Administrar

Josep Melià (UM), Mateu Morro (PSM) i Miquel López Crespí (sobiranista d'esquerres): nacionalisme i regionalisme a Mallorca

pobler | 11 Febrer, 2011 10:30 | facebook.com

Josep Melià (UM), Mateu Morro (PSM) i Miquel López Crespí (sobiranista d'esquerres): nacionalisme i regionalisme a Mallorca


MATEU MORRO I EL NACIONALISME D'ESQUERRES A MALLORCA (PSM)


Per Miquel López Crespí, escriptor


En Mateu Morro trucà un dia a la porta de casa. Era l'any 1973. Feia poc, en Ricard Salvat i en José Monleón, a Alacant, m'havien concedit el premi de Teatre "Carles Arniches" i, més recentment, amb una peça avantguardista basada en la lluita del nostre poble, Les Germanies, m'atorgaven el Premi Especial "Born" a Menorca. Aquesta fou l'excusa, per part de l'OEC, per a venir a cercar-me. En Mateu Morro, comissionat per la direcció, venia a demanar-me Les Germanies. Després hem militant junts tant a l'OEC com al PSM. Com explica la GEM: "A les eleccions municipals de 1991, fou elegit batle de Santa Maria per majoria absoluta... Com a historiador, ha estudiat les organitzacions polítiques mallorquines durant la II República". És autor de nombroses llibres entre els quals podem destacar: Guia bibliogràfica de Santa Maria (1983); L'Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1985), amb Sebastià Serra, i Llegendes i rondalles santamarieres (q988), amb Josep Capó.



D'esquerra a dreta: Miquel López Crespí, Mateu Morro i Planas Montanyà

Aquella visita de l'any 1973 fou la primera trobada, el primer encontre amb en Mateu; i significà, amb el temps, molts d'anys de militància comuna i de lluita per les mateixes idees de justícia, igualtat i llibertats nacionals per al nostre poble.

Han anat passant els anys, però l'amic de la clandestinitat, l'antic secretari general dels comunistes de les Illes, no amolla en la seva lluita per anar consolidant el nacionalisme d'esquerres a Mallorca. Edicions Documenta Balear ha publicat Per Mallorca, important aportació del nostre bon amic i company de lluita al debat nacionalista. La dedicatòria del llibre m'ha fet recordar fets compartits conjuntament, munió de lluites en defensa del nostre redreçament cultural. Aquesta sentida dedicatòria diu: "Per a Miquel López i Crespí, amb qui he compartit idees, sentiments i lluites. Al qual he d'agrair, part damunt de tot, la seva amistat, capaç de superar desencisos i, sobretot el pas del temps. Una abraçada. Mateu Morro i Marcé". El llibre de Mateu Morro és una recopilació d'articles i parlaments escrits entre 1985 i 1996. Igualment, el recull de Mateu Morro és una de les més serioses aportacions al debat nacionalista que s'ha fet a Mallorca d'ençà de l'aparició, fa prop de trenta anys, de la famosa obra de Josep Melià, Els mallorquins. Estructurat en tres parts ("El nacionalisme a Mallorca", "Per una Mallorca lliure" i "Construir el futur"), el llibre suposa un acurat esforç d'actualització i síntesi dels temes més actuals del mallorquinisme polític. El llibre que comentam és una aposta decidida envers la vertebració d'una societat civil mallorquina forta i estructurada. Cap poble pot aspirar a la sobirania si no ha estat dotat de l'esquelet, de la consistència interna (expressada per mitjà d'un dens teixit associatiu) que li permeti manifestar les seves aspiracions i lluitar per elles. I en Mateu -que coneix a fons la nostra història- sap a la perfecció que aquesta consistència no vendrà mai de part de la dreta o de l'empresariat (que, a diferència del Principat, a les Illes no té ni ha tengut mai cap projecte afavoridor dels interessos nacionalistes). Diu Mateu Morro (vegeu pàg. 67): "La dreta mallorquina no posseeix cap projecte de futur que no sigui la potenciació d'un model economicosocial depredador, destructor del territori i empobridor a la llarga...". I concreta: "UCD, AP, UM, Centre Democràtic i Social, Partit Demòcrata Popular, Partit Liberal, són cares diferents d'una mateixa política: la que duu a la destrucció de la llengua i cultura, de l'entorn, al desequilibri econòmic i territorial, i al manteniment de zones de pobresa i de marginació social. Certament, la tasca de construir una nació sobirana, des del reforçament de la societat civil i l'impuls del seu protagonisme, avui a Mallorca és sobretot una tasca de l'esquerra". I quan es demana quines classes socials han d'hegemonitzar el projecte nacionalista (perquè, com escriu el secretari general del PSM: "Mentre hi hagi classes diferents, hi haurà projectes nacionals diferents"), afirma que no ens ha d'enganar el pretès "nacionalisme" de la burgesia que, sota una aparença interclassista, amaga la preeminència de la defensa dels seus interessos egoistes. Mateu Morro se situa en la defensa d'un nacionalisme lligat a les classes populars mallorquines. Del grup Unió Mallorquina diu que "és un matís de la dreta local, una dreta de sempre lligada a l'Estat i als grups de pressió econòmica espanyols més importants".

La socialdemocràcia també és analitzada d'una manera molt crítica. Explica Mateu Morro (vegeu pàgs. 58-59 del llibre Per Mallorca: "La dinàmica legislativa i política de la socialdemocràcia governant a l'Estat espanyol [el llibre va ser escrit quan el PSOE era al poder] denota una extraordinària identificació amb un projecte d'Estat-nació espanyol, i van dirigides a construir-lo pràcticament, a justificar-lo teòricament i ideològicament i a dotar-lo d'una cohesió cultural i social. La tasca de modernització de les velles estructures estatals espanyoles heretades directament del franquisme, ha obligat els gestors del PSOE a presentar com a nous els elements ideologicopolítics que els nacionalistes espanyoles han sustentat des de sempre".

Dels nourics mallorquins poca cosa podem esperar. L'anàlisi que fa Mateu Morro ens fa copsar, en tota la seva complexitat, el paper desnacionalitzador de les nostres noves capes socials enriquides amb l'allau turística. Aquests grups socials, enriquits ràpidament, no tan sols protagonitzen una deserció massiva de qualsevol arrel que els pugui recordar el passar rural i popular, sinó que s'entesten a sostenir una cursa depredadora per rendibilitzar al màxim el millor actiu que té l'illa, i alhora el més escàs: el territori. L'especulació troba en aquests sectors els defensors més incansables. La seva mirada és posada sempre en el poder central, i els seus referents polítics són els de les velles dretes espanyoles.

Com diu més endavant l'historiador i polític (vegeu pàg. 104): "No ens traurà del fang la promesa buida dels hereus dels botxins". Per Mallorca és una aposta ferma per un mallorquinisme polític de caire popular, lluny de la xerrameca buida dels servils.

(27-V-00)


Més sobre regionalisme


Josep Melià Ques | 10/02/2011 |


Som d'aquelles persones que els agraden els trulls teòrics sobre el regionalisme i el nacionalisme i altres herbes. És un debat recurrent i que ha estat immensament tractat i, per tant, les reiteracions són inevitables. Tot i aquest risc de caure en repeticions de coses i visions ja sabudes crec que és convenient tornar-hi.

Entenc que, en essència, tant el nacionalisme com el regionalisme neixen com a reacció a un mateix fenomen. Ambdós neixen davant un maltractament o davant una insatisfacció. Els dos neixen de la constatació que un determinat territori amb una certa especificitat territorial, cultural, històrica no rep el tracte polític que es mereix. Ja sigui per raons econòmiques, per exemple, perquè un desavantatge competitiu com el fet insular no és justament compensat; o, per exemple, perquè patim un drenatge fiscal que ens empobreix atès el repartiment dels recursos públics una vegada recaptats. O ja sigui per raons estratègiques perquè un determinat model institucional i administratiu és un entrebanc per a la modernització i prosperitat per exemple perquè no podem decidir la política aeroportuària i de ports que necessitam per continuar generant riquesa. O ja sigui per raons identitàries perquè la nostra llengua pròpia i les nostres tradicions es perden ja que els poders públics no les defensen i promocionen com toca. O ja sigui pel motiu que sigui. El que vull dir és que tant el regionalisme com el nacionalisme fan un diagnòstic similar.

Una vegada diagnosticada la malaltia s'ha de procedir al seu tractament. Amb relació al tractament podríem dir que tant nacionalisme com regionalisme també coincideixen: més poder polític. Si tenim més capacitat de decidir polítiques pròpies aconseguirem que la nostra societat vagi endavant i les nostres empreses siguin fortes, la qual cosa repercutirà en un benefici per tothom que viu en aquest territori. Aleshores, si en el diagnòstic i en el tractament hi ha ben poques diferències, on és la diferència? En la meva modesta opinió la diferència és de grau de tractament, d'intensitat o d'ambició en l'objectiu. És un poc allò de l'estació final: és com un tren on hi ha 10 estacions a recórrer i els dos ismes coincideixen en set, el regionalisme s'aturaria a l'estació número 7 i el nacionalisme arribaria fins l'estació número 10. Si agafam uns ciutadans de Valladolid i els demanam si nacionalisme i regionalisme són bàsicament la mateixa cosa, tenc la sensació que la majoria diria que si o, almanco, que hi sabríem trobar poques diferències. I això és demostratiu de moltes de coses.

El mallorquinisme, sigui regionalista o nacionalista, sempre ha pretès trobar un encaix satisfactori per a les Illes Balears dins l'Estat espanyol. Un encaix que permeti mantenir viva i esponerosa una identitat, i que permeti fer una societat més rica, tant esperitualment com econòmicament. És a dir, l'essència és la mateixa.

Ja sé que ara hi ha autèntics especialistes per trobar enormes diferències entre regionalisme i nacionalisme. El purisme és un mal endèmic que de vegades satisfà consciències, però dilapida projectes col·lectius que ens poden permetre guanyar el futur. Els moviments que triomfen són els que tenen un espectre ample, els que són inclusius, els que sumen. Una de les frases més convergents d'en Pujol és aquella que diu: sumar i no restar, fer i no desfer, construir i no destruir. Això és convergència i això és el camí a seguir. És la Mallorca arrelada i en positiu que necessitam per afrontar els grans reptes que tenim plantejats.

Diari de Balears (dBalears)


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS