assistir-hi. Tanca l'acte amb un breu parlament, llegit amb l'article salat. Pel lloc i el moment, és una declaració de guerra.

3) IB3 anul·la el català com a primera opció en l'emissió de les pel·lícules.

No, no hi ha recapitulació ni marxa enrere. Al contrari, aquestes i moltes altres actuacions corroboren la voluntat cada dia més ferma d'arraconar la cultura del país en tant que fet diferencial, en tant que expressió d'una personalitat que pogué superar, a les males, quaranta anys de franquisme -i que podria acabar morint, finalment, a mans del PP.

És clar que no se sortiran amb la seva, ni que sigui ocasionalment amb l'ajuda del PSOE. Aconseguiran -ja no estan aconseguint- que aquesta cultura malvisqui i perdi territori, que reculi i que traveli, aconseguiran doblegar les voluntats més febles o més interessades: però nosaltres som més resistents que no es pensen, i ara, quan ho volen destruir tot, des del llibre fins a l'audiovisual, sense pretendre-ho ens faciliten l'avaluació de la gran feina feta en tan pocs anys i de la capacitat de la nostra gent. El que veuen els deu fer entendre que, per molt de mal que puguin fer, no aconseguiran esterilitzar per complet la terra. I això els posa tan furiosos a ells com ens entristeix als aborígens.

Diari de Balears

El 30 de maig de l'any 2003 l'escriptor Miquel López Crespí feia la primera crida a la lluita contra el PP després de la derrota del Pacte de Progrés

Mallorca: primera crida a la resistència després de la victòria del PP l'any 2003.

Tots els diaris de les Illes destaquen i valoren molt positivament el ferm discurs que, en defensa de la nostra cultura ha fet l'escriptor de sa Pobla Miquel López Crespí en l'acte d'inauguració de la XXI edició de la Fira del Llibre. El periodista Sebastià Bennasar en crònica publicada en Diari de Balears (31-V-03) sota uns titulars que deien "Fira del Llibre 2003: l'exigència d´ús social del català, al Born. El pregoner López Crespí, Sampol [vicepresident del Govern Balear] i Munar [presidenta del Consell de Mallorca] demanen que es faci 'militància lingüística' ferma", escrivia: "Francesc de Borja Moll i la necessitat d'implicar tota la societat en l´ús de la llengua catalana foren els grans protagonistes ahir a l'acte inaugural de la XXI edició de la Fira del Llibre, que aplega 31 expositors en el passeig del Born fins al proper diumenge 8 de juny.

'L'escriptor Miquel López Crespí va ser el pregoner de la festa i va explicar que 'tot i que vaig escriure aquest text abans de la Fira ara pot agafar un altre sentit i ser interpretat d'una altra manera'.
'López Crespí va explicar que 'Francesc de Borja Moll ens ha ajudat a servar la paraula i també l'esperit de lluita en uns temps foscos. Ara mateix, malgrat els avanços que s'han de fet en el camp de la nostra normalització cultural, ens cal tenir sempre present l'esperit de resistència contínua del nostre gran filòleg' i assegurà que 'aquelles rondalles, llegides a començaments dels anys seixanta per l'equip de col·laboradors que va poder reunir el prestigiós filòleg, tingueren una importància cabdal en la preservació del nostre llegat cultural'.

El 30 de maig de l'any 2003, l'escriptor Miquel López Crespí feia la primera crida a la lluita contra el PP després de la derrota del Pacte de Progrés.

'L'escriptor pobler també incidí que 'la continuació de la gran obra interrompuda de mossèn Alcover, el Diccionari català-valencià-balear, és una de les fites més importants de la nostra història pel que fa a la preservació de la llengua catalana. No hem d'oblidar, tampoc, que, entorn de la represa de la postguerra, l'Obra del Diccionari constituí una autèntica plataforma unitària de reconstrucció nacional dels Països Catalans, molt modesta per les circumstàncies, és clar, però important com a nucli de reagrupació de supervivents, de divulgació i conscienciació envers el poble en general i les noves generacions en particular'. 'López Crespí també va fer un important repàs a la feina feta des de l'Editorial Moll per impulsar la literatura en català a Mallorca i per publicar llibres 'amb els quals ens alletàrem els escriptors de la generació dels 70'.
'Aquesta inauguració de la Fira del Llibre va estar més polititzada que mai, ja que des de la tribuna d'oradors tant el batle Joan Fageda, com el vicepresident del Govern, Pere Sampol, i la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, es varen adreçar al públic. [...]
'Sampol explicà que 'davant la disminució de l´ús social de la llengua només hi havia una actitud possible. No és l'hora de plorar sinó de fer pedagogia per aconseguir que l'ús social del català augmenti. Hem de fer una militància cultural, lingüística i fins i tot política per ajudar a estimar i conèixer la nostra llengua a tots els nouvinguts i residents a les Illes'.
'Munar va tancar l'acte i va donar per inaugurada la fira explicant que 'és un goig que els llibres surtin al carrer cada primavera i que la cultura s'apropi a tots els ciutadans'. Però assenyalà també que 'tot i que no hi ha més lector de cada vegada s'edita més. Ara per ara és necessari incentivar la lectura d'aquests llibres que s'han editat i més en aquesta era de noves tecnologies que no ho afavoreixen'".

Per la seva banda, la periodista Laura Moyà des de les pàgines de cultura del diari Última Hora deia, sota els grans titulars que donaven la notícia de la inauguració de la XXI edició de la Fira del Llibre "Miquel López Crespí reclama un mayor 'uso social del catalán' en el pregón de la Fira del Llibre" : "Un pregón centrado en la figura de Francesc de B. Moll y en la defensa de la lengua, encargado y leído por Miquel López Crespí, abrió las actividades de la jornada.
''Francesc de B. Moll nos ha ayudado a conservar la palabra y, tambíen, el espíritu de lucha en unos tiempos oscuros', afirmó López Crespí. Unos tiempos actuales porque 'ahora mismo, a pesar de los avances que se han hecho en el campo de nuestra normalización lingüística y cultural, debemos tener siempre presente el espíritu de resistencia continua de nuestro gran filólogo'. Para López Crespí, 'para esparcir la ceniza que todavía planea sobre nuestros signos de identitad, nada más poderoso que la obra vital, gigante, de Moll'. Aunque, por encima de todo, el escritor destacó la necesidad de recuperar 'el uso social del catalán'".

Publicat en la revista L'Estel (1-VII-03)

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Articles d´actualitat política de l´escriptor Miquel López Crespí