Administrar

Emili Darder: coherència i compromís

pobler | 23 Febrer, 2011 13:04 | facebook.com

S’ha fet el primer recorregut històric per recordar la memòria del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, afusellat dijous farà 74 anys


Les ‘obres’ de Darder


Francesca Marí | 20/02/2011 |


"Aquesta és una ruta per recordar les realitzacions d'Emili Darder com a batle, no les seves penúries". D'aquesta manera el responsable d'ARCA, Biel Barceló, encetava al matí el recorregut històric en memòria del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder. Dijous, dia 24, es compliran 74 anys del seu afusellament al costat d'Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) li va retre ahir el seu primer homenatge amb un itinerari pels diferents indrets rellevants tant per a la persona de Darder com per a la seva acció política.

Així, de bon matí, més de mig centenar de persones anaren a l'escola pública de les Cadenes, el primer centre educatiu que inaugurà Emili Darder com a batle, el 25 de desembre de 1933, i la primera aturada de la ruta. "La inaguració d'aquest col·legi fou el seu primer acte oficial de suport a l'educació", explicà l'historiador Arnau Company, guia del recorregut. "L'elecció d'aquest solar, que regalà Josep Aguiló Cortès, era molt important, perquè estava devora la mar i devora un pinar. Per ells, l'escola era una manera de consolidar la idea de la República, la idea de la democràcia", prosseguí.

Avui, més de setanta anys després, l'edifici de l'Arenal manté l'activitat docent com a centre d'adults. És més, pels passadissos s'hi mostra una exposició que recorda la figura del batle i la iniciativa de posar en marxa aquella primera escola. "Els nous col·legis es varen ubicaren a l'Eixample de Palma i a la perifèria", recordava l'historiador. El recorregut, en el qual participà així mateix un dels nebots de Darder, Andreu Muntaner, continuà fins a Son Togores. Allà, l'any 1934, el batle republicà inaugurà els primers dipòsits reguladors d'aigua com una de les "línies de millora socials i sanitàries que també posà en marxa", declarà l'historiador.

El castell de Bellver fou un altra de les aturades obligatòries. La fortificació fou també símbol de la República, atès que va ser durant aquest període que Bellver i el bosc passaren de ser patrimoni reial a bé de Ciutat. Darder hi ubicà el Museu d'Art Antic, al mateix indret on anys després seria empresonat pels feixistes. Ara bé, el punt més emotiu de la ruta d'homenatge fou el darrer, al cementeri de Palma, on el 24 de febrer de 1937 a les 6.30 hores fou afusellat davant un nombrós públic que aplaudí després de la descàrrega. Ahir, el record d'aquell assassinat d'un home de 41 anys que no es podia ni mantenir dempeus emocionà una part dels assistents que, vora aquella paret, llegiren algunes lletres de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i realitzaren tres ofrenes, una de les quals va ser a càrrec de la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon.

El record del batle republicà continuarà dijous amb un segon itinerari d'homenatge pel centre palmesà i durant el qual es visitarà la casa d'Emili Darder, on fou la seu d'Esquerra Republicana Balear, i la presó dels Caputxins, on també estigué ingressat, entre altres indrets. La cita serà a les 17.00 hores a la plaça de Cort.

Diari de Balears


La repressió “democràtica” contra els republicans en els anys noranta


La policia de Ramon Aguiló tenia ordres de detenir i barrar el pas a qui volgués servar la memòria històrica del nostre poble, de les seves avantguardes més conscients, dels republicans il.lustres de les Illes. Només feia una estona que ens havíem posat a la tasca quan, inesperadament, dos cotxes de la policia s’aturen al nostre costat i, mentre uns en treuen les pistoles, altres s’apropien dels estris de pintar, del llibre de poemes de Bartomeu RossellóPòrcel, dels pinzells i el spots de pintura... No serviren de res les meves portestes. Els policies de la «democràcia» no sabien —no havien tengut cap curset de reciclatge!— qui era Emili Darder, i molt manco Bartomeu Rosselló— Pòrcel. Record que, mentre ens apuntavem amb la pistola i, com si fóssim lladres, ens obligaven a situarnos, amb les mans a la paret, drets damunt la voravia, i ens prenien el material per a fer el mural, jo els anava recordant aspectes essencials de la nostra història més recent. (Miquel López Crespí)



Miquel López Crespí amb Maria del Carme Cano Darder, néta d'Emili Darder.

La nit del disset d’abril de 1990 no poguérem retre l’homenatge que un grup d’amics pensàvem fer a Emili Darder Cànaves (Palma, 18951937). Emili Darder, un dels metges més eminents de Ciutat (llicenciat per la Universitat de València el 1915) va ser detingut el 20 de juliol del 1936 pels falangistes mallorquins, tancat al castell de Bellver, embargats tots els seus béns (dos milions de pessetes d’aleshores) i, finalment, sotmès a un infamant consell de guerra, fou afusellat —ben malalt, sense poder sostenirse dret— al cementiri de Palma. L’homenatge que planificàvem aquell abril de 1990 era senzill (simple repartida de fulls informatius per les barriades de Ciutat i pintada d’alguns murals commemoratius al Molinar, Son Serra, S’Indioteria...). La gent que més treballà en l’acte d’homenatge a Emili Darder va ser la de l’OCB (l’Organització Comunista Balear). La majoria d’afiliats i afiliades d’aquest partit procedien del PCB-PCPE (el partit escindit del PCIB i que, en aquells anys escapçalaren Josep Valero, Lila Thomàs, Francesca Bosch i Miquel Rosselló, entre d’altres dirigents prosoviètics). Cal recordar que cap a l’any 1984 hi havia hagut l’escissió promoguda pel dirigent estalinista Ignacio Gallego i que pretenia reorganitzar el comunisme espanyol (i de rebot l’illenc) sota bases —deien— del «marxismeleninisme».



Per l’abril de 1990 eren precisament els militants de l’OCB [Organització Comunista Balear] els més decidits en la lluita per l’autodeterminació, el socialisme i la recordança dels republicans mallorquins. Setmanes abans de l’aniversari de la proclamació de la república em vengueren a veure per demanar el meu ajut i, envidentment, com he fet sempre en aquest darrers trentacins anys de lluita per la llibertat d’expressió del nostre poble, em vaig oferir a col.laborar en tan lloable tasca (l’homenatge a Emili Darder). Els vaig cercar material (que més endavant serviria per anar enllestint l’obra de teatre El Cadàver muntatge homenatge al darrer batle democràtic de Ciutat i que va ser estrenat l’any 1996 en el Teatre Principal de Ciutat per la Companyia Taula Rodona i en els anys 19981999 a Barcelona i diversos indrets del Principat). La idea original (que la policia de Ramon Aguiló no ens deixà portar a la pràctica) era pintar en una paret dels afores, sense molestar ni causar danys materials a cap veí de Ciutat, el rostre d’Emili Darder i reproduir al costat el poema de Bartomeu RossellóPòrcel A Mallorca durant la guerra civil.



Com he dit una mica més amunt, no ho poguérem portar a la pràctica. El nostre piquet era format (entre d’altres militants de l’OCB) per Juan Sánchez, Francisco Ocete i jo mateix. En total érem sis o set els arriscats ciutadans que decidírem retre un homenatge a Emili Darder. Uns portaven escales, pintura, estris de dibuix, els llibres, els fulls amb el poema de RossellóPòrcel (que anàvem deixant pels portals de les cases i bústies comercials i particulars). L’indret que ens va tocar cobrir era tota la barriada del Molinar i la paret en la qual havíem de pintar el mural era la de l’entrada al Portixol, just al costat dels dos molins que encara resten en la que va ser la barriada d’Aurora Picornell i ara ocupat per un important complex de piso de luxe.


No es pogué fer gaire cosa. Sembla que, en previsió d’aquest tipus d’homenatge, la policia de Ramon Aguiló tenia ordres de detenir i barrar el pas a qui volgués servar la memòria històrica del nostres poble, de les seves avantguardes més conscients, dels republicans il.lustres de les Illes. Només feia una estona que ens havíem posat a la tasca quan, inesperadament, dos cotxes de la policia s’aturen al nostre costat i, mentre uns en treuen les pistoles, altres s’apropien dels estris de pintar, del llibre de poemes de Bartomeu RossellóPòrcel, dels pinzells i el spots de pintura... No serviren de res les meves portestes. Els policies de la «democràcia» no sabien —no havien tengut cap curset de reciclatge!— qui era Emili Darder, i molt manco Bartomeu Rosselló— Pòrcel. Record que, mentre ens apuntavem amb la pistola i, com si fóssim lladres, ens obligaven a situarnos, amb les mans a la paret, drets damunt la voravia, i ens prenien el material per a fer el mural, jo els anava recordant aspectes essencials de la nostra història més recent. Malgrat la provada manca de cultura i educació, malgrat el perill que per la vida d’uns ciutadans pacífics significava estar amenaçats per aquelles armes de foc, vaig intentar explicar —endebades que ho entenguessin!— que el deure d’una policia pagada amb diners públics era ajudar els demòcrates que volien servar aspectes importants de la històia del poble mallorquí. Era inútil. No acabaven d’entendre com m’«atrevia» a qüestionar el seu seny i vigilància contra els delinqüents (servar la nostra història era, evidentment, cometre una acte digne de la presó). A la presó no hi anàrem. Però la multa de qurantacinc mil pessetes que m’enflocà el meu antic company de clandestinitat, l’amic Ramon Aguiló, sí que volien que la pagués.


No la vaig pagar mai, la multa que em posà el batle socialista! Li vaig fer un escrit de protesta i crec que es degué avergonyir ja que finalment ordenà l’arxiu i oblit de l’enutjós «problema». Era incomprensible aquella manca de sensibilitat històrica. Si en temps de la dictadura ens haguessin dit que seríem reprimits per un batle «socialista» no ho hauríem cregut mai. Que ho fes la dreta... encara es podia entendre. Però era inconcebible que la represessió vengués de l’«esquerra»! Emb vaig haver de veure amenaçat per acabat de copsar tot el que de renúncies a les tradicions més combatives del nostre poble havia significat la transició, els pactes per a fruir de sous i poltrones.


Miquel López Crespí

(12-XII-99)

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Història alternativa de la transició (la restauració borbònica) (Web Ixent)

Els comunistes (LCR), la transició i el postfranquisme. Llorenç Buades (Web Ixent)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS