Comments on Miquel L�pez Cresp� - Mem�ria hist�rica

Fer un museu a la pres�

Francesc — Thu, 14 Mar 2019 21:45:25 +0100

per record i reflexi� dels horrors que all� hi hagu�.

Salvador Puig Antich

Cati — Sun, 04 Nov 2018 17:05:25 +0100

Estic molt interessada en tot el q envoltavel Salvador Puig Antich.
Si alg� q el va con�ixer me vol parlar d'ell, com era, com vivia, si era alt, baix.... Per les fotos em sembla molt atractiu, tb he llegit q tenia molt d'�xit amb ses al.lotes
Per favor , si el coneguereu i m'en voleu parlar us estar� molt agra�da
Salut

Diari d'una miliciana

Antoni Ramis Caldentey — Wed, 03 Oct 2018 09:35:08 +0200

Bon dia Miquel, dues preguntes:

1 El diari original est� escrit en catal� o en castell�?

2 Els darrers anys hi ha hagut moltes investigacions sobre les cinc milicianes infermeres de l'expedici� de Bayo. A traves de les families de les altres quatre, s'ha pogut saber el nom de l'autora del diari?

Gr�cies.

Amos i servents

Mart� Canyelles — Sun, 19 Nov 2017 12:35:13 +0100

Molt interessant Miquel. Vaig llegint els teus articles i per facebook. Un m�n que s'esvaix. Sa Pobla n'�s un dels darrers testimonis. Salut i endavant

Escola

Lourdes Masip Torres — Tue, 13 Jun 2017 10:07:00 +0200

Jo vaig n�ixer a l'any 50 i el teu relat �s clavat als meus records d'escola. Una escola en blanc i negre, de capellans, crucifixos, Franco, Jose Antonio, el cara el sol... Si ara tingu�s oportunitat de tornar als meus 10 anys, diria que no. L'has clavat, felicitats!

S'Albufera

Montserrat — Sun, 31 Jul 2016 11:35:50 +0200

Estic investigant sobre el mitj� de subsist�ncia a Sa Pobla en els anys 60-70. Aquest article teu ha estat molt interessant per a la meva tasca, per� tinc un dubte important que t'agrairia que m'aclarissis. En un a altre document he llegit, potser err�niament, que la Compa�ia Salinera Mallorquina es va instal�lar a s'Albufera el 1946 i que fins els 1979 va mantenir ses Salines. De totes maneres, no parla gens de com aix� va repercutir en l'economia de Sa Pobla ni a Alc�dia i com que tu tampoc en parles, he arribat a pensar si no va ser una explotaci� important. Podries aclarir-me el dubte i adre�ar-me algun document que en parles amb m�s detall. Moltes gr�cies.

Felicitats!

Vela — Fri, 15 Jul 2016 23:16:52 +0200

Miquel, et dono l'enhorabona per aquesta distinci�, considero que molt ben merescuda. Tens molta ra�: no ens podem permetre el luxe de deixar perdre la mem�ria del passat.

Els bolets den Grosske

cucut — Sun, 07 Dec 2014 05:29:48 +0100

N'Eberhard Grosske t� por que els de Podem el deixin sense cap bolet. Per aix� ara acusa als de Podem de cercar bolets sense respectar l'horari de recerca.

Literatura

Assumpci� Cantalozella — Wed, 12 Nov 2014 16:26:32 +0100

Miquel,

Tens molt de material interessant.

Sou poca gent els que us dediqueu a l ' an�lisi des d ' un prisma despullat de convencions.

Gr�cies...

Las fotos

Jes�s Garc�a Mar�n — Tue, 19 Nov 2013 13:10:25 +0100

Estimat Miquel
Algo le pasa al blog porque no salen las fotos.

Un abrazo y soy un seguidor habitual de este blog

Enhorabona, governants!

Vela — Thu, 03 Oct 2013 20:31:16 +0200

S�, els dono la meva enhorabona, senyors i senyores que es creuen que la seva majoria parlament�ria els legitima per governar dictattorialment en nom de la democr�cia i la llibertat de les qals els agrada tant omplir-se la boca cada cop que l�obren.

Els felicito perque, en ben poc temps, han aconseguit posar d�acord docents i fam�lies amb un mateix clam, perque han estat capa�os de despertar un poble que romania adormit: de deb�, no ho podien fer millor.

Ho han sabut fer tant b�, que, fins i tot certs regidors del seu propi partit, com ara els dos que tenen a Banyalbufar, i, com he sabut mentre acabava de polir aquest article, els dotze de Llucmajor, els han girat l�esquena votant a favor de mocions contra la seva llei educativa i jo, me n�alegro: a veure si aix� s�adonen, d�una vegada per totes, que s�estan quedant ben sols, cada cop m�s aillats dins la seva bombolla de poder.

�s ben cert: tenen el poder, per� no la ra� i, malgrat provin de manipular la informaci�, tergiversar les xifres del seguiment de la vaga per provar de minimitzar-ne la import�ncia i, aix�, intentar desmotivar els qui protesten, obliden que som al segle XXI i que, tot i tenir al seu costat la major part dels mitjans de comunicaci� de masses, el poble t� les xarxes socials per informar-se i, per tant, de res els poden servir els seus noticiaris manipulats: ara ja no.

No es pot governar d�esquena al poble, i menys encara quan aquest, t� la ra�, una ra� avalada per les persones que saben molt m�s d�educaci� que vost�s: pedagogs, mestres i professors, uns docents que no fan aquesta vaga per gust, ni per demanar un augment de sou, ni menys hores de feina, en definitiva: no la fan pel seu propi benefici, sin� en defensa de l�exercici d�una educaci� de qualitat, amb criteris pedag�gics v�lids i reconeguts internacionalment, tot pensant en el seu alumnat i, sobretot, en el futur com a persones d�aquests infants. La gent, majorit�riament, se n�ha adonat i ja no combrega amb rodes de mol�.

Fa uns dies, en una petita conversa, una persona digu� que, quan trobes alg� que, del que sigui, en sap m�s que tu, cal que facis un pas enrere i deixar que l�expert et substitueixi: ara mateix, �s el millor que podrien fer: surtin d�un cop de la seva caverna,deixin de tapar-se ulls i orelles, aturint-se de fer reformes que s�n aut�ntics disverats pedag�gics i, si els plau, posin l�educaci� dels nostres infants i joves en mans de persones m�s qualificades en aquesta mat�ria: estic segura que tothom els ho agra�r�, en un futur, sobretot, els qui ara s�n alumnes.

(Article publicat al n�mero d'Octubre de 2013 de la revista Ciutadella de franc)

Enhorabona, governants!

Vela — Thu, 03 Oct 2013 20:30:21 +0200

(Article publicat al n�mero d'Octubre de 2013 de la revista Ciutadella de franc)

Pregunta

Enrique — Sat, 08 Jun 2013 03:24:57 +0200

Me complace dirigirme a usted con respeto, y sin �nimo de molestar. Deseo felicitarles por la riqueza, y honestidad de informaci�n de su bit�cora.

Quisiera hacerle una pregunta, si no es mucha molestia. Reivindicar la dignidad y la memoria de todos los que han muerto y mueren por defender la Democracia y la Libertad me parece adem�s de correcto , justo. Recuperar los cuerpos de familiares desaparecidos y darles digna sepultura no solo es correcto y justo sino humano y necesario. Todos los partidos pol�ticos decidieron poner punto y final a aquella desgraciada y desdichada "etapa" ; el tratar de "recordar, y recordar es realmente para que no vuelva a ocurrir". Pedir�a y exigir�a a quien hiciera falta que pidieran perd�n aquellos que no lo hubieran hecho aun. Igualmente propondr�a la creaci�n de un monumento o parque que recordara a todos los perjudicados por aquellos desgraciados y execrables acontecimientos . Todo esto lo exigir�a aun sospechando que a pesar de ello siempre habr�a alguien que tratar�a de da�ar a la sociedad utilizando " eso " como arma. Recuerdo a Arias Salgado ; por la tele , decir: "Espa�oles Franco a muerto" ( cuanto habr� lamentado no haber dicho Espa�oles; y sobre todo t� Miguel, que Franco HA MUERTO. � Podemos alg�n d�a, con indulgencia, perdonar y cerrar las heridas ?

Su respuesta, ayudar�a a comprender mejor la cuesti�n.

Saludos, Enrique.

les germanies

mart� — Sun, 21 Oct 2012 12:39:18 +0200

la placa jo no l'he vista mai. hi ha una foto a la Gran Enciclop�dia de Mallorca. La batalla va tenir lloc vers el pont de Son Carbonell. Hi ha una inscripci� al Pujol de Son Sabater que recorda una altra batalla. Llegir "sa Pobla, el medi, la gent, la hist�ria.

La editorial Moll

Jes�s Garc�a Mar�n — Thu, 18 Oct 2012 09:02:06 +0200

Todas una instituci�n cultural de Balears. Creo que en este caso es obligaci�n de todos, y sobre todo de las instituciones, ayudar a la editorial Moll, si desaparece ser� una cat�strofe cultural.

Salvador Puig Antich

Bernat Muniesa — Tue, 14 Aug 2012 13:34:42 +0200

Durant el proc�s i assassinat de Salvador Puig Antich el rol dels transaccionistes que van acabar legitiman la Dictadura i el seu genocidi van fer tot el
possible per impedir accions de protesta contra el seu assassinat. Jo era aleshores professor a la UB i, repeteixo, el PSUC i CIA van fer lo impossible per aillar el tema, seguint la consigna oficial de que la TRANSACCI� fou BORB�N Y CUENTA NUEVA.

Comment on Subversi� i narrativa experimental en els anys 70 i 80 (I)

Carme — Mon, 30 Jul 2012 08:30:10 +0200

Veient com estan les coses ara a les Illes, no puc sentir altra cosa que tristesa... Aconseguiran esborrar o enterbolir aquesta llarga hist�ria que heu escrit entre tants?

Autocr�tica

Manel — Sat, 26 Nov 2011 08:26:59 +0100

M'agrada aquest terme damunt el que reflexiones a l'article. Crec que �s un concepte molt necessari a dia d'avui.

transici�

Assumpci� ( Sunsi Massanet) — Tue, 15 Nov 2011 12:30:48 +0100

Esteus articles em fan veure coses q intuia per� no tenia clares. Gracies

No tenen vergonya

Vela — Tue, 02 Aug 2011 20:58:21 +0200

No, no tenen vergonya: ni aquells que, sense cap mirament han com�s aquest atemptat ni aquells que, amb el seu silenci se n'han fet c�mplices, la mateixa complicitat que han demostrat cada cop que han autoritzat una concentraci� feixista i, en canvi, s'esquincen els vestits quan un poble exigeix el seu dret a ser lliure, la mateixa quan, amb tota la covardia del m�n, permeteren que el monument al Baleares de Sa Feixina continu�s d'enpeus...

No vull dir res m�s: nom�s donar tot el meu suport a totes les persones que feu possible la preservaci� de la nostra mem�ria i la dignificaci� de les v�ctimes del franquisme.

S� que no �s cap consol, per� ho vull afegir: nosaltres tenim la ra�, ells, nom�s la for�a bruta de qui no t� arguments v�lids.

h.t.t.p.

Brhm — Wed, 13 Jul 2011 16:44:34 +0200

Aquest reconeixement ve un poc tard, sobretot en una �poca en la qual s'hauria de progressar en termes socials dins el laicisme, no de cap religi�. Per� b�, que la gent sigui el que m�s l'agradi de manera lliure.

Hem perdut un gran escriptor

Vela — Fri, 01 Jul 2011 21:45:05 +0200

Amb aquest comentari, vull expressar la meva tristor per la p�rdua d'un escriptor amb tanta v�lua com ho ha estat Alexandre Ballester.

Carbonero

Pepet — Thu, 23 Jun 2011 08:12:30 +0200

Aquest Carbonero ha cobrat, amb els resultats de les darreres eleccions el que se mereixia, no?
A cada cerdo le llega su santmart�n...

La Transacci�n

Bernat Muniesa — Wed, 08 Jun 2011 17:27:39 +0200

La Transacci� fou BORB�N Y CUENTA NUEVA, Soc completament d'acor amb L�pez Cresp� (i amb el meu amic Xirinachs). La Transcci� fou dirigida pel sector evolucionista de la Dictadura (els Are�lza, Fdez. Miranda, el propi Juan de Borb�n) amb el col.laboracionisme del felipisme (PSOE falsificat) i el carrillisme (Carrillo: sepulturero del PCE-PSUC). Tot va canviar perque tot seguis igual. La Constituci� actual �s la infamia: entre d'altres brutalitats llegitima el genocidi franquista. Avui, la Transacci� est� ja esgotada i s'ha menjat a `'esquerra pol�tica. Som governats per delinquents. Salut.

Els Verds a favor de la guerra

Diari de Balears — Thu, 24 Mar 2011 07:44:39 +0100

Cal intervenir a L�bia
 Miquel �ngel Llauger | 18/03/2011

Cal intervenir a L�bia. I cal intervenir-hi ja. Les sancions que Nacions Unides han imposat al sanguinari Gaddafi no serviran per aturar la massacre amb qu� amena�a la poblaci� que es va revoltar contra la seva dictadura delirant. El fill del s�trapa anuncia que s'acosta l'hora final per als rebels, mentre el Consell de Seguretat continua negociant els termes d'una resoluci� que arribar�, si arriba, quan ja hi hagi hagut massa sang. La tan debatuda zona d'exclusi� a�ria t� el car�cter, ara mateix, de resposta m�nima i inexcusable amb qu� l'anomenada comunitat internacional pot salvar la dignitat.

Les revoltes de Tun�sia i Egipte han deixat Occident en evid�ncia. Ben Ali i Mubarak passaven de la condici� de governants amics i bastions contra l'islamisme a la condici� de dictadors a mesura que eren deposats per la poblaci� que sortia al carrer. Una vegada caigut el r�gim, Occident aplaudia amb fervor els opositors del seu antic amic. Davant la revolta l�bia, alguns pa�sos han fet gestos tan significatius com recon�ixer els opositors com a representants del pa�s, per� si no hi ha accions m�s efectives per protegir els dem�crates tornarem a quedar en evid�ncia.

La inacci� donaria, o donar�, una lli�� clara als dictadors: hi ha camp lliure per a la repressi�. Ar�bia Saudita, que acaba d'enviar refor�os perqu� la monarquia feudal de Bahrein massacri la seva poblaci�, no en deu tenir gaire dubtes. La seva condici� de primer productor mundial de petroli oculta amb efic�cia les seves imperfeccions en mat�ria de democr�cia i llibertats.

�Una intervenci� a L�bia seria una nova guerra colonialista, una nova arrog�ncia occidental contra el Sud, un nou cap�tol en el gui� de la topada de civilitzacions? La demanda de la Lliga �rab no deixa gaire lloc, almenys pel que fa a la imposici� d'una exclusi� a�ria, per a aquesta interpretaci�. No hauria de ser tan dif�cil entendre que les poblacions dels pa�sos �rabs tenen aspiracions tan elementals i a la vegada tan perempt�ries com la llibertat, la democr�cia, el benestar i la just�cia, i que en el cas de L�bia la inacci� no pot ser m�s que un altre motiu de decepci�.

�Una intervenci� nom�s �s acceptable si hi ha un mandat expl�cit del Consell de Seguretat de Nacions Unides? �O aix� ens deixa en mans del poder de vet de democr�cies exemplars com Xina o R�ssia? �Les coalicions internacionals que no empara la legalitat internacional estricta s�n admissibles des del punt de vista dels principis i de la pol�tica real? �Existeix el dret d'inger�ncia? Podem fornular-ne moltes, de preguntes d'import�ncia cabdal, per� no poden deixar de semblar acad�miques davant la urg�ncia de respondre a la brutal repressi� que un sanguinari est� desfermant contra la poblaci� civil.

Les normes s�n essencials, les precaucions s�n b�siques, la necessitat d'evitar males interpretacions �s evident, els mecanismes de presa de decisi� s'han de respectar, la frontera de la sobirania �s delicada. Tot aix� �s cert. Per� encara �s m�s cert que el segle XXI ha d'entendre que la protecci� de la poblaci� civil davant violacions massives dels drets humans �s una q�esti� de tots. Cal intervenir a L�bia. La zona dexclusi� a�ria, en primer lloc. I sempre hi ha d'haver la disposici� a defensar la poblaci� davant la repressi� de qui fins fa poc era un soci comercial dels pa�sos m�s poderosos del m�n.
Diari de Balears

Camps de presoners

A Puig — Thu, 24 Mar 2011 00:03:22 +0100

Pot ser vos interessar� aix�:
campamentsoldats.blogspot.com

Il�l�s

xavier — Sat, 12 Feb 2011 17:54:07 +0100

Ho reconec... s�c un il�l�s. Jo em pensava que els premis de literatura s'han de donar en funci� de la qualitat de l'obra i no pas per les idees que pugui tenir o deixar de tenir el seu autor o la seva autora... per� v�s per on, hi ha qui pensa el contrari.

Maria Ant�nia Salv�

Isabel Mut — Mon, 31 Jan 2011 19:18:54 +0100

Em cansa que per lloar els poetes com Blai Bonet hagem de rebutjar el mestratge i la valua de la poetessa de Llucmajor. �s un discurs pesat i antic. Canviau-lo, no aporta llum de cap de les maneres a les nostres lletres .

"Deja vu"

Un decebut de la lataforma — Sun, 09 Jan 2011 16:13:30 +0100

Per� aquesta dona encara defensa l'entorn de La Real? pensava que despr�s de haver diguem en bones paraules "destrossat" la plataforma que ella havia ajudat a crear i que ella era una mes,(vull recordar que la plataforma als seus inicis era una assemblea permanent sense caps visibles) el seu afany de protagonisme i el seus modes de feina tan especials varen fer que qued�s tota sola o sols amb un grup petit i que la gent fugis de la plataforma escapada, decebuda de tanta assemblea antidemocr�tica que sols uns quants feien el que volien, els altres sols miraven i obe�en, imaginat que al final va apoderar-se i trair els principis assemblearis de la plataforma legalitza-la com a AAVV i aix� quedar ella com a madona,i senyora i portaveu.
Miquel, pot ser que despr�s hagi canviat no ho se per� t'asegur que tens una bena davant els ulls o molt idealitzada per aix� de la plataforma, per� l'etapa de la plataforma va esser un munt d'equivocacions i manipulacions benintencionades o malintencionades, per part de tots no sols d�ella i tot es segons com ho miris o parlis, es clar.
Recordes el rid�cul de les casi quaranta denuncies que va posar davant la fiscalia, n�has sabut res tu o la ciutadania? N�ha prosperat cap? Jo no ho se. I de les de Brussel�les?... Be d�aquestes si que va sortir per la premsa que les havien rebutjades i ella no ho havia explicat no se ara per quins motius...,
Res visquem i coses veurem.
Salud

Comment on Internet contra els enemics dels escriptors

peptorro — Fri, 31 Dec 2010 12:36:32 +0100

S�, aquests governs que s'anomenen democr�tics, tenen un bon mal de cap amb internet.

El GOB diu que el segon cintur� incompleix la Llei d'Ordenaci� del Territori

dBalears — Wed, 29 Dec 2010 16:58:49 +0100

El GOB diu que el segon cintur� incompleix la Llei d'Ordenaci� del Territori
L'entitat ha demanat al Consell de Mallorca que no es precipiti amb l'inici de les obres

l GOB ha censurat que els projectes del segon cintur� de Palma incompleixen la Llei d'Ordenaci� del Territori i el conveni de carreteres, perqu� les obres "no han estat justificades en absolut, des del punt de vista d'un estudi integral de mobilitat dels accessos a la capital balear". En un comunicat, el GOB ha indicat que s'est� incomplint l'article 12 d de la Llei d'Ordenaci� Territorial, que assenyala que s'ha de "justificar i definir l'esquema general de les infraestructures, les obres, les instal�lacions i els serveis que es prevegin, tenint en compte la incid�ncia ambiental." A m�s, ha subratllat que tamb� incompleix el conveni de carreteres, signat entre el Ministeri de Foment i el Consell Insular de Mallorca, que inclo�a la redacci� d'un 'Estudi dels Accessos a Palma', a fi d'ajornar les actuacions concretes a una planificaci� global.

Davant de tal situaci�, el GOB ha reclamat "sentit com� i responsabilitat" i ha demanat al Consell de Mallorca que no es precipiti" amb l'inici de les obres, tenint en compte que "se sap que no resoldran la problem�tica dels accessos a Palma, perqu� no responen a un estudi integral i seri�s de les necessitats dels accessos a la ciutat i que tindran un impacte molt important sobre els voltants de Palma". "No volem m�s ponts, ni macroinfraestructures que no representen cap soluci� definitiva", ha recalcat l'entitat ecologista, que ha criticat que el pont de Son Espases �s ja un "exemple d'improvisaci� amb un impacte inassumible".

D'altra banda, ha recordat que fa un any, el GOB va interposar un recurs contra l'aprovaci� definitiva de la revisi� del Pla de Carreteres davant de la "manca de justificaci� de determinades infraestructures, entre elles, el segon cintur�, i el "incompliment respecte a la planificaci� dels accessos a Palma del Conveni de Carreteres per no haver fet un estudi previ de mobilitat". "La tramitaci� de la revisi� del Pla de Carreteres per part del Consell de Mallorca va significar el manteniment del mateix model de l'anterior legislatura que el GOB havia rebutjat de forma contundent", ha reprovat.

Alhora, ha incidit que aquest Pla es va aprovar "sense haver redactat aquest estudi sobre els accessos a Palma i va incorporar els projectes concrets que fan refer�ncia als mateixos, concretament, els m�s pol�mics, com la duplicaci� de l'actual segon Cintur� i la prolongaci� del mateix (via connectora)".

La Sibil�la i la recuperaci� de l�autoestima

Tribuna Mallorca — Tue, 21 Dec 2010 18:52:06 +0100

La Sibil�la i la recuperaci� de l�autoestima
El vespre del 24 de desembre les esgl�sies de Mallorca interpretaran de bell nou La Sibil�la, tradici� immemorial de l�Europa cristiana que ha perviscut a Mallorca i a pocs llocs m�s. La import�ncia del cant, que ha corpr�s moltes generacions de mallorquines i mallorquins, passava no obstant desapercebut per a bona part de la societat. El reconeixement que n�ha fet la UNESCO contribueix a valorar m�s un element de la nostra identitat i a millorar la nostra autoestima col�lectiva, fet molt necessari despr�s d�una legislatura marcada per la corrupci� i la crisi. Les institucions i la societat civil s�han bolcat en nombrosos actes de promoci� de La Sibil�la i es preveu una assist�ncia de p�blic massiva a matines. La Sibil�la vibrar� i far� vibrar amb un cant que �cal recordar-ho- �s una manifestaci� popular inscrita dins la cultura catalana. Malgrat Bauz�s, Rodr�guez i Delgados, la nostra identitat nacional encara t� bases s�lides. Molts d�anys i bones festes!
Tribuna Mallorca

el teu article.

tomeu — Tue, 23 Nov 2010 13:13:40 +0100

Crec que �s un exercici molt adient, fer mem�ria, ara en penjar� un de dades ben properes.

M�s sobre la unitat de l'esquerra nacionalista

Antoni Alorda — Thu, 11 Nov 2010 13:40:56 +0100

M�s sobre la unitat de l'esquerra nacionalista
tonialorda | 11 Novembre, 2010 13:53

Entre tots els comentaris que insisteixen en el debat sobre la unitat de l'esquerra nacionalista a les Illes Balears, un desideratum, que com he anat insistint en aquest blog, trob molt desitjable, comentar� els d'avui a dB: les declaracions de Carod Rovira i l'article de Tomeu Mart�.

Compartesc, hi torn insistir, la tesi de la unitat i, per tant, no coincidesc amb l'afirmaci� que el PSM no la vulgui. Tot el PSM la vol. Nom�s si s'ent�n que la manera d'establir la unitat �s dar per bona i mantenir la dispersi� de partits i reunir-los conjunturalment de cara a eleccions, he d'acceptar que el PSM ho ha descartat: aix� �s aix� de clar i no t� volta de fulla. Per� no sembla la tesi de l'article ja que s'aposta per un Congr�s Nacional Mallorqu� d'una organitzaci� d'un militant un vot.

Aleshores entenc que la tesi den Tomeu (que respect molt, com a activista, com a analista i com a creador) �s crear un mena de PSM-Entesa Nacionalista nou, de fet , totes les caracter�stiques que nomena del nou subjecte defineixen el PSM, per� sembla que cal fer-ho en un Congr�s constituent. Mutatis mutandis, si apareixen organitzacions semblants a l'OCB (la qual, per cert, t� una arquitectura d'articulaci� nacional id�ntica a la que pret�n el PSM), per exemple si �mnium s'establ�s a les Illes Balears, la soluci� passaria per refundar una Ong semblant que "super�s" l'Obra, i aix�, entenc, fer-ho tantes vegades com es produeixi una implosi� d'ofertes semblants, treient import�ncia a celebracions d'aniversaris...

�s opinable, certament, el PSM (potser ing�nuament) hi ha cregut en aquesta tesi (conf�s que jo, personalment, poc). Des del 2003 no es presenta amb les seves sigles i, sobretot a partir del Bloc per Mallorca, intenta ampliar l'espai amb un nou subjecte pol�tic. Infructuosament. Certament, dins el PSM hi ha gent de tot parer, per� el proc�s participatiu intern ha conduit a unes conclusions que (compartides o no) s�n prou raonables:

1.- El nacionalisme progressista s'ha d'articular entorn a un sol partit per garantir la unitat d'acci�, evitant la imatge cont�nua de desencontres interns, cadasc� pel seu vent: no nom�s pel funcionament, tamb� com un actiu electoral.

Si la unitat en coalici� s'hagu�s consolidat, potser no haur�em arribat a aquesta conclusi�, per� les hores i energies dedicades a "coordinar", les anades per lliure (en q�estions molt rellevants), i la percepci� que hi ha partits que aprofiten propostes unit�ries pel profit exclusiu, al cost que sigui sobre l'operaci� comuna, ens ha emmenat aqu�. El PSM vol la unitat, per� no conjuntural.

El PSM vol el Congr�s Nacional i ho ha demostrat, per� no renega de les pr�pies sigles de cara a 2011, perqu� ara mateix ent�n que �s el millor missatge de confian�a que pot transmetre en comptes de tornar embarcar-se, just abans de les eleccions, en noves aventures de resultat incert i que, paradoxalment, poden contribuir a consolidar la divisi� en comptes de provocar la unitat.

Tanmateix, una precisi�: el PSM no posa per condici� el seu nom (de fet, fa anys que debat canviar-lo), per� tampoc admet que sigui una opci� vedada: proposam que se'n parli i es voti, amb una persona un vot, ara, totes les opcions han de ser v�lides, totes, si alg� se seu amb condicions pr�vies ja desmenteix la sobirania de l'organitzaci�.

Per cert, diu Carod, que les sigles no tenen avui import�ncia. Que ho conti al PSOE o al PP. O que ho conti a ERC que s'ha negat a una candidatura conjunta amb Solidaritat i Reagrupament. Que ho conti a les botigues que distribueixen el material per marques...Tamb� diu que no hi hauria d'haver fragmentaci�. I record la complicitat que havia establert sempre amb el PSM, contrari a l'operaci� jacobina de Colom, per� tamb� s� qu� ha fet de llavor en�� per consolidar la fragmentaci�. Realment decebedor. Conf�s que respect molt l'opci� dels militants d'ERC a les Illes Balears, per� lament profundament que l'actuaci� d'ERC (del nacionalisme progressista majoritari a Catalunya) ha estat i �s nefasta per l'articulaci� s�via i potent d'aquest d'espai arreu dels Pa�sos Catalans. Absolutament contraproduent.

2.- Aquesta esquerra nacionalista (tan reunida com sigui possible) pacta amb socis que representen missatges compatibles i complementaris, en aquest cas hem vist amb molt d'inter�s la formaci� d'Iniciativa-Verds, els components de la qual han actuat amb tota lleialtat amb el PSM en aquesta legislatura (i permeteu-me que no vulgui aprofundir en aquest aspecte, no �s el cam�). Creim que podem fer una aposta potent i enriquidora en les institucions illenques.

Una darrera reflexi�: ara el que toca �s motivar la milit�ncia i aconseguir vots. Els discursos del derrotisme, i els del car�cter pretesament taumat�rgic de les coalicions ho estan essent, m�s enll� d'encertats o erronis, s�n contraproduents. Transmeten feblesa, negativitat, bregues, voltes i m�s voltes que no encomanen cap entusiasme ni un. No hi ha cap soluci� m�gica, nom�s la feina... i l'entusiasme.

El gran enemic �s associar bipartidisme a vot �til i l'enorme temptaci� de l'abstenci�, l'abstenci� dels decebuts, l'abstenci� dels bons, l'abstenci� no nom�s del vot, sin� de la pol�tica en sentit ample. Ara �s l'hora d'engrescar, no del des�nim, d'implicar gent, en comptes de reunions eternes sobre llocs en llistes i el pes de cadasc� que caracteritza les coalicions.

Em plagiar� per repetir que aquesta posici� �s pac�fica en el PSM, els motius del posicionament no s�n personals, de fet, en el PSM hi cap tothom. �s la convicci� de qu� ens cal un partit fort; plural, per� unit; amb vocaci� de majories i de govern. Un partit que empodera els afiliats en comptes de decidir per acords de c�pules d'una muni� de partits coaligats. En tot cas, agraesc a Tomeu Mart� el reconeixement sobre el rol que ha jugat el PSM a les principals institucions del pa�s durant 34 anys. Estic conven�ut que ho seguir� fent.

admiracio absoluta

carme andreu rosell — Sun, 24 Oct 2010 10:32:26 +0200

amb homes com tu el mon seria millor gracies per ser en aquest planeta.

Cine

Carme — Sun, 24 Oct 2010 08:06:45 +0200

Hola Miquel, m'ha agradat molt l'article, i volia fer-te una pregunta.

Saps qui pot restaurar un llibre aqui a Mallorca?

Es tracta d'un manual del cine sonor (Autor Antonio Robert Robert) editat al 1937. O si saps de qualc� que li pugui interesar. Era del meu pare, que va fer feina a les principals sales de cine de Palma des dels 60 fins al 2000.

Et deixo una captura a:
box.jisko.net/i/8b3839.jpg

Jo era petita quan lo del Rialto, per� encara em recordo quan anava amb el meu pare. Mirare si hi ha m�s llibres d'aquest tema (segur que si).

Salutacions i gr�cies

La tra�ci� dels l�ders

N�ria Roig (F. Randa) — Mon, 18 Oct 2010 15:06:38 +0200

Llibre exhaurit. Actualment intentem informatitzar els llibres antics de Xirinacs. Mentrestant us en podem fer fotoc�pies a la FUNDACI� RANDA-LLU�S M. XIRINACS: germanies@germanies.org
Properament a xirinacs.cat:
FUTUR D'ESGL�SIA. Comunitats cristianes de base... PER ALS QUI CREUEN QUE CREUEN I PER ALS QUI CREUEN QUE NO CREUEN.
Des de Barcelona: Gr�cies a Miquel L�pez Crespi pels seus llibres i pels seus articles a L'ESTEL.

La tra�ci� del l�ders

Laura Sol� — Mon, 11 Oct 2010 12:39:31 +0200

Hola,
fa molt de temps que busco el llibre "La tra�ci� dels l�ders", els tres volums. Alg� sap on el podria trobar? MOltes gr�cies

L'AJM demana la protecci� i revaloraci� de l'�rea rural del barri

L'AJM demana la protecci� i revaloraci� de l'�rea rural del barri — Sat, 02 Oct 2010 16:08:51 +0200

L'AJM demana la protecci� i revaloraci� de l'�rea rural del barri

Els horts situats a tota la part nord del Molinar s�n un entorn privilegiat, tant per la seva
ubicaci� com per ser un dels darrers entorns rurals propers a Ciutat. Formen part de la
fisonomia dels barris del Molinar i el Coll d'en Rebassa i marquen el seu car�cter. S�n
moltes les generacions que han crescut properes a aquest paratge. A m�s, l'estampa rural
tamb� �s molt preuada pels turistes.

Actualment, es troben amena�ats per diversos factors:

- Especulaci� urban�stica. No s�n terrenys r�stics sin� de transici�.

- Cont�nua degradaci�, per causes d�arrel com la nul�la pol�tica agr�ria dels
successius governs de les Illes Balears

- Possible construcci� dels tallers del tramvia i nous vials

- Urbanitzaci� imminent d�una part d�aquesta �rea, que �s son Bordoy.

A m�s d�un problema afegit a l�hora d�una possible protecci�: l��embull� institucional.
Cort, Consell i Govern tenen responsabilitats sobre el futur.

Aix�, doncs, des de l�AJM hem elaborat el seg�ent document �PER LA PROTECCI�
DELS HORTS DEL MOLINAR� on demanam:

1. La protecci� total i definitiva de l'�rea rural compresa entre el Portitxol i el Coll d'en
Rebassa, colindant amb l'autovia de Llevant, la carretera de Llucmajor i el carrer de
Guasp (prop del cam� Fondo). Aix� per evitar que s'hi desenvolupin urbanitzacions, noves
carreteres i grans infraestructures com centres comercials, tallers del tramvia, etc.

2. La restauraci�, protecci� i catalogaci� dels elements arquitect�nics (s�quies, molins,
s�nies, murs de pedra,...) de la zona.

3. La recuperaci� de terrenys en des�s per a qu� els ve�ns puguin fer horts urbans.

4. L'adequaci�, neteja i manteniment dels camins i el Torrent Gros.

5. Aprofitar la ruralitat de la zona per a fer-hi visites culturals, pedag�giques, escolars,
tur�stiques, etc.

En definitiva, la potenciaci� d'aquesta �rea per a qu� guanyi valor i se'n pugui treure un
gran profit.

Demanam aix� des del convenciment que el Molinar ja no pot cr�ixer m�s
urban�sticament.

Aquest document t� el suport de les seg�ents entitats:

OCB
Uni� de Pagesos
ATTAC-Mallorca
Associaci� d�Amics de la Vall de Coanegra
Assemblea per Mallorca
GOB
GADMA
Espai Anticapitalista de Palma
Amics Arbres
Amics de la Terra
CJIB
Barri-tv

Aix� mateix, volem sensibilitzar a la poblaci� i les institucions de la import�ncia de
preservar aquest espai. Demanarem reunions amb tots els responsables pol�tics per
explicar la nostra preocupaci�.
(Blog de l�Assemblea de Joves del Molinar)

Carbonero contrata a un compa�ero para un proyecto en el que ambos trabajaron

Diario de Mallorca — Thu, 30 Sep 2010 08:14:24 +0200

Carbonero contrata a un compa�ero para un proyecto en el que ambos trabajaron

El conseller adjudic� �a dedo� por 12.000 euros la nueva ordenaci�n urban�stica de Son Busquets

MATEU FERRER. PALMA. El conseller de Vivienda y Obras P�blicas, Jaume Carbonero (PSOE), contrat� �a dedo� por 12.000 euros al tambi�n arquitecto Francisco Piz� Alabern, para revisar un proyecto que ambos hab�an redactado antes de que Carbonero ocupara su actual cargo p�blico. Se trata de la ordenaci�n urbana del antiguo cuartel militar de Son Busquets, en Palma,?que dise�aron Piz� y el propio conseller en la pasada legislatura, por encargo del Gobierno socialista en Madrid.
En concreto, Carbonero y Piz� fueron contratados en 2006 por el Ministerio de Defensa para redactar el plan especial para el desarrollo urban�stico del antiguo acuartelamiento de la carretera de Valldemossa. El encargo parti� de la Gerencia de Infraestructura y Equipamiento de la Defensa, a cuyo frente estaba el tambi�n mallorqu�n y socialista Joan Mesquida.
Seg�n este proyecto, en el nuevo urbanizable se preve�a la construcci�n de 1.662 viviendas, el 52% de las cuales (852) ser�an destinadas a protecci�n oficial, para una poblaci�n en torno a los 5.000 nuevos habitantes. La zona tambi�n albergar�a varios equipamientos p�blicos, como un centro de salud, parques y un colegio, mientras que un solar se reservar�a para levantar una iglesia cat�lica.
El Ayuntamiento de Palma, a la saz�n gobernado por el PP con mayor�a absoluta, aprob� inicialmente esta nueva ordenaci�n urban�stica en noviembre de 2006. Sin embargo, su tramitaci�n qued� paralizada y con la llegada al gobierno municipal del nuevo equipo comandado por Aina Calvo (PSOE), se opt� por reducir a�n m�s la edificabilidad en la zona.
Tras alcanzar un acuerdo para ello con el ministerio de Defensa, Carbonero, ya desde su puesto como conseller, eligi� a su ex compa�ero de proyecto para acometer la modificaci�n del mismo. As�, este arquitecto fue contratado para una "asesor�a t�cnica para la elaboraci�n de un avance de ordenaci�n urbana de Son Busquets", por un importe de 12.000 euros. Esta cantidad permiti� al conseller adjudicar el contrato legalmente sin convocatoria p�blica.
Posteriormente, la Conselleria de Carbonero adjudic� otro contrato a Piz�, tambi�n de 12.000 euros �de nuevo la barrera para eludir el concurso p�blico�. Fue por el mismo concepto, aunque ahora en el antiguo recinto militar de Son Simonet, pr�ximo al de Son Busquets, y en el que tambi�n se debe levantar una urbanizaci�n. El conseller afirma que en esta ocasi�n �l no particip� en el proyecto.
Diario de Mallorca (5-V-2009)

�s igual

Siau qui sou — Sun, 19 Sep 2010 18:23:09 +0200

�s igual qui guanyi o perdi, els pol�tics no tenen cap obra exemplar en els darrers 20 anys. El tren de Llevant �s ben igual que Son Espases, que el Palma Arena, que el Palau de Congressos, que la frustada �pera, que Port Adriano,...

Admiraci�.

Rosa Grifell — Wed, 11 Aug 2010 15:05:19 +0200

S�c una gran admiradora del teu blog i la teva traject�ria. M'encanten els articles que publiques al facebook.
Salut.
Rosa grifell

Molt valenta la postura del PSM de Llucmajor

Manel — Sun, 01 Aug 2010 19:11:34 +0200

No podem oblidar que el PSM forma part del govern que ha decidit dur endavant l'hospital.

Tamb� vull comentar que estic molt d'acord amb l'afirmaci� de Gabriel Bibiloni quan diu que un govern no pot actuar en contra dels seus principis. I pens que �s una dita ben aplicable tamb� al govern de ZP.

UGT acusa el conseller Jaume Carbonero de �tirar els doblers�

IB3 — Wed, 28 Jul 2010 16:48:17 +0200

UGT acusa el conseller Jaume Carbonero de �tirar els doblers�

La Federaci� de Serveis P�blics d�UGT a les Balears han acusat al conseller de Vivenda i Obres P�bliques, Jaume Carbonero, de tirar la quantitat de doblers que pret�n estalviar el conseller d�Economia i Hisenda, Carles Manera, al contractar una assessoria externa per fusionar tres empreses del seu departament.
En un comunicat, FSP-UGT ha acusat Carbonero d�emprendre un �malbaratament escandal�s en temps de crisi� al contractar de forma externa un estudi per fusionar les empreses p�bliques Ibavi, Ibisec i CAIB Patrimoni, quan el Govern �t� a m� els seus propis serveis jur�dics�.
El sindicat critica que la Conselleria de Vivenda i Obres P�bliques prevegi gastar 106.200 euros a pagar aquest estudi, una despesa que segons FSP-UGT �incompleix les mesures de contenci� del d�ficit p�blic proposades pel conseller Manera, quant al l�mit assenyalat per al total de les despeses de les entitats del sector p�blic�.
FSP-UGT rebutja que els treballadors del Ibavi hagin vist retallats els seus sous en un 5% de mitjana, �mentre la Conselleria externalitza serveis que costen un dineral, quan disposa d�un servei jur�dic propi a m�s de l�advocacia de la comunitat aut�noma�.
La federaci� sindical ha exigit a la Conselleria que �faci marxa enrere� en la decisi� de contractar l�elaboraci� d�un informe per fusionar les tres empreses i �faci servir aquesta quantia en el que li �s propi: la construcci� de vivenda de promoci� p�blica�.
Web Ib3

Jos� Reche Garc�a

Seba — Wed, 21 Jul 2010 18:31:10 +0200

Hola Oliverio, exactamente, estamos hablando del mismo Jos� Reche Garc�a, vivi� y muri� en Montijo, era mi tio abuelo. Un saludo.

Jos� Reche Garc�a

Seba — Wed, 21 Jul 2010 18:25:25 +0200

Hola Oliverio, exactamente, es el mismo Jos� Reche Garc�a, vivi� y muri� en Montijo, era mi tio abuelo.

el 10-07-10

Cil — Sun, 04 Jul 2010 20:03:41 +0200

A veure si ens hi veim, id�, Miquel, a la mani m�s multitudin�ria que s'hagi vist mai al Principat de Catalunya, el 10-07-10...

PSM: cap a una alternativa real

dBalears — Sun, 13 Jun 2010 07:43:38 +0200

PSM: cap a una alternativa real

La formaci� du a terme el 20� congr�s a Santa Maria, en qu� avui Biel Barcel� ser� reelegit secretari general
 M.Poquet/M.Serra | 13/06/2010

El PSM-Entesa nacionalista don� ahir el tret de sortida al 20� congr�s de la formaci�. Avui, el dia gran, es ratificar� Gabriel Barcel� com a secretari general de la formaci�, c�rrec que ocupa des del 2006. A m�s, els militants tamb� votaran els membres de l'executiva, �rea en la qual tampoc no s'esperen sorpreses, ja que es preveu la continu�tat de les dues vicesecret�ries generals, Joana Llu�sa Mascar� i Nanda Ram�n.
Informe de gesti�
En el transcurs del congr�s, Biel Barcel� defens� l'informe de gesti� de la Secretaria General del PSM, que fou aprovat amb 134 vots a favor, una abstenci� i un vot en contra. En el seu discurs, el secretari general del PSM volgu� deixar clar que el partit "�s una alternativa s�lida, cre�ble i honesta" tant a un PP "desacreditat pels casos de corrupci�" com a un PSOE "que es veur� arrossegat per la pol�tica err�tica, antisocial i neoliberal del Govern espanyol de Jos� Lu�s Rodr�guez Zapatero".

"A poc a poc, el PSM s'est� enfortint i cohesionant internament, aplicant una nova metodologia per escoltar les demandes dels nostres votants per implicar-los en el projecte, recuperant un perfil propi en els municipis i consolidant les nostres relacions diplom�tiques", anunci� Barcel�.

El l�der nacionalista repass� la pol�tica realitzada pel Pacte i destac� que la seva formaci� "ha estat la for�a pol�tica que m�s esfor�os ha fet per aconseguir canvis notables en la manera de governar, com la protecci� del territori, la mobilitat sostenible, un nou model econ�mic basat en la innovaci� i la recerca i un nou model audiovisual.

Coalici�
Barcel�, qui durant l'acte fou fortament ovacionat pels militants, va fer refer�ncia al preacord electoral arribat amb Iniciativa d'Esquerres (recent escissi� d'EU) i Els Verds, que es va fer p�blic divendres i que avui de sotmetr� a ratificaci� per part del congr�s. El secretari general del PSM va assegurar que �s "una coalici� m�s coherent, estable, amb m�s credibilitat i potencial de creixement que la coalici� que ten�em fins ara, el Bloc per Mallorca".
Segons ell, amb el preacord electoral el PSM "estar� liderant la reorganitzaci� de l'espai de l'esquerra nacionalista i ecologista a Mallorca".
dBalears

El PSM-EN retarda la unitat de l'esquerra nacional a les Illes

Cr�nica.cat — Sat, 12 Jun 2010 12:23:30 +0200

El PSM-EN retarda la unitat de l'esquerra nacional a les Illes

El PSM-Entesa Nacionalista no cedeix ni un pam i decideix excloure Esquerra Republicana d'una candidatura unit�ria progressista i sobiranista. La falta de generositat de la c�pula del PSM-Entesa, duu als nacionalistes a pactar amb dues formacions minorit�ries: Els Verds i Iniciativa d'Esquerres.
CorregirEnviarImprimir10.06.2010 - 14:06 - Pa�sos Catalans
La unitat de l'esquerra nacional a les Illes Balears haur� d'esperar. El PSM-Entesa Nacionalista ha comunicat que far� una coalici� electoral amb Els Verds de Mallorca i Iniciativa d'Esquerres (una escissi� d'Esquerra Unida a les Illes Balears). Tot i que els �rgans de cada partit encara l�han de ratificar, avui es d�na per assolit el comprom�s pol�tic entre les tres formacions per establir les bases d�una nova coalici�

Les direccions de les tres forces pol�tiques d�esquerres, nacionalistes i ecologistes de Mallorca han assolit avui el comprom�s de seguir treballant per tancar un acord definitiu de cara a conformar una nova coalici� que es presenti a les properes eleccions al Parlament i al Consell de Mallorca.

El PSM exclou Esquerra, que proposava crear una Nafarroa Bai a la mallorquina

El 8 de maig passat Esquerra va presentar la seva proposta al PSM-EN per unificar l'espai sobiranista d'esquerres a les Balears. Esquerra volia crear una s�rie d'�rgans comuns de presa de decisions: una executiva conjunta, un consell pol�tic conjunt i una assemblea amb pres�ncia de tots els militants de tots els partits a m�s d'altres persones que volguessin participar d'aquest projecte pol�tic, sent el vot de cada individu que determinaria el pes dels partits, aix� com la presa de decisions d'aquest nou subjecte.

La proposta feta arribar mitjan�ant una comissi� negociadora ha estat rebutjada pel PSM. La contraproposta que fa arribar el partit liderat per Biel Barcel� per tal de conc�rrer plegats exigeix a Esquerra Republicana la seva dissoluci� a les Illes Balears, la afiliaci� dels seus militants al PSM-Entesa Nacionalista i que els nous afiliats �no constituiran corrents org�nics basats en aquesta condici� amb la finalitat d�influir en la l�nia pol�tica�.

Esquerra nom�s necessita poc m�s d'un 1% per entrar al Parlament balear

Segons ha explicat Joan Llad�, president d'Esquerra-Illes a Cr�nica.cat, �Esquerra no defallir� intentant fer possible l'acord, per� comen�a a definir el seu cam�. Segons Llad� �el sostre electoral del 5% ser� un objectiu a assolir per totes les forces del nostre espai pol�tic�. Els darrers resultats d'Esquerra a Mallorca en solitari o b� liderant coalicions �s d'un 2'75% el 2004 i d'un 3'21% el 2009.

M�s informaci�:

Editorial de Cr�nica.cat: PSM i Esquerra: una entesa de futur

ERC a les Illes exigeix al PSM que segueixi dins del Bloc per fer front al PP

Entrevista a Joan Llad�: 'El sobiranisme d'esquerres t� grans possibilitats a les illes'

Comment on La ruptura d'Esquerra Unida-Illes

El Mundo -El D�a de Baleares — Fri, 11 Jun 2010 10:54:20 +0200

Principio de acuerdo preelectoral entre PSM, Verds e Iniciativa d'Esquerres
Europa Press | Palma

Actualizado jueves 10/06/2010

Las direcciones del PSM, Els Verds e Iniciativa d'Esquerres han llegado a un principio de acuerdo preelectoral para concurrir conjuntamente en las pr�ximas elecciones auton�micas y locales de 2011, aunque con el compromiso de seguir trabajando para cerrar un acuerdo definitivo de cara a constituir una nueva coalici�n.

El coordinador de la nueva formaci�n de izquierdas Iniciativa d'Esquerres, David Abril, puntualiz� que por el momento hay "conversaciones y voluntad pol�tica" que se parezca lo "m�s posible" al Bloc, con el compromiso de cerrar un acuerdo definitivo antes de final de mes.

Las direcciones del PSM, Els Verds e Iniciativa d'Esquerres llegaron hoy al un principio de acuerdo preelectoral para concurrir conjuntamente en las pr�ximas elecciones auton�micas y locales de 2011, aunque con el compromiso de seguir trabajando para cerrar un acuerdo definitivo de cara a constituir una nueva coalici�n.

En un comunicado conjunto, las tres formaciones informaron que, durante las pr�ximas semanas, los �rganos de control de los respectivos partidos debatir�n el citado principio de acuerdo para poder firmar, ante de que finalice el presente mes, un pacto definitivo. El coordinador de la nueva formaci�n de izquierdas Iniciativa d'Esquerres, David Abril, puntualiz� en declaraciones a Europa Press que por el momento hay "conversaciones y voluntad pol�tica" que se parezca lo "m�s posible" al Bloc, con el compromiso de cerrar un acuerdo definitivo antes de final de mes.